dilluns, 16 de març de 2009

I si fessin circumscripció única en les eleccions al Congrés dels Diputats d'Espanya?

L'informe del Consell d'Estat d'Espanya sobre qüestions electorals ha començat a moure opinadors com Vicent Partal.

Imaginem, per un moment, que es fes realitat el somni expressat pel (no-)nacionalisme espanyol. Un somni inconstitucional, és clar, però d'una part relativament reformable de la Constitució. La circumscripció electoral és la província, diu la Constitució Espanyola de 1978. Bé, de la mateixa forma, que als anys 1980 el PSUC feia campanya per la "província única" (unificació de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), ara podríem demanar una província única que unifiqués les 50 províncies i 2 ciutats que conformen el "territori espanyol".

Imaginem-ho.

I fem les eleccions de març del 2009 sota aquestes regles (inconstitucionals, per ara) del joc:
- PSOE: 43,87% dels vots. Obté 160 escons (en la realitat actual, en té 169). És a dir, en perdria 9 (un 5%).
- PP: 39,94% dels vots. Obté 146 escons (en la realitat actual, en té 154). És a dir, en perdria 8 (un 5%).
- IU (Izquierda Unida): 3,77% dels vots. Obté 13 escons (en la realitat actual, en té 2). És a dir, en guanyaria 11 (un 550%).
- CiU: 3,03% dels vots. Obté 11 escons (en la realitat actual, en té 10). És a dir, en guanyaria 1 (un 10%).
- PNV-EAJ: 1,19% dels vots. Obté 4 escons (en la realitat actual, en té 6). És a dir, en perdia 2 (un 33%).
- UPyD (Unión, Progreso y Democracia): 1,19% dels vots. Obté 4 escons (en la realitat actual, en té 1). És a dir, en guanyaria 3 (un 300%).
- ERC: 1,12% dels vots. Obté 4 escons (en la realitat actual, en té 3). És a dir, en guanyaria 1 (un 33%).
- BNG: 0,83% dels vots. Obté 3 escons (en la realitat actual, en té 2). És a dir, en guanyaria 1 (un 50%).
- Coalición Canaria: 0,68% dels vots. Obté 2 escons (en la realitat actual, en té 2). És a dir, quedaria igual.
- Nafarroa Bai: 0,24% dels vots. Obté 1 escó. És a dir, també quedaria igual.
- Eusko Alkartasuna: 0,20% dels vots. Obté 1 escó (en la realitat actual, no en té cap).
- Chunta Aragonesista: 0,15% dels vots. Obté 1 escó (en la realitat actual, no en té cap).

És a dir, que els canvis més substancials consistirien en transvasaments d'escons des del PP i el PSOE fins a IU i UPyD. El balanç de forces "d'àmbit estatal" i "d'altres" (323 contra 27) no seria gaire diferent de l'actual (326 contra 24). Més aviat, s'estretaria el marge.

Una opció electoral, és clar, seria exigir un mínim de 5% dels vots en el total estatal. Llavors el Congrés quedaria en:
- PSOE: 183 escons.
- PP: 167 escons.

Curiosament, però, com menys pes tinguessin CiU i ad-làteres en el Congrés espanyol, més obligats es veurien a aprofundir l'estratègia de construcció de Catalunya. Això, o diluir-se en els partits dinàstics per mantenir la menjadora. No obstant això implicaria la desaparició d'un dels mecanismes que els savis pares de la Constitució de 1978 (Solé Tura inclòs) sabien necessari per lligar curt les aspiracions catalanes.