La bonica ciutat de Durban on avui, vint anys després de la desaparició de l'apartheid hom té la completa seguretat d'acabar malament si surt de l'hotel per la nit, acull una nova Conferència Mundial contra el Racisme. De nou, ningú no es demanarà per les fondes causes econòmiques que disloquen la humanitat i condemnen la immensa majoria de l'espècie a un empobriment relatiu (i, molt sovint, també absolut) constant. No: les causes econòmiques seran substituïdes per les causes superstructurals de les ideologies supremacistes (que venen a confirmar i sancionar, en tot cas, la supremacia econòmica prèviament aconseguida).
En tot cas, aquestes Conferències Mundials ja no són el que eren. Antigament es limitaven a seguir un clar guió. La raça racista, la raça blanca, i les maldats que havia fet en el passat i les que feia en el present, i un repàs exhaustiu de tots els crims del Tercer Reich, de l'Imperi Britànic, de l'Imperi Francès, dels Estat Units i, és clar, obligadament, de la República Sud-africana. Els dirigents blancs es fustigaven dialècticament, es colpejaven el pit ("mea culpa, mea culpa, mea grandissima culpa") i, acabada la comèdia, tornaven a casa a dirigir els engranatges que dessagnaven els recursos i les riqueses de l'Amèrica Llatina, de l'Àfrica Negra i de l'Àsia Tropical.
Des de fa uns anys, però, amb la República Sud-africana reconvertida en paradís haïtià, els senyors que feien els guions d'aquestes Conferències s'avorrien sobiranament. I, per això, sense menysprear mai el "white bashing", hi afegiren la condemna al sionisme. Al capdavall, els jueus, encara que no ho sàpiguen (i els activistes jueus contra Sud-àfrica o contra Alabama semblaven no saber-ho) pertanyien ja a la raça blasmada en aquestes conferències.
El cas és que afegir el sionisme en la Conferència Contra el Racisme, o afegir-hi la islamofòbia, és desvirtuar una miqueta el concepte de "racisme", com a discriminació contra una minoria "visible".
Però això és el de menys. El més gustós de la Conferència de Durban són els absents. La llista és la següent: Austràlia, Canadà, Estats Units, Nova Zelanda, Alemanya, Països Baixos, Suècia, Polònia, Itàlia i Israel. D'aquesta llista que hi sigui Israel és comprensible. El més divertit és que els altres absents han adduït com a excusa per no anar-hi l'antisemitisme que traspua la conferència. Té nassos, quan els blasmats i condemnats eren els europeus cristians, ells anaven a flagelar-s'hi. No hauria estat més noble abstenir-se d'anar a Durban amb una excusa nacional? Per exemple:
- Austràlia podria haver dit que ja era farta dels discursos en pro dels aborígens. I del sandvitx que suposa condemnar la situació dels aborígens i lloar la nova onada immigratòria asiàtica.
- Canadà podria haver argumentat una mica el mateix.
- els Estats Units s'han afegit a la llista d'aquestes nacions blanques, però són l'única d'aquestes nacions amb president "coloured".
- Nova Zelanda podria haver dit que ja era farta dels "privilegis" atorgats als maorís.
- Alemanya hauria pogut dir que ja en té prou de 60 anys de discursos germanòfobs. Ja tenia raó Adorno quan deia que els alemanys mai no perdonaran als jueus per l'Holocaust.
- els Països Baixos podria haver dit que ja són farts del discurset de la islamofòbia.
- Suècia podria haver explicat els resultats de la política d'asil de l'era dels governs estil Olof Palme.
- Polònia hauria pogut explicar acudits racistes desinhibits.
- Itàlia hauria pogut suplir els acudits polonesos amb berlusconades.
Israel, el darrer de la llista, és l'únic que ha pogut dir amb claredat per què no hi ha anat a Durban. El pitjor de tot és que si alguns dels estats acompanyants d'Israel hagués esgrimit motius nacionals per no anar-hi llavors els intel·lectuals israelians els haurien acusat de "racistes". Cap geperut no es veu el gep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada