Media.cat és fonamentalment conegut per posar damunt la taula el tractament de l’àmbit nacional complet per part dels mitjans de comunicació. I l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és conegut particularment pels seus estudis sobre el tractament que fan els mitjans de comunicació de casa nostra de conflictes internacionals. Però aquestes són únicament part de les facetes de tots dos observatoris. N’és una mostra el report conjunt que presentaven aquest dilluns a Barcelona quant al tractament mediàtic rebut per un conflicte laboral. Certament la conclusió principal no és gens sorprenent. De la mateixa forma, que hi ha un clar biaix en preferir com a àmbit comunicatiu l’àmbit estatal espanyol, també hi ha un biaix en preferir la visió de la classe dominant.
El conflicte laboral en qüestió anava al voltant de les negociacions entre empresa i treballadors al voltant de l’arrencada de la producció de l’Audi Q3 a la Seat de Martorell. Concretament, el report analitza la cobertura informativa del conflicte des del 5 de febrer del 2009 (quan el president de la Seat anunciava a La Vanguardia la sol·licitud, a la Generalitat, d’un expedient temporal de regulació de l’ocupació de dos anys de durada, justament per aconseguir l’adjudicació a la planta de la dita producció) fins al 23 d’abril (l’endemà de l’adjudicació de l’Audi Q3). Els sis diaris analitzats volien cobrir tot l’espectre ideològic barceloní: El País, La Vanguardia, El Periódico, El Punt, Avui i Público.
Els resultats més destacats del report són:
- en general, els sindicats apareixen citats com a fonts de la informació amb una freqüència similar o superior a la de la direcció de l’empresa. I els seus arguments són situats en una jerarquia similar a la de la direcció. No obstant, la posició de la CGT (3 delegats de 13) rep un tractament mediàtic desproporcionadament inferior a la seva representació.
- els subjectes dels titulars principals són majoritàriament la direcció de l’empresa i els governs autonòmic i estatal.
- el discurs dels diaris prioritzà la perspectiva de les necessitats de l’empresa, identificades amb els arguments de la direcció de la planta i, en menor mesura, dels de la UGT (6 delegats de 13).
- pel que fa a la qüestió de la congelació proposada per l’empresa, la premsa prioritza els arguments favorables de la direcció, de la Generalitat i de l’UGT, per damunt de la posició contrària mantinguda per CCOO (4 delegats de 13) i la CGT.
- quan l’UGT presentà una proposta alternativa, la cobertura mediàtica l’afavorí, per damunt de la proposta inicial de l’empresa. L’opció defensada per CCOO va rebre molt menys tractament mediàtic, i la de la CGT pràcticament cap.
- la cobertura de la visió dels treballadors, amb l’única excepció d’un dia, es fa sempre a través dels representants sindicals.
- a mesura que el conflicte avança, sí comencen les crítiques a l’empresa per la seva indefinició quant a l’adjudicació de l’Audi Q3.
- la cobertura de la posició governamental és acrítica, en general. No es deixa pràcticament espai a l’oposició (ni a la d’àmbit estatal ni autonòmic). Quan es produeix l’adjudicació, hi ha una tendència a l’elogi per l’acció feta pels dos governs.
- el discurs predominant assenyala que la resistència dels sindicats a acceptar l’acord fa perillar l’adjudicació de l’Audi Q3. En definitiva, l’adjudicació de l’Audi Q3 es presenta com si fos un fenomen independent, caigut del cel, i independent de la voluntat de la direcció del Grup VolksWagen.
Segons el report, la major part de la premsa es dedica a “afavorir la creació d’una atmosfera de por a perdre el lloc de treball i pressiona als actors implicats a trobar una solució ràpida i de consens”. Una forma de fer-ho és acompanyar les informacions del conflicte de Seat a referència a l’estat de crisi econòmica. Això és especialment patent en els dies previs a la celebració del referèndum entre els 13.000 treballadors de la Seat sobre l’acceptació o no de l’acord. No obstant, com indica el report, “les informacions aporten una baixa quantitat de dades econòmiques objectivables davant d’una presència majoritària dels argumentaris, ja siguin sindicals o empresarials”.
El to dels articles analitzats és, en general, fatalista, en el sentit de presentar l’ERO i la congelació salarial com l’única alternativa possible si es vol l’adjudicació de l’Audi Q3.
Queda per veure l’impacte dels mitjans de comunicació en el resultat del referèndum. El discurs de la por (a quedar-se sense l’Audi Q3) i del consens (entre sindicats primer, i entre sindicats i direcció, després) és el que predomina.
Ahir, l’endemà de la presentació de l’informe, començaven els esquinçaments de vestidures quant a la “imparcialitat” dels mitjans analitzats. Potser alguna conclusió pot ser precipitada. El caràcter burgès de la premsa analitzada és indubtable. Però, i els professionals? No arreglem res penjant-los la llufa de venuts. Els redactors dels 150 articles estudiats, en la seva majoria, es limitaven a ser imparcials, és a dir a seguir la imparcialitat que marca la realitat del sistema capitalista. La mateixa realitat que marcà el resultat del referèndum, i que es correspon al caràcter merament defensiu de la contraproposta. El remei, en tot cas, seria disposar d’una premsa pròpia, de classe, que remarqués aquesta realitat, no tàcitament, sinó explícitament, no des de la imparcialitat, sinó des de la parcialitat més insobornable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada