El
transport sanitari i d'emergències està indignat i cabrejat. L'acumulació de despropòsits en el sector sanitari els ha afectat de ple. La dinàmica de lluita entre el pagador final (majoritàriament, la sanitat pública), el patró i els treballadors és complexa, per bé que qui paga els plats trencats és, òbviament, l'únic que produeix el servei en darrer terme, els conductors i altres treballadors de les ambulàncies i dels transports sanitaris. Qualsevol concepció de l'atenció sanitària passa per no considerar com quelcom perifèric un servei que és essencial, no tan sols en el cas obvi de les urgències sinó també en l'atenció crònica dels pacients més vulnerables. La rebaixa salarial del 9,2% dictada per la patronal ha motivat una nova onada de protestes en el sector, les més visibles de les quals, degudament condemnades per la premsa filistea habitual, han estat la crema d'ambulàncies. Lo que no ens explica la premsa burgesa és quina serà la quantitat de vehicles sanitaris que han deixat ja de funcionar per les polítiques d'
austeritat.
La nit de dimarts 6 a dimecres 7 d'agost del 2013 treballadors d'Ambulàncies Condal començaven una acampada indefinida davant les oficines de la companyia, al barri de Santa Eulàlia (carrer Rossell, 10). Convocada per la secció sindical de la CGT, l'acampada denuncia la situació, no únicament de l'empresa, sinó tots els abusos patits pels treballadors del transport sanitari. No és l'única acampada del sector, ja que des de dilluns els treballadors d'Ambulancias Domingo feien el mateix davant de les oficines de Barcelona (carrer Pere Quart amb Josep Pla).
L'Acampada d'Ambulàncies Condal presenta, entre les reivindicacions, la conversió de les companyies de transport sanitari en cooperatives de treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada