dijous, 2 d’abril de 2009

De lladres i serenos

Resulta fàcil treure suc del cas que porta la jutge Elisabet Castelló d'una trama de corrupció al voltant de dos "locals d'oci nocturn". Entre els detinguts hi ha algun ex-alt responsable policial, algun agent dels serveis municipals i fins i tot un enginyer especialitzat en informes sobre la insonoritat dels dits locals.

No cal dir que els responsables de l'Ajuntament de Barcelona s'han afanyat a parlar de pomes individualment podrides en un cistell d'honestedat.

I, al capdavall, si ells fan unes lleis i unes ordenances municipals contra "victim-less crimes", no sembla moralment lícit retreure'ls que alguns d'ells (només alguns, ep!) se les saltin.

Un escenari de novel·la negra, comptat i debatut, tal com diria algú massa llegit. O un argument per a una nova novel·la negra, com diria tal vegada algú massa escrit.

De totes formes, escàndols d'aquesta mena, no per acostumats, deixen poca gent indiferent. Hi ha qui blasma la natura intrínsecament corrupta dels poders públics. D'altres s'esgargamellen contra la hipocresia dels manaires de torn, que imposen una Llei inflexible als particulars, que seguidament es passen pel folre... ja que els legisladors i els executors són, fet i fet, humans.

Joseph K. va provar debades de racionalitzar la seva detenció, les seves visites als jutjats i les seves converses amb el seu advocat. No hi havia res a racionalitzar. Els casos recents de violencia policial han tingut com a protagonistes Joseph K que, de colp i volta, es veien assaltats per energúmens que resultaven ser policies de paisà. O, de vegades, un Joseph K. turista es veia entabanat per uniformats que resultaven ser pispes amb uniforme. Molt kafkià, tot plegat.