divendres, 30 de juliol del 2010

Nova ronda de mocions municipals: ara pel referèndum oficial sobre la independència (Solsona, Mollerussa, Viladecavalls, etc.)

El Port de la Selva va inaugurar una ronda de mocions municipals, amb ample suport, que indicaven un sentiment d’exclusió moral envers la Constitució espanyola, arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia del Principat. En aquelles mocions s’indicava ja la necessitat de superar el marc jurídic vigent.

Solsona, Mollerussa i Viladecavalls inicien ara una nova ronda de mocions municipals. En aquest cas, ja es demana directament al Parlament del Principat de convocar un referèndum oficial “per a començar una nova etapa històrica”. Com és sabut, en aquestes tres localitats ja s’ha fet el referèndum popular sobre la independència.

La moció de Solsona, aprovada per unanimitat, considera que el dit referèndum oficial, convocat pel Parlament, hauria de servir per a començar una nova etapa històrica. La fórmula pot semblar tèbia, però el batlle de Solsona aclaria que “cal superar el marc jurídic espanyol i exercir el dret a l’autodeterminació”.

A Mollerussa la moció, no pas unànime però si majoritària, sí parla d’un referèndum oficial “sobre la independència”. A Viladecavalls, en un to similar, es parla d’iniciar “un procés democràtic cap a la independència”, procés que inclouria un “referèndum popular”.

Aquestes mocions tornen a demostrar la creixent discrepància entre les bases municipalistes de partits com CDC i ERC, i les direccions barcelonines (que han boicotejat el procés de convocatòria d’un referèndum oficial a través del Parlament del Principat). No obstant això, les crides repetides a la “unitat” i al “vot útil” per part de les direccions barcelonines no són ignorades per les bases. Caldrà saber si realment fins quan serà de possible de mantenir un cert estat (potser artificial) d’“efervescència” compaginat amb una postposició sine die del “referèndum oficial”. Les direccions barcelonines de CDC i ERC necessiten l’“efervescència” per surar en projecció electoral i social, però alhora necessiten que el “referèndum oficial” no s’arribi a convocar mai.