Amb la reivindicació bàsica de la reforma agrària estructural, organitzacions agràries i populars de Colòmbia iniciaren el passat dilluns el "paro nacional agrario y popular". La setmana passada es publicava el "pliego de peticiones" d'aquesta convocatòria, que avui entra en la tercera jornada.
La convocatòria exigeix al govern el compliment de sis obligacions polítiques i legals bàsiques:
1.- La implementació de mesures i accions davant la crisi de la producció agropecuària
2.- L'accés a la propietat de la terra.
3.- El reconeixement a la territorialitat camperola.
4.- La participació efectiva de les comunitats i dels miners petits i tradicionals en la formulació i desenvolupament de la política minera.
5.- L'adopció de mesures i garanties reals per a l'exercici dels drets polítics de la població rural.
6.- Investiment social en la població rural i urbana en educació, salut, habitatge, serveis públics i vies de comunicació.
Cadascun d'aquests punts es troba desenvolupat en un autèntic programa que va més enllà de la pura reforma agrària i tracta en amplitud de tots els aspectes de la vida rural colombiana. No debades, un dels punts bàsics és la lluita contra la injustícia i desigualtat que pateixen camperols, indígenes i afrocolombians, però també la població urbana empobrida. El 75,5% dels municipis colombians (amb un 31,6% de la població) són rurals, si bé que la presa de decisions continuen concentrades en no pas més del 5% dels territori, corresponent als grans centres urbans: Bogotà, Medellín, Cali, Barranquilla, Cartagena, Cúcuta i Bucaramanga. La relació entre el camp i la ciutat es manifesta en un enorme "deute social" en forma d'espoliació, manca d'adjudicació i dotació de terres, desconeixement territorial, manca de polítiques d'enfortiment de la producció agro-ramadera, una política minera orientada a les multinacionals, i les mancances en serveis públics (educació, sanitat, habitatge, infrastructures, etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada