El passat 31 d’octubre una macro-manifestació recorria els carrers de València sota la consigna ‘No a la corrupció’. En un sentit ben similar, a Barcelona, es convoca una concentració a la Plaça Sant Jaume a Barcelona pel dissabte 21 de novembre.
Vet ací la convocatòria: “Aquí fa pudor de xoriço... Qui té por que s'estiri la manta? Nosaltres, la gent corrent amb la vida fotuda? Arribar a fi de mes és cada cop més difícil, mentre fa una pudor de xoriço que empesta, i els de Dalt parlen molt però no pensen fer res, diuen que ‘no són tots iguals’, però en realitat tots formen part de fraccions del mateix Partit, el Partit dels xoriços. Ens han xoriçat amb la Crisi i no s'ha canviat res. Ens han xoriçat la Ciutat venent-la al millor postor i omplint-se les butxaques, mentre nosaltres paguem els plats trencats - i salvem els Bancs que tornen així a xoriçar-nos. Ens han xoriçat la Paraula. I a sobre hem de sentir que estiraran la manta que tenen sota els seus peus!”.
Hom debat sovint, en aquestes convocatòries, la conveniència de centrar-se en la “corrupció legal” (és a dir, la corrupció il·legal), tot oblidant les anàlisis d’oportunitat (inoportunitat) de les polítiques practicades per les classes dirigents del nostre país. L’espectre de la Itàlia post-tangentopolitana se’ns abraonaria, diuen, si el convoquem massa. Però la corrupció legal posa damunt la taula la compra de voluntats, la materialitat d’interessos, la nuesa de l’emperador. És el símptoma, d’acord. Però pel fum se sap on és el foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada