dimarts, 5 de gener del 2010

Cinquanta anys de la mort de Quico Sabaté

Avui, 5 de gener, és el 50è aniversari de la mort en combat del guerriller antifeixista Quico Sabaté (*l’Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915). Fou mort a les vuit del matí en un tiroteig amb el somatent de Sant Celoni. El dia abans, en un tiroteig amb la guàrdia civil al Mas Clarà (Gironès), havien resultat morts tots els seus companys de partida. Sabaté hi havia sobreviscut greument ferit, va fugir de la guàrdia civil i va aconseguir d’arribar a peu a Fornells de la Selva, on va pujar en un tren en direcció a Barcelona. Descobert pel maquinista, va saltar en marxa del tren a Sant Celoni, però la guàrdia civil i el somatent eren sobreavisats.

Concloïa, doncs, fa 50 anys, la darrera incursió de la partida de maquis de Quico Sabaté, que havia començat el 17 de desembre de 1959. La premsa del règim va presentar la mort de Quico Sabaté com la de l’últim maquis, encara que van haver noves incursions entrada la dècada dels 1960. En tot cas, però, Sabaté fou un dels últims participants en la resistència partisana contra el franquisme, que s’havia mantingut ininterrompudament durant més de dues dècades.

Mecànic de professió, Quico Sabaté va entrar a la CNT (Sindicat d’Oficis Varis) i a la FAI el 1933. Dins de la FAI, Quico fou membre de Los Novatos, un grup insurreccional actiu en els anys del Bienni Negre (1933-35). En esclatar la guerra, va fer part de la columna de la FAI al Front d’Aragó. Acusat de la mort d’un comissari polític (febrer de 1938), va fugir a Barcelona, però després va poder incorporar-se a l’antiga Columna Durruti, amb la qual creuà la frontera cap a l’estat francès el febrer del 1939. Va ser internat en el camp de Vernet (Arieja), d’on va poder sortir per treballar en una fàbrica d’explosius a Angulema (Poitou). Més tard s’instal·là amb la seva família a Costoja (Vallespir). La primera incursió en territori franquista la realizà el juliol del 1944. Les seves activitats armades (expropiacions per finançar les organitzacions obreres i anarquistes, guerrilla urbana, etc.) a banda i banda de la frontera, li van valdre la presó i el confinament en l’estat francès.