dimarts, 23 de març de 2021

La família Baselga Garriga aplega fons per a la recerca sobre la malaltia de Creutzfeldt-Jakob

Poques hores després de comunicar la mort de l’oncòleg Josep Baselga, la seva família iniciava una campanya per recollir fons per la investigació sobre la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, el trastorn neurodegeneratiu que en qüestió de setmanes el fulminà. El mateix diagnòstic de la malaltia ja els havia colpit, car és sabut que és invariablement letal en curs de setmanes o mesos.

Aquesta malaltia fou descrita per primera vegada en el 1920, de manera independent, pels neuròlegs Hans Gerhard Creutzfeldt (1885-1964) i Alfons Maria Jakob (1884-1931). És una malaltia rara, amb una incidència anual d’un cas per cada milió d’habitants. De tota manera, és la més freqüent de les encefalopaties espongiformes transmissibles (TSEs), caracteritzades per lesions neurològiques recognoscibles per electroencefalografia i ressonància magnètica, i per la histopatologia de biòpsies o necròpsies de teixit cerebral. La hipòtesi més acceptada sobre la causa de les TSEs consisteix en veure-les com una proteïnopatia, concretament per una acumulació de la proteïna PrP. Aquesta acumulació es deu a una conformació d’aquesta proteïna PrPRes que té la capacitat de replicar-se, quan la proteïna alterada interacciona amb la proteïna homòloga amb conformació cel·lular habitual (PrPc). D’aquesta manera, la transmissibilitat seria deguda a un “agent proteic infecciós” o prió. La primera encefalopatia espongiforme humana identificada com a malaltia priònica fou el kuru, entre els pobles Fore de Papua Nova Guinea, deguda a un mecanisme de transmissió associats amb la pràctica del canibalisme funerari. Altres encefalopaties espongiformes humanes són degudes a mutacions del gen PRNP: la síndrome de Gerstmann-Sträussler-Scheinker (GSS) o l’insomni familiar fatal (FFI).

També s’han descrit encefalopaties espongiformes en ovelles i cabres (scrapie), en visons (encefalopatia transmissible del visó), en cèrvids (malaltia de desgast crònic, CWD), en bovins (encefalopatia espongiforme bovina o malaltia de la vaca boja, BVE), en gats (encefalopatia espongiforme felina, FSE), en antilops (encefalopatia d’ungulats exòtics, EUE) i en camells (encefalopatia espongiforme de camells, CSE). En tots aquests casos la base es troba a la mateixa proteïna PrP, i a una alteració semblant de plegament.

Hom ha descrit en Saccharomyces cerevisiae i altres fongs, prions associats a altres gens (PSI+, URE3, PIN+, RNQ+). En humans, però, també s’ha postulat la possibilitat que prions del gen PRNP o d’altres gens tinguin un rol en la malaltia d’Alzheimer, la malaltia de Parkinson o l’esclerosi lateral amiotròfica. Hom ha hipotetitzat que l’alfa-sinucleïna es comporti com un prió en casos d’atrofia sistèmica múltiple (MSA).

Tanmateix, l’etiologia de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (CJD) és poc clara. Tan sols en un 10-15% dels casos s’identifiquen mutacions del gen PRNP, que indicarien un origen genètic i una predisposició familiar (CJD familiar). En un nombre encara inferior de casos, es pot atribuir el CJD a una transmissió iatrogènica, particularment arran d’una cirurgia de sistema nerviós. I encara més rarament, el CJD es pot atribuir al consum de productes bovins contaminats amb PrPBSE.

En el cas de Baselga, com en el 85% de casos de CJD, hom seria davant d’un cas esporàdic. Després de l’aparició dels primers símptomes, el curs degeneratiu és ràpid, i la majoria de pacients no viuen més enllà dels 6 mesos. Abans, però, d’aquesta fase asimptomàtica, segons es desprèn de l’estudi del kuru, han hagut de transcórrer dècades d’acumulació de proteïna priònica en el sistema nerviós.

En les primeres vint-i-quatre hores, la família Baselga ha aplegat més de 100.000 €. La recerca en CJD es troba estagnada, en part degut a la raresa de la malaltia. Hi ha grups que hi treballen activament en l’actualitat, bé desenvolupant organoids cerebrals humans que serveixin com a model per a l’assaig de teràpies específiques (Groveman et al., 2021), aprofundint en l’assaig RT-QulC per a la detecció de prions en necròpsies (Mok et al., 2021), recercant biomarcadors sanguinis de la malaltia (Thompson et al., 2021) o refinant el diagnòstic per electroencefalograma (Mundlamurri et al., 2020).

La família Baselga esmenta específicament la recerca sobre malalties neurodegeneratives que es realitza a l’Hospital Clínic. En aquesta recerca trobem els estudis d’Esther Pérez-Navarro sobre el rol de protein-cinases i protein-fosfatases en la funció i disfunció neuronal; els de Silvia Ginés sobre la neurodegeneració i disfunció cognitiva en la malaltia de Huntington; els de Jordi Alberch sobre possibles teràpies neuroprotectores en trastorns dels ganglis basals; els de Josep M. Canals sobre cèl·lules totipotencials i medicina regenerativa.

Cap comentari: