dijous, 19 de març de 2009

El laberint de Lavrentin Saura

La tancada que protagonitzen els estudiants anti-Bolonya a l'Edifici Històric (hollywoodià neogòtic d'Elies Rogent) de la Univiersitat de Barcelona constitueix un gra en el cul per a l'ombra nefasta de govern instal·lada en l'antic Palau de la Diputació de la Plaça Sant Jaume. En la propaganda de coloraines de la recuperació econòmica, el coneixement i els bio-hubs tenen el mateix poder taumatúrgic que hom atribueix als bail-outs del Montilla de l'ex-White House. I, és clar, que algú protesti contra algun aspecte d'aquesta propaganda de coloraines, fa mal. Des del mitjans de comunicació propers al PsoE i des dels opinadors que hi viuen tot ha estat vàlid per combatre als anti-Bolonya: de luddites en amunt. El que no saben és que els luddites trencaven la maquinària no perquè s'oposessin a la maquinària, sinó perquè la maquinària concreta, propietat concreta dels patrons concrets, significava la fi de la seva feina. Els opinadors abstractes poden analitzar abstractament maquinàries, bolonyes i crisis. Per això els paguen.

Bolonyes a banda, el cas és que ahir la policia del tristpartit va fer un paperot a la Plaça Universitat. Fins i tot els anti-anti-bolonya s'han dut les mans al cap. Perquè, és clar, quan Napoleó llençava els gossos aquests mossegaven a parts iguales als "porcs dissidents" com a la resta d'espècies de l'Animal Farm. Periodistes i transeünts, van rebre el mateix, i de vegades més, que els estudiants anti-bolonyesos. Que rebessin els periodistes té un passi, ja que el tristpartit sempre s'ha caracteritzat per la dita que "ulls que no veuen, cor que no dol". Més difícil és interpretar les garrotades a transeünts i vianants. Com que era a mig matí, de ben segur que els vianants devien ser aturats o gent sense feina (o gent de torn de nit o de tarda), gent de malviure, en tot cas, d'acord amb els progre-pihos de la Plaça Sant Jaume.

El cas és que anti-bolonyes i anti-anti-bolonyes (i bolonyes, sense més) se n'adonen que les garrotades no van de Bolonya. Van d'allò que venia a dir el poema de Niemöller i que no ho repetirem prou en el context proto-pre-proto-feixistització en el que potser podríem començar a entrar: primer van quitxar els anti-bolonyes, però jo no vaig dir res car feia oposicions a catedràtic.

El tristpartit, és clar, en darrer terme és un monopartit. També a la Polònia de Jaruzelski, el Partit Obrer Unificat Polonès comptava amb els suport del Partit Democràtic i del Partit Camperol. Quan Saura fou nomenat conseller d'Interior, més d'un i més de dos va parlar del "regal enverinat". Mentre la direcció d'ICV no s'acaba d'enverinar, els que fan entrisme a ICV-EUiA també reben garrotades.

De mentres, han empresonat Enric Duran sense fiança. Això pot equivaldre a dos anys de presó provisional. La qüestió és si, a mesura que creixi la morositat respecte als préstecs bancaris, la solució seran empresonaments provisionals d'aquest estil o alguna iniciativa més imaginativa. Des de Podem.cat, però, s'assenyalen diferents solucions, que si bé posen pedaços i no qüestionen en darrer terme la distribució de poder, constituirien un altre gra al cul pels buròcrates del tristpartit.