El desconfinament a Catalunya

Epidemiologia: La xifra de casos actius greus de covid-19 a Catalunya es troba ara per sota del 1.100 i té tendència a davallar. És lògic que ara el mot de moda sigui el de “desconfinament”. Mitjans com el Segre publicaven ahir el report “Eines i estratègies pel desconfinament durant el brot de coronavirus a Catalunya”. El report recull posicionament i recomanacions d’un grup d’experts liderat per Oriol Mitjà, i que ha estat lliurat al Govern de la Generalitat.

Un grup de treball pluridisciplinari

El grup de treball que ha fet aquest report s’estructura en àrees:
- control de malalties infeccioses: Oriol Mitjà (de l’Hospital Germans Trias i Pujol) i Cristina Royo (de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell).
- modelatge matemàtic: Alex Arenas (Universitat Rovira i Virgili) i Xavier Rodó (Institut de Salut Global de Barcelona).
- anàlisi de dades: Josep Maria Martorell (Barcelona Supercomputing Center) i Miquel Àngel Rodríguez-Arias (Institut de Ciències Marines-CSIC).
- epidemiologia digital: Joe Brew i Joel López Bercianos.
- diagnosi: Jordi Naval i Cristina Nadal (Biocat).
- mobilitat i transport públic: Jordi Mitjà i Mireia Clua.
- autònoms, micro, petit i mitjana empresa: Daniel Furlan (PIMEC).
- comerç i adquisicions: Albert Pijuan i Montserrat Soler (Cambra de Barcelona).
- infermeria: Sol Muñoz i Joan Conesa (COIB).

El grup també ha comptat amb la participació de representants de l’Administració de la Generalitat, dels Departaments de Presidència (Pau Villòria), Salut (Robert Fabregat), Empresa i Coneixement (Matilde Villarroya), Interior (Sergio Delgado), Educació (Josep González Cambray i Neus Fornells), Cultura (Francesc Vilaró i Carles Gorini), Esport i Activitat Física (Gerard Martí) i Territori i Sostenibilitat (David Saldoni de Tena).

El redactat originari fou revisat externament per experts en salut pública, malalties infeccioses i bioètica, i per set revisors anònims, així com per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

El control de la infecció

El percentatge de població que ha estat infectat a Catalunya pel SARS-CoV-2 s’estima en un 15% (amb un interval de certesa del 4-40%). Aquesta és una xifra prou elevada com per descartar que sigui possible eliminar-lo, però també massa baixa com perquè no hi hagi prou població susceptible com perquè hi hagi brots recurrents durant en els propers mesos. La immunitat grupal la immunització del 60-80% de la població, bé per haver passat la infecció per haver rebut un vaccí que, ara com ara, en el millor dels casos es troba en les primeres fases d’assaig clínic.
Cal compaginar l’objectiu del control de la infecció amb l’assumpció que és impossible mantindre l’actual nivell de confinament de manera indefinida.

Les fases posteriors al primer brot

El report contempla diverses fases posterior al primer brot en el qual ens trobem:
- fase 0 de rescat i reparació. Aquesta fase no es pot tancar fins que la càrrega de les unitats de cures intensives destinada a l’atenció de COVID-19 no baixi per sota del 20% de la seva capacitat. És la fase en la qual ens trobem, per bé que hi ha una tendència continuada a la disminució del nombre de casos actius greus de covid-19.
- fase 1 de reactivació. Assolit l’objectiu de la fase 0 començaria el restabliment de l’activitat en tots els sectors. Aquesta fase 1 tindria com a objectiu assolir la traçabilitat de la cadena de contagi de tots els casos nous. Aquest objectiu requereix, d’una banda, una reducció significativa del nombre de contagis i, de l’altra, la implementació d’un sistema robust de control de la infecció (tests i aïllament de positius i de contactes).
- fase 2 de reinvenció. Assolit l’objectiu de convertir la transmissió comunitària en agregats traçables de casos, començaria aquesta segona fase a l’espera del descobriment d’un tractament efectiu o de l’arribada d’un vaccí.
- fase 3 de repensar el futur. Aconseguit un tractament o vaccí efectiu contra la covid-19 caldria centrar-se en el desenvolupament d’eines d’intel·ligència epidemiològica que permetin anticipar futures epidèmies.

La relaxació de les mesures de distanciament social

La relaxació d’aquestes mesures hauria d’ésser gradual i proporcional a la disminució de la incidència de casos nous i a l’enfortiment dels sistemes de control comunitari de la infecció.
Un retorn de la mobilitat a un nivell del 65% dels valors pre-confinament, en l’actual context epidemiològic i diagnòstic, comportaria un elevat risc de rebrot. En conseqüència, durant la reactivació la taxa d’incorporació no hauria de superar el 30% (150.000 persones).

Cada passa de desconfinament hauria d’avaluar-se després d’un període de 2 setmanes, a través dels criteris següents:
- increment del temps de duplicació de casos per damunt de 5 dies.
- disminució sostinguda del nombre de casos confirmats durant més de 12 dies.
- disminució sostinguda de casos amb diagnòstic simptomàtic durant més de 12 dies.
- disminució de casos confirmats sense vincle epidemiològic en més d’un 10%.
- disminució de casos confirmats en l’àmbit sanitari en més d’un 10%.
- disposar de la capacitat de duplicar el nombre de pacients tractats a l’UCI en cas de ser necessari.
- disposar de la capacitat per avaluar grans quantitats de pacients simptomàtics de manera segura.
- disposar d’equips de protecció individual suficients per a tots els treballadors de la salut i de centres sociosanitaris.
- disposar del nombre suficient de mascaretes quirúrgiques per a tots els pacients, i per a un nombre dues vegades superior.
- mantenir la capacitat de prestar l’atenció hospitalària habitual en cas d’un increment de casos de covid-19.
- capacitat per realitzar tests d’infecció aguda a casos possibles i contactes en les primeres 24 hores des de l’auto-diagnòstic.

En el seguiment del desconfinament cal disposar de:
- dades precises de mobilitat en temps real o de forma diària.
- valors precisos de la població immune a partir d’estudis de seroprevalença.
- dades precises de la incidència de covid-19 mitjançant el nombre d’hospitalitzacions i d’admissió a les UCIs.
- valors precisos de la cobertura de detecció d’infeccions agudes i de l’efectivitat de l’ús de mesures de protecció individual per tal d’estimar la reducció exacta de la infectivitat.

Les passes seqüencials de desconfinament serien:
- 1. tornada de persones sanes a llocs de treball no essencials.
- 2. sortida al carrer de persones sanes, amb l’objectiu de combatre els efectes psicològics negatius del confinament. S’establirien franges horàries per passejar, algunes de les quals exclusives per als més grans de 65 anys i per a persones immunodeprimides. Els menors ho farien acompanyats per una persona major d’edat responsable.
- 3. obertura de bars, restaurants i actes o esdeveniments amb aforament inferior a 30 persones, que mantinguin la distància social adequada.
- 4. obertura de centres educatius i escoles, d’equipaments culturals i esportius per a ús personal.
- 5. obertura de negocis i esdeveniments amb aforament superior a 30 persones, esdeveniments socials, culturals, esportius i musicals amb espectadors.
Pel que fa al treball, es recomana en tot moment l’impuls del teletreball i, en el cas del treball presencial, la flexibilització de les jornades de treball i l’establiment de torns.

Mesures de detecció i aïllament de casos i contactes

El desconfinament hauria d’anar acompanyat d’un enfortiment de les capacitats de diagnòstic. Això permetria accelerar el pas de la situació de transmissió comunitària descontrolada a una transmissió en forma de clústers traçables.

Un estudi de seroprevalença IgG permetria conèixer amb més precisió l’índex d’atac del virus sobre la població general, així com el percentatge de població immunitzada. Tan sols si el percentatge de població immunitzada fos prou elevat tindria sentit basar el desconfinament en aquesta característica.
La capacitat actual a Catalunya de diagnòstic de la infecció aguda de SARS-CoV-2 per RT-PCR és de 5.000 proves diàries, encara que aquesta xifra podria triplicar-se en les properes setmanes. Aquest augment de la capacitat diagnòstic hauria de servir per a identificar i aïllar de forma precoç els nous casos. Els nous casos detectats haurien de romandre en aïllament durant 14 dies, bé a la llar o en espais habilitats per al confinament de positius. Els contactes estrets, és a dir els membres de la mateixa unitat familiars, seguirien aquest aïllament. Això significaria que en els propers mesos hi hauria de manera continuada unes 10.000 persones en aïllament.

Les mesures de protecció individual

El report recomana l’ús de mascaretes facials per a qualsevol desplaçament fora del domicili. Els guants serien recomanables en el desenvolupament de l’activitat professional i en l’accés a comerços. De tota manera, s’insisteix en les mesures d’higiene personal, particularment el rentat de mans, com l’element prioritari de protecció individual.