Felip Puig, conseller sense cartera en el nou govern de transició nacional

Si el primer govern d'Artur Mas fou designat com el "govern dels millors", el segon govern ho serà sota la denominació de "govern de transició nacional". Fonts properes a la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) aclarien que, de la mateixa manera que en el primer cas, també en el segon som davant d'una expressió merament metafòrica. Així doncs, la "transició nacional", tal com declarava recentment la Presidenta del Parlament tant pot voler dir una cosa com una altra, i per tant ni la puta ni la Ramoneta no han de témer res. No es descarta, doncs, que la "transició nacional" comporti la proclamació d'un Estat Lliure de Catalunya, inspirat sota el concepte que el rei Leopold va imprimir al Congo a final del segle XIX. Tampoc no es descarta que el govern de "transició nacional" comportés continuar associats a l'Estat Espanyol. En aquest sentit, Mariano Rajoy hauria ofert a Artur Mas com a possibles estatus el de "bantustan" o de "reserva" i "amb les mateixes garanties que el govern dels Estats Units va oferir al Indian Territory de Oklahoma". En tot cas, se sap que serà Francesc Homs, flamant conseller de la Presidència, a qui li correspondrà la direcció quotidiana de les tasques de transició nacional. Ja s'ha confirmat, en aquest sentit, que el Consell Català de Transició Nacional serà presidit pel propi conseller i que una de les primeres actuacions serà convocar una cimera internacional a Liechtenstein, el mes de febrer o març.

Una de les sorpreses de la remodelació d'aquest govern ha estat la relegació patida per Felip Puig, que ha estat nomenat conseller d'Empresa i Ocupació. Atenent a la realitat d'aquest sector, el nomenament equival a una conselleria sense cartera. Pràcticament, l'única atribució de Felip Puig serà la coordinació d'una Direcció General d'Emigració i d'una Subdirecció General de Gestió de concursos de creditors. No obstant, entre els plans més ambiciosos de la Conselleria hi hauria la creació de zones econòmiques especials, amb especificitat en matèria de tributació i de legislació laboral i ambiental, i que serien infeudades als agents internacionals que mostrin interès en les jornades corresponents de l'esmentada Cimera de Liechtenstein.

Merkel: les xifres d'un missatge nadalenc

La cancellera Angela Merkel té la intenció de dedicar bona part del seu missatge nadalenc a alertar de les "despeses de l'estat del benestar". Bàsicament, Merkel argumenta que "Europa actualment suposa poc més del 7% de la població mundial, produeix un 25% del PIB mundial i finança el 50% de la despesa social global". Despesa social pública, cal afegir. Els percentatges els carrega el diable. Angela Merkel considera, doncs, prioritari retallar en despesa social o, si més no, en el percentatge del PIB europeu que es destina a polítiques socials. De fet, aquesta prioritat forma part de les estratègies d'augment de la productivitat, que s'aconsegueixen garantint que una part inferior del PIB vagi a despesa salarial. Traduït, tot plegat, vol dir que cal reduir el volum de la producció que va a parar a la satisfacció de les necessitats individuals i col·lectives de la classe treballadora i de les altres classes populars.

Els partidaris del capitalisme de rostre humà o benestarista s'escandalitzen. Poden dir moltes coses. Per exemple, poden dir que la xifra del 50% es podria reduir si hom estengués els sistemes de protecció social a les altres regions planetàries. El que no diuen tant és que troben una mica anòmal que el 7% de la població produeixi el 25%. L'explotació de la perifèria (Àfrica-Amèrica Llatina-Àsia) per part del centre europeu explica aquesta anomalia. Encara que els principals beneficiaris d'aquesta situació siguin les elits europeus, convé no oblidar que aquesta "renda imperialista" es reparteix també cap avall amb la voluntat d'enfortir les solidaritats "continentals" entre classes. Una determinada "esquerra" viu dedicada a convèncer la senyora Merkel del fet que un millor repartiment de la riquesa generada o extorquida per Europa ajudaria a calmar els ànims socials. És possible. Però és incorrecte pensar que Merkel sigui contrària als ajuts estatals. No ho és. En el decurs del seu mandat, ha destinat 700.000 milions d'euros al rescat de la banca alemanya, entrampada en actius inexistents.

La consulta del 2014

Encara no se sap la data exacta. Encara no queda clar si serà vinculant o no. Encara no se sap si CiU i ERC l'ajornaran o la suspendran. Encara no se sap la pregunta. Encara no se saben les respostes. Encara no se sap el procediment. Encara no se sap com s'organitzarà. Encara no se sap com es conformaran les meses de la consulta. Encara no se sap si li podrem dir referèndum. Però ja se saben les reaccions irritades de l'espanyolisme. El Ministeri d'Hisenda ara amenaça de sotmetre el Principat a un ofegament financer? És una amenaça desplaçada, amb tot. Ja fa temps que dura l'ofegament financer. I, al capdavall, al País Valencià ni pensen en convocar cap consulta i això no impedeix que el Govern espanyol s'afanyi a tallar qualsevol iniciativa que minvi l'ofegament financer. El govern espanyol és contrari a la consulta (a qualsevol consulta), però també és contrari a qualsevol gravamen addicional a la banca. Un exemple de com combinen sàviament els seus interessos de classe i els seus interessos nacionals.

Les cimeres de la partitocràcia no poden defensar coherentment una escola catalana

Hi ha hagut un cert malestar pel fet que la CUP no ha estat convidada en la cimera que el govern accidental d'Artur Mas vol convocar per defensar "l'actual model lingüística" en l'escola del Principat de Catalunya. El conseller Homs ho ha justificat arguint que "desconeix el posicionament de la CUP" envers aquest model i que, al capdavall, només han volgut convidar formacions polítiques parlamentàries. Evidentment, en tant que el Parlament sorgit de les urnes del 25N no s'ha formalitzat encara, la CUP no és una formació "parlamentària". Sí ho és, encara, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la qual, dit de passada, tampoc no ha estat convidada a aquesta cimera. Excuses, doncs, de malpagador.

Mal aniríem, però, si a la CUP la convidessin, i els seus diputats electes anessin a aquesta mena de sidral de manera acrítica. El temps de les plataformes i cimeres creades per les cúpules de la partitocràcia hauria de finir. Qui ha mostrat amb les seves mobilitzacions l'oposició frontal a les polítiques d'agressió contra la llengua catalana en l'ensenyament han estat els col·lectius d'alumnes, docents, pares i mares de docents, i d'altres participants actius en l'àmbit escolar, cultural i lingüístic. En la legislatura passada, fou avortada una proposició de llei de SI per fer del català "l'única llengua vehicular de l'ensenyament" en el Principat. Són aquests, doncs, els partits que ens han de defensar de la #wertgonya? Uns partits i unes plataformes que no saben qüestionar ni un sol moment la imposició històrica de l'espanyol i el francès a les àrees corresponents dels Països Catalans? Uns partits i unes plataformes que creuen que es pot defensar el català a l'escola a Barcelona, Tarragona o Lleida, ignorant el que s'esdevé a Fraga, a València, a Palma o a Perpinyà?

En la darrera setmana he sentit gent que alertava que això de la #wertgonya pot constituir una "cortina de fum": una manera de no parlar de la independència. Uns cartells d'ICV ens recorden ara que Ignacio Wert és un ministre optatiu. I en efecte ho és, i en un sentit que potser s'escapa a les companyes d'ICV. Wert és un ministre optatiu, perquè forma part d'una opció que ja no té sentit: continuar patint dins i sota aquest estat nacionalment aliè.

La cortina de fum, a més, tindria un altre efecte, aquest directament recercat pel "govern dels millors". Amb la mandanga de l'ofensiva Wert, es vol escenificar un consens principatí al voltant de la "immersió lingüística" que agualeixi la ja existent majoria vers el procés d'autodeterminació. El PSC-PSOE sí ha estat convidat, i la sucursal pepera es permet ara gestos de discrepància amb Wert. Poli bo, poli dolent.

Més greu potser és el fet que aquest retrocés en el debat ens fa perdre temps en aprofundir sobre el model d'ensenyament. Quin sentit té que el català sigui "llengua vehicular" si els continguts són en l'estructura íntima profundament hispanocèntrics?

El ministre Wert també ho vol tot

Les mesures anunciades pel Ministeri Espanyol d'Educació són per sucar-hi pa. Ho tenen tot. D'una banda, suposen una agressió clara contra el català a les escoles. És simptomàtic que, en l'esquema del ministre Wert les prioritats lingüístiques siguin 1) la llengua castellana; 2) una primera llengua estrangera; 3) una segona llengua estrangera; 4) la llengua cooficial. Ja té nassos això de la "llengua cooficial". En primer lloc, el concepte de cooficialitat, com hem dit alguna altra vegada, és inexistent en l'edifici constitucional-estatutari. D'acord amb l'article corresponent de la Constitució, els Estatuts d'Autonomia fixen "llengües oficials". Així doncs, el català (o valencià) és oficial a les comunitats autònomes del Principat, del País Valencià i de les Illes Balears. I, per aquesta mateixa raó, el català (o aragonès oriental) no és oficial ni a la Franja ni al Carxe. El concepte de "cooficial", però, es troba per tot en l'aplicació de les normatives lingüístiques.

És interessant sentir l'argument del ministre Wert sobre "una sola família" o "un sol nen". Segons aquesta doctrina, la vehicularitat del castellà en l'ensenyament del Principat cal garantir-lo (cosa que ja és garantida, per cert) encara que tan sols una sola família o un sol nen ho sol·licités. És una llàstima que aquesta doctrina no sigui d'aplicació per a les famílies del País Valencià que no poden escolaritzar els fills en línies en català per manca d'oferta. O també és una llàstima que aquesta adaptabilitat lingüística quedi suspesa a Mallorca si el percentatge de famílies que sol·liciten el català és més elevat que no pas desitjaria el govern Bauçà.

Però encara de més fondària, és la proposta del ministre Wert de finançar amb diners públics l'escolarització en castellà d'infants al Principat en centres privats en cas que la xarxa pública i concertada fallés en aquest propòsit. En temps de fortes retallades en l'escola pública, aquesta proposta de Wert, no per remota, traspua les intencions privatitzadores d'aquest govern. Des de la xarxa privada, l'ultraconservadorisme religiós i social campa amb plena llibertat, i és lògica aquesta sinèrgia amb el ministeri Wert. És també el ministeri Wert qui defensa treure l'exigència de la co-educació de tots dos sexes en la concertació amb centres privats.

Un altre aspecte rellevant de la reforma de Wert és el retrocés que pateixen les assignatures tecnològiques.

Tot plegat, i només citem uns pocs exemples, parla volums de les intencions del ministre Wert. Vol uns alumnes més espanyolitzats, més exposats a l'obscurantisme i més ignorants del seu entorn social i tecnològic. En definitiva, l'aportació del ministeri Wert a la "superació de la crisi" no és pas menor: augmentar el mercat educatiu per als grans consorcis privats, generar una mà d'obra menys qualificada i produir uns ciutadans que acceptin més i més retallades en els seus drets fonamentals.

Un govern fort, per a què?

Ja és ben veritat que, més enllà de mesurar l'índex de consciència de la gent, les eleccions en la democràcia burgesa serveixen de ben poca cosa. Les eleccions de diumenge passat en són un bon exemple. Globalment, podem dir que l'augment de la participació, el retrocés percentual de CiU i PSC-PSOE i les combinacions d'escons resultants, assenyalen una majoria favorable a la convocatòria d'un referèndum, una majoria disposada a la independència nacional i un toc d'atenció contra la submissió del Govern de la Generalitat als dictats econòmics de Madrid, Brussel·les i Frankfurt. Aquesta és l'anàlisi electoral que es llegeix en la premsa exterior de forma majoritària. Tot i amb tot, la premsa interior oficialista ha insistit que el retrocés de CiU vol dir que el procés d'independència ja no toca. Com a resposta, des de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) es fa una crida a un govern fort. S'entén que això vol dir un govern CiU-ERC, i que aquest govern tindria com a prioritat la convocatòria d'una consulta sobre la independència. El miracle és reunir la tesi i l'antítesi, sol·licitar un govern fort, i posar a treballar aquest govern fort en la gestió de l'autonomia, és a dir en la gestió dels atacs contra els drets (nacionals i socials) del poble català del Principat. ERC ha dit que no entrarà en el govern, però que donarà suport extern a un govern de CiU. Això es concretaria en la investidura de Mas i, atenció, en els pressupostos per al 2013.

En les eleccions del 25N no teníem escapatòria. Si CiU hagués aconseguit la majoria absoluta, aquesta victòria s'hauria interpretat com una justificació més que sobrada per adormir el procés d'independència. Com que no l'ha aconseguida, cal interpretar-ho tot plegat com una derrota del procés d'independència.

Feble o fort, el govern resultant del 25N només serà creïble si fa propostes concretes d'avenç en el procés d'independència, bé desobeint les institucions espanyoles en política econòmica i fiscal, o bé desobeint-les amb la convocatòria d'un referèndum vinculant. I si el procés no pot avançar, caldrà veure quins són els obstacles i arromangar-se per remoure'ls, amb o sense govern.

Comença una tancada a l'Hospital de Sant Pau contra les retallades i la precarització laboral

Demà dijous 29, a les 8h, començarà un tancament indefinit en el vestíbul principal de l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona. El Comitè d'Empresa de l'Hospital de Sant Pau respon així a la decisió de la direcció de l'Hospital de no pagar la catorzena paga de l'any a les treballadores (la qual cosa suposa una retallada salarial anual del 7%). A més, plana la incertesa sobre si el cobrament de la dotzena paga (la del mes de novembre) s'efectuarà el dia 30. Aquesta retallada salarial té l'empara de les mesures aprovades pel govern Rajoy, i s'aplicarà pràcticament a tot el sector públic.

La decisió del tancament, però, també s'ha pres davant de les mobilitzacions dels treballadors de la salut a Madrid, que protesten contra l'extensió de la privatització de la sanitat pública. El tancament, doncs, vol denunciar alhora la precarització de les condicions laborals i la retallada de serveis a la població. Així, s'han adreçat a assemblees de barri, plataformes de lluita i sindicats per estendre els tancaments a altres centres sanitaris i de treball.

D'altra banda, per anit mateix, la Plataforma Crida ha convocat tancades en centres educatius de tot Mallorca, per protestar contra les polítiques del govern Bauçà, tant pel que fa a les retallades en ensenyament com als atacs contra la normalització lingüística.

Les eleccions al Parlament del Parc de la Ciutadella: alguns resultats

Començarem amb la taula clàssica que situa què han fet les 5.257.960 persones amb dret de sufragi en aquests comicis:
- Abstenció: 1.600.510 persones (30,44% del cens). En aquest grup comptem les persones que han optat per l'abstenció, però també aquelles que s'hi han vist forçades, especialment pels obstacles legals i paralegals de la població desplaçada. No hi comptem, però, els menors de 18 anys, sense dret de vot, ni tampoc el mig milió llarg de persones que no tenen dret de votar en aquests comicis per no tindre la ciutadania espanyola. Recordem que hi ha col·lectius que tenen dret de sufragi en les eleccions municipals que no poden votar en aquestes eleccions autonòmiques.
- Convergència i Unió (CiU): 1.112.341 persones (21,16% del cens). És l'única opció que fa dues xifres percentuals respecte del cens. Respecte el 2010, ha perdut 90.000 vots. L'aspiració de capitalitzar el "nou independentisme" ha fallat en part, però val a dir que sense aquesta capitalització parcial el retrocés podria haver estat pitjor.
- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE): 523.333 persones (9,95% del cens). Han perdut 50.000 vots respecte el 2010. La manca de credibilitat com a força opositora en aquests dos anys s'ha deixat notar, si bé encara són la força "per defecte" de molta gent.
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 496.292 persones (9,44% del cens). Ha duplicat amb escreix els vots aconseguits en el 2010. Aquesta recuperació, fruit de la tasca d'oposició, hauria de fer-los pensar sobre la conveniència d'entrar en governs que no controlin.
- Partit Popular (PP): 471.197 persones (8,96% del cens). Han aconseguit un augment de 84.000 vots, gràcies fonamentalment a haver-se postulat com els campions de l'unionisme hispànic.
- Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA): 358.857 persones (6,83% del cens). Han aconseguit 128.000 vots més que en el 2010, gràcies a l'haver estat la força opositora parlamentària a les polítiques de Mas i a no haver perdut de petja el desplaçament nacionalitari d'amplis sectors de les classes populars.
- Ciutadans (C's): 274.925 persones (5,23% del cens). Han duplicat sobradament els resultats del 2010, consolidant-se ja com una alternativa al PSC i al PP. Han sapigut capitalitzar el vot dependentista i els sentiments hostils a la recatalanització, però alhora combinant-lo amb una crítica del sistema electoral vigent.
- Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE): 126.219 persones (2,40% del cens). Plasmació electoral de la unitat popular impulsada per l'esquerra independentista, ha estat clau en el resultat l'insistència (a més de la independència i el socialisme) en un tercer eix de radicalitat democràtica. Encara que la decisió de presentar-se fou presa en una assemblea nacional de la CUP, s'ha sabut sumar a altres formacions polítiques i, particularment, a moltes persones i col·lectius independents.
- Plataforma per Catalunya (PxC): 60.142 vots (1,14% del cens). El populisme nativista, malgrat quedar fora del Parlament, ha demostrat de nou la capacitat de congregació de vot, malgrat haver perdut 15.000 vots respecte el 2010. Molts dels votants, però, no són conscients del veritable programa que tenen els impulsors d'aquesta candidatura. La feina d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme ha estat clau per frenar, de moment, l'ascens d'aquestes opcions.
- Vots en blanc: 52.899 vots (1,01% del cens). Hi ha hagut una notable disminució d'aquesta opció, en part per l'atractiu d'algunes de les noves candidatures. També cal recordar que, des del maig del 2011, s'ha encoratjat el vot nul i el vot a candidatures minoritàries com una alternativa al vot en blanc.
- Solidaritat Catalana per la Independència (SI): 46.608 vots (0,89% del cens). Els vots del 2010 s'han reduït a la meitat. L'existència de tres candidatures percebudes com a independentistes, CiU, ERC i CUP, ha afavorit el repartiment dels vots perduts. Cal recordar que en el 2010, sectors de l'esquerra independentista, atrets pel PSAN, hi van donar suport en uns comicis on la CUP havia estat voluntàriament absent. D'altra banda, el vot de càstig a ERC, justificat pel segon tripartit, perdia sentit quan el "govern dels millors" ha fet el bo aquest tripartit de tristíssim record. Els resultats de SI en el 2012 han estat superiors al resultats de Reagrupament.cat en el 2010, però és probable que el destí de les dues formacions de l'independentisme "transversal" sigui comú.
- Vots nuls: 32.232 vots (0,61% del cens). Cal remarcar l'originalitat dels que anul·len el seu vot amb escrits, enganxines i estampetes diverses. En aquesta ocasió, però, s'ha denunciat el fet que apoderats del PP introduïen paperetes d'aquesta formació en els sobres col·locats a les meses per induir un vot nul per la combinació de dues paperetes diferents.
- Escons en Blanc: 27.874 persones (0,53% del cens). 9.000 persones més han optat per aquesta alternativa de "vot en blanc", que permet potencialment tenir una plasmació en escons.
- Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA): 20.777 persones (0,40% del cens). També el PACMA ha registrat un augment en nombre de votants, de 6.500 vots.
- PIRATA.CAT: 17.942 persones (0,34% del cens). Aquesta nova candidatura, ben activa en les xarxes socials, no ha acabat d'arrencar a les urnes, degut sobretot a la polarització de l'electorat sobre els eixos d'alliberament nacional i social.
- Unión, Progreso y Democracia (UPyD): 14.552 persones (0,28% del cens). L'esforç fet en campanya electoral no ha pogut evitar que el tercer espai de l'espanyolisme, al Principat, hagi estat copat per Ciutadans.
- FARTS.cat: 11.675 vots (0,22% del cens). Aquesta candidatura ciutadana s'ha vist empanyada per la concurrència de militants de l'extrema dreta (MSR) en les llistes. Algun dels vots s'ha donat vàlid, malgrat haver tatxat tots o alguns dels noms de la llista.
- Via Democràtica (VD): 5.936 vots (0,11% del cens). El partit a mida del prohom dretà Pablo Barranco ha tingut poca i tardana presència en la campanya. Malgrat haver-se apartat dels lemes més clarament xenòfobs, l'electorat proper no ha percebut diferències amb PxC i ha optat per la formació d'Anglada.
- Unificació Comunista d'Espanya (UCE): 2.502 vots (0,05% del cens). La formació maoista panhispànica ha augmentat en més de 1.500 vots.
- Partit Republicà d'Esquerres-Izquierda Republicana (PRE-IR): 815 vots (0,02% del cens).
- Socialistes i Republicans (pel Dret a Decidir) (SiR): 332 vots (0,01% del cens). Poc efectiva ha estat conjunció republicano-socialista. Per exemple, podem dir que un dels membres de la coalició, el Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) havia aconseguit amb les pròpies sigles 1920 vots.

Passem ara a veure els mateixos resultats, però en la comarca del Baix Llobregat:
- S'han abstingut 237.804 persones (31,77%).
- Han votat PSC-PSOE 106.841 persones (14,27%).
- Han votat CiU 94.146 persones (12,58%).
- Han votat PP 75.910 persones (10,14%).
- Han votat ICV-EUiA 66.210 persones (8,84%).
- Han votat C's 54.379 persones (7,26%).
- Han votat ERC 50.966 persones (6,81%).
- Han votat PxC 13.548 persones (1,81%).
- Han votat CUP-AE 12.377 persones (1,65%).
- Han votat en blanc 7.899 persones (1,06%).
- Han votat nul 4.965 persones (0,66%).
- Han votat Escons en Blanc 4.691 persones (0,63%).
- Han votat SI 4.088 persones (0,55%).
- Han votat UPyD 3.989 persones (0,53%).
- Han votat PACMA 3.469 persones (0,46%).
- Han votat PIRATA.CAT 3126 persones (0,42%).
- Han votat FARTS.CAT 2334 persones (0,31%).
- Han votat Via Democràtica (VD) 1.343 persones (0,18%).
- Han votat UCE 503 persones (0,07%).
- No ha votat PRE-IR cap persona (0,00%).
- No ha votat SiR cap persona (0,00%).

Finalment, veurem els resultats en el terme municipal d'Esplugues de Llobregat:
- S'han abstingut 9.611 persones (28,22% del cens).
- Han votat PSC-PSOE 5.344 persones (15,69%).
- Han votat CiU 4.646 persones (13,64%).
- Han votat PP 4.430 persones (13,01%).
- Han votat ICV-EUiA 2.868 persones (8,42%).
- Han votat C's 2.567 persones (7,54%).
- Han votat ERC 1.966 persones (5,77%).
- Han votat CUP-AE 620 persones (1,82%).
- Han votat PxC 434 persones (1,27%).
- Han votat en blanc 296 persones (0,87%).
- Han votat nul 236 persones (0,69%).
- Han votat Escons en Blanc 232 persones (0,68%).
- Han votat SI 177 persones (0,52%).
- Han votat PIRATA.CAT 149 persones (0,44%).
- Han votat PACMA 146 persones (0,43%).
- Han votat UPyD 128 persones (0,38%).
- Han votat FARTS.cat 95 persones (0,28%).
- Han votat VD 73 persones (0,21%).
- Han votat UCE 34 persones (0,10%).

Un índex de la maduresa de la classe obrera

En aquesta jornada de reflexió per a la meitat de les comarques dels Països Catalans convé recordar una frase d'Engels:

"El sufragi universal és l'índex que serveix per a mesurar la maduresa de la classe obrera. No pot ser més ni serà mai més, en l’Estat actual"."

Un índex, també cal dir-ho, que va per darrera del carrer i dels centres de treball, però que reflecteix les il·lusions (en el doble sentit del terme) de la gent. Demà ens comptarem i veurem si superem o no el "sostre de vidre" que deia un article de L'Accent. Un "sostre", per cert que, per ésser superat, demana no caure en seguidismes ni en enyorances d'un capitalisme millor i que demana no oblidar que totes les llibertats són solidàries.

La CUP-AE, a Can Vidalet

Aquest vespre, dijous 22, tindrà lloc l'acte de presentació de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE) al Molí-Cadí, a la Rambleta de Can Vidalet. Hi parlaran el regidor de Mataró, Xevi Safont-Tria, i el militant d'En Lluita, Oliver Martínez. Pancartes, plafons, cartells, col·locats pels nuclis de suport de l'Hospitalet de Llobregat i d'Esplugues-Sant Just, a banda de les parades d'ahir dimecres han difós en els nostres carrers aquesta candidatura. Una candidatura que, com que no ens representa ni vol representar-nos, mereix ser escoltada.

Programa de la Unitat Popular: Les primeres 40 mesures del govern popular (Xile, 1970)

1. Supressió dels sous fabulosos: Limitarem els alts sous dels funcionaris de confiança. Posarem fi a l’acumulació de càrrecs i sous (conselleries, directoris, representacions). Posarem fi als gestors administratius i traficants polítics.

2. Més assessors? No!: Tot funcionari pertindrà a l’escalafó comú i cap no serà al marge de les obligacions de l’Estatut Administratiu. A Xile no hi haurà més assessors.

3. Honestedat administrativa: Posarem fi als favoritismes i els salts de graus en l’Administració Pública. Hi haurà inamobilitat funcionària. Ningú no serà perseguit per idees polítiques o religioses; s’atindrà a l’eficiència, l’honradesa i el bon tracte amb el públic dels funcionaris de Govern.

4. No pas més viatges fastuosos a l’exterior: Suprimirem els viatges a l’exteriors dels funcionaris del règim: tret dels indispensables per als interessos de l’Estat.

5. No pas més vehicles públics per a divertiments: Els vehicles públics no es podran utilitzar sota cap pretext amb finalitats particulars. Els vehicles que quedin disponibles s’utilitzaran per a finalitats de servei públic, com transport d’escolars, trasllats de malalts de les poblacions o vigilància policia.

6. La hisenda no fabricarà nous rics: Establirem un control rigorós de les rendes i patrimonis dels alts funcionaris públics. El govern deixarà d’ésser una fàbrica de nous rics.

7. Jubilacions justes no milionàries: Posarem fi a les jubilacions milionàries, siguin parlamentàries o de qualsevol sector públic o privat, i utilitzarem aquests recursos en millorar les pensions més baixes.

8. Descans just i oportú: Donarem dret a jubilació a totes les persones més grans de 60 anys que no s’han pogut jubilar per no haver cotitzat.

9. Previsió per a tothom: Incorporarem al sistema de previsions als petits i mitjans comerciants, industrialss i agricultors, treballadors autònoms, artesans, pescadors, petits miners, pirquiners i ames de casa.

10. Pagament immediat i total als jubilats i pensionats Pagarem tot d’una els reajustaments del personal retirat de les Forces Armades, i farem justícia en el pagament de pensions del Servei d’Assegurament Social.

11. Protecció a la família: Crearem el Ministeri de Protecció a la Família.

12. Igualtat en les assignacions familiars: Anivellarem de forma igualitària totes les assignacions familiars.

13. L’infant neix per a ésser feliç: Donarem matrícula completament gratuïta, llibres, quadres i útils escolars sense cost, per a tots els infants de l’ensenyament bàsic.

14. Millor alimentació per a l’infant: Donarem desdejuni a tots els alumnes de l’ensenyament i dinar als qui els pares dels quals no els hi puguin proporcionar.

15. Llet per a tots els infants de Xile: Garantirem mig llitre de llet diària com a ració a tots els infants de Xile.

16. Consultori matern-infantil en la localitat: Instal•larem consultoris materns-infantils en totes les localitats.

17. Veritables vacances per a tots els estudiants: Es convidarà al Palau Presidencial de Viña del Mar als millors alumnes de l’ensenyament bàsic, seleccionats de tot el país.

18. Control de l’alcoholisme: Combatirem l’alcoholisme no per mitjans repressius, sinó per una vida millor i erradicarem el contraban.

19. Casa, llum, aigua potable per a tothom: Realitzarem un pla d’emergència per a la construcció ràpida d’habitatge i garantirem el subministrament d’aigua i llum elèctrica.

20. No pas més quotes reajustables CORVI: Suprimirem els reajustaments dels dividends i els deutes a la Corporació de la Vivenda (CORVI).

21. Arrendaments a preus fixos: Fixarem el 10% de la renda familiar com a màxim per al pagament de l’arrendament i dividends. Supressió immediata dels drets de clau.

22. Erials, no! Poblacions, sí!: Destinarem tots els erials fiscals, semifiscals o municipals a la construcció.

23. Contribucions únicament a les mansions: Alliberarem del pagament de contribucions a l’habitatge fins a un màxim de 80 metres quadrats on viu permanentment el propietari i no sigui de luxe o de balneari.

24. Una reforma agrària de veritat: Aprofundirem la Reforma Agrària, que beneficiarà també a mitjans i petits agricultors, minifundistes, mitgers, empleats i forans. Estendrem el crèdit agrari. Garantirem mercat per a la totalitats dels productes agropecuaris.

25. Assistència mèdica i sense burocràcia: Eliminarem totes les traves burocràtiques i administratives que impedeixen o dificulten l’atenció mèdica d’imponents i cessants.

26. Medicina gratuïta en els hospitals: Suprimirem el pagament de tots els medicaments i exàmens en els hospitals.

27. No pas més estafa en els preus dels remeis: Rebaixarem dràsticament els preus dels medicaments, reduint els drets i impostos d’internament de les matèries primeres.

28. Beques per a estudiants: Establirem el dret a beques en l’ensenyament bàsic, mitjà i universitari de tots els bons alumnes, en consideració al rendiment i als recursos econòmics de les seves famílies.

29. Educació física: Fomentarem l’educació física i crearem camps esportius en les escoles i totes les poblacions. Tota escola i tota població tindrà la seva caanxa. Organitzarem i fomentarem el turisme popular.

30. Una nova economia per a posar fi a la inflació: Augmentarem la producció d’articles de consum popular, controlarem els preus i detindrem la inflació a través de l’aplicació immediata de la nova economia.

31. No pas més esclavatges amb el Fons Monetari Internacional: Desnonarem els comprimisos amb el Fons Monetari Internacional i posarem fi a les devaluacions escandaloses de l’escut.

32. No pas més impostos als aliments: Posarem fi a les pujades d’impostos que afecten els articles de primera necessitat.

33. Fi a l’impost de la compra-venda: Suprimirem l’impost a la compra-venda i el substituirem per un altre sistema més just i expèdit.

34. Fi a l’especulació: Sancionarem dràsticament el delicte econòmic.

35. Fi a la carestia: Garantirem el dret de treball a tots els xilens i impedirem els acomiadaments.

36. Treball per a tothom: Crearem d’immediat noves fonts de treball amb els plans d’obres públiques i habitatges, amb la creació de noves indústries i amb la posada en marxa dels projectes de desenvolupament.

37. Dissolució del Grup Mòbil: Garantirem l’ordre en els barris i poblacions i la seguretat de les persones. Carabiners i Investigacions seran destinats a complir una funció essencialment policial contra la delinqüència comuna. Eliminarem el Grup Mòbil i els seus membres reforçaran la vigilància policial.

38. Fi a la justícia de classe: Crearem un procediment legal ràpid i gratuït amb la cooperació de les Juntes de Veïns, per a conèixer i resoldre casos especials, com pendències, actes d’extorsió, abandonament de la llar i atemptat contra la tranquilitat de la comunitat.

39. Consultoris judicials en les localitats: Establirem consultors judicials en totes les poblacions.

40. Creació de l’Institut Nacional de l’Art i la Cultura: Crearem l’Institut Nacional de l’Art i la Cultura i Escoles de formació artístiques en totes les comunes.

És l'hora del poble

L'Hora fou l'òrgan del Bloc Obrer i Camperol, l'organització de masses impulsada arran de la fusió de la Federació Comunista Catalano-Balear i del Partit Comunista Català, i que havia d'ésser la projecció en les classes treballadores de la Federació Comunista Ibèrica. Setanta anys després, L'HORA és la capçalera emprada en el "diari de campanya" de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE), del qual se n'ha fet una tirada de 100.000 exemplars, amb 24 pàgines.

Avui ja l'han pogut fullejar els assistents a l'acte organitzat per la CUP d'Esplugues, que ha comptat amb la presència d'Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, i Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària, números 46 i 23 de la llista de la CUP-AE per Barcelona. Ahir dijous, un acte similar presentava la CUP-AE a Sant Just Desvern, amb la presència d'Isabel Vallet (n. 4 per Barcelona) i d'en Carles Benítez, just quan feia 30 anys de la detenció de Benítez i d'altres companys en una d'aquelles onades repressives. Vallet, ahir a Sant Just, i Majoral, avui a Esplugues, havien de recordar també les persones represaliades per la vaga del 14-N.

La vaga general del 14N (3)

De motius en sobren. En aquest cartell del Baix Llobregat Combatiu se n'esmenten quatre: 1) Derogació de totes les reformes laborals; 2) Prou rescats a la banca; 3) Ni desallotjaments ni desnonaments; 4) Prou repressió i criminalització contra qui lluita. De les reformes laborals, n'hauríem de dir contrareformes, ja que en essència, en els darrers 35 anys, la majoria de modificacions de la legislació laboral han anat en contra dels treballadors. El caire de les lluites obreres de la primera meitat dels anys 1970 havia forçat uns canvis que, alhora foren sostinguts pel sistema gràcies al "desarrollismo". Acabat aquest i afeblides les altres per la integració en la reforma política, el vent de les reformes tornà contrareformista, bo i comptant algunes excepcions, força més estètiques que reals, per garantir la igualtat de gènere en el món del treball o la conciliació amb la vida familiar. Pel que fa als rescats a la banca, és obvi finalment com aquests rescats han possibilitat transformar deute privat en deute públic i, d'aquesta manera, reforçar els pressupòsits ideològics del "heu estirat més el braç que la màniga". Contra l'austeritat capitalista, hi ha una austeritat d'esquerres, basada en el repartiment de la riquesa i del treball necessari per a produir-la.

La vaga general del 14N (2)

Demà dissabte 10, a partir de les 10h30, hi haurà a la Bòvila (Can Vidalet, Metro L5) diverses activitats, convocada per l'Assemblea de Can Vidalet-Pubilla Cases. A banda del mercat d'intercanvi, es farà difusió de la vaga general del proper dimecres 14.

La vaga general del 14N

El proper dimecres 14 de novembre, hi ha convocada vaga general i jornada de lluita a tot el nostre subcontinent. La idea bàsica és el rebuig de la falsa austeritat de l'espoliació que exerceixen les classes dominants europees. Una espoliació que troba una ferma palanca en el deute, un deute que s'ha generat per la insuficiència dels salaris, per l'especulació urbanística i per la injustícia fiscal. Ara, aquest deute, suposa que les estructures estatals bombegen a un nivell mai vist diners extorquits a les classes populars envers els especuladors financers. Aquest divendres, en el Local de la Cooperativa Integral Catalana de l'Hospitalet, es farà una xerrada amb participants en lluites de Grècia, d'Andalusia i els Països Catalans, tres realitats diverses i agermandes de la Mediterrània, de l'Europa Meridional.

La unitat popular, molt més que una candidatura

Mentre continuen les assembles preparatòries de la campanya electoral del 25-N de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE), se succeeixen les adhesions al manifest de "Som Unitat Popular". Alhora, les successives enquestes assenyalen un augment gradual de la intenció de vot. És fàcil deixar-se endur per l'eufòria. Des de la CUP-CUP, és a dir des de la CUP-organització, cal valorar especialment l'abocament que fa l'esquerra independentista, organitzacions com En Lluita o Lluita Internacionalista, malgrat que la rapidesa del procés no va pemetre la participació necessària en la formació del programa. La feina que no s'ha fet de preparació, però, s'haura de fer en les properes setmanes i mesos. Sí, mesos, també. Perquè la campanya no acabarà el 25N, sinó que va molt més enllà. Dins o fora del parlament, les energies mobilitzades ara al Principat s'han d'estendre, territorialment a tots els Països Catalans, i també a totes les lluites populars que, per raons òbvies, són massa amples, riques i diverses com per cabre-hi en una candidatura al Parlament del Parc de la Ciutadella.

271.000 € per fer apologia de la participació electoral

Aquest ha estat el cost de l'spot institucional de la Generalitat per a les eleccions del 25-N:

271.000 € seria l'equivalent a demanar 10 € a cadascuna de les persones que han avalat les Candidatures d'Unitat Popular (CUP).

Des de l'oposició espanyolista, hom ha posat el crit al cel en el contingut de l'spot i, particularment, en el fet que hom faci referència a la mani de l'11-S. L'estupidesa d'aquesta oposició espanyolista, particularment dels partits suposadament binacionalistes, consisteix en no veure el suport nítidament majoritari d'aquella manifesta, i que ja no res li pot arrabassar el seu caràcter històric.

Però l'important no és el contingut de l'spot. És un contingut que convida a votar CiU, per la mateixa raó que CiU s'erigeix ara en la representant del poble català. Tan sols una perspectiva de classe (de classes populars) i de nació completa (de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, i de l'Hospitalet a Burjassot) pot desmuntar aquest abús de CiU i dels seus satèl·lits. És més rellevant encara que el contingut, el fons.

Com es pot gastar aquesta barbaritat de calés en una campanya que no serveix absolutament de res? No seria millor destinar aquests diners a garantir el dret de vot dels ciutadans del Principat que viuen fora de les fronteres estatals? O destinar-los a un millor funcionament del procés electoral? No, senyor. Aquests diners s'estan destinant a una finalitat oprobiosa, que trenca el mateix dret de vot. El dret de vot implica, també, necessàriament, el dret a l'abstenció). No és tolerable que amb diners de tothom es faci una campanya implícitament denigrant contra les persones que optaran per l'abstenció. Uns ho faran per manca d'interès en les opcions presentades. Uns altres per malfiança en el sistema democràtic actual. Uns altres per declarar fermes conviccions àcrates.

Des dels lacais de CiU se'ns respondrà que sempre es fa això de "incitar a la participació". Sí, és cert. Però en aquestes eleccions tothom restarà pendent e l'índex de participació. Si, finalment, l'índex de participació no augmenta tot el que diuen que augmentarà, com ho justificaran? Per això mateix volen sotmetre a la ciutadania a un nou xantatge participacionista.

A Barcelona, el 25N, el número 7 és el que pertoca

CANDIDATURA NÚM. 7 CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR - ALTERNATIVA D’ESQUERRES (CUP-ALTERNATIVA D’ESQUERRES) 1. Sr. David Fernández i Ramos. 2. Sra. Georgina Rieradevall i Tarrés 3. Sr. Joaquim Arrufat i Ibáñez 4. Sra. Isabel Vallet Sánchez 5. Sr. Xavier Safont-Tria Ramón 6. Sra. Roser Veciana i Olive 7. Sra. Anna Maria Gabriel Sabaté 8. Sr. Jaume Casals Ció 9. Sra. Blanca Serra i Puig 10. Sr. Francesc Freixas Morros 11. Sr. Francesc Ribera Toneu "Titot" 12. Sra. Marta Cordomí Forns 13. Sra. Maria Esther Del Alcázar i Fabregat 14. Sra. Núria Gibert i Dasca 15. Sr. Josep Garganté Closa 16. Sr. Nicolàs Castellano Petidier 17. Sra. Àngels Rus Sánchez 18. Sra. Eulàlia Sabater Díaz 19. Sr. Marc Serra i Torrent 20. Sra. Marta Rius Gallart 21. Sra. Neus Montaner Sanchez 22. Sr. Xavier Oca Baradad 23. Sr. Martí Majoral i Torrent 24. Sr. Andreu Curto Baiges 25. Sra. Maria-José Lecha Gonzàlez 26. Sr. Manuel Màrquez Berrocal 27. Sra. Teia Àlvarez i Pons de Vall 28. Sra. Clara Camps Calvet 29. Sr. Eloi Escútia Fors 30. Sr. Llorenç Casanova Fernàndez 31. Sra. Eva Pous i Calvet 32. Sr. Fabià Díaz Cortés 33. Sr. Joan Ribet Casademunt 34. Sra. Núria Comerma i Cortada 35. Sr. Óscar Simón Bueno 36. Sra. Judith Saus Moreno 37. Sr. Adam Majó Garriga 38. Sra. Alba Johé i Tort 39. Sr. Joan Garriga Quadres 40. Sr. Andreu León de Cabo Sindín 41. Sr. Joan Sebastià Colomer i Tejada 42. Sra. Anna Gabaldà Felipe 43. Sr. Jordi Pueyo Tapias 44. Sra. Isabel Costa Bassas (Betty) 45. Sr. Karim Akbih Verdaguer 46. Sr. Alexandre Maymó López 47. Sra. Laura Pabon Lara 48. Sr. Albert Botran Pahissa 49. Sra. Laia Altarriba i Piguillem 50. Sr. Otger Amatller Gutierrez 51. Sra. Maria Oliver Reche 52. Sr. Jesús Maria Carrasco Gómez 53. Sra. Elisabet Linares Pruna 54. Sra. Neus Pujol i De Isidro 55. Sr. Òscar de la Guardia Casals 56. Sr. Aleix Auber Àlvarez 57. Sr. Eduardo Càliz Robles 58. Sra. Juliana Bacardit Garriga 59. Sra. Míriam Ferràndiz Saus 60. Sr. Ramón Maria Piqué Huerta 61. Sr. Antoni Iborra Plans 62. Sr. Jordi Pagès Ansón 63. Sra. Èlia Badia i Casas 64. Sra. Mireia Romo Segura 65. Sr. Lluís Perramón Raya 66. Sra. Maria Freixas i Alió 67. Sr. Roger Brujons i Tomàs 68. Sra. Teresa Franco Presas 69. Sr. Xavier Monge Profitós 70. Sr. Roger Sànchez Amat 71. Sra. Anna Maria Guijarro Casas 72. Sr. Oliver Carlos Martínez Martínez 73. Sra. Esther Rocabayera i Jordán 74. Sr. Joan Catà Ten 75. Sr. Lluís Millà Salinas 76. Sra. Sandra Redondo Ibáñez 77. Sra. Roser Calvet Riera 78. Sr. Lluís Cabrera Sànchez 79. Sr. Carles Belda Valls 80. Sr. Francesc Lucchetti i Farré 81. Sra. Maria Soler Aznar 82. Sra. Iolanda Maurici Jareño 83. Sr. Oleguer Presas Renom 84. Sr. Julià De Jòdar Muñoz 85. Sr. August Gil Matamala Suplents: 1. Sr. Jordi Méndez Cordobés 2. Sra. Jordina Fernández Tarrés 3. Sra. Raquel Rodríguez Boixader 4. Sr. Marc Sallas Batlle 5. Sr. Aitor Blanc Aranjuelo

La rebilingüització del nom oficial de Maó

El PP diu que el restabliment del duet bilingüe oficial Maó/Mahón (o, potser, Mahón/Maó) és una forma d'ésser coherent amb la història. Amb quina història? Raimon ens respon: "ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim; que la nostra és la d'ells". A algú potser se li acut de demanar que Saragossa adopti per nom oficial Zaragoza/Saragossa per comptes de Zaragoza per ésser coherent amb la història? A algú potser, però no li faran cas. I bé que fan. Maó, en castellà, es diu Mahón. En anglès, es diu Port Mahon. En esperanto, Maono. En d'altres llengües, de comunitats nacionals menys vinculades amb Menorca, hom, de mica en mica, ha optat per Maó, precisament perquè aquest ha estat l'únic nom oficial de la ciutat des del 2006. El Maó/Mahón, en aquest sentit, despista, i condueix finalment a la desaparició de la forma recomanada pels lingüistes.

Només cal repassar el mapa oficial dels Països Catalans per adonar-se del nyap que suposen els noms en francès o en espanyol en zones lingüísticament catalanes. Fins i tot en el cas que també es reconegui la forma catalana, finalment s'imposa l'espanyola o francesa en els usos internacionals (Google Maps, GPS i similars). Si algú pensa que el Principat resta al marge d'aquestes querelles, n'hi ha prou a recordar que encara aquesta mateixa setmana el consolat espanyol de Londres obligava a alguns sol·licitants de vot per a les eleccions del 25N que posessin "Gerona" i no "Girona" en les sol·licituds.

Quant a l'origen i evolució del topònim, s'ha escrit força. El nom oficial llatí fou Mago, encara que, per exemple, Plini s'hi refereix també al Portus Magonis. La relació entre aquest topònim i l'antropònim fenici i, encara més particularment, amb l'almiral Magó Barca (el més jove dels tres fills d'Amílcar) potser data dels primers segles de dominació romana. No obstant, el més probable és que el Mago-topònim sigui més antic. Coromines aventura un origen lígur-sorotàptic (i.e. d'una llengua indogermànica pre-italo-cèltica). Es fa difícil intuir quin era el nom amb el qual coneixien la ciutat els propis menorquins de l'època, però potser no s'apartava gaire de la pronúncia actual [mó]. La forma "Maco", que apareix en algun text geogràfic de l'Antiguitat Tardana, podria ésser el resultat d'una hipercorrecció. En caure la consonant, ens queda [maó/mëó], que és la pronúncia que adopten els no-maonesos, encara que també hi ha la variant [mëvó], particularment a Mallorca, que introdueix una [v] per evitar el diftong. És per marcar el diftong, que s'escriu la 'h', tal com ho fa Ramon Muntaner quan diu que "lo port de Maho que és en l'illa de Manorqa". La solució ortogràfica per indicar que s'ha de pronunciar [maó] i no [máo] és la conservació de la -n etimològica, que a més reapareix en el gentilici "maonès". Cal no oblidar que en la normativa general occitana, s'escriu Maon (si l'n s'hagués de pronunciar caldria posar un accent a la o). Així doncs, en la dualitat Maó/Mahón s'amaguen criteris ortogràfics diferents (manteniment o no de les h mudes intercalades) i solucions fonètiques diferents (emmudiment o no de la -n etimològica).

Cafèambllet i Kostas Vaxevanis

La velocitat de la justícia (perdó, de l'aparell repressiu de mitjà i llarg termini de l'estat espoliador) és relativa. Únicament d'aquesta manera, s'explica la rapidesa de procesos com la demanda de Via contra cafeAMBllet.

10.000 € de multa. L'honorabilitat dels qui es mouen en els marges de la legalitat (perdó, els codis imposats pels gestors de l'estat espoliador) es defen amb una rapidesa que contrasta amb la lentitud dels processos sobre contractes i informes que tan sols serveixen per justificar un trasvasament de diner públic (perdó, espoliat al contribuent) a les butxaques privades.

I el que val per a la contractació dels hospitals de l'Alt Maresme, val també per als evasors fiscals de Grècia. Els mateixos defensors suposats dels creditors de les administracions gregues van recopilar dades sobre els diners evadits per les grans fortunes gregues, i no les han emprades pas per cobrar els seus deutes, no. Ans al contrari, silenciaren la llista i continuaren exprimint les classes populars gregues. Cobrar el deute no és pas tan important com generar nous marges per a les taxes de benefici. Més aviat, la cantarella sobre el deute i l'austeritat és la manera de justificar la despossessió a Grècia i a tot Europa.

El periodista Kostas Vaxevanis, editor de Hot Doc, va publicar el dissabte la llista de 2000 noms de ciutadans grecs amb comptes a Suïssa. La resposta de la justícia no s'ha fet esperar, i avui mateix ha estat arrestat.

Encara avui podem llegir la versió electrònica de cafeAMBllet. Accedir a Hot Doc ja resulta més complicat. No passa res, perquè sí podem llegir com el New York Times parla de la fortuna de Wen Jiabao. La geopolítica limita la informació sobre la corrupció. La resta ens ho hem d'imaginar.