Oncologia: Fa unes hores l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO) comunicava la trista notícia del decés a 61 anys de Josep Baselga a New York, la ciutat on desenvolupà bona part de la seva activitat científica.
Nascut a Barcelona, el 3 de juliol del 1959, es llicencià en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (1982), on s’hi doctorà (1992). Després de completar un post-doctorat en oncologia mèdica al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC), s’integrà al seu Breast Medicine Service. Paral·lelament, a partir del 1996, Baselga esdevingué Cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron i, més endavant, director del Departament d’Oncologia Mèdica, Hematologia i Oncologia Radioteràpica d’aquest centre. A partir del 2010 fou director del VHIO i de la Divisió d’Oncologia de l’Hospital General de Massachusetts. El 2012, esdevingué metge en cap del MSKCC, i el 2013 professor de medicina del Weill Cornell Medical College.
En els anys 1990, Baselga fou un dels protagonistes del desenvolupament de fàrmacs que treien profit del coneixement acumulat durant dècades de biologia molecular del càncer. Baselga et al. (1998) mostrà la potencialitat d’un anticòs contra la HER-2 (la herceptina o trastuzumab) contra tumors mamaris humans. Hi seguirien altres fàrmacs com el cetuximab, el pertuzumab o el lapatinib, que eventualment serien aprovats per al tractament de determinats tipus de càncer. El coneixement de les vies de senyalització mediades per receptors (HER-2, EGFR) i per transductors (PI3K), que es troben alterades d’una manera o altra en diferents tumors, és la base d’una teràpia més dirigida, i per tant potencialment més efectiva, alhora que també més personalitzada.
Amb el pas dels anys, tota aquesta línia de recerca es demostrà com a fructífera. El setembre del 2018, el New York Times i ProPublica denunciaren que Baselga, en el seus articles a The New England Journal of Medicine, The Lancet, i a altres revistes científiques no havia declarat els seus lligams financers amb companyies farmacèutiques i mèdiques. La pressió resultant comportà la renúncia de Baselga als seus càrrecs en el MSKCC, en Cancer Discovery, en la Bristol-Myers Squibb i en Varian Medical Systems. El gener del 2019 esdevenia el cap de recerca i desenvolupament en oncologia d’AstraZeneca, però fa unes setmanes el New York Times tornava amb informacions sobre la compensació que el MSKCC havia pagat a Baselga després de cessar d’aquest centre.
En els darrers anys, Baselga ha continuat amb aportacions, com l’assaig clínic de fase I del capivasertib, un inhibidor de la AKTK, o l’assaig de fase II del cabozantinib en el tractament de càncer de mama metastàtic positiu per a receptors hormonals. També s’implicà en la recerca sobre la covid-19, participant en l’estudi de Roschewski et al. que posà de manifest la potencialitat de l’acalabrutinib en capejar la tempesta de citocines dels casos més greus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada