Aquest migdia s’ha presentat a Brussel·les la campanya “I’m Catalan I love freedom” que bàsicament pretén fer la guitza a la presidència espanyola de la Unió Europea. D’arguments per fer la guitza a la imatge diplomàtica de l’estat espanyol no hi falten: la impunitat del feixisme llavors i ara, les mesures d’excepció contra l’esquerra abertzale, les amenaces contra les consultes per la independència de la nació catalana, o la gestió (?) que de la profunda crisi econòmica fa el govern Zapatero. Hi ha arguments per tots els gustos, de fet. Però la intenció de la campanya és “aconseguir que la veu de Catalunya ocupi el seu lloc en el món” i “que Catalunya sigui el proper estat d’Europa”. La presentació s’ha fet en la sala P7C050 (una numeració pròpia del Laberint del Minotaure) a les 11 i 11 de l’11 de novembre del 2009. En l’acte han intervingut el filòleg Joan Solà, Toni Strubell (Comissió de la Dignitat), l’eurodiputat Oriol Junqueras i l’incansable Enric Canela. La jornada també havia de servir per repartir un exemplar de ‘Volem l’estat propi’ a cadascun del mig mil·lenar d'eurodiputats. El llibre és un recull fotogràfic de la manifestació del passat 7 de març del 2009 a Brussel·les.
També aquests dies han visitat la capital europea, tres delegats de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència. La intenció de la delegació era aconseguir observadors internacionals per a la Consulta del 13 de desembre. En la reunió de dilluns van parlar amb representants del Sinn Féin, de Corsica Libera i d’Independència-República-de-Sardenya (Sardenya), i sembla, doncs, lligada la presència d’observadors irlandesos, corsos i sards. En la de dimarts es va parlar amb representants flamencs (N-VA/EVA), cimbris (Plaid Cymru) i suecs (Partit de l’Esquerra). És clar que la llista d'observadors internacionals s'hauria d'ampliar per tal d'oferir una garantia addicional contra possibles provocacions legals i paral·legals de les estructures espanyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada