Temperatura ambiental i transmissió del SARS-CoV-2 a Barcelona

Meteorologia: Ahir comentàvem la recerca de Coma et al. que identificava en la corba de casos atribuïts a la grip per la xarxa de l’Institut Català de la Salut un excés que podria coincidir amb la circulació del SARS-CoV-2, l’agent causal de la covid-19, a Catalunya abans del primer cas confirmat de covid-19 del 25 de febrer. El cert és que els casos de grip ja davallaven en aquelles dates, d’acord amb l’estacionalitat típica del virus de la influença. Però, i el SARS-CoV-2? També presenta estacionalitat? Ara que som en plena pandèmia de covid-19, amb unes 8.000 morts diàries, la relació entre la temperatura ambiental i la transmissió del SARS-CoV-2 revesteix d’una importància crucial. Les dades acumulades informen d’una prevalença superior en zones temperades de l’hemisferi nord, però resulta difícil dir si això obeeix al fet que el brot va nàixer en una d’aquestes zones temperades, a la Xina Central, i que tota aquesta latitud viu marcada per l’alt desenvolupament econòmic i per una elevada interconnectivitat. Per valorar la relació entre la temperatura ambiental i la transmissió del virus una altra possibilitat resideix en fixar-se en una regió concreta. Això és el que han fet Aurelio Tobías i Tomás Molina en un article que apareix publicat a la revista Environmental Research sobre la Regió Sanitària de Barcelona. Aquesta regió, que cobreix les comarques del Maresme, Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat i Penedès, ha tingut més de 30.000 casos confirmats (una incidència acumulada del 0,6% de la població) i ha patit més de 6.000 defuncions atribuïdes al covid-19 (124 defuncions per cada 100.000 hab.).

La relació entre temperatura ambiental i incidència de covid-19

El primer cas confirmat d’infecció per SARS-CoV-2 a la ciutat de Barcelona data del 25 de febrer. En aquell moment encara érem en la temporada de grip (el pic de casos de grip s’havia produït a Catalunya la primera setmana de febrer). Hom confiava que l’arribada de la primavera podria deturar la transmissió de la malaltia. D’altra banda, els primers casos confirmats a Barcelona eren casos importats, sobretot de la Llombardia, on sí s’havia detectat dies abans transmissió comunitària. El problema és que els tests de SARS-CoV-2 només es practicaven a dos col·lectius: gent amb símptomes lleus (febre, tos seca, etc.) que havien estat a zones considerades de risc (Àsia Oriental, Iran i nord d’Itàlia) o gent amb símptomes greus i que havien donat negatiu per als agents habituals d’infeccions respiratòries severes. Fins que, ja entrat el mes de març, alguns d’aquests segons casos, sense historial recent d’estades fora de Catalunya, no donà positiu, hom no prengué consciència del fet que a Catalunya hi havia realment transmissió comunitària. L’augment exponencial de casos va fer que a Espanya es decretés l’estat d’alarma i s’introduïssin mesures generalitzades de confinament. A començament d’abril fins i tot es declarà una “hibernació econòmica” (el dia 5 a Espanya el nombre acumulat de casos era de 130.759, i el nombre acumulat de defuncions de 12.418). Fins i tot quan s’aixecà aquesta hibernació econòmica, hom assenyalà que Madrid i Catalunya es trobaven entre les regions amb un nombre absolut més elevat de casos de tot el món. Si s’assolí el pic epidèmic per aquestes dates fou pel fet que portar vora un mes de confinament (la gent tan sols pot sortir de casa per a feines essencials, fer compres indispensables i altres motius d’urgència) i no tant perquè arribés el bon temps.

Les infeccions de coronavirus en humans foren detectades en els anys 1960 en el marc de les recerques sobre el “refredat comú”. Els coronavirus endèmics produeixen entre el 10% i el 15% dels refredats. Encara avui és matèria de controvèrsia per què els refredats són més habituals en les èpoques fredes de l’any, però el cas és que totes les dades assenyalen que la transmissió dels coronavirus es veu positivament afectada pel fred i la humitat.

Tomàs Molina és sobretot conegut per ser l’home del temps en els telenotícies vespre de la Televisió de Catalunya. En diverses ocasions ha aprofitat aquest espai per difondre recerques realitzades sobre la relació entre la meteorologia/climatologia i la transmissió del SARS-CoV-2. Alguns dels elements de l’article publicat ara a Environmental Research ja els havia discutit en el programa. Tomàs Molina és també investigador del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona.
Aurelio Tobías Garcés és graduat en estatística i doctorat en salut pública. És membre del Grup de Recerca en Geoquímica i Atmosfèrica Ambiental de l’Institut de Valoració Ambiental i Recerca de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, amb seu a Barcelona.

Tobías & Tomàs han recollit la incidència diària de casos diagnosticats de covid-19 amb confirmació per RT-PCR d’infecció per SARS-CoV-2 de la Regió Sanitària de Barcelona, que es poden consultar a la pàgina web de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). El seu període d’estudi va del 2 de març fins el 5 d’abril.

Les dades de temperatura màxima diària les han preses del Servei Meteorològic de Catalunya.
Tobías & Molina construeixen un model de regressió quasi-Poisson ajustat per tendències lineals i quadràtiques, per caps de setmana (moments en el que hi ha una caiguda o retard en el report de casos de covid-19) i pel període de confinament (iniciat el 16 de març). Quan Molina presentà en el telenotícies dades preliminars algú remugà pel que fet que poc sentit tenia vincular la temperatura ambiental diària amb el nombre de defuncions d’aquell mateix dia, quan els difunts finien en un ambient de temperatura controlada com és una unitat de cures intensives. En aquest model, de tota manera, Tobías & Molina consideren el període d’incubació medià del covid-19, que seria de 5-6 dies, per la qual cosa assumeixen un endarreriment de resposta entre la temperatura i la detecció del cas d’una setmana.

Cada augment d’1 K de la temperatura ambiental s’associa amb una reducció immediata de la taxa diària d’incidència de covid-19 del 7,5%

En el període estudiat, la taxa d’incidència de casos positius de covid-19 oscil·la entre el 0% i el 60%. La temperatura màxima diària ho fa entre els 12,2 °C i els 22,8 °C.

D’acord amb el model de Tobías & Molina, cada augment de temperatura màxima diària d’1 K s’associa amb una reducció de la taxa d’incidència del 7,5% (amb un interval de confiança del 95% que val del 2,6% de reducció al 12,3%) en el mateix dia. Si hom introdueix un retard (d’1 a 6 dies), aquest efecte de la temperatura gairebé desapareix.

Les dades de Tobías & Molina semblen indicar que la transmissió del SARS-CoV-2 tendiria a disminuir com més elevada sigui la temperatura ambiental. Però el fet que aquesta relació desaparegui quan introduïm un retard complica aquesta interpretació. Tobías & Molina consideren que afegir-hi més dies atorgaria més robustesa a la relació. El model també milloraria si hom contemplés l’estatus socioeconòmic o altres factors meteorològics (radiació ultraviolada, humitat absoluta). Fer estudis per àrees bàsiques de salut, però, té el problema de la granulació de les deteccions de nous casos, per no parlar del problema de considerar els casos diagnosticats per RT-PCR quan la intensitat d’aquestes proves no és la que correspondria a la taxa d’atac del virus sobre la població. Tobías & Molina, de fet, diuen que aquest biaix en la detecció de casos es podria superar si hom considerés la mortalitat diària, que seria un reflex més fidel del comportament del virus. Ara bé, lligar la mortalitat diària en un context hospitalari a la temperatura exterior és més complicat, i caldria considerar un temps de retard superior a la setmana.

Tot plegat no sembla indicar que l’estiu sigui un factor rellevant per moderar de forma definitiva la transmissió del virus en un escenari de post-confinament a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els models aplicats a la Xina i d’altres països indiquen que allò que podríem guanyar en un context de temperatures més elevades ho perdríem en un context de més eixutesa.

Lligams:

- Is temperature reducing the transmission of COVID-19 ?. Aurelio Tobías. Tomás Molina. Environmental Research (2020)