diumenge, 8 de març de 2009

La qüestió de la violència (Socialist Register - 2009)

L'any passat el volum anual del Socialist Register anava dedicat a les reaccions contra l'imperialisme i el neoliberalisme. En gairebé totes les àrees analitzades en aquell volum (Irac, Palestina, Veneçuela, Brasil, Bolívia, Oaxaca, Argentina, Europa Oriental, Estats Units) els conflictes socials tenen un vessant violent: repressors o reprimits recorren a la coerció com a mitjà per assolir objectius. Carl von Clausewitz (1780-1832) partia del fet que la guerra és una extensió de la política per altres mitjans. Val a dir, però, que en les relacions d'opressió existeix sempre una violència subjacent (violència estructural), en forma d'agressió o amenaça quotidiana. Els editors i contribuïdors de "Violence today: Actually-existing barbarism" (Socialist Register, 2009; The Merlin Press, Londres, 2008) s'ocupen, però, de la violència explícita, de la coerció directa que ultrapassa el consentiment. El seu punt de partida és "l'escala i difusió de la violència" en el moment actual. Hom no pot impedir, en recordar les expressions de Friedrich Engels i de Rosa Luxemburg ("socialisme o barbàrie") de pensar si la disjuntiva no s'ha resolt ja en el segon element. I, malgrat tot, aquesta barbàrie dels nostres dies viu en absoluta harmonia amb la civilització dels nostres dies. Segurament hi ha hagut èpoques històriques molt més violentament incivilitzades, però mai abans la civilització no havia recorregut amb tant gust i delit a la violència per autoreproduir-se, i mai no havia condemnat amb tanta força i indignació moral la contra-violència dels violentats. Més enllà de les reflexions genèriques sobre la violència, el volum editat per Leo Panitch i Colin Leys, s'ocupa de sis àmbits bàsics:
- l'anomenada "guerra contra el terrorisme" (article de Vivek Chibber) i les estratègies de "contra-insurgència" (amb especialment esment de Colòmbia, amb article d'Ulrich Oslender).
- el terrorisme i l'anti-terrorisme (amb article de Sofiri Joab-Peterside i Anna Zalik sobre la violència en el Delta del Níger).
- els atacs suïcides i la tortura.
- les guerres civils i l'anarquia (amb article de Michael Brie sobre la qüestió de la resistència activa en el context de les democràcies liberals). També en aquest sentit el volum inclou articles sobre la violència "comunitària" a Índia o Indonèsia.
- el gangsterisme (amb article de Dennis Rodgers i Steffen Jensen sobre el doble paper de les pandillas o gangs a Nicaragua i Sud-àfrica).
- la persistència de la violència crònica contra les dones (amb articles de Lynne Segal, Barbara Harriss-White i Achin Vanak).

Samir Amin recorda, però, els límits d'aquestes reflexions. El 'terrorisme' (d'estat o sense-estat) no és la causa, sinó la conseqüència. En l'article potser més lúcid del volum, Joe Sim i Steve Tombs analitzen el tractament de la 'violència' en els mitjans de comunicació i en el discurs oficial al Regne Unit: d'aquí deriva què s'entén i què no per violència en un ordre social neo-liberal.