A diferència d’altres mitjans de comunicació, Llibertat.cat, en parlar de les restes romanes trobades a Can Ricart (Poblenou, Barcelona), úniques pel fet de pertànyer a una vil·la romana situada a llevant de Barcino, SÍ esmenta la font: l’Associació de Veïnes i Veïns de Can Ricart.
La campanya Salvem Can Ricart presenta quatre punts:
- “1. Exigim la reconstrucció completa de can Ricart”.
- “2. Volem que s’expropiï la plusvàlua econòmica de la requalificació del recinte (que, segons sembla, l’explosió de la bombolla ha fet baixar dels presumptes 109 milions a 22’5)”.
- “3. Cal portar a judicis als responsables polítics d’un presumpte delicte de destrucció del patrimoni històric, tipificat en l’actual codi penal (per l’enderroc de les naus) i un intent d’ocultació de la importància de les troballes del segle I.”
- “4. Declarar l’actual projecte de la Benedetta com atemptat paisatgístic intolerable, i a la seva autora, persona non grata en el nostre malmès barri”.
Els responsables polítics de l’enderroc de les naus de la fàbrica de Can Ricart són els mateixos que qualificaven les troballes romanes de “restes escadusseres”. Potser volien trobar-hi Pompeia. Ara bé, tal vegada les consideraven “restes escadusseres” en comparació amb el patrimoni arqueològic industrial que, acceleradament, desapareix al Poble Nou. Per acabar-ho d’adobar, els responsables polítics fan que qualsevol crítica a les actuacions realitzades a Can Ricart, sigui barrejada amb la qüestió de la Casa de les Llengües. Barregem-les, doncs, ja que tot aquest discurs que fa la Casa de les Mantes (perdó, de les Llengües) sobre el plurilingüisme no és més que una pura façana per amagar la situació real de la llengua catalana: d’opressió fins a qui no en quedin més que unes “restes escadusseres”. Si una cosa no els hi manca, en aquest sentit, a les autoritats barcelonines, és una coherència demolidora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada