El segon “Boletín Económico” del 2020 del Banco de España dedica el seu article analític, com és de suposar, a l’impacte econòmic de la pandèmia de coronavirosi-19. A Espanya s’han diagnosticat més de 200.000 casos de covid-19, dels quals 20.852 han estat mortals. Dels 98.771 casos diagnosticats actius, n’hi ha 7.371 pacients greus o crítics. La taxa d’atac de la població espanyola és de 4282 casos per cada milió d’habitants (dels quals un 32% s’han produït en les darreres dues setmanes). Tan sols San Marino, Bèlgica i Andorra superen Espanya en la xifra de defuncions per covid-19 (446 per cada milió d’habitants). Trenta-cinc setmanes de confinament domiciliari generalitzat (amb excepció de feines presencials, compres de productes bàsics i altres comptades excepcions) encara no han estat suficients per davallar la taxa de propagació a un valor inferior a 1. Potser aquesta fita s’assolirà en els propers dies, i llavors s’obrirà un escenari de desconfinament. És aquesta dinàmica de desconfinament la que determinarà en bona mesura l’impacte econòmic d’aquestes mesures de control no-farmacològic.
A “escenaris macroeconòmics de referència per a l’economia espanyola després del covid-19” es contemplen com a base les dades epidemiològiques en curs, juntament amb les dades demoscòpiques, ni que sigui per constatar-hi la profunda incertesa en les diferents variables. Fa 25 anys que hom tenia consciència dels riscos d’una pandèmia produïda per un virus contra el qual la població mundial no tingués cap contacte previ, però de la complexitat d’aquest escenari poques persones eren conscients fins a viure’n l’experiència.
El document del Banc d’Espanya contempla tres possibles escenaris:
- 1) un període confinament de 8 setmanes, és a dir que s’aixecaria d’aquí a un parell, seguit d’una normalització gairebé completa.
- 2) un període de confinament de 8 setmanes, seguit d’una normalització progressiva que no es completaria fins entrat el quart trimestre del 2020.
- 3) un període de confinament de 12 setmanes, seguit d’una normalització que no es completaria enguany, i que deixaria especialment penjats els sectors de l’hosteleria i de l’oci.
Ara com ara, els dos darrers escenaris són els més plausibles. La possibilitat de rebrots periòdics fins que no hi hagi (si és que n’hi ha) un vaccí efectiu plana sobre aquests mateixos escenaris.
D’acord amb un enfocament d’oferta, el PIB del 2020 baixaria un 6,6% respecte el del 2019 en l’escenari 1, i un 8,7% i un 13,6% en els escenaris 2 i 3, respectivament.
Amb el Model Trimestral del Banc d’Espanya (MTBE), les xifres serien les següents:
- escenari 1: baixada del PIB del 6,8% durant el 2020 i recuperació parcial del 5,5% durant el 2021.
- escenari 2: baixada del PIB del 9,5% durant el 2020 i recuperació parcial del 6,1% durant el 2021.
- escenari 3: baixada del PIB del 12,4% durant el 2020 i recuperació parcial del 8,5% durant el 2021.
La diferència en aquests escenaris és la capacitat de les empreses de conservar els llocs de treball. En els escenaris 2 i 3, les dificultats de liquiditat arrossegaria al tancament d’una part de les empreses i a la destrucció irreversible de llocs de treball.
Si ens fixem en l’escenari 3 tenim:
- el consum privat experimentaria una caiguda del 11,9% durant el 2020, amb una recuperació de tan sols el 5,2% durant el 2021.
- l’investiment en béns d’equipament cauria un 57,4% durant el 2020, i es recuperaria tan sols un 42,6% en el 2021.
- l’investiment en habitatge cauria un 13,0% durant el 2020, i es recuperaria tan sols un 6,3% durant el 2021.
- les exportacions de béns i serveis caurien un 19,0% en el 2020, i es recuperarien en el 2021 (amb un creixement del 22,2%).
- les importacions de béns i serveis caurien un 22,4% en el 2020, i tan sols es recuperarien un 15,5% en el 2021.
- la taxa de desocupació seria del 21,7% en la mitjana anual del 2020, i amb prou feines davallaria en el 2021 (19,9%).
- el deute de les administracions públiques pujaria al 122,3% del PIB en el 2020, i es mantindria en el 2021 (120,3%).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada