La matinada del dimecres, en començar la jornada laboral, es veia encara com el seguiment de la vaga era massiu. D'altra banda, però, el nivell de mobilització dels dos dies anteriors havia davallat. Les cremes d'esglésies i convents havien alienat una part de la població. Alhora, la repressió policial i militar havia aconseguit d'atemorir una porció dels manifestants dels dies anteriors. No obstant, durant tota la nit de dimarts a dimecres hi hagué intercanvi de trets.
A partir de les nou del matí els carrers tornaven a omplir-se i circulaven grups d'insurgents. Alguns d'aquests grups calaren foc a edificis religiosos, alguns per primera vegada, i en d'altres, encara flamejant, reavivaren el foc. Al voltant dels edificis que cremen, religiosos o no, els grups d'incendiaris resisteixen a les forces militars, les quals dubten entre dissoldre els grups o apagar les flames.
Des dels rengles militars hom considera la situació inicialment controlada. El capità general de Santiago surt de la Capitania General a realitzar un "reconeixement", acompanyat d'una exígua escorta. No arriba al Paral·lel que ja és increpat. L'escorta el salva d'ésser agredit, repel·leix els manifestants i se'n du al capità general de nou a Capitania, no fos cas que hi hagués un nou Corpus de Sang en ple mes de juliol.
El bloqueig de carretes i comunicacions, iniciat des de dilluns, i que fins llavors havia estat gairebé complet, s'esquerda en alguns punts. És així com arriba un correu des de França i també entren a Barcelona reforços militars i policials.
De mica en mica, les tropes s'ensenyoregen dels carrers i hi estableixen controls, tot sotmetent la població a registres i escorcollaments.
Molta gent, però, fa vida normal, i assum els focs i els registres policials com una molèstia passatgera. Altres consideren que la revolució és imminent i circulen tota mena de remors en aquest sentit.
Al carrer Pelai un grup de vaguistes armats prenen una seu de la Delegació d'Hisenda, i des d'aquesta posició obren foc contra les forces militars.
En caure la nit es tanca la tercera jornada revolucionària. La vaga contínua i les accions antimilitaristes i anticlericals també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada