Gran èxit de convocatòria en la xerrada de l'Arcadi Oliveres en el Parc de l'Onze de Setembre, en el marc de l'Acampada d'Esplugues. Oliveres, que venia d'una altra xerrada, va començar a tres quarts d'onze i, en acabar, a quarts d'una, es dirigí a una tercera xerrada. Oliveres va fer broma amb el fet que és la segona vegada que ve a Esplugues en aquesta setmana, car dijous va fer una altra xerrada per a gent gran a la Mallola, i ara es trobava (la nit de dissabte a diumenge) amb el punt d'haver de competir amb el seu propi fill, que anit tenia concert a Esplugues. El públic seguí amb molt d'interès l'exposició d'Oliveres, tant pel que fa als mecanismes bàsics de la crisi (cicle del capital, efecte de l'especulació mobiliària i immobiliària, efecte de la petjada ecològica) com a les respostes que s'han donat des de les instàncies internacionals (els rescats per als bancs en fallida, l'austeritat per a les capes populars) i les que s'hi haurien d'haver donat. Les intervencions del públic posaren l'accent en aspectes com els paradisos fiscals (el capital espanyol refugiat en paradisos fiscals és més de 10 vegades superior a les retallades practicades pel govern Zapatero), l'objecció fiscal a les despeses militars (que consisteix en deduir-se de l'IRPF la part que es destina al Ministeri de Defensa i destinar-la a altres finalitats) o els abusos de grans companyies de serveis com Telefonica. Hom va debatre si el rovell del problema de l'especulació mobiliària consisteix en la lliure circulació de capital o en el sistema monetari internacional, mentre Oliveres vinculava la lliure circulació de capital a una lliure circulació de les persones. En aquest sentit, Oliveres va parlar de la qüestió de la immigració, que es fa servir com a boc expiatori per no aprofundir en les causes estructurals de la crisi. Oliveres repassa les dades econòmiques i demogràfiques que expliquen la immigració extracomunitària i va repassar els balanços d'aportacions i recepcions d'aquesta nova població respecte les arques públiques.
En cloure l'acte, la gent felicitava la tasca de les comissions implicades en l'organització i la difusió de l'acte. Justament, ara el que cal és enfortir les comissions de l'Assemblea d'Esplugues, per convertir-les en un instrument efectiu de transformació social.
3 comentaris:
Com a economista puc dir-te que el discurs de l'Arcadi Oliveres és atractiu perquè posa l'accent dels nostres mals en la conducta immoral dels altres. No recordo que parli dels beneficis que hem obtingut gràcies a l'esforç de terceres persones, sovint "malvats capitalistes" que desenvolupen noves tecnologies amb fins tan positius com: guarir-nos millor, transportar-nos de forma més còmoda i eficient, comunicar-nos més ràpidament, alimentar-nos amb més seguretat, etc.
Com a economista puc dir-te també que:
Els capitalistes que inventen alguna cosa ja n'han tret prou profit d'allò que han inventat. ¿inventen pel poble o pel seu dret de patentar?
Ja que parles de transport, comunicació i medicina informa't d'energies lliures, medicines censurades... i pregunta't què fan realment els que innoven. Per mi la resposta és ben fàcil i és que només perpetuen problemes sense resoldre'ls d'arrel.
Per exemple t'has preguntat mai ¿és eficient que el sector transport sigui un 10% de PIB? Potser delmar-lo amb un altre sistema organitzatiu seria possible.
Salut i endavant Arcadi
Òbviament, una de les raons per no declarar-se 'anticapitalista', és el fet que el capitalisme històricament ha estat el sistema que ha permès el desenvolupament dels mitjans productius (tecnologia i coneixement). Però aquest desenvolupament, com deia Schumpeter, acaba per amenaçar la pròpia creativitat, per fomentar el creixement de grans corporacions. La creativitat i la innovació són cooptades per aquestes grans corporacions. I, al final, passa que els autèntics inventors/innovadors són confosos amb alts gestors que controlen aquestes corporacions, sovint de manera ben parasítica. Les innovacions tecnològiques, en darrer terme, han de ser aplicades pel treball viu. Si no, com passa sovint en els nostres dies, queden en vitrines, o no s'apliquen per resoldre les necessitats humanes.
Publica un comentari a l'entrada