Les eleccions del passat diumenge 5 d'abril havien estat degudament beneïdes per Petros Efthymiou, cap de la delegació d'observadors parlamentaris de l'OSCE. La victòria del Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (PCRM) sembla poc discutible, amb 61 dels 101 diputats. Cal un aclariment. A Moldàvia res no és el que sembla. Per començar, la República de Moldàvia ocupa únicament el sector oriental de la regió històrica de Moldàvia: la resta es troba integrada a la República de Romania. El PCRM és comunista tal com era socialista Bettino Craxi: "socialisme és el que fan els socialistes". La propaganda electoral del PCRM era la típica de qualsevol partit europeu, bé de dretes o bé d'esquerres, en mig de l'equilibri de l'encefalograma pla, i promeses d'estabilitat. Ara bé, el funambulisme del PCRM és més complicat que el dels seus homòlegs. Moldàvia es troba en plena línia de fractura entre Rússia i la Unió Europea. La minoria russa i ucraïnesa va servir com a pretext per a impedir la conseqüència lògica de la independència de 1990: la reunificació de Moldàvia i la reunificació de Romania. I aquesta qüestió pendent és la que ha marcat en bona mesura, ni que fos de manera tàcita, aquestes dues darreres dècades. S'han fet avenços, és clar: avui dia ningú no dubta públicament de la unitat de la llengua romanesa (amb la denominació de moldava o no) i de l'ús de l'alfabet llatí. Bé, ningú no en dubta a aquesta banda del Dniestr. A l'altra banda del Dniestr, els romanesos són minoria, i allà l'ús de l'alfabet cirílic i del secessionisme lingüístic és el pa de cada dia, sàviament combinat amb l'hegemonia de la llengua russa que, d'altra banda, encara es deixa sentir dins i fora de la Pridnístria. El programa del PCRM és mantenir aquest feble equilibri lingüístic i identitari. L'exemple de Gagàuzia (l'àrea de majoria turca al sud de la República) és utilitzat com a fórmula de reintegració de Pridnístria a la República Moldava.
Tot i la importància de la qüestió de la reintegració de Pridnístria, de l'estatus de la llengua romanesa i de les relacions amb Romania i la Unió Europea, cap dels partits opositors majoritaris ha advocat clarament per la reunificació amb Romania. I per això mateix, quan l'oposició ha discutit els resultats electorals de diumenge, les coses se'ls hi han anat de les mans. Els manifestants que han assaltat el Parlament o s'han enfrontat amb la policia pels carrers de Chisinau sí plantegen la qüestió de la reunificació. El PCRM hi respon centrant els arguments en la violència dels manifestants, en les consignes anti-comunistes i en els eslògans russòfobs. Els partits de l'oposició amb representació parlamentària es distancien del carrer i volen reconduir la situació a una renegociació de recompte.
Les tensions socials de Chisinau, com ja van passar, salvades les distàncies, fa uns mesos a Riga o a Salònica, s'han disparat aquests dies. Tothom s'esforça per veure-hi agitadors. No és que no n'hi hagi d'agitadors, però la gent en tenia ganes. La qüestió és que a Chisinau i a altres llocs de Moldàvia els enfrontaments que ara són de manifestants contra policia es podrien trocar en xocs entre manifestants. Moldàvia, fins ara, era un dels llocs més aparentment tranquils de la falla entre l'OTAN-Rússia. Fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada