És curiosa la interpretació habitual que hom ha fet del conseller Castells com la "darrera esperança catalan(ist)a" del PSC. Fins i tot, ell mateix ha assumit un paper que, inicialment, hom l'atribuí per raons purament antroponímiques.
És clar que el paper de Castells ja no el podia fer el propi Castells ni que fos per raons personals, o pel desgast natural de qui ocupa una cartera d'Economia en un context de crisi. Ara bé, hem de convindre que el Govern de la Generalitat és un govern de fireta, i per tant Castells difícilment es pot desgastar com un ministre d'Economia de debò. Per això, Castells s'ha pogut també permetre algunes llicències tímidament neokeynesianes que són prohibides als seus homòlegs, d'idèntica o similar trajectòria acadèmica-política.
Caldrà, doncs, que el PSC-PSOE trobi un recanvi de Castells per a col·locar-lo darrera de Montilla com a número 2 en les llistes de Barcelona. El que no em queda gens clar, és si el seu lloc no pot ésser ocupat per algú que no sigui de la seva "corda". I si és una qüestió antroponímica, en Joan Ferran ja podria fer el fet. Però Ferran és una mica massa contundent amb les "crostres", i això no és de bon to en una campanya electoral com la de la tardor del 2010. Però, no seria més lògic? És d'una evidència esclatant que dels 6 partits amb representació parlamentària, només n'hi ha un (ICV-EUiA) al que realment li pugui passar factura una campanya electoral de "confrontació nacional". CiU jugara la carta de l'antisucursalisme, ERC la de l'independentisme tranquil, PP la de la "Catalunya silenciosa" i Ciutadans la dels agretjats per "l'hipercatalanisme". És ben curiós que tots aquests partits declarin que "l'atur" és la prioritat, mentre seguidament utilitzen "l'atur" per acusar als del bàndol nacionalment contrari d'avantposar el nacionalisme corresponent al problema "universal" de "l'atur". Això vol dir que, per activa, o per passiva, el tema "identitari" serà el tema estel·lar de les eleccions de la tardor.
Un PSC-PSOE que es deixi de romanços i de Castells i tiri per dret per aplegar vots des de "l'unionisme", potser guanyarà més vots que no perdrà. Però no només de càlcul electoral viu el PSC-PSOE, i altres consideracions d'influència social podrien fer que Castells fos substituït per la "segona darrera esperança catalan(ist)a", i que Ferran fos degudament desat a l'armari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada