diumenge, 15 de març de 2009

Sic semper tyrannis

Com que no tenim cap Zapruder's film de l'assassinat de Cèsar, escaigut avui fa 2052 anys, ens hem de conformar amb Suetoni, que ens ho explica amb gairebé dos segles de distància:

Assidentem conspirati specie officii circumsteterunt, ilicoque Cimber Tillius, qui primas partes susceperat, quasi aliquid rogaturus propius accessit renuentique et gestu in aliud tempus differenti ab utroque umero togam adprehendit; deinde clamantem: "Ista quidem vis est!" alter e Cascis aversum vulnerat paulum infra iugulum. Caesar Cascae brachium arreptum graphio traiecit conatusque prosilire alio vulnere tardatus est; utque animadvertit undique se strictis pugionibus peti, toga caput obvolvit, simul sinistra manu sinum ad ima crura deduxit, quo honestius caderet etiam inferiore corporis parte velata. Atque ita tribus et viginti plagis confossus est uno modo ad primum ictum gemitu sine voce edito, etsi tradiderunt quidam Marco Bruto irruenti dixisse: καὶ σὺ τέκνον; Exanimis diffugientibus cunctis aliquamdiu iacuit, donec lecticae impositum, dependente brachio, tres servoli domum rettulerunt. Nec in tot vulneribus, ut Antistius medicus existimabat, letale ullum repertum est, nisi quod secundo loco in pectore acceperat.

Vegem, també, la història passada pel sedaç del tàndem Shakespeare-Mankiewicz, quan no feia ni 2000 anys de la mort de l'insigne descendent de Venus:

3 comentaris:

Salvador ha dit...

Curiós que la darrera frase pronunciada per Cèsar fos en grec

DL ha dit...

A mi també m'ho ha semblat sempre. Suetoni, amb coneixements de medicina, jutjant pel testimoni d'un metge present, creia que Cèsar no va dir res després de la segona ferida, ja mortal. No obstant, la frase que circulava en l'antiguitat dirigida a Marcus Brutus era en grec i no és fins l'edat moderna que es tradueix en les tradicions de "Tu quoque, fili me" i de "Et tu, Brute". Altrament sembla més segur que els conjurats (els Liberatores) s'adreçaven entre ells com a "adelphoi", és a dir com a germans.

Els autors de l'assassinat, interpel·lats per Tul·li Ciceró pel fet d'haver deixat Antoni amb vida, deien que ells eren simples tiranicides i no volien matar subalterns. En aquest sentit, hi ha una connexió entre els Liberatores i el parell de tiranicides originaris, Aristogitó i Harmodi. El patriciat romà era completament immergit en l'imaginari hel·lenístic. Roma és un estat no pas menys hel·lenístic, en aquesta època, que Egipte o els reialmes de l'Àsia Menor. No obstant, en l'imaginari posterior hom prefereix una Roma que no s'hel·lenitza fins a l'època dels emperadors-filòsofs (Suetoni i Plutarc, però, són d'aquesta època). La complexa relació lingüística entre el llatí, el grec i les altres llengües de l'Imperi Romà resulta difícil d'analitzar sota el paradigma de llengua nacional que plana a l'Europa Occidental des del Renaixement.

Salvador ha dit...

He llegit que podria ser la primera part d'un proverbi grec que deia: "Tu també, fill meu, tastaràs el poder", Cèsar va predir la futura mort violenta de Brutus.