dimarts, 3 de novembre del 2009

El Tractat dels Pirineus: l'article 43 (350 anys de la partició)

Tot el dit Comtat i vegueria del Rosselló, Comtat i vegueria del Conflent (a la reserva dels llocs que es trobessin dins dels monts pirineus del costat d’Espanya, en la manera abans dita, segons la declaració i ajustament dels Comissaris que seran delegats a aquest efecte): com així la part del Comtat de Cerdanya, que es trobe dins els monts pirineus del costat de França (segons la mateixa declaració dels Comissaris), països, viles, places i castells que composen les dites Vegueries del Rosselló i del Conflent, i part del comtat de Cerdanya, en la manera abans dita, pertinences, dependències i annexos, amb tots els homes, vassalls, subjectes, burgs, vilatges, llogarretes, boscos, riberes, pobles, d’altres coses qualssevol que en depenen, demoraran irrevocablement i per sempre pel present Tractat de pau, units i incorporats a la Corona de França, pel gaudit del dit Senyor Rei Cristianíssim, els seus hereus, successors i deutors, amb els mateixos drets de sobirania, propietat, Regalia, patronatge, Jurisdicció, nominació, prerogatives i preeminències damunt els Bisbats, Esglésies Catedrals, i d’altres, Abadies, preveries, Dignitats, Cures, o d’altres qualssevol beneficis que estiguin dins l’extensió del dit Comtat de Rosselló, vegueria de Conflent, i part del Comtat de Cerdanya, en la manera abans dita (a la reserva pel Conflent d’allò que es trobés dins els monts pirineus del costat d’Espanya) d’alguna abadia que les dits Preveries tinguin en dependència, i tots els altres drets que fins ara hagin pertingut al dit Senyor Rei Catòlic, encara que no siguin particularment enunciats: sense que Sa Majestat Cristianíssima pugui ésser en el futur pertorbat ni inquietat per cap via que sigui, de dret o de fet, pel dit Senyor Rei Catòlic, els seus successors, o cap Príncep del seu Casal, o per qui sigui, o sota cap pretext i ocasió que pugui arribar en la dita Sobirania, Propietat, Jurisdicció, Ressort, possessió i gaudi de tots els dits països, viles, places, castells, terrenys, senyories, dominis, castellanies i batllies: ensem de tots els llocs i d’altres coses qualssevol que depenen del dit Comtat del Rosselló, Vegueria del Conflent, i part del Comtat de Cerdanya, en la manera abans descrita (a la reserva pel Conflent, d’allò que es trobés dins els monts pirineus del costat d’Espanya). I per aquest efecte el dit Senyor Rei Catòlic, tant per ell com pels seus hereus, successors, renuncia, abandona, cedeix i transporta com el seu Plenipotenciari en el seu nom pel present Tractat de pau irrevocable ha renunciat, abandonat, cedit i transportat, perpetualment i per sempre, a favor i en benefici del dit Senyor Rei Cristianíssim, els seus hereus, successors i deutors, tots els drets, accions, pretencions, drets de regalia, Patronatge, jurisdicció, nominació, prerogatives i preeminències damunt dels Bisbats, Esglésies Catedrals, i d’altres Abadies, preveries, dignitats, cures, o qualssevol altres beneficis que siguin dins l’extensió del dit Comtat del Rosselló, vegueria del Conflent, i part del Comtat de Cerdanya, en la manera abans dita (a la reserva pel Conflent d’allò que es trobi dins els monts pirineus del costat d’Espanya) d’alguna Abadia que les dites Preveries tinguin en dependència: i generlament tots els altres drets, sense retindre ni reservar res, que el dit Senyor Rei Catòlic, o els seus dits hereus i successors tinguin o pretenguin, o puguin tindre i pretendre, per cap causa i ocasió que sigui, damunt dels dits Comtat del Rosselló, Vegueria del Conflent, i part del comtat de Cerdanya, en la manera abans dita (a la reserva pel Conflent, d’allò que es trobi dins els monts pirineus del costat d’Espanya) i en tots els llocs que en depenen, tal com s’ha dit: Els quals, juntament amb tots els homes, vassalls, subjectes, burgs, vilatges, llogarrets, boscos, riberes, pobles, i qualssevol altres coses que en depenguin, sense retenir ni reservar, el dit Senyor Rei Catòlic, tant per ell com pels seus Successors, consent a cedir en el present i per sempre, units i incorporats a la Corona de França, no obstant totes les lleis, costums, estatuts, constitucions i convencions fetes en sentit contrari, encara que hagin estat confimades per jurament, als quals s’adrecen les clàusules derogatòries del present Tractat, per efecte de les dites renúncies i cessions; les quals valdran i tindran lloc, sense que l’expressió, o especificació particular derogui a la general, ni la general a la particular: en excloure a perpetuïtat totes les excepcions, sota cap dret, títol, causa o pretext en els quals s’hi puguin fundar; i particularment aquell que volgués o pogués pretendre en el futur, que la separació del dit Comtat del Rosselló, vegueria del Conflent, i part del Comtat de Cerdanya, en la manera abans dita (a la reserva pel Conflent d’allò que es trobi dins els monts pirineus del costat d’Espanya) i de les llurs pertinences i dependències, fos contra les constitucions del Principat de Catalunya; i que per tant la dita separació no es pot resoldre ni efectuar sense el consentiment exprés de tots els pobles reunits en Estats generals. Declara, consent, vol i entén el dit Senyor Rei Catòlic, que els dits homes, vassalls, subjectes del dit Comtat de Rosselló, vegueria del Conflent, i part del Comtat de Cerdanya, en la manera abans dita (en reserva pel Conflent d’allò que es trobi dins els monts pirineus del costat d’Espanya) llurs pertinences i dependències, siguin i demorin abandonades i absoltes, des del present i per sempre, de fe, homenatge, servei i jurament de fidelitat que tots i cadascun d’ells hagin pogut haver-li fet, i als seus predecessors Reis Catòlics; conjuntament de tota obediència, subjecció i vassallatge, que per això li puguin deure: volguent que els dits fe, homenatge i jurament de fidelitat, demorin nuls i de nul valor, com si mai no s’haguessin fet ni prestat”.

L’article 43, doncs, posa les bases de la “separació”, entesa com un traspàs complet del Rosselló, Conflent i part de Cerdanya a la Corona de França. I blinda aquesta separació davant la multiplicitat de jurisdiccions i, molt especialment, de les constitucions del Principat de Catalunya. És un reconeixement tàcit del fet que el Tractat violentava les Constitucions de Catalunya. Però d’acord amb els principis absolutistes, el Tractat signat entre els dos plenipotenciaris reals depassa tota limitació. Com també il·limitada és la sobirania que s’atorga al rei francès envers els territoris cedits. I això té lloc en vida del cardenal Mazzarino, quan el Rei Sol encara no ha pronunciat la famosa frase “l’estat sóc jo” (segurament, espúria). No hi ha dubte que la diferència entre l’absolutisme dels Borbons i dels Habsburg, era la major potència dels primers en relació als segons, perquè de voluntat no els faltava ni als ni als altres (és a dir, als interessos socials que encarnaven). La sobirania omnímoda que rep el Rei de França damunt dels territoris cedits és l’anunci d’allò que esperava en mig segle a la part que encara restava en mans dels Habsburg.