La plitidepsina com a antiviral front la covid-19: dades d’investigacions preclíniques

És ben eloqüent de la situació de la pandèmia de covid-19 que l’Agència Europea del Medicament (EMA) únicament contempli com a autoritzats dos fàrmacs per tractar-la, la dexametasona i el remdesivir. En els darrers dies ha tornat l’atenció sobre anticossos monoclonals que, administrats a pacients amb formes lleus de covid-19, eviti que entrin en complicacions pneumòniques. Chen et al., la setmana passada, publicaven resultats prometedors a NEJM sobre l’assaig clínic en fase II (BLAZE-1) de LY-CoV555, anticòs desenvolupat per Eli Lilly. Regeneron comunicava ahir resultats igualment prometedors del seu còctel d’anticossos. Aquests fàrmacs poden ésser considerar “vaccins passius”, en el sentit que fan la funció que farien els anticossos generats pel propi organisme com a resposta a un “vaccí actiu” (dos vaccins ja han rebut l’autorització de l’EMA, i un tercer és a punt de rebre-la). Dels dos fàrmacs autoritzats per l’EMA, dexametasona i remdesivir, el primer és un antiinflamatori i el segon és un antiviral. La covid-19, al capdavall, té aquests dos aspectes, infecció i complicació inflamatòria de la infecció. Un altre antiviral, la plitidepsina, de PharmaMar, resulta prometedor per la seva potència contra el SARS-CoV-2, tal com indiquen en un article a Science un grup de científics encapçalats per Kris M. White i Romel Rosales, de la Icahn School of Medicine at Mount Sinai, d’acord amb una sèrie d’estudis preclínics. La plitidepsina o aplidina es troba ara en la fase II de la investigació clínica. Els estudis preclínics indiquen una concentració inhibitòria (IC₉₀) de 0,88 nM, que la faria 27,5 vegades més potent que el remdesivir. La plitidepsina actuaria, segons aquests estudis, per la inhibició de la proteïna cel·lular eEF1A.

La plitidepsina es mostra com a antiviral eficaç contra el SARS-CoV-2 en un model de ratolí K18-hACE2

La recerca en antivirals

El laboratori d’Adolfo García-Sastre es dedica a l’estudi de les interaccions hoste-virus, aplicat al desenvolupament de vaccins i fàrmacs antivirals. Especialment enfocats als virus de la grip, no obstant, l’esclat de la pandèmia de covid-19 els ha fet treballar de manera creixent sobre els coronavirus. El SARS-CoV-2 no és el primer coronavirus emergent, sinó que ha estat precedit pel SARS-CoV i el MERS-CoV, però a diferència dels altres dos, el SARS-CoV-2 sí que ha assolit el rang de pandèmia. Tots tres coronavirus s’originaren a partir d’una transmissió zoonòtica inicial, i estudis com el de Lytras et al. (2021) ens mostren la diversitat de coronavirus en ratpenats que es relacionen amb el SARS-CoV-2. Alguns d’aquests coronavirus tenen també potencial pandèmic, tal com constaten estudis sobre la seva capacitat de replicar-se en cultius de cèl·lules pulmonars humanes. Així la necessitat d’antivirals ja no és tan sols una cosa de present, sinó també de futur.

És clar, que hi ha altres aspectes que el purament virològic. En el salt zoonòtic de l’antecessor del SARS-CoV-2 influeixen aspectes ecològics, particularment l’expansió de les activitats humanes en espais naturals. Alhora, la infecció de SARS-CoV-2 té un curs ben variable. Les formes més greus de covid-19 s’expliquen pel dany tissular que genera la pròpia resposta de l’hoste (inflamatòria i immunitària, tan innata com adaptativa) a la infecció.

La identificació de dianes terapèutiques

El laboratori de García-Sastre participà en col·laboracions per a la identificació de proteïnes cel·lulars rellevant per al cicle vital del SARS-CoV-2 i per als coronavirus en general. Aquests estudis interactòmics assenyalaren una llista de 332 proteïnes cel·lulars. Sobre aquesta llista, se seleccionaren 47 fàrmacs existents que se sabia que modulaven algunes d’aquestes proteïnes. Molts d’aquests 47 fàrmacs, de fet, demostraven una activitat antiviral significativa contra el SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars.

De particular interès són les proteïnes que participen en la maquinària ribosomal de traducció, és a dir en la conversió de la informació continguda en molècules ARN missatger en noves cadenes de proteïna. Al capdavall, el SARS-CoV-2 necessita cooptar aquesta maquinària per sintetitzar les seves pròpies proteïnes. Una d’aquestes proteïnes viral, Nsp9 interactua amb la proteïna cel·lular eIF4H. En la funció d’eIF4H participa una altra proteïna cel·lular, eIF4A. Així, Zotatafin, un fàrmac que inhibeix eIF4A, a una concentració de 154 nM és capaç d’inhibir el 90% de la replicació del SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars. La ternatina-4, que també inhibeix eIF4A, encara és més potent, amb una IC₉₀ de 15 nM.

La plitidepsina, un fàrmac per al tractament de mieloma múltiple

PharmaMar es presenta com la primera empresa farmacèutica en desenvolupar i comercialitzar un antitumoral d’origen marí. Es refereix a la plitidepsina o deshidrodidemnina B, una substància química trobada en la tomata de mar Aplidium albicans, i que PharmaMar ha aconseguit aprovar, ni que sigui de forma limitada, per tal tractament del mieloma múltiple.

El mecanisme d’acció de la plitidepsina és la inhibició de l’eEF1A, i d’ací l’interès en veure la seva aplicabilitat al tractament de la covid-19. De moment, PharmaMar ja ha completat un estudi clínic en fase I/II per a aquesta aplicació, i la intenció és passar a la fase II/III.

Una IC₉₀ de 1,76 nM

En un model de cultiu cel·lular de Vero E6, mitjançant influorescència, és possible valorar la capacitat de substàncies d’inhibir la replicació de SARS-CoV-2. La plitidepsina, a 1,76 nM, ja era capaç d’inhibir el 90% de la replicació del SARS-CoV-2. Això indica una potència 9 vegades superior a la ternatina-4 i 87,5 vegades a la zotatafina.

En un model de cultiu cel·lular semblant, però utilitzant una línia cel·lular humana, hACE2-293T, la plitidepsina mostrava una activitat més elevada, de manera que a 0,88 nM ja assolir aquest 90% d’inhibició. En aquesta línia cel·lular, la plitidepsina resultava 27,5 vegades més potent que el remdesivir. Paral·lelament, la plitidepsina tenia un efecte citostàtic sobre les cèl·lules hACE2-293T.

En un model de cèl·lules pneumocítiques humanes, la plitidepsina assolia el 90% d’inhibició de la replicació de SARS-CoV-2 a una concentració de 3,14 nM.

El mecanisme d’acció de la plitidepsina

Una concentració de 20 nM de plitidepsina és capaç d’interferir en la replicació de SARS-CoV-2 en un cultiu de cèl·lules hACE2-293T fins i tot passades 4 hores després de la infecció. Això seria indicatiu d’un mecanisme inhibidor de la replicació citoplasmàtica.

En aquest mateix model, White et al. analizaren la interacció entre la plitidepsina i el remdesivir. La plitidepsina tindria un efecte additiu sobre l’efecte del remdesivir, de manera que podria pensar-se en una teràpia combinada.

En cèl·lules 293T transfectades amb plàsmids d’expressió del gen eF1A que incorporaven la mutació A399V, la plitidepsina es mostrava 10 vegades menys efectiva per inhibir la infecció per SARS-CoV-2. Ara bé, aquesta manipulació no afectava l’efecte citostàtic de la plitidepsina. Una cosa semblant s’esdevenia amb una línia cel·lular manipulada per CRISPR per introduir-hi la mutació A399V en el gen eEF1A.

En cèl·lules Vero E6 infectades per SARS-CoV-2, la plitidepsina actuava reduint el contingut d’ARN genòmic del virus, però molt més marcat i primerenc era el seu efecte sobre l’acumulació d’ARN subgenòmic N.

Estudis en ratolins

La transducció amb adenovirus que expressen el gen humà ACE2 (hACE2) pot fer ratolins BALB/c sensibles a la infecció per SARS-CoV-2. White et al. experimentaren en aquest model amb dosis profilàctiques de 0,3 mg/kg o 1 mg/kg, administrades abans i després de l’exposició a 1·10⁴ unitats infeccioses de SARS-CoV-2. Els ratolins eren després sacrificats, i es feia una valoració dels nivells de SARS-CoV-2 en homogenats de pulmó. La plitidepsina es mostra eficaç en reduir els nivells pulmonars de SARS-CoV-2.

Els ratolins K18-hACE2 són susceptibles a una infecció de SARS-CoV-2. La plitidepsina en aquest model era capaç de reduir els nivells de SARS-CoV-2 en pulmons, i també la inflamació pulmonar (en especial, la peribroquiolar).

Un mecanisme antiviral indirecte

La plitidepsina seria un antiviral indirecte, en el sentit que la seva diana no és una proteïna vírica, sinó una proteïna de l’hoste. En efecte, la plitidepsina interfereix en la funció d’eEF1A, i si bé això afectaria tota la síntesi proteica de la cèl·lula (d’ací l’efecte citostàtic), són els coronavirus (i altres virus d’ARN, com els ortomixovirus o els ortopneumovirus) els qui s’hi veuen més afectats, particularment en la transcripció subgenòmica de la cadena negativa.

Els antivirals “indirectes” tenen un avantatge sobre els antivirals “directes”. Aquests darrers actuen directament sobre una proteïna o un altre component del virus, desencadenant una pressió selectiva que pot afavorir precisament variants resistents.

Com que la plitidepsina ja és un fàrmac aprovat, hom disposa d’informació sobre biodisponibilitat, farmacocinètica i perfils de seguretat. Això acceleraria la seva aprovació en el cas que es demostrés eficaç en assaigs clínics en fase III.

Lligams:

- Plitidepsin has potent preclinical efficacy against SARS-CoV-2 by targeting the host protein eEF1A. Kris M. White, Romel Rosales, Soner Yildiz, Thomas Kehrer, Lisa Miorin, Elena Moreno, Sonia Jangra, Melissa B. Uccellini, Raveen Rathnasinghe, Lynda Coughlan, Carles Martinez-Romero, Jyoti Batra, Ajda Rojc, Mehdi Bouhaddou, Jacqueline M. Fabius, Kirsten Obernier, Marion Dejosez, María José Guillén, Alejandro Losada, Pablo Avilés, Michael Schotsaert, Thomas Zwaka, Marco Vignuzzi, Kevan M. Shokat, Nevan J. Krogan, Adolfo García-Sastre. Science (2021).

Eleccions 14F: totes les candidatures proclamades

Ahir la Junta Electoral Provincial de Lleida emetia l’edicte en el que enumera les candidatures proclamades per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Ha estat la darrera de les quatre juntes provincials a fer-ho.

Així doncs, ja podem enumerar totes les candidatures que han estat proclamades:
- PSC-PSOE, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 1), Girona (llista 1), Tarragona (llista 3) i Lleida (llista 2).
- ERC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 2), Girona (llista 3), Tarragona (llista 1) i Lleida (llista 5).
- PdeCAT, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 3), Girona (llista 8), Tarragona (llista 5) i Lleida (llista 3).
- CUP-G, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 4), Girona (llista 5),Tarragona (llista 4) i Lleida (llista 7).
- JxCat, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 6), Girona (llista 4), Tarragona (llista 2) i Lleida (llista 1).
- PP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 7), Girona (llista 7), Tarragona (llista 8) i Lleida (llista 1).
- Cs, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 8), Girona (llista 2), Tarragona (llista 6) i Lleida (llista 4).
- ECP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 9), Girona (llista 6), Tarragona (llista 7) i Lleida (llista 8).
- VOX, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 11), Girona (llista 10), Tarragona (llista 12) i Lleida (llista 9).
- PCTC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 12), Girona (llista 13), Tarragona (llista 15) i Lleida (llista 13).
- IZQP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 14), Girona (llista 12) i Lleida (llista 14).
- MPIC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 18), Girona (llista 16), Tarragona (llista 16) i Lleida (llista 12).
- PNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 19), Girona (llista 9), Tarragona (llista 10) i Lleida (llista 16).
- FNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 20), Girona (llista 19), Tarragona (llista 20) i Lleida (llista 15).
- R0-GC-M, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 22), Girona (llista 20), Tarragona (llista 21) i Lleida (llista 11).
- UEP, amb candidatura proclamada a Girona (llista 14).
- PUM+J, amb candidatures proclamades a Girona (llista 17), Tarragona (llista 19) i Lleida (llista 18).
- Alianza C V, amb candidatura proclamada a Girona (llista 18).
- Som Terres de l’Ebre, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 9).
- UnidosSI-DeF-PDSJE-Somos España, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 14).
- MCR, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 17).
- Escons en Blanc, amb candidatura proclamada a Lleida (llista 10).
- SCAT, amb candidatura proclamada a Lleida (llista 17).

Eleccions 14F: amb una sabata i una espardenya

La Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una nova interlocutòria en la que manté la suspensió del Decret 1/2021, de 15 de gener, de tal manera que continua el procés electoral que ha de culminar en la jornada del 14 de febrer. En aquesta ocasió, la interlocutòria entra més en la matèria i, per bé que encara caldrà esperar la sentència definitiva, tot indica que ja res no aturarà aquest procés electoral.

Una interlocutòria anterior ja havia suspès cautelarment el Decret 1/2021, de 15 de gener, atenent a recursos presentats contra la suspensió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. La d’ara té en consideració les al·legacions presentades pel recurrent representat per Arantxa Retxe, les presentades per l’Advocat de la Generalitat i l’escrit presentat pel Ministeri Fiscal. De les tres parts, únicament l’Advocat de la Generalitat s’havia pronunciat en contra d’aquesta mesura cautelar.

La interlocutòria d’avui ha estat redactada pel magistrat Francisco José Sospedra Navas. Com hem dit, la mesura cautelar adoptada cerca que el tribunal pugui pronunciar-se sobre el fons del recurs el 8 de febrer del 2021 (la mateixa setmana de les eleccions): si ho fes favorablement al recurs això només podria tindre efecte si la maquinària electoral seguís en marxa. D’altra banda, si s’hi pronunciés en contra de recurs, hi hauria encara temps per anul·lar la jornada electoral mateixa, que és la que entranya el major risc de contacte social.

El que sí fa la interlocutòria d’avui és valorar l’interès general associat a la convocatòria electoral feta pel Decret 147/2020. Recorda que aquest Decret fou el resultat de l’aplicació de l’article de l’Estatut que determina la dissolució automàtica del Parlament transcorreguts dos mesos sense investir President de la Generalitat. Hi hauria, doncs, un interès general objectiu en cobrir aquesta vacant, i superar la situació de bloqueig i de precarietat institucional.

Sobre el risc pandèmic, la interlocutòria recorda que el Decret 147/2020 es va signar sota mesures restrictives, adoptades en el marc de l’estat d’alarma que, a grans trets, són les mateixes que vigeixen avui. Així doncs, des de la convocatòria de les eleccions, no hauria sorgit un escenari sanitari o normatiu qualitativament diferent. La interlocutòria considera, a més, que el Decret 1/2021, estableix un ajornament de les eleccions massa llarg, fins al 30 de maig com a mínim, la qual cosa provoca un perjudici al funcionament normal de les institucions.

La interlocutòria recorda que l’actual decret d’alarma (RD 926/2020, de 25 d’octubre), ja preveia que l’alarma no impedís el desenvolupament d’actuacions electorals. Donada la dilatació en el temps de la lluita contra la pandèmia, cal doncs fer una ponderació adequada dels beneficis-riscos-perjudicis de cada mesura.

La interlocutòria contrasta el fet que l’informe de l’Agència Catalana de Salut parli d’un agreujament de la situació epidemiològica entre el 7 i el 13 de gener, sense que no hi hagi hagut una modificació substancial de les restriccions dictades per les autoritats sanitàries de Catalunya.

A partir d’avui s’obre un termini de cinc dies per interposar un recurs de reposició contra aquesta interlocutòria.

Entre els arguments d’aquest recurs, hom podria fer ús del vot particular formulat pel magistrat José Manuel de Soler Bigas. Aquest magistrat discrepa de la decisió adoptada per la majoria del tribunal. Soler recorda que la pressió assistencial provocada per l’evolució actual de l’onada epidèmica podria conduir a l’adopció de mesures de major restricció social en les properes setmanes, que sí interferirien en la viabilitat de la campanya electoral si es mantingués la data del 14F. Al capdavall, el Decret 147/2020, de 21 de desembre, ja preveia en el seu preàmbul la possibilitat de postposar les eleccions “per raons derivades de la protecció del dret a la salut”. D’altra banda, la Llei Orgànica de Règim Electoral General contempla la suspensió d’actes de votació i de l’escrutini públic per causes de força major. Segons dades de l’Agència de Salut Pública, pels volts del 14 de febrer, podrien haver 140.000 persones aïllades o en quarantena, però és que a més caldria considerar la minva de participació associada a la percepció de risc per part de la ciutadania. Soler creu que s’hauria d’haver acordat la suspensió cautelar del Decret 1/2021, bo i més quan cap partit polític amb representació al Parlament de Catalunya ha comparegut davant del TSJC per impugnar aquest decret.

La situació d’incertesa es la que es manté el procés electoral es manifesta en la realització dels actes relacionats amb la preparació de les eleccions. Així doncs, de les quatre juntes electorals provincials, només una Girona, havia fet públiques les candidatures proclamades a data de 19 de gener. L’endemà ho feren les de Barcelona i les de Tarragona, però encara no ho ha fet la de Lleida.

Provisionalment, doncs, tindríem el quadre següent de candidatures:
- PSC-PSOE, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 1), Girona (llista 1) i Tarragona (llista 3).
- ERC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 2), Girona (llista 3) i Tarragona (llista 1).
- PdeCAT, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 3), Girona (llista 8) i Tarragona (llista 5).
- CUP-G, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 4), Girona (llista 5) i Tarragona (llista 4).
- JxCat, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 6), Girona (llista 4) i Tarragona (llista 2).
- PP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 7), Girona (llista 7) i Tarragona (llista 8).
- Cs, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 8), Girona (llista 2) i Tarragona (llista 6).
- ECP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 9), Girona (llista 6) i Tarragona (llista 7).
- VOX, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 11), Girona (llista 10) i Tarragona (llista 12).
- PCTC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 12), Girona (llista 13) i Tarragona (llista 15).
- IZQP, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 14) i Girona (llista 12).
- MPIC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 18), Girona (llista 16) i Tarragona (llista 16).
- PNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 19), Girona (llista 9) i Tarragona (llista 10).
- FNC, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 20), Girona (llista 19) i Tarragona (llista 20).
- R0-GC-M, amb candidatures proclamades a Barcelona (llista 22), Girona (llista 20) i Tarragona (llista 21).
- UEP, amb candidatura proclamada a Girona (llista 14).
- PUM+J, amb candidatures proclamades a Girona (llista 17) i Tarragona (llista 19).
- Alianza C V, amb candidatura proclamada a Girona (llista 18).
- Som Terres de l’Ebre, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 9).
- UnidosSI-DeF-PDSJE-Somos España, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 14).
- MCR, amb candidatura proclamada a Tarragona (llista 17).

14F: Unes eleccions que potser sí es faran

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha pronunciat avui dues interlocutòries que suspenen l'aplicació del Decret 1/2021, de 15 de gener, que deixava sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel Decret 147/2020, de 21 de desembre. Les interlocutòries del TSJC s'han pronunciat com a resposta als recursos 121/2021 i 138/2021, de 19 de gener, als quals fèiem referència ahir. En les decisions d'avui, el TSJC no entra en la matèria del recurs, sinó que simplement aplica la mesura cautelaríssima, sol·licitada pel recurs, de suspendre el Decret 1/2021, de 15 de gener. El TSJC argumenta que no adoptar aquesta mesura faria impossible la continuació del procés electoral previst pel Decret 147/2020 i, en conseqüència, no hi hauria matèria per resoldre el recurs. La resolució del recurs, en tot cas, haurà d'escoltar a la Fiscalia i al Departament de Presidència. Des de la Generalitat, en tot cas, s'han donat indicacions per seguir provisionalment el calendari previst per a les eleccions del 14F, per bé que amb la intenció d'aconseguir que el TSJC s'acabi pronunciant en contra d'aquests dos recursos (i dels que puguin vindre en el mateix sentit).

14F: Unes eleccions que ja no es faran

A espera de conèixer el resultat dels recursos interposats per la Lliga Democràtica, Izquierda en Positivo, i Federalistes d'Esquerra, el Govern en funcions ja va deixant clar que el decret 1/2021, de 15 de gener, s'ha de llegir com una suspensió del procés electoral i no un mer ajornament. Allò que és inquietant, i que ha motivat els tres recursos ja esmentats, és l'arbitrarietat. D'una banda no s'han fet explícits els criteris epidemiològics objectius que esclaririen quan i quan no es poden fer unes eleccions presencials. De l'altra banda tampoc no s'ha fet explícit en el decret quins actes electorals ja fets tindran o no validesa. La primera arbitrarietat és, de fet, la que ha acompanyat el procés d'escalada i de desescalada, amb improvisacions normatives més o menys imaginatives. La segona arbitrarietat introdueix improvisacions interessades en el procés electoral.

Candidatures presentades a les eleccions del Parlament de Catalunya

A hores d’ara és ben probable que les eleccions convocades per al 14 de febrer quedin post-posades durant un mínim de tres mesos. De tota manera, els terminis de la convocatòria romanen intactes, de manera que el 12 de gener es van publicar les candidatures presentades davant de les juntes electorals provincials.

Davant de la Junta Electoral Provincial de Barcelona s’han presentat les candidatures següents:
- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): amb 85 titulars i 5 suplents, la llista és encapçalada per Salvador Illa, Eva Granados, Ramon Espadaler (d’Units per Avançar, que hi figura com a independent), Gemma Lienas i Ferran Pedret.
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Pere Aragonès, Laura Vilagrà, Roger Torrent, Najat Driouech i Josep Maria Jové.
- Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Mª Àngels Chacón, Joana Ortega, Marc Castells, Lluís Font i Mireia Canals.
- Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle Per Guanyar (CUP-G): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Dolors Sabater, Carles Riera, Eulàlia Reguant, Xavier Pallicer i Basha Changue.
- Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA): amb 85 titulars i 5 suplents, la llista és encapçalada per David Martínez Planellas, Alejandro Cuesta Hidalgo, Ana María Lisbona, Iván Guijarro i Alba García Roldán.
- Junts per Catalunya (JxCat): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Carles Puigdemont, Laura Borràs, Joan Canadell, Elsa Artadi i Jaume Alonso-Cuevillas.
- Partit Popular/Partido Popular (PP): amb 85 titulars i 7 suplents, la llista és encapçalada per Alejandro Fernández, Lorena Roldán (com a independent), Eva Parera (també com a independent), Daniel Serrano i Eduardo Bolaños.
- Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Carlos Carrizosa, Ana María Grau, Nacho Martín Blanco, Marina Bravo i Joan García González.
- En Comú Podem-Podem En Comú (ECP-PEC): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Jéssica Albiach, Joan Carles Gallego, Jessica González Herrera, Lucas Silvano i David Cid.
- Escons en Blanc (EB): la llista es presenta amb la voluntat de deixar vacants els escons que aconsegueixi.
- VOX: amb 85 titulars i 5 suplents, la llista és encapçalada per Ignacio Garriga, Antonio Gallego Burgos, Juan de la Cruz Garriga, María Elisa García Fuster i Mónica Lora.
- Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC): amb 85 titulars i 1 suplent, la llista és encapçalada per Domènec Merino, Ferran Peris, Gladys Ochoa, Jordi Hostaled i Laia Magariño.
- Volt Europa (Volt): amb 85 titulars i 1 suplent, la llista és encapçalada per Pilar Miñana, Luis Escuder, Cristina Bosch, Marco Rivas i Elisabet Benavent de Barberá.
- Izquierda en Positivo (IZQP): amb 85 titulars i 4 suplents, la llista és encapçalada per Celia Cánovas, Julio Villacorta, Antonio García Pérez, Cristina Simón i Miguel del Amo Bonilla.
- Unidos por la Democracia+Jubilados (UNIDOS-Def-PDSJE-Somos España): amb 3 titulars, que són Vanessa González Fornas, Huma Jamshed i Miguel Bautista.
- Partido Familia i Vida (PFiV): amb 85 titulars i 2 suplents, la llista és encapçalada per Josep Maria Clotet, Josep Carreras García, Gemma Bas, Mercè Roca Vilaseca i Pau Sanfeliu.
- Per Un Món Més Just (M+J): amb una llista integrada pel nom de Marina Arcas.
- Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC): amb 85 titulars i 3 suplents, la llista és encapçalada per Laura Ormella, Víctor Puig, Gerard Ardanuy, Jordi Barri i Elisabet Porqueras.
- Partit Nacionalista de Catalunya (PNC): amb 85 titulars i 10 suplents, la llista és encapçalada per Marta Pascal, Rosa Maria Orriols, Oriol Puig, Albert Pèlach i Lluís Tusell.
- Front Nacional de Catalunya (FNC): amb 85 titulars i 6 suplents, la llista és encapçalada per Albert Pont, Jaume Nolla, Marta Abad, Sergi Perramon i Rosa Maria Canela.
- Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC): amb 85 titulars i 4 suplents, la llista és encapçalada per Enric Lloret, Glòria Marrugat, Ramon Vidal Miras, Maria Del Carmen Lupiáñez i Miguel Guerrero Sánchez.
- Recortes Certo-Grup Verd-Muncipalistes (Recortes Cero-GV-M): amb 85 titulars i 3 suplents, la llista és encapçalada per Nuria Suárez, Aitor Martín, José Aureliano Fernández, Javier Garcia Delgado i Carmen Puig Sánchez.

A Tarragona es presenten: 1) ERC; 2) JxCat; 3) PSC; 4) CUP-G; 5) PDeCAT; 6) Cs; 7) ECP-PEC; 8) PP; 9) Som Terres de l’Ebre; 10) PNC; 11) Escons en Blanc; 12) VOX; 13) PACMA; 14) UNIDOS SI-DEf-PDSJE-Somos España; 15) PCTC; 16) Primàries; 17) Moviment Corrent Roig (M.C.R.); 18) PCPC; 19) PUM+J; 20) FNC; 21) Recortes Cero-GV-M.

A Lleida es presenten: 1) JxCat; 2) PSC; 3) PDeCAT; 4) Cs; 5) ERC; 6) PP; 7) CUP-G; 8) ECP-PEC; 9) VOX; 10) Escons en Blanc; 11) Recortes Cero-GV-M; 12) Primàries; 13) PCTC; 14) IZQP; 15) FNC; 16) PNC; 17) Suport Civil Català (SCAT); 18) PUM+J; 19) PCPC; 20) Agrupació d’Electors Lleida en Marxa (LLEM).

A Girona es presenten: 1) PSC; 2) Cs; 3) ERC; 4) JxCat; 5) CUP-G; 6) ECP-PEC; 7) PP; 8) PDeCAT; 9) PNC; 10) VOX; 11) PCPC; 12) IZQP; 13) PCTC; 14) Unión Europea de Pensionistas (UEP); 15) PACMA; 16) Primàries; 17) PUM+J; 18) Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V); 19) FNC; 20) Recortes Cero-GV-M.

Fatiga, feblesa muscular, dificultats de la son, ansietat i depressió a 6 mesos de l’alta hospitalària per covid-19

La malaltia coronavírica 2019 (covid-19) és considerada essencialment una infecció respiratòria aguda, que pot cursar en forma greu. Ara bé, en els casos greus la recuperació es dilata en el temps. La revista Lancet publicava ahir un estudi de cohort, encapçalat per Huang Chaolin, Huang Lixue, Wang Yeming, Li Xia, Ren Lili, Gu Xiaoying, Kang Liang, Guo Li i Liu Min, sobre les conseqüències sobre la salut a sis mesos després de l’alta hospitalària de pacients amb covid-19 de Wuhan. Els pacients foren recrutats entre els pacients de l’Hospital Jin Yin-tan diagnosticats de covid-19 que van rebre l’alta hospitalària entre el 7 de gener del 2020 i el 29 de maig del 2020. Els participants eren entrevistats amb una sèrie de qüestionaris sobre avaluació de símptomes i qualitat de vida relacionada amb la salut, foren examinats físicament, feien un test de caminar durant 6 minuts, i se’ls feien anàlisis de sang. Dels 2469 pacients que van rebre l’alta hospitalària en aquells cinc mesos, 1733 foren inclosos en la cohort. L’estudi de seguiment es va fer entre el 16 de juny i el 3 de setembre, és a dir a una mitjana de 186 dies després de l’alta. El 63% reportaven fatiga o feblesa muscular; el 26% dificultats per conciliar la son; el 23% ansietat o depressió. Vora una quarta part no podia cobrir en sis minuts de caminar una distància normal. Tots aquests símptomes s’associaven amb el grau de severitat de la covid-19 que havien patit. Els pacients que van patir les formes més severes tendeixen a mostrar unes capacitats de difusió pulmonar menors i mostren encara lesions en radiografies toràciques.

Un estudi de cohort de 1733 persones a sis mesos de l’alta hospitalària

Wuhan fou la primera ciutat en patir un brot epidèmic d’infecció per SARS-CoV-2, i així s’explica que aquest sigui l’estudi de cohort més gran i amb una durada més llarga de les conseqüències de la covid-19 en els casos que requeriren un ingrés hospitalari. El 76% dels pacients de l’estudi reportava, si més no, un símptoma 6 mesos després de l’alta hospitalària, un percentatge que encara era superior en dones. Els símptomes més comuns eren fatiga, feblesa muscular i dificultats per conciliar la son. En alguns pacients, especialment els que van patir les formes més severes, encara es detecten a sis mesos valors espirogràfics anormals i opacitats en les radiografies toràciques. Pel que fa als nivells d’anticossos, a 6 mesos de l’alta hospitalària els valors són inferiors als de la fase aguda, cosa que fa pensar en la possibilitat de reinfecció d’aquests pacients.

En aquest estudi ambidireccional s’incloïen tots els pacients amb una covid-19 confirmada per laboratori que van rebre l’alta de l’Hospital Jin Yin-tan, de Wuhan, entre el 7 de gener i el 29 de maig. Eren exclosos, és clar, els qui moriren abans de la visita de seguiment, aquells qui presentaven dificultat de seguiment per raons de malaltia psicòtica o demència, els qui havien estat hospitalitzats ulteriorment, els qui tenien problemes de mobilitat previs, els qui refusaren de participar, els qui no pogueren ésser contactats, els qui vivien fora de Wuhan, i els qui vivien en asils.

Els criteris per rebre l’alta hospitalària per als pacients de covid-19 eren el de no presentar febre per tres dies consecutives, presentar millora en els símptomes respiratoris, resolució i recuperació de la lesió aguda en imatges de pulmó, i dos resultats negatius per PCR successius separats per més de 24 hores.

L’estudi va rebre l’aprovació de la Comissió d’Ètica en la Recerca de l’Hospital Jin Yin-tan. Tots els participants havien presentar un consentiment informat per escrit.

Per fase aguda s’entén tot el període entre l’aparició de símptomes i l’alta hospitalària. La severitat de la covid-19 és definida en una escala de set:
- 1. No requereix ingrés hospitalari i es reprèn l’activitat normal.
- 2. No requereix ingrés hospitalari, però hi ha incapacitat per reprendre l’activitat normal.
- 3. Ingrés hospitalari, però sense necessitat de suplementació amb oxigen.
- 4. Ingrés hospitalari, amb necessitat de suplementació amb oxigen.
- 5. Ingrés hospitalari, amb necessitat d’una cànula nasal d’alt flux o de ventilació mecànica no-invasiva.
- 6. Ingrés hospitalari, amb oxigenació per membrana extracorpòria o ventilació mecànica invasiva.
- 7. Mort.

Els pacients recrutats rebien una trucada telefònica del personal mèdic per fixar la data de la visita, a uns sis mesos de l’alta hospitalària. Si no podien acudir, se’ls donava dues oportunitats addicionals abans de descartar-los.

La consulta de seguiment es feia en la clínica externa de l’Hospital Jin Yin-tan. En aquesta visita se’ls feia una entrevista, i havien de respondre qüestionaris sobre problemes respiratoris (mMRC dyspnoea scale), qualitat de vida (EQ-5D-5L, basat en les dimensions de mobilitat, auto-cura, activitats habituals, dolor o incomoditat, ansietat o depressió; EQ-VAS, sobre valoració subjectiva de salut).

En aquesta visita de seguiment se’ls prenia una mostra de sang venosa per avaluar un comptatge cel·lular, creatinina sèrica, hemoglobina, hemoglobina glicada (HbA_1c). En aquells pacients que havien participat en l’assaig LOTUS (que comprovava l’eficàcia del lopinavir en el tractament de la covid-19) se’ls mesurava els nivells anticossos anti-SARS-CoV-2, tant en les mostres recollides en la fase aguda, com en les del seguiment a 6 mesos.

Una part aleatòria dels pacients era assignada per tests addicionals: test de funció pulmonar, ultrasonografia de venes de cames i abdomen, i tomografia computeritzada d’alta resolució del tòrax. De fet, aquestes proves eren recomanades a tots els pacients que havien patit una severitat de 5 o 6.

Els efectes de la covid-19 a 6 mesos després de l’alta hospitalària

Dels 2469 pacients de covid-19 que van rebre l’alta de l’Hospital Jin Yin-tan entre el 7 de gener i el 29 de maig, 736 quedaren exclosos de la cohort. Les visites de seguiment es realitzaren entre el 16 de juny i el 3 de setembre. Val a dir, que dels 2469 pacients, 33 van morir després de l’alta hospitalària com a conseqüència d’un agreujament de patologies prèvies pulmonars, cardíaques o renals; 25 pacients van requerir un reingrés hospitalari per patologies prèvies. Dels 1733 pacients que foren recrutats per a la cohort, 94 havien participat en l’estudi LOTUS i és d’aquests que es feren els tests d’anticossos en gran. De 390 pacients es feren tests de funció pulmonar, tomografia toràcica i ultrasonografia de venes abdominals i d’extremitats inferiors.

L’edat mitjana dels participants en l’estudi era de 57 anys, amb 897 homes i 836 dones. Pel que fa a les comorbilitats, 505 pacients presentaven hipertensió (29%), 207 diabetis (12%), 128 malaltia cardiovascular (7%). Dels 1733 participants, 1172 (68%) van requerir oxigen durant l’estada hospitalària, 122 ventilació (7%). Uns 76 participants (4%) van requerir ingrés a unitat de cures intensives. La durada mitjana d’estada hospitalària fou de 14 dies.

El 76% dels pacients entrevistats (1265 de 1655) reportaven, si més no, un símptoma en la visita de seguiment, a sis mesos de l’alta hospitalària. Aquest percentatge era superior en dones, per bé que les dones eren tan sols el 36% dels casos més severs (5-6). Els pacients amb covid-19 més severa (5-6) tenien un risc 2,42 (1,15-5,08) superior de reportar algun símptoma a sis mesos de l’alta. El símptoma més habitual era la fatiga o feblesa muscular, que reportaren 1038 de 1655 pacients.

Les proves de funció pulmonar indicaven que el 56% pacients de severitat 5-6 mostraven valors insuficients, mentre que aquesta xifra era del 22% en pacients de severitat 3.

La tomografia computeritzada toràcica mostra que els pacients que patiren formes més severes retenen una opacitat superior, així com la presència de línies irregulars. De tota manera, les lesions més conspícues registrades en el moment agut (consolidació bilateral, línia subpleural) tendeixen a ésser absorbides en els primers 6 mesos després de la convalescència.

Dels 94 pacients dels qui es feren anàlisis serològiques, es constata que més del 90% retenen la seropositivitat a 6 mesos. De tota manera, la majoria d’anticossos (N-IgM, RBD-IgM, S-IgM, N-IgA, RBD-IgA, S-IgA, RBD-IgG) tendeixen a disminuir en aquest període.

Pel que fa la trombosi venosa d’extremitats inferiors, no s’observà cap cas en el 390 pacients de qui es feren ultrasonografies. El 35% dels 1393 pacients dels qui es realitzà una anàlisi de funció renal mostraven uns valors de filtració glomerular inferiors als normals.

La necessitat de fer un seguiment dels pacients que han superat la covid-19

Huang et al. són conscients que els mecanismes subjacents a la conseqüències psiquiàtriques de al covid-19 deuen ser de natura multifactorial, amb efectes d’infecció viral, de resposta immunològica, del tractament amb corticosteroids, del temps d’estada en la unitat de cures intensives, d’aïllament social i de l’estigma. Pel que fa als cortiscoteroids, Huang et al. no troben que tinguin un efecte d’acceleració en la desaparició de lesions pulmonars. En alguns aspectes, com el de les lesions pulmonars, el seguiment de 6 mesos seria insuficient, i caldria esperar a estudis de seguiments més prolongats.

De fet, Huang et al. conclouen que un seguiment persistent d’aquests pacients, particularment dels qui sobrevisqueren a les formes més severes de covid-19, és necessari i essencial. El seguiment hauria de valorar no tan sols la funció respiratòria, sinó també la renal, i hauria d’incorporar pautes de prevenció de co-morbiditats.

Huang et al. també consideren necessari fer estudis similars sobre persones que han patit la covid-19 sense ingrés hospitalari, per tal de tindre un quadre més complet de les conseqüències sanitària a llarg termini de la infecció aguda.

Lligams:

- 6-month consequences of COVID-19 in patients discharged from hospital: a cohort study. Chaolin Huang, Lixue Huang, Yeming Wang, Xia Li, Lili Ren, Xiaoying Gu, Liang Kang, Li Guo, Min Liu, Xing Zhou, Jianfeng Luo, Zhenghui Huang, Shengjin Tu, Yue Zhao, Li Chen, Decui Xu, Yanping Li, Caihong Li, Lu Peng, Yong Li, Wuxiang Xie, Dan Cui, Lianhan Shang, Guohui Fan, Jiuyang Xu, Geng Wang, Ying Wang, Jingchuan Zhong, Chen Wang, Jianwei Wang, Dingyu Zhang, Bin Cao. Lancet (2021)

Cinc coalicions per a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer

En plena pandèmia l’única posició raonable davant la convocatòria d’unes eleccions anticipades per desistiment dels grups parlamentaris és l’abstenció passiva. Fins i tot el vot per correu implica el contacte amb un treballador postal. L’abstenció passiva és també una mostra de solidaritat amb les persones que seran cridades en els propers dies per formar part de les meses. Com menys afluència a les urnes, menys risc partiran aquestes persones.

De tota manera, ni que sigui virtualment, farem una ullada a alguns aspectes. Les eleccions foren convocades el 22 de desembre. Entre el 23 de desembre i l’1 de gener era obert el termini per a la comunicació a la junta electoral de la creació de coalicions electorals. Justament això serà el que veurem avui.

En total, davant de la Junta Electoral Central s’han constituït vàlidament cinc coalicions electorals. Dues d’elles són independentistes, dues altres són defensores de la unitat de la classe treballadora, i la cinquena és equidistant. Vegem-les, en l’ordre de presentació.

La primera coalició és la “Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle per Guanyar” (CUP-G). Aquesta coalició es presentà a Barcelona el 23 de desembre, integrada per:
- Candidatura d’Unitat Popular (CUP), representada pel seu secretari general, Fabià Díaz Cortés.
- Capgirem, representat pel seu secretari general, Xavi Monge.

La coalició es declara d’àmbit estatal. Es tracta d’una coalició instrumental, ja que Capgirem únicament actua a través de la seva associació amb la CUP. La coalició, de fet, declara que les subvencions electorals obtingudes aniran integralment a la CUP. La marca “Capgirem” permet aixoplugar partits, associacions i individus de fora de la CUP, i també és un recurs en darrera instància per si a la CUP li passa alguna cosa a nivell legal.

La segona coalició és “En Comú Podem-Podem En Comú” (ECP-PEC). Aquesta coalició es constituí a Barcelona el 29 de desembre, amb la participació de:
- Catalunya En Comú, representada per la seva presidenta, Candela López Tagliafico.
- En Comú Podem, representat per la seva presidenta, Inés Petit Estrenjer.
- Podemos, representat per Alberto Rodríguez Rodríguez.

De fet, aquesta és la coalició entre Catalunya En Comú i Podem. El seu àmbit territorial són les quatre circumscripcions catalanes. En Comú Podem és, alhora, com hem vist, un partit polític instrumental de la col·laboració entre les dues organitzacions.

La tercera coalició és “Unidos Por la Democracia + Jubilados (Unidos SI-DEf-PDSJE-SOMOS ESPAÑA)”. Aquesta coalició es constituí a Barcelona el 30 de desembre, integrada per:
- Unidos por la Solidaridad Internacional (UNIDOS SI), representat pel seu secretari general, Enrique Martínez Herrera.
- Democracia Efectiva (DEf), representat pel seu secretari general, Juan Camprubí Prats.
- Partido Demócrata Social Jubilados Europeos (PDSJE), representat pel seu president, Lope García-Verdugo Galeote.
- Somos España, representat pel seu secretari general, Luis Carlos Nogués Santos.

L’àmbit territorial d’aquesta coalició és la Comunitat Autònoma de Catalunya, i la vigència temporal s’estén a tot el mandat del parlament elegit. Les quatre formacions integrants han bastit un Consell de Coordinació per a la gestió de la coalició.

La quarta coalició és “Recortes Cero – Grupo Verd – Municipalistes” (RECORTES CERO-GV-M). Es va constituir a Barcelona l’1 de gener, integrada per:
- Demos+, representat pel seu president, César Rubio Marco.
- Veïns per Vacarisses, representat pel seu president, Pedro R. Serna González.
- Viva!, representat pel seu president, Miguel A. Goicoechea Pérez.
- A Tu Lado Vecinos Municipalistas, representat pel seu president, Carmen Puig Sánchez.
- Grupo Verde Europeo, representat pel seu president, José Ribas Ribas.
- Unificación Comunista de España (UCE), representat per José Salvador Villalba, membre del seu comitè executiu.

Aquesta coalició té com a àmbit les províncies de Lleida, Barcelona, Tarragona i Girona. La Comissió Política de la coalició serà presidida per Nuria Suárez.

La cinquena coalició és “Unitat Primer d’Octubre” (Unitat 1-O). Es va constituir el 28 de desembre, amb la participació de:
- el Bloc Soberanista Català (BSC), representat pel seu president, Josep Maria Boix Caparrós.
- Força Catalunya, representat pel seu president, Santiago Espot.
- Partido Somos Andaluces Por Andalucía y Los Pueblos, representat pel seu coordinador federal, Pedro Ignacio Altamirano.

L’àmbit de la coalició són les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Els tres dirigents integren una Comissió Política de Coordinació.

Les principals variants en curs de SARS-CoV-2

Passades les festes, una nova onada de restriccions acompanya l'onada prèvia d'expansió del SARS-CoV-2. És un escenari que ja hem vist en el mes de juliol i en el mes d'octubre, però ara es veu complicat pel fet que sembla rellevant el paper de la diversitat genètica interna del virus. Fins ara, hom havia tractat les variants del SARS-CoV-2 com un aspecte que ajudava a traçar l'expansió de la pandèmia, però algunes d'aquestes variants tindrien un comportament epidemiològic diferent, i per això hom parla de "variants de preocupació" (VOC en l'acrònim anglès).

En la premsa, sentim parlar de "variant anglesa" o de "variant sud-africana", i és curiós que es faci això quan, en designar el SARS-CoV-2 hom evità la típica referència geogràfica de "virus de Wuhan".

Per tal d'oferir una nomenclatura més manegable i neutra de les variants de SARS-CoV-2, Trevor Bedford, Emma B. Hodcroft i Richard A. Neher, de ARTIC Network, han revisat la seva estratègia de designació. Si fins ara el criteri per definir un clade de primer nivell era que assolís una freqüència global superior al 20% per 2 o més mesos, ara s'hi afegeix un criteri de freqüència regional, i un criteri que té en compte les "variants de preocupació".

Els clades principals tenen tots la designació de "20" en el sentit que s'originaren en l'any 2020. La llista actual de clades seria:
- 20A: és el llinatge pandèmic basal portador de la mutació S614G en la proteïna S. Té una distribució global.
- 20B: derivat del 20A es caracteritza per les mutacions N203K i N204R de la proteïna S i la mutació 50N de ORF14. Té una distribució global.
- 20C: derivat del 20A es caracteritza per les mutacions 57H de ORF3a i la 265I de ORF1a. Té una distribució global.
- 20D: derivat de 20B es caracteritza per les mutacions 1246I de ORF1a i 3278S de ORF1a. Es concentra a Amèrica del Sud, Europa del Sud i Sud-Àfrica.
- 20E: derivada de 20A, es caracteritza per les mutacions N220V de la proteïna S, 30L de ORF10, 67F i S222V de ORF14. Es concentra a Europa.
- 20F: derivada de 20B, es caracteritza per les mutacions 300F i S477N de ORF1a. Es concentra a Austràlia.
- 20G: derivada de 20C, es caracteritza per les mutacions 1653D de ORF1b, i 172V, N67S i N199L de ORF3a. Es concentra als Estats Units.
- 20H/501Y.V2: derivada de 20C, es caracteritza per les mutacions S80A, S215G, S484K, S501Y i S701V de la proteïna S. Es concentra a Sud-Àfrica.
- 20I/501Y.V1: derivada de 20B, es caracteritza per les mutacions S501Y, S570D, S681H de la proteïna S, i la 27* de ORF8. Es concentra al Regne Unit.

Bon any 2021!

Bon any 2021! Poca cosa més podem dir. Obrir un any és ple d’incertesa, però val a dir que tancar-lo no sempre és garantia de saber de què ha anat. Ho vam veure en el tancament de l’any 19, que poc ens imaginàvem que el guarisme hauria de servir per posar nom a una malaltia coronavírica emergent, que tot just havia aparegut a Wuhan en les darreres setmanes de desembre, i que fou comunicada a l’Organització Mundial de Salut en aquella data extrema que és el 31 de desembre. I, és clar, ho vam veure en l’obertura de l’any 20, marcat per aquesta pandèmia (declarada per l’OMS l’11 de març), i que ha esdevingut el “monotema” d’entrada per aquest any 21. Així doncs, en obrir el 21 la qüestió fonamental és si les campanyes de vaccinació contra el SARS-CoV-2, que tot just ara comencen, doblegaren la pandèmia de covid-19. El SARS-CoV-2, com a virus emergent, és un fenomen inesperat i poc o gens predictible. Però el fenomen general dels virus emergents, en una societat globalitzada, era quelcom ben enunciat, i així doncs, la resposta davant de la covid-19 ha estat relativament predictible, amb totes les paradoxes del nostre temps. Si davant dels virus emergents respiratoris, el consell habitual (posat en circulació en la pandèmia de grip del 1918) és maximitzar el temps a l’aire lliure, l’activitat física, i els banys de sol, davant de la covid-19 se’ns ha demanat confinament domiciliari més o menys estricte. Si davant dels virus emergents respiratori, hauria de ser imperatiu el distanciament social, el que ha dominat davant de la covid-19 és el control social. Al capdavall aquestes paradoxes responen al fet que la ideologia dominant contempla “l’espai públic” com un espai desaprofitat (marcat per la tragèdia d’allò comú), alhora que les institucions són personalitzades per damunt de la pròpia societat que representen. Nihil novum sub sole. Comencem la tercera dècada del vint-i-unè segle de la nostra era, en el calendari gregorià, amb un déja vu.

Comencem l’any 2021, amb la covid-19 com a “monotema”. El seu agent infecciós, ací en una imatge icònica de microscopi electrònic, designat SARS-CoV-2 o HCoV-19, és “el virus”. Aquesta identificació de la malaltia amb el virus, i del virus amb el seu genoma d’ARN monocatenari en sentit positiu de traducció, és signe de reduccionisme, i veurem si vaccins basats precisament en aquesta informació genòmica són capaços de demostrar la força d’aquesta aproximació analítica. Com a virus emergent (no se l’ha detectat abans del 2019) d’abast global (des de febrer o març del 2020), hom parla de pandèmia, però els efectes de la infecció, juntament amb els efectes inseparables a la pràctica de les mesures de contenció i mitigació que la societat civil i les institucions hi apliquen, fa que alguns l’elevin a sindèmia, ara sí, amb una perspectiva més holística, encara que potser del tot impotent.

2021: Any Internacional de la Pau i la Confiança

L’Assemblea General de Nacions Unides adoptà el 12 de setembre del 2019 la resolució 73/338 que declarava el 2021 com a “Any Internacional de la Pau i de la Confiança”. La finalitat d’aquesta convocatòria és mobilitzar els esforços de la comunitat internacional per promoure la pau i la confiança entre nacions, basades en el diàleg polític i l’entesa i cooperació mútues.

2021: Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible

El 19 de desembre del 2019, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà la resolució 74/198 que declarava l’any 2021 “l’Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible”. Per economia creativa (o economia taronja) s’entén el conjunt d’activitats econòmiques basades en el coneixement, a més de la interacció entre la creativitat i les idees, el coneixement i la tecnologia, i els valors culturals o artístics. La convocatòria vol promoure la transició de les economies de països en desenvolupament cap a sectors de més alt valor afegit a través de la diversificació, la modernització tecnològica, la recerca i la innovació, incloent-hi també la promoció de les indústries culturals i creatives, del turisme sostenible, i de les activitats artístiques i de conservació del patrimoni. També fa referència a la necessitat de protegir adequadament la propietat intel·lectual.

2021: Any Internacional de la Fruita i la Verdura

El 19 de desembre del 2019, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptava la resolució 74/244 que declarava el 2021 com a “Any Internacional de Fruites i Verdures”. La finalitat és conscienciar dels beneficis nutricionals i sanitaris del consum de fruita i verdura, i defensar dietes saludables a través de l’augment de la producció sostenible. Un punt a considerar és la reducció dels alts nivells de pèrdua i malbaratament en les cadenes de subministrament i valorització de fruita i verdura. En aquest sentit és vital una visió integradora de la producció agrícola amb els elements d’emmagatzematge, transport, comercialització, processament, transformació, venda al detall, reducció de residus i reciclatge.

A Catalunya, de fa anys el Departament d’Agricultura promou el consum de fruita i hortalisses a les escoles. Així doncs, recomana menjar fruita i verdura cada àpat, tant a casa com a l’escola.

2021: Any Internacional per l’Eliminació del Treball Infantil

L’Assemblea General de Nacions Unides adoptà el 25 de juliol del 2019 la resolució 73/327 que declarava el 2021 com a “Any Internacional per l’Eliminació del Treball Infantil”. D’acord amb la Convenció dels Drets dels Infants, els infants tenen dret a ésser protegits de l’explotació econòmica i de la realització de qualsevol feina que sigui perillosa o que interfereixi en la llur educació, o que d’una altra manera sigui perjudicial per a la salut o per al desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social. Un esment especial hi ha per a les formes de treball forçat, esclavitud, tràfic, inclòs el reclutament d’infants com a combatents.

L’any 2021 gregorià i els altres

L’any 2021 AD és un any comú (de 365 dies), amb lletra dominical C (en el sentit que comença en divendres). Arrenca en la data juliana de 2.459.215,5 i en el segon Unix de 1.609.459.200. En el compte llarg maia l’any 2021 comença en 13.0.8.2.13. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2021 no comença fins el 4 de gener (de manera que l’any 2020 tindrà 53 setmanes), mentre que la darrera setmana del 2021 (la cinquanta-dosena) conclourà el diumenge 2 de gener del 2022. La Lluna comença l’any 2021 amb una edat de 17 dies (poc després del pleniluni). El Diumenge de Pasqua del 2021 serà el 4 d’abril. Per discrepàncies en la marca de l’inici de primavera, la Pasqua Juliana no s’escaurà fins un mes després, el 2 de maig. La Pasqua Jueva 815 de Nisan) començarà el capvespre del 27 de març.

L’any 2021 és l’any 2059 de l’era, l’any 2774 de la fundació de Roma i l’any 3187 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el divendres 12 de febrer, quan entrarem en el signe del bou de metall (辛丑年). L’equinocci vernal del 2021 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 178 de l’era bahá’í. L’equinocci autumnal del 2021 (22 de setembre) serà l’inici de l’any 7530 del món segons el còmput bizantí, l’any 2014 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1738 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 230 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 10) indicarà l’inici de l’any 1443 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 7) assenyalarà l’inici de l’any 5782 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2021 es correspon a l’any 6771 de la fundació d’Assur, el 5122 de kali yuga, el 4354 de l’era coreana, el 2971 de l’era amazic, el 2565 de l’era budista, el 2078 de l’era vikrami, el 1955 de l’era javanesa, el 1428 de l’era bengalí, el 1383 de l’era birmana, el 1470 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆՀ), el 1022 de l’era igbo, el 553 de l’era sikh, el 110 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 70 Eliz. 2., i el mes de maig el Japó en l’any 3 de l’era Reiwa (令和３年).

L’any 2021 astronòmic

El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, es produirà el 2 de gener a les 13:51UTC (0,98325 UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 5 de juliol a les 22:27UTC (1,01673 UA).

Els equinoccis seran el 20 de març a les 09:37UTC i el 22 de setembre a les 19:21UTC. Els solsticis s’escauran el 21 de juny a les 03:32UTC i el 21 de desembre a les 15:59UTC.

Tindrem lluna nova el 13 de gener, l’11 de febrer, el 13 de març, el 12 d’abril, l’11 de maig, el 10 de juny, el 10 de juliol, el 8 d’agost, el 7 de setembre, el 6 d’octubre, el 4 de novembre i el 4 desembre. És a dir que el 2021 serà un any de 12 novilunis.

El 2021 serà un any de dos eclipsis solars, el primer visible com a parcial des de Barcelona:
- el dijous 10 de juny del 2021, amb màxim a les 10:41:54UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja de terres àrtiques. S’observarà com a eclipsi parcial al nord d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord. Val a dir que la parcialitat observada a Barcelona serà molt marginal, tot començant a les 11:19:38CEST, assolint un màxim a les 11:55:18CEST (un bocinet en el quart quadrant del disc solar) i cloguent a les 12:33:03CEST. Serà l’eclipsi 23 dels 80 que integren el Saros 147.
- el 4 de desembre del 2021, amb un màxim a les 05:29UTC. Serà un eclipsi total per a una franja de regions antàrtiques. S’observarà com a eclipsi parcial a l’extrem sud d’Àfrica i al sud-est d’Austràlia i sud de l’illa de Nova Zelanda. Serà l’eclipsi 13 dels 70 que integren el Saros 152.

En el 2021 tindrem dos eclipsis lunars, el primer total i el segon parcial, i serà aquest segon el visible des de Barcelona en la fase penumbral:
- el 26 de maig hi haurà un eclipsi lunar total, que assolirà el màxim a les 11:11:26UTC. Durant uns 14 minuts la totalitat serà visible des d’Austràlia, l’oest de les Amèriques i el Sud-Est d’Àsia. Fa part del saros 121.
- la nit del 18 al 19 de novembre hi haurà un eclipsi lunar parcial, que assolirà el màxim a les 09:02:55 UTC. A Barcelona, la Lluna entrarà en la penombra a les 7:02CET, arribant-hi a un màxim penumbral a les 7:37CET, que seguidament serà interromput en posar-se la lluna rere l’horitzó a les 7:42CET. Fa part del saros 126.

Entre les principals conjuncions del 2021 podem citar, d’acord amb el calendari d’Astropixels:
- El 5 de març, a les 05UTC, Mercuri es trobarà a 0,3° de Júpiter, tot just un dia abans de la seva elongació màxima matutina de 27°.
- el 17 d’abril, a les 12:09UTC, Mart serà ocultat per la Lluna en quart creixent.
- el 29 de maig, a les 03UTC, Mercuri es trobarà a 0,4° de Venus. La millor observació a Barcelona la tindrem el vespre del 28 de maig.
- el 23 de juny a les 05:21UTC, Mart passarà a 0,3° del Pessebre. La màxima aproximació a Barcelona la veurem el vespre del 22.
- el 3 de juliol a les 02:45UTC, Venus passarà a 0,1° del Pessebre. La màxima aproximació a Barcelona la veurem el vespre del dia 2.
- el 29 de juliol a les 14:09UTC Mart passarà a 0,6° de Règulus. A Barcelona la màxima aproximació la veurem al vespre d’aquell dia.
- el 19 d’agost a les 03UTC, Mercuri passarà a 0,1° de Mart. A Barcelona la màxima aproximació l’haurem vista el vespre del dia 18.
- el 3 de novembre a les 18:40UTC, Mercuri serà ocultat per la Lluna en fase minvant avançada en el cel matutí.
- el 8 de novembre, a les 05:21UTC, Venus serà ocultat per la Lluna creixent en el cel vespertí. La màxima aproximació a Barcelona s’haurà vist, doncs, el vespre del dia 7.
- el 31 de desembre, a les 20:13UTC, Mart serà ocultat per la Lluna minvant.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 24 de gener (vespertina, 19°), el 6 de març (matutina, 27°), el 17 de maig (vespertina, 22°), el 4 de juliol (matutina, 22°), el 14 de setembre (vespertina, 27°), el 25 d’octubre (matutina, 18°).

Venus comença l’any com a estel matutí. Farà conjunció superior el 26 de març a les 06UTC, passant al cel vespertí, on assolirà la màxima elongació el 29 d’octubre a les 22UTC (47°). Serà, doncs, com a estel vespertí que tancarà l’any.

Mart comença l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Peixos. Progressivament perdrà elongació respecte del Sol, amb qui farà conjunció el 8 d’octubre a les 04UTC, en la constel·lació de la Verge. Passarà després a ésser un estel matutí, on tancarà l’any a la constel·lació del Serpentari.

L’equinocci marcià del 7 de febrer marcarà l’inici de la primavera a l’hemisferi nord, i de l’autumni a l’hemisferi sud. El 13 de juliol, Mart arribarà a l’afeli, amb una distància màxima respecte del Sol de 1,67 UA. El 25 d’agost serà el solstici que marcarà l’inici de l’estiu a l’hemisferi nord i de l’hivern a l’hemisferi sud.

Júpiter comença l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn. De fet, el 29 de gener es produirà la conjunció amb el Sol, passat al cel matutí. Anirà després guanyant elongació fins arribar a l’oposició el 19 d’agost, a les 23UTC. Serà llavors el millor moment de l’any per observar-lo, amb una distància de la Terra de 4,01 UA, una magnitud aparent de -2,9 i un diàmetre aparent de 48 segons d’arc. Ja convertit de nou en estel vespertí tancarà l’any a la constel·lació de l’Aiguader.

Saturn comença l’any com a estel vespertí, a la constel·lació de Capricorn, tot just després d’haver fet conjunció amb Júpiter. El 24 de gener tindrà lloc la conjunció amb el Sol. Tornat en estel matutí anirà guanyant elongació fins a fer l’oposició el 2 d’agost a les 05UTC. Serà el millor moment per observar Saturn, que es trobarà a una distància de 8,94 UA de la Terra, tindrà una magnitud aparent de +0,2 i un diàmetre aparent de 18,6 segons d’arc. Amb una inclinació de 18°, una visió telescòpica de Saturn ens oferirà la cara nord del seu sistema d’anells: serà una inclinació menys favorable que la del 2020 però millor que la del 2022. D’aquesta manera, tornarà a tancar l’any com a estel vespertí, i sempre encara a la constel·lació de Capricorn.

Durant el 2021, Urà continuarà a la constel·lació del Carner. El 30 d’abril tindrà lloc la conjunció amb el Sol. L’oposició serà el 5 de novembre, quan la distància a la Terra serà de 18,74 UA, la magnitud aparent de 5,7 i el diàmetre aparent de 3,8 segons d’arc.

Neptú seguirà tot l’any a la constel·lació de l’Aiguader. Farà conjunció amb el Sol l’11 de març. L’oposició tindrà lloc el 14 de setembre, moment en el que la distància a la Terra serà de 28,92 UA, la magnitud aparent de 7,8 i el diàmetre aparent de 2,4 segons d’arc.

Pel que fa als perihelis cometaris previstos destacarem:
- el 27 de maig es produirà el del cometa 7P/Pons-Winecke. La distància mínima a la Terra s’escaurà a mig juny, i serà de 0,44 UA, assolint una magnitud aparent de 10-11.
- el 27 de setembre es produirà el del cometa 6P/d’Arrest. Podria assolir una magnitud aparent de 9.
- el 2 de novembre es produirà el del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La distància mínima a la Terra serà de 0,42 UA, i podria assolir una magnitud de 9.

Del calendari de pluja d’estels pel 2021, l’Organització Internacional de Meteors destaca:
- les quadràntides, amb un màxim el 3 de gener que serà una mica deslluït per la Lluna minvant.
- les eta-aquàrides, amb un màxim el 6 de maig.
- les perseides, amb un màxim el 12 d’agost, que es veurà afavorit de coincidir amb la lluna nova d’agost.
- les aurígides podrien experimentar enguany un pic d’activitat notable el 31 d’agost.
- les finlàyides assolirien un màxim notable entre final de setembre i començament d’octubre.
- les gemínides, amb un màxim el 14 de desembre, s’observaran especialment bé en les hores de la matinada, quan la Lluna creixent s’hagi posat.

Pel que fa al calendari cosmonàutic destacarem:
- el 31 d’octubre és la data prevista de llançament del James Webb Space Telescope, a bord d’un coet Ariane 5 des del centre espacial de Kourou-Sinnamary. Aquest observatori espacial d’infraroig seguirà una òrbita heliocèntrica al voltant del segon punt de Lagrange del sistema Sol-Terra, és a dir a 1,5 milions de quilòmetres. Rere del JWST hi ha la col·laboració entre la NASA, l’ESA, la Agència Espacial Canadenca i l’Institut de Ciència del Telescopi Espacial.
- el mes de novembre hi ha previst el llançament de la missió Artemis I. Aquesta missió no-tripulada de la NASA serà el primer vol integrat del coet SLS i de la nau Orion MPCV.
- també hi ha previst, encara que sense data, el llançament de Tianhe, mòdul central de la futura estació orbital xinesa.
- per final d’any o començament del 2022 hi ha previst el llançament de la Chandrayaan-3, missió lunar de l’Organització de Recerca Espacial de la Índia que inclourà un mòdul d’aterratge i un vehicle.

El telescopi espacial James Webb, el llançament del qual és previst per l’octubre d’enguany, fa tribut en el seu nom a James E. Webb (1906-1992), que fou administrador de la NASA entre els anys 1961 i 1968.

El nostre 2021 i els altres

A Catalunya, l’any comença preelectoralment. Hi ha força incertesa sobre la data electoral del 14 de febrer i com es combinarà amb les mesures de restricció per mitigar els efectes de la covid-19.

Pel que fa a altres convocatòries electorals previstes podem esmentar:
- les eleccions generals neerlandeses del 17 de març.
- la jornada electoral del 6 de maig al Regne Unit, amb eleccions locals, a l’Assemblea de Londres, al Parlament de Gal·les i al Parlament d’Escòcia.
- el 18 de juny hi ha previstes eleccions presidencials a Israel, però probablement també hi haurà alguna convocatòria d’eleccions parlamentàries degut a la inestabilitat del govern de coalició.
- el 5 de setembre hi haurà eleccions al Consell Legislatiu de Hong Kong.
- el 22 d’octubre hi ha prevista l’elecció de la Cambra de Representants del Japó.
- el 24 d’octubre és la data límit per celebrar les eleccions federals d’Alemanya, en expirar el mandat de l’actual legislatura.

El de gener arrencarà el 117è Congrés dels Estats. Tot indica que certificaran el resultat electoral que donà la presidència a Joe Biden, que serà inaugurat el 20 de gener.

La presidència del Consell de la Unió Europea, en el marc de la desena terna, iniciada el juliol del 2019 amb la presidència alemanya, correspondrà el primer semestre del 2021 a Portugal i el segon semestre a Eslovènia.

Entre d’altres convocatòries polítiques d’interès podem esmentar:
- el 8è Congrés del Partit dels Treballadors de Corea, que tindrà lloc en el mes de gener.
- la reunió del Partit Comunista Cubà del 19 d’abril, en la que es faria efectiva la renúncia de Raúl Castro com a primer secretari.
- el cens de la Federació Russa, que tindrà lloc durant el mes d’octubre.
- Entre l’1 i el 12 de novembre se celebrarà a Glasgow la Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

No cal dir que tota convocatòria, com ens ha ensenyat l’any 2020, resta pendent de l’evolució de la pandèmia i de qualsevol altra eventualitat. En el calendari esportiu, doncs, podem preveure, però no garantir:
- 7 de febrer: la Super Bowl LV en el Raymond James Stadium de Tampa Bay, Florida.
- 20 de maig-12 de juny: la Copa del Món sub-20 de Futbol, a Indonèsia.
- 11 de juny-11 de juliol: l’Eurocopa 2020 de futbol, que se celebrarà ajornada un any i escampada per la geografia continental.
- 11 de juny-11 de juliol: la Copa Amèrica de futbol.
- 23 de juliol-8 d’agost: Els Jocs Olímpics del 2020 de Tòkio, amb un any de retard per la pandèmia.
- 23 d’octubre-27 de novembre: la Copa del Món de Rugby-Lliga, a Anglaterra.

Pel que fa al calendari d’esdeveniments culturals tenim:
- la 63a Edició dels Premis Grammy, el 31 de gener.
- la 78a Edició dels Premis Golden Globe, el 28 de febrer.
- la 93a Edició dels Premis Òscar de l’Acadèmia de Hollywood, el 25 d’abril.
- el Concurs d’Eurovisió 2021, que se celebrarà a Rotterdam entre el 18 i 22 de maig.- l’Expo 2020 de Dubai, que arrencarà, amb un any de retard, l’1 d’octubre.

Tal com van les coses es fa difícil que és més distòpic o més eutòpic en les nostres prediccions, incerteses, pors i esperances sobre l’any que arrenca. Però el 2021 és l’any en el que se situa l’acció del film “Johny Mnemonic”, estrenat fa 25 anys. En el film, la societat del 2021 viu profundament instal·lada en un Internet virtual, amb moltes persones afectades com a conseqüència d’això de la síndrome d’atenuació nerviosa (NAS). En un món on la informació es troba tan compartida, disposar de formes segures de transmissió de dades és vital, i és aquí on entren els “correus mnemònics”, persones a les que s’ha implantat en el cervell un dispositiu d’emmagatzematge de dades. Johny (Keanu Reeves) és un d’aquests correus. Al principi del film la capacitat de memòria del seu dispositiu és de 80 gigabytes.

Un mapa fluorescent estereotipat que identifica totes les neurones de “Caenorhabditis elegants”

Ahir es publicava NeuroPal, un atles multicolor per a la identificació neuronal de Caenorhabditis elegants, que abasta tot el cervell d’aquest nematode de vida lliure. Crescut en el laboratori damunt de cultius bacterians en placa, el sistema nerviós de C. elegans és un dels més ben estudiats entre els metazous. Eviatar Yemini del Department of Biological Sciences del Howard Hughes Medical Institute encapçala l’article sobre NeuroPAL, una soca de C. elegans que incorpora un mapa de color fluorescent estereotipat que permet la identificació de totes les neurones que integren el seu sistema nerviós. A través d’un programa semi-automatitzat, Yemini et al. visualitzen els patrons d’expressió dels gens reportadors. El sistema els permet també d’identificar defectes en la diferenciació neuronal associats a mutacions. Amb combinació amb GCaMP poden també seguir patrons dinàmics d’activitat neuronal del cervell de C. elegans. Yemini et al. exposen tres aplicacions de NeuroPAL: 1) la determinació dels patrons d’expressió de tots els receptors metabotròpics de neurotransmissors com l’acetilcolina, l’àcid gamma-aminobutíric (GABA) i el glutamat; 2) la descoberta en canvis de destí cel·lular provocats per mutacions en factors de transcripció; 3) el registre de l’activitat cerebral com a resposta a senyals químics.

Yemini et al. han dissenyat un transgènics multicolor, que han denominat NeuroPAL (per les sigles d’atles policromàtic neuronal de fites). Els cucs hermafrodites de NeuroPAL presenten doncs una fluorescència multicolor estereotípica en tot el seu sistema nerviós, de manera que es possible resoldre totes i cadascuna de les neurones que l’integren. Com que en aquesta fluorescència multicolor no hi ha participen els canals d’emissió del verd, del cian o del groc, aquests colors queden lliures per a l’ús d’altres gens reportadors.

El sistema nerviós de C. elegans

NeuroPAL vol superar algunes de les limitacions de les tècniques actuals d’imatgeria aplicades al sistema nerviós i, concretament, al cervell de C. elegans. L’objectiu és identificar de manera unívoca cada neurona, especialment en aquelles àrees on el sistema nerviós s’aparta de l’esterotipicitat, com passa amb els cossos neuronals de dins dels ganglis.

Quaranta-un reportadors específics

Els cucs NeuroPAL contenen una combinació de 41 reportadors específics de neurona que se sobreposen de manera selectiva. Cadascun d’aquests reportadors expressa un subconjunt de quatre fluoròfors diferenciables. Cada neurona expressa una combinació estereotipada de fluoròfors, i així se la pot identificar per la combinació de color i de posició.

Entre els fluoròfors de NeuroPAL, Yemini et al. han exclòs els colors verd, cian o groc. Així damunt de NeuroPAL es poden co-expressar marcadors que sí empren aquests colors (GFP, CFP, YFP, mNeonGreen, GCaMP).

Un mapa de resolució neuronal de l’expressió dels receptors d’ACh, GABA i Glu

Yemini et al. presenten en el mateix article un mapa dels patrons d’expressió gènica de tots els receptors metabotròpics dels tres neurotransmissors més habituals (l’acetilcolina, el GABA i el glutamat).

El rol d’EOR-1/PLZF i PAG-3/Gfi

En el desenvolupament de C. elegans el destí cel·lular és prefigurat per un conjunt de factors de transcripció que activen o inactiven l’expressió de gens. En el sistema nerviós són especialment rellevants EOR-1/PLZF i PAG-3/Gfi. Yemini et al. han estudiat com mutacions en aquests dos factors de transcripció alteren el destí neuronal.

L’activitat cerebral de C. elegans davant de substàncies atractives i repulsives

Yemini et al. estudien les respostes d’activitat cerebral de C. elegans davant d’un repel·lent gustatiu, i dos atraients olfactius. El repel·lent gustatiu utilitza és una solució salina (NaCl 160 mM), i els dos atraients olfactius són la 2-butanona (a 100 ppm) i la 2,3-pentanediona (a 100 ppm).

Resposta de cucs immobilitzats en un xip microfluidic a tres estímuls químics diferents: NaCl, 2-butanona i 2,3-pentanediona. A través del microscopi confocal el color de NeuroPAL permetia la identificació de totes les neurones. L’activitat era seguida a través del sensor panneuronal de calci GCaMP6s

Per seguir l’activitat neuronal empren GCaMP, que posa de manifest l’activitat dels nuclis neuronals. Yemini et al. admeten que això deixa fora de detecció esdeveniments localitzats dels compartiments axodendrítics. Així doncs, la línia de treball que tenen per endavant és aprofundir en l’anotació de les connexions sinàptiques entre neurones i la seva variabilitat.

Lligams:

- NeuroPAL: A Multicolor Atlas for Whole-Brain Neuronal Identification in C. elegans. Eviatar Yemini, Albert Lin, Amin Nejatbakhsh, Erdem Varol, Ruoxi Sun, Gonzalo E. Mena, Aravinthan D. T. Samuel, Liam Paninski, Vivek Venkatachalam, Oliver Hobert. Cell (2020)

ACTT-2: La combinació de baricitinib i remdesivir en pacients hospitalitzats de covid-19 accelera la millora clínica

Farmacologia: L’atenció mediàtica al voltant de la covid-19 se centra en les campanyes de vaccinació que s’han iniciat en diversos països, amb l’esperança de protegir prioritàriament els col·lectius més vulnerables a la infecció. Però, i el tractament? Ja dèiem en el mes de maig que el remdesivir, un fàrmac antiviral, era capaç d’escurçar el temps d’hospitalització, aspecte gens banal en una crisi sanitària que es juga particularment en la sobresaturació dels serveis hospitalaris en els moments de pic epidèmic. Però la covid-19 no és únicament una malaltia vírica, sinó que també és una malaltia inflamatòria. Això ha fet que nombrosos assaigs clínics estudiessin la combinació d’un antiviral i d’un antiinflamatori. Si l’assaig clínic ACTT-1 del qual parlàvem en el mes de maig contemplava el tractament de remdesivir, el seu successor, l’ACTT-2, contempla la combinació del remdesivir amb el baricitinib. El baricitinib és un jakinib, és a dir un inhibidor de les protein-cinases de la família Janus (JAK). Aquesta setmana, en un article al New England Journal of Medicine comuniquen resultats d’aquest assaig clínic de doble cec, randomitzat i amb control de placebo sobre adults hospitalitzats amb covid-19. Tots els pacients de l’ACTT-2 (1033) rebien remdesivir durant un màxim de 10 dies, però mentre que alguns (515) rebien també baricitinib (durant un màxim de 14 dies), els altres (518) rebien en el seu lloc un placebo. Es tracta de comparar el temps de recuperació d’uns i altres i, addicionalment, quin era el seu estat clínic 15 dies després de l’inici del tractament. Els pacients del grup amb baricitinib tenien un temps medià de recuperació de 7 dies (6-8 amb un interval de confiança del 95%) mentre que en el grup amb remdesivir era de 8 dies (7-9 amb un interval de confiança del 95%). Alhora el baricitinib augmentava en un 30% la probabilitat de trobar millora en l’estat clínic a 15 dies. La reducció del temps de recuperació era sobretot notable entre pacients que, en el moment de l’inici del tractament, es trobaven sota oxigen a alt flux o ventilació no-invasiva, ja que el baricitinib reduïda llavors el temps de recuperació de 18 a 10 dies. La combinació de baricitinib i remdesivir reduïa la mortalitat a 28 dies del 7,8% (remdesivir sol) al 5,1%. El baricitinib també reduïa la freqüència de reaccions adverses del 21% al 16%, i la d’aparició de noves infeccions del 11% al 6%.

La desregulació inflamatòria en la covid-19

Els resultats de l’ACTT-1 havien mostrat que el remdesivir, un antiviral, produïa una millora en pacients adults hospitalitzats per covid-19. Aquesta millora, però, era insuficient en termes de morbiditat i mortalitat. El virus és el desencadenant de la malaltia, però la severitat de la covid-19 depèn en part de la resposta immunitària. Una resposta immunitària desregulada, hiperinflamatòria, constitueix un dels aspectes de les formes més complicades de covid-19, i és per això que l’ACTT-2 es realitzà pensant en una combinació entre remdesivir i un modulador inflamatori.

Com a modulador inflamatori se seleccionà el baricitinib. Aquesta selecció es basa en algoritmes d’intel·ligència artificial sobre allò que se sabia de la patologia inflamatòria de la covid-19. El baricitinib és un inhibidor selectiu de la JAK-1 i de la JAK-2, dos protein-cinases particularment rellevants en les vies de senyalització de cèl·lules immunitàries. D’aquesta manera, el baricitinib inhibeix la senyalització que condueix a la producció de citocines com la IL-2, la IL-6, la IL-10, l’IFN-γ o el GMCS. Addicionalment, el baricitinib té un efecte antiviral, ja que en la interferència que fa sobre la AP2-APK-1 dificulta l’entrada a la cèl·lula del SARS-CoV-2. Com a modulador inflamatori, a més, millora el recompte limfocític dels pacients amb covid-19.

Un assaig clínic promogut pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases

L’enrolament en aquest assaig començà el 8 de maig del 2020, i conclogué l’1 de juliol. Hi participaren un total de 67 centres de 8 països. A Catalunya hi participaren l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Germans Trias i Pujol.

La dosificació del remdesivir per via intravenosa era la mateixa de l’ACTT-1: 200 mg el dia 1, seguits de dosis de manteniment diària de 100 mg, que es mantenien durant 10 dies o fins a l’alta hospitalària o la mort.

El baricitinib és un fàrmac d’administració oral, que Eli Lilly comercialitza en pastilles de 2 mg. La dosi en l’ACTT-2 era de 2 pastilles diàries, administrades bé oralment o a través del tub nasogàstric: la durada del tractament era de 14 dies o fins a l’alta hospitalària. En els pacients amb una filtració glomerular inferior a 60 mL/min la dosi de baricitinib era baixada a una pastilla diària.

Es feia un seguiment diari del participants, del dia 1 fins el dia 29.

Els resultats indicaven que la combinació de remdesivir i baricitinib era superior a l’administració única de remdesivir. Les millores més evidents s’observaven en pacients de categoria 5 (amb oxigen suplementari) o de categoria 6 (amb alt flux d’oxigen o ventilació no-invasiva). Un temps de recuperació més ràpid ajuda a disminuir els riscos nosocomials (infeccions, trombosis, etc.) a nivell individual i també a reduir la pressió sobre la capacitat hospitalària a nivell poblacional.

Lligams:

- Baricitinib plus Remdesivir for Hospitalized Adults with Covid-19. Andre C. Kalil, M.D., M.P.H., Thomas F. Patterson, M.D., Aneesh K. Mehta, M.D., Kay M. Tomashek, M.D., M.P.H., Cameron R. Wolfe, M.B., B.S., M.P.H., Varduhi Ghazaryan, M.D., Vincent C. Marconi, M.D., Guillermo M. Ruiz-Palacios, M.D., Lanny Hsieh, M.D., Susan Kline, M.D., Victor Tapson, M.D., Nicole M. Iovine, M.D., Ph.D., Mamta K. Jain, M.D., M.P.H., Daniel A. Sweeney, M.D., Hana M. El Sahly, M.D., Angela R. Branche, M.D., Justino Regalado Pineda, M.D., David C. Lye, M.B., B.S., Uriel Sandkovsky, M.D., Anne F. Luetkemeyer, M.D., Stuart H. Cohen, M.D., Robert W. Finberg, M.D., Patrick E.H. Jackson, M.D., Babafemi Taiwo, M.B., B.S., Catherine I. Paules, M.D., Henry Arguinchona, M.D., Paul Goepfert, M.D., Neera Ahuja, M.D., Maria Frank, M.D., Myoung-don Oh, M.D., Eu S. Kim, M.D., Seow Y. Tan, M.B., B.S., Richard A. Mularski, M.D., M.S.H.S., Henrik Nielsen, M.D., Philip O. Ponce, M.D., Barbara S. Taylor, M.D., LuAnn Larson, R.N., B.S.N., Nadine G. Rouphael, M.D., Youssef Saklawi, M.D., Valeria D. Cantos, M.D., Emily R. Ko, M.D., John J. Engemann, M.D., Alpesh N. Amin, M.D., Miki Watanabe, M.D., Joanne Billings, M.D., M.P.H., Marie-Carmelle Elie, M.D., Richard T. Davey, M.D., Timothy H. Burgess, M.D., M.P.H., Jennifer Ferreira, Sc.M., Michelle Green, M.P.H., Mat Makowski, Ph.D., Anabela Cardoso, M.D., Stephanie de Bono, M.D., Ph.D., Tyler Bonnett, M.S., Michael Proschan, Ph.D., Gregory A. Deye, M.D., Walla Dempsey, Ph.D., Seema U. Nayak, M.D., Lori E. Dodd, Ph.D., and John H. Beigel, M.D. NEJM (2020).

- Adaptive COVID-19 Treatment Trial 2 (ACTT-2).

En la descarbonització del sistema energètic europeu val més tortuga que llebre

Transició energètica: A aquesta conclusió arriben Marta Victoria et al. en un article publicat la setmana passada a la revista Nature Communications. La recerca encapçalada per la professora associada del Departament d’Enginyeria de la Universitat d’Aarhus s’ha fet en el marc del projecte RE-INVEST, d’estratègies d’investiment en energia renovable. Victoria et al. contemplen diferents escenaris de reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) associades als sectors de l’electricitat, calefacció i transport d’Europa en les properes tres dècades, en consonància amb els compromisos adquirits en l’Acord de París. La reducció global seria de 33 gigatones de CO₂. Victoria et al. troben que una “estratègia de tortuga”, és a dir que comença aviat, ja en la dècada dels vint, i segueix una progressió continuada, és més efectiva en termes de costos econòmics que una “estratègia de llebre”, en la que la reducció comença més tard i es fa més ràpidament. Quines seran les fonts energètiques que permetran aquesta transició? Victoria et al. assenyalen l’energia solar fotovoltaica i l’energia eòlica (tant continental com marítima), assumint elevats nivells d’instal·lació.

Reduir les emissions antropogèniques de CO₂ vinculades a la producció elèctrica i a la calefacció a la Unió Europea dels valors actuals (1,5 Gt anuals) a zero, en els propers trenta anys, es pot fer amb una estratègia de “tortuga” (primerenca i continuada) o amb una estratègia de “llebre” (tardana i ràpida) (a dalt). Com en l’ensenyança de la faula d’Esop (Χελώνη και λαγωός) el cost econòmic (a baix) és superior en l’estratègia de la llebre, particularment pel que a la dècada dels quaranta.

L’estratègia de tortuga, comparada amb la de la llebre, podria suposar un estalvi global de 350.000 milions d’€. Val a dir, és clar, que aquesta estratègia exigeix investiments superiors en els anys 20 i 30 que no pas l’estratègia de la llebre. Victoria et al. aconsellen ambició en assolir els objectius de reducció de les emissions fixats per al 2030. Per a la descarbonització del sistema elèctric caldrà, a més de l’aportació de les energies eòlica i solar, la de les energies hidràulica i de biomassa.

Lligams

- Early decarbonisation of the European energy system pays off. Marta Victoria, Kun Zhu, Tom Brown, Gorm B. Andresen, Martin Greiner. Nature Communications 11: 6223 (2020).

Un mapa de la Via Làctia a través de la posició i velocitat de 224 objectes del Catàleg d’Astrometria VERA

El passat mes d’abril es publicava el primer catàleg d’astrometria de VERA. Iniciat en el 2000, aquest projecte japonès de radioastrometria basat en una interferometria de molt llarga línia de base, ha acumulat mesures precises tant de la paral·laxi anual com del moviment propi de 99 fonts interestel·lars d’emissions estimulades de línies espectrals en la banda de microones (màsers). Juntament amb dades d’altres projectes com BeSSeL, GOBELINS, els científics japonesos refinaven els valors de paràmetres galàctics fonamentals com la distància del Sol al Centre Galàctic (R₀ = 7,92 ± 0,16 kpc) o la velocitat angular del Sol en la rotació galàctica (Ω_☉ = 30,17 ± 0,27 km·s^-1·kpc^-1).

Posició i velocitat de 224 objectes del Catàleg Astromètric de VERA graficats damunt d’una imatge idealitzada de Via Làctia. El codi de colors indica a quin braç galàctic pertanyen els objectes: Braç Exterior (groc), Braç de Perseu (taronja), Braç Local (verd), Braç de Sagitari-Carina (rosa), Braç d’Escut-Centaure (blau fosc), Braç de Norma (violat) i Bulb-Barra Central (vermell).

En un comunicat de premsa de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó s’ofereixen algunes dades sobre el model refinat de Via Làctia que resulta del Catàleg del VERA. En comparació amb els models anteriors, el paràmetre Ω_☉ es revisa a l’alça (+7 km·s^-1) mentre que el paràmetre R₀ es redueix (-2000 anys-llum).

La potència del projecte VERA consisteix en el fet d’haver combinat durant dues dècades dades de radiotelescopis escampats per l’arxipèlag japonès. Aquesta xarxa de radiotelescopis ofereix a una resolució equivalent a un telescopi de 2300 km de diàmetre: 10 microsegons d’arc. Si fem servir aquell tòpic tan del gust de Robert Ball (1840-1913) aquest diàmetre angular és el que tindria, vista des de la Terra, una moneda d’un penic dipositada en la superfície lunar.

La Unió Astronòmica Internacional va adoptar el 1985 27.700 anys-llum com el “valor oficial” de la distància del Sol al Centre Galàctic. D’acord amb les dades del VERA el valor real seria de 25.800 anys-llum.

La reducció en l’estimació de la distància entre el Sol i el Centre Galàctic també comporta una augment en l’estimació de la velocitat orbital del Sol: de l’estimació de 220 km·s^-1 que trobem en els llibres de text passaríem a una de més precisa de 227 km·s^-1.

Un projecte encara més ambició: la Xarxa VLBI de l’Àsia Oriental

La intenció del projecte VERA és ampliar els objectes del catàleg astromètric, particularment amb objectes situats en el bulb central de la Galàxia. Això permetrà conèixer millor l’estructura i dinàmica de la Via Làctia. En aquest objectiu, VERA participarà en la Xarxa d’Interferometria EAVN, que inclou radiotelescopis de Corea del Sud i de Xina.

Tres eixos polítics per a les eleccions del 14 de febrer

Encara no se sap amb precisió si el 14 de febrer del 2021 hi haurà convocades eleccions al Parlament de Catalunya. Fet i fet, aquesta convocatòria és irregular, ja que s'adoptaria una dissolució automàtica de l'actual legislatura malgrat que no s'ha produït un debat d'investidura fallit després del cessament (tampoc no gens regular) del President Torra.

De fet, els dos socis del govern en funcions, ERC i Junts, semblen confrontats sobre si en l'actual context pandèmic convé realment celebrar les eleccions. Unes eleccions impliquen un augment dels contactes socials, l'acumulació de persones en espais reduïts, una major mobilitat encara que sigui dins del propi districte electoral, etc. Però encara més rellevant és el fet que les eleccions se celebrarien amb milers i milers de persones en confinament domiciliari per prescripció sanitària.

El cas és que hi hagi aquest debat ens mostra l'aparició d'un tercer eix rellevant en la política catalana. A l'eix format per l'esquerra-dreta o l'eix d'independentisme-constitucionalisme s'hi afegeix l'eix format pel covidianisme-negacionisme. Els covidians voldrien substituir el procés electoral per unes eleccions telemàtiques, mentre que els negacionistes entendrien que cal fer les eleccions amb normalitat. Aquesta posició s'estén a tots els aspectes de la vida general, ja que mentre els covidians voldrien restringir o limitar toda interacció suprapersonal, els negacionistes s'oposarien a tota restricció.

Tres eixos polaritzats generen vuit posicions (2³ = 8):
- esquerra independentista negacionista: aquest espai és disputat per les direccions d'ERC i CUP.
- esquerra independentista covidiana: sectors d'ERC i, en menor mesura, de la CUP, optarien per aquest àmbit.
- esquerra constitucionalista negacionista: és l'espai cobejat per sectors dels Comuns, particularment els vinculats a la campanya per garantir el manteniment de l'activitat escolar presencial durant tot el curs acadèmic.
- esquerra constitucionalista covidiana: és l'espai encarnat fonamental pel PSC.
- dreta independentista negacionista: algunes llistes com Primàries, Força Catalunya, Aliança Catalana o FNC podrien sentir-se cridades a ocupar aquest espai, i a respondre a les inquietuds de nombrosos petits negocis molt afectats per la gestió realitzada pel Procicat.
- dreta independentista covidiana: és l'espai de Junts, i en aquest sentit la Consellera Meritxell Budó és la veu més rellevant en la demanda d'ajornar les eleccions.
- dreta constitucionalista negacionista: és l'espai que aspira a ocupar VOX per assolir un grup parlamentari propi.
- dreta constitucionalista covidiana: de manera discreta, Ciutadans i PP es troben en aquest espai, per bé que modularan el seu discurs posant com a exemple la gestió de la Comunitat de Madrid durant la segona onada.

Les intervencions governamentals més efectives contra la covid-19

Des de fa unes setmanes tornem a ésser en estat d’alarma a Catalunya, amb la combinació d’un confinament domiciliari nocturn (de 22h a 06h), d’un confinament perimetral de caràcter municipal els caps de setmana (de les 06h de divendres a les 06h de dilluns) i un confinament perimetral de caràcter autonòmic, així com d’altres mesures de restricció en el món de la cultura, l’hosteleria, etc., i tot un reguitzell d’excepcions. Des de que foren implantades sembla que la incidència de nous casos es desaccelerà primer i es reduí després, però com podem saber si aquestes mesures són efectives o no? La mera correlació, quan hi ha diverses mesures en aplicació, sembla poc informativa. És una qüestió que demana la participació de l’anomenada “ciència de la complexitat”, i en aquest àmbit tenim a Peter Klimek, que ha coordinat un estudi, publicat ahir a Nature Human Behaviour, en el que classifica l’efectivitat d’intervencions governamentals d’arreu del món contra la pandèmia de covid-19. Per fer-ho, han quantificat l’impacte de 6068 intervencions no-farmacèutiques implementades en 79 territoris sobre el nombre de reproducció efectiva, R_t de la covid-19. Combinen tècniques computacionals amb els elements estatístics, d’inferència i d’intel·ligència artificial, que han validat amb dues bases de dades externes que recullen unes altres 42.151 intervencions no-farmacèutiques de 226 països. Conclouen que cal una combinació adient d’aquestes mesures per aplanar la corba epidèmica. També ens diuen que no sempre l’efectivitat va lligada al nivell de disrupció i d’intrusió, o al seu cost econòmic. L’efectivitat, això sí, depèn del context local i del moment que foren adoptades. La finalitat de l’estudi és informar plans de resposta en el futur que siguin més efectius i menys costosos.

Entre les mesures més efectives per reduir la taxa de transmissió del SARS-CoV-2 hi ha la cancel·lació de petites reunions, la cancel·lació d’aplecs de masses i la restricció del transport aeri de passatgers.

L’efectivitat d’intervencions no-farmacològiques contra la covid-19

Les anàlisi d’aquest article foren concebudes i analitzades per Nils Haug, Lukas Geyrhofer i Peter Klimek (del Complexity Science Hub Vienna), i Alessandro Londei i Vittorio Loreto (de Sony Computer Science Laboratories, de París). La supervisió de l’estudi anà a càrrec de Loreto, Stefan Thurner (del CSH Vienna i del Santa Fe Institute) i Klimek. Elma Dervic (del CSH Viena) forní eines addicionals. El primer esborrany de l’article fou redactat per Haug, Geyrhofer, Londei, Amélie Desvars-Larrive i Beate Pinior (del CSH Viena i de la Unitat d’Epidemiologia de la Universitat Veterinària d’aquesta ciutat) i Klimek. Desvars-Larrive supervisà la recollida de dades sobre les intervencions. La investigació es finançà amb els projectes que els autors tenen amb agències federals austríaques i municipals vieneses.

Les intervencions no-farmacològiques resultaven imperatives davant de la pandèmia de covid-19, ja que hom no disposava ni de vaccins ni d’antivirals que fossin efectius davant del SARS-CoV-2, un virus respiratori emergent. Es tractava fonamentalment d’“aplanar la corba”, és a dir d’endarrerir o prevenir en la mesura del possible la taxa de contagis. Certament que la majoria d’infeccions cursen de manera lleu o asimptomàtica, però les complicacions en forma de pneumònia bilateral són prou freqüents com per saturar els sistemes d’atenció sanitària.

Algunes de les intervencions realitzades per les administracions no tenien precedents, pel seu nivell de restricció i intrusió. La rapidesa amb la qual s’escampen els brots de covid-19 obliga les administracions a una resposta igualment ràpida. Les mesures aplicades tenen, a més, uns costos econòmics i socials considerables.

Quan l’hemisferi nord experimenta ara “una segona onada de covid-19” creix el debat sobre quines mesures s’han d’aplicar i amb quina temporalitat. Han crescut les dades que relacionen les corbes epidèmiques amb mesures com les restriccions de viatges, el distanciament social o la protecció personal. Haug et al. volen entrar en aquest debat amb aquest estudi, que parteix d’una base de dades exhaustiva i codificada jeràrquicament de 6.068 intervencions no-farmacològiques implementades el març i l’abril del 2020 en 79 territoris diferents.

Haug et al. relacionen aquestes intervencions amb la R_t, el nombre reproductiu de la infecció, a través de quatre metodologies:
-1. anàlisi cas-control (CC).
-2. regressió de sèrie temporal per operador mínim absolut de reducció i selecció (LASSO).
-3. boscos aleatoris (RF).
-4. transformadors (TF).

Haug et al. identifiquen així un conjunt de consens de mesures que condueixen a una reducció significativa de la R_t. Ho validen amb dues bases de dades externes que cobreixen un total de 42.151 mesures aplicades en 226 països.

Una base de dades d’abast global

Les intervencions no-farmacològiques són dividides per Haug et al. en quatre nivells. El primer nivell distingeix vuit grups, el segon nivell distingeix 63 categories, el tercer nivell més de 500 subcategories i el quart nivell més de 2000 codis. En aquesta classificació són les mesures de distanciació social i les restriccions de viatges les que mostren un major grau d’efectivitat en la reducció de la R_t. En canvi, les mesures ambientals (com les centrades en la neteja i desinfecció de superfície compartides) es troben entre les menys efectives. Aquest patró és típic d’una infecció respiratòria que es contagia sobretot de manera directa, i on les superfícies inerts (contagi indirecte) ocupen un rol més aviat secundari.

Les categories d’intervenció més efectives serien la cancel·lació de petites reunions, el tancament d’institucions educatives i les restriccions frontereres. Però també cal assenyalar la conveniència de les mesures que augmenten la capacitat del sistema d’assistència sanitària i de salut pública (com ara augmentar la disponibilitat d’equipament de protecció personal), les restriccions de moviment individualitzades a casos i contactes i el confinament domiciliari general.

Pel que fa a la categories menys efectives destaquen les accions governamental de provisió o recepció d’ajut internacional, les mesures adreçades a augmentar la capacitat diagnòstica, les mesures de rastreig, els controls fronterers i aeroportuaris, i la neteja ambiental. És possible, però, que algunes d’aquestes categories (com la capacitat diagnòstica o de rastreig) no apareguin com a efectives en fixar-se Haug et al. en la reducció a curt termini d’una R_t basada sempre en casos detectats.

Possibles recomanacions

Haug et al. conclouen que no hi ha cap bala d’argent contra la difusió de la covid-19. Una estratègia d’intervenció ha de comprendre diferents mesures per tal d’aconseguir una reducció de la R_t per sota d’1, i per mantindre-la en aquests nivells.

Les mesures més efectives són els cobrefocs, els confinaments, i els tancaments o restriccions dels llocs on s’apleguen persones en petit o gran nombre durant un període estès de temps (tancament de botigues, restaurants, limitació d’aplecs, obligatorietat del teletreball, tancament d’institucions educatives etc.).

Precisament són aquestes les mesures que ha aplicat el Procicat a Catalunya, però Haug et al. recorden que són mesures radicals, i que tenen alhora conseqüències adverses. Cal pensar en l’impacte educatiu del tancament d’activitats lectives presencials, en la violència domèstica associada als confinaments domiciliaris, etc. Justament, per això en aquesta segona onada a Catalunya hom no ha tancat escoles ni tampoc s’ha estès el confinament domiciliari generalitzat més enllà de les hores nocturnes.

Haug et al., doncs, defensen que la implementació de les mesures de distanciació social i de restricció de moviments siguin considerades com a “darrera opció” atenen als danys col·laterals que comporten a la societat, l’economia, el comerç i els drets humans. El mateix hom podria dir de les restriccions transfronteres, que són efectives davant del virus però que tenen impactes que no es poden negligir.

Hi ha mesures altament efectives en el control de la pandèmia que no tenen tants costos, com ara les estratègies de comunicació de risc, on es fomenta sense coerció la població a romandre a casa, a mantindre el distanciament social, a aplicar mesures de seguretat en el lloc de treball, a confinar-se en cas de símptomes respiratoris, etc. Haug et al. han observat que tot sovint entre la recomanació d’una mesura i l’obligatorietat d’una mesura no hi ha tanta distància en termes d’efectivitat.

Haug et al. també recomanen els programes governamentals d’assistència alimentària i financera per a les poblacions vulnerables, que alhora que ajuden a controlar la pandèmia també mitiguen els seus costos socio-econòmics. És vital, per exemple, garantir l’accés de la població a tests, i oferir-los la garantia que seguir el confinament dictat no els suposarà ni la pèrdua del lloc de feina o d’ingressos.

Lligams:

- Ranking the effectiveness of worldwide COVID-19 government interventions. Nils Haug, Lukas Geyrhofer, Alessandro Londei, Elma Dervic, Amélie Desvars-Larrive, Vittorio Loreto, Beate Pinior, Stefan Thurner, Peter Klimek. Nature Human Behaviour (2020).