dilluns, 23 de març de 2009

Per què parlen de Kosovo quan volen dir Catalunya?

The Spanish government, which is trying to rein in secessionist movements in the Basque region and Catalonia, does not recognize Kosovo as a sovereign nation (Victoria Burnett: The New York Times, March 20, 2009, on page A8 of the New York edition).

No són pocs els analistes internacionals que atribueixen gairebé exclusivament als "Basque and Catalan secessionist movements" el fet que el Reino de España no reconegui la Република Косово/Republika Kosovo. Amb un any després de la proclamació de la independència, és evident que la diplomàcia kosovar encara té alguns deures pendents. En el mapa mundial d'intercanvi de cromos entre Kosovo i Abjàsia i Ossètia del Sud, és evident que al "bloc occidental" no li agrada gens que Kosovo no tingui un reconeixement universal. Deixant el cas de Sèrbia, Rússia i d'altres països de tradició ortodoxa, l'aparició d'Espanya (i Andorra) en la llista de "no-reconeixedors" no és vista amb bons ulls.

Des de Kosovo s'ha considerat irregular la presència de tropes espanyoles donada l'atitud de la diplomàcia espanyola.

I ara ha aparegut tot un sainet d'enfrontament entre el Ministeri de Defensa espanyol (encapçalat per CC) i el Ministeri d'Afers Exteriors (encapçalat per Moratinos). La retirada de tropes espanyoles ha disgustat i molt a l'Administració Obama. En Zapatero és un retirador de tropes, deuen pensar:
- després de l'11-M de 2004, en agraïment als islamistes, deuen pensar, es va enretirar d'Irac.
- després de la proclamació de la independència de Kosovo de 2008, ara vol retirar-se d'un altre lloc.
Els analistes, però, hauran de notar que una i l'altra retirada obeeixen a la feblesa estructural de l'estat espanyol. En el 2004 el resultat electoral s'explica en bona mesura per la por horrorosa que tingué l'electorat català davant d'una victòria aclaparadora del PP (recordem que el 14-M ni la CNT no gosà de clavar enganxines pro-abstenció). I ara si no reconeix a Kosovo és perquè el govern Zapatero no vol crear precedents... I el millor de tot és que el secessionisme basc i català és poc més que un espectre, amb un suport popular notable, sí, però ple de contradiccions de tota mena que el fan del tot inefectiu.

La diplomàcia espanyola ara renegocia que la retirada de Kosovo es compensi amb noves aportacions en les aventures colonials del Carib, d'Àfrica o de l'Àsia meridional. I arribem a Afganistan que, al pas que va la història, no vol limitar-se a ser la tomba de la Unió Soviètica.