Arqueologia: Domingo C. Salazar-García, Lídia Colominas i Xabier Jordana publiquen aquesta setmana a la revista PLoS One un article en el que analitzen, des d’una perspectiva antropològica i arqueozoològica, els patrons alimentaris dels habitants de Barcino a través de les restes d’àpats funeraris que s’han trobat al jaciment de la Plaça de la Vila de Madrid. Per les fonts literàries, hom sap que els rituals funeraris romans incloïen ofrenes i banquets que se celebraven el mateix dia de l’enterrament, així com en festivitats i dies estipulats. Els arqueòlegs han trobat també evidència d’això en les restes faunístiques trobades dins i al voltant de les tombes. Salazar-García et al. han analitzat material arqueozoològic i antropològic de la necròpolis de la Vila de Madrid corresponent a un període que va de la primera meitat del segle II d.C. a mitjan segle III d.C. Han identificat 50 espècimens d’animals no-humans i 41 d’humans. En termes general, els àpats funeraris de la necròpolis no diferien gaire dels àpats quotidians. D’altra banda, les disparitats en les ofrenes realitzades segons l’edat i el sexe del difunt indiquen una relació entre les desigualtats de la vida quotidiana i les dels rituals funeraris.
La necròpoli de la Plaça de la Vila de Madrid
Els àpats funeraris a Barcino
Domingo C. Salazar-García (*València, 1981) és un arqueòleg biomolecular del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, així com del Department of Geological Sciences de la University of Cape Town. Ha participat en l’obtenció de dades, l’anàlisi formal, l’adquisició de fons, la investigació, la metodologia, l’administració del projecte, els recursos, el programari, la supervisió, la validació, la visualització i el redactat de l’article.
Lídia Colominas investiga l’evolució història de la ramaderia en l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, de Tarragona. Ha participat en la concepció de la recerca, l’obtenció de dades, l’anàlisi formal, l’adquisició de fons, la investigació, la metodologia, l’administració del projecte, els recursos, el programari, la supervisió, la validació, la visualització i la redacció de l’article.
Xabier Jordana és coordinador de la línia de recerca de creixement, remodelació i reparació òssies del TR2Lab del Departament de Ciències i Metodologia Experimentals de la Universitat de Vic, i és membre del grup de recerca d’antropologia biològica (GREAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els tres autors agraeixen Julia Beltrán i Emili Revilla, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, l’accés als materials estudiats. També agraeixen a Ian Newton l’ajut tècnic, i a Stephanie Schnorr la correcció lingüística. Salazar-García reconeix el finançament rebut per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya, i Colominas el contracte Ramón y Cajal.
L’article fou tramès a PLoS One el 19 de gener del 2022. L’edició fou a càrrec de Luca Bondioli, de la Universita degli Studi di Padova. L’article fou acceptat el 27 de juny i publicat el 24 d’agost.
La finalitat dels rituals funeraris de la religió romana tenia com a objectiu assolir la vida en el més enllà. Entre aquests rituals hi havien ofrenes, banquets i sacrificis d’animals, tal com expliquen fonts literàries (Plini el Jove, Ciceró, Tàcit o Petroni). Calia, per exemple, el sacrifici d’un porc per tal que una tomba fos una tomba legal. El mateix dia del funeral es feia un àpat a la tomba en honor en el difunt i s’hi deixaven ofrenes de menjar. Al novè dia s’hi feia una cena novendialis. També s’hi feien àpats funeraris en ocasió de les Parentalia, Lemuria i Rosalia, amb sacrifici de xais.
L’arqueologia ha validat les fonts escrites. Les tombes, tant si eren d’inhumació o de cremació, contenien forats o canals per on podien introduir-se aliments i begudes. També s’han trobat restes de ceràmica, d’animals i de vegetals que formaren part de les ofrenes o banquets funeraris.
Salazar-García et al. volen aprofundir en el contingut d’aquests aliments funeraris a través de les restes de l’àrea de collegia funeraticia que hi ha a la plaça de la Vila de Madrid, a Barcelona. Aquesta necròpolis, situada al nord-oest de Barcino, fou utilitzada entre la primera meitat del segle II d.C. i la mitjan segle III.
Salazar-García et al. utilitzen l’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen per caracteritzar les restes. Les ratios isotòpiques reflecteixen l’origen i formació químiques dels materials. Pel que fa a les restes humans i faunístiques el substrat preferit d’aquestes anàlisis és la col·làgena, que és la principal font de nitrogen de les restes esquelètiques.
La ratio 13C:12C (δ13C) reflecteix el consum preferencial de plantes C3 o C4.
La ratio 15N:14N (δ15N) augmenta en un valor del 0,3-0,5% per cada baula en la cadena tròfica. També és major en animals remugants que en no-remugants, alhora que inferior en les lleguminoses comparades amb altres plantes.
Els materials estudiats
Tots els materials analitzats procedeixen de la necròpolis de ‘Vila de Madrid’. Les primeres excavacions s’hi van fer en els anys 1950. Consisteixen en enterraments fets al llarg d’una via secundària del que hauria estat la necròpolis occidental de Barcino. Entre el 2000 i el 2003 s’hi reprengueren els treballs arqueològic trobant-hi una estructura funerària col·lectiva de 9x5 metres al nord de la via funerària. Aquesta estructura fou interpretada com un collegium funeraticium. S’hi comptaren 66 soterraments (59 inhumacions i 7 cremacions), realitzats entre la primera meitat del segle II i mitjan del segle III. Dins de les inhumacions s’hi recuperaren restes humanes i animals, i en el nivell de circulació de la necròpoli s’hi recuperaren carcasses senceres d’animals, mentre que en l’interior d’un pou abandonat s’hi trobaren més restes animals.
Per a l’estudi arqueozoològic, se seleccionaren únicament restes d’animals interpretables com a residus del processament i consum de carn, degut a la presència de fractures hèliques, marques de tall i alteracions tèrmiques. Així doncs, de les 4.882 restes catalogades, s’estudiaren 342 restes animals del nivell d’ocupació de la necròpoli (273 restes) o de l’interior de les tombes (69 restes), així com carcasses de cavalls i gossos soterrades en la necròpoli.
D’aquestes restes es triaren 50 espècimens animals per a les anàlisis isotòpiques de col·làgena òssia: 4 ovines, 1 caprina, 6 porcines, 7 bovines, 8 equines, 15 canines, 1 vulpines, 2 cuniculines, 1 llebrines, 4 gallines i 1 amfíbia.
Restes corresponents a 41 individus humans foren seleccionades per a les anàlisis isotòpiques de col·làgena òssia. Són costelles d’inhumacions primàries de 14 homes, 9 dones i 18 adults de sexe indeterminat. N’hi havia nou-nats, infants i adults de fins a 45 anys d’edat.
Per a la identificació s’utilitzà la col·lecció de referència de la UAB.
Per a l’extracció de la col·làgena s’utilitzaven fragments ossis de 300 mg, que eren desmineralitzats en solució àcida durant una setmana. Després s’hi feia una gelatinització a 70°C durant 48 hores. Les solucions purificades eren congelades i liofilitzades, i després carregades en espectròmetres de masses. Les anàlisis de MS es feien a la University of Cape Town.
Els resultats de l’anàlisi arqueozoològica
De les 273 restes faunístiques de banquets funeraris recuperades en el pis de la necròpolis, el 97,8% eren d’animals domèstics, particularment bòvids (41,8%), porcs (26,7%), òvids/càprids (17,6%) i pollastres (9,9%). L’excepció de fauna salvatge eren conills (1,8%), guineus (0,7%), cérvols (0,4%), peix (0,4%) i mol·lusc (0,4%). En termes d’individus hi ha 11 porcs, 9 bovins, 5 caprins i 2 pollastres. La majoria d’individus foren sacrificats en l’edat adulta.
Aquestes restes faunístiques representaven tot l’esquelet, però amb una sobrerepresentació de les extremitats superiors (47%). Cal remarcar l’alta freqüència de dents porcines, mandíbules bovines i húmers bovins i porcins.
De les 16 tombes d’inhumació es recuperaren 69 restes faunístiques, corresponents a ofrenes funeràries. Hi predominen el porc (30%), els bovins (27,1%), els caprins (24,3%) i els pollastres (10%), i amb menor freqüències s’hi troben cérvols (1,4%), llebres (1,4%), conills (1,4%) i guineus (1,4%). Individualment consisteixen en 16 porcs, 13 bovins, 9 caprins i 5 pollastres. Hi ha presència de tot l’esquelet, però principalment de les extremitats superiors (67%). Cal remarcar-hi l’alta freqüència de tíbies i escàpules caprines. La majoria dels elements són d’espècimens adults.
Hi havia diferència en el nombre d’ofrenes recuperades a cada tomba. En 7 tombes hi ha 1 ofrena, 6 n’hi ha de 2 a 5, i en 4 n’hi ha de 6 a 10. De les 9 tombes femenines estudiades, el 33,3% presenten ofrenes. De les 14 tombes masculines estudiades, el 64,3% presenten ofrenes. La tomba 7, femenina, conté el mateix nombre de restes animals que la tomba masculina (la 22) que més en té.
Els resultats de l’anàlisi isotòpica
Mostres de 41 humans i de 50 animals no-humans d’11 espècies diferents foren analitzades pel que fa a la ratio d’isòtops estables de carboni i de nitrogen en la col·làgena òssia de la fracció superior a 30 kDa. Les ratios C:N d’aquestes mostres anaven de 2,9 a 3,6.
El valor mitjà de δ13C dels herbívors terrestres era de -20,9 ± 0,9 (1σ) ‰, amb valors que anaven de -22,9‰ pel conill (Oryctolagus cuniculus) a -18,7‰ per l’òvid (Ovis aries). La majoria de valors assenyalava la típica d’herbívors d’ecosistemes terrestres dominats per plantes de tipus C3.
El valor mitjà de δ13C dels omnívors era de -19.3 ± 0.9 (1σ) ‰, amb valors que anaven de -21,4 ‰ (porc) a -17,1‰ (gall). L’únic valor de carnívor era de -19.0‰. Aquests valors són propis d’ecosistemes terrestres C3.
El valor mitjà de δ15N dels herbívors era de 4.1 ± 1.3 (1σ) ‰. El dels omnívors era 7.8 ± 2.4 (1σ) ‰. S’hi verifica la correlació d’aquests valors amb el nivell tròfic: herbívors típics, porc, gall, gos, guineu.
Pel que fa a les restes humanes el valor de δ13C és −18.8 ± 0.5 (1σ) ‰ i el de δ15N de 10.4 ± 1.2 (1σ) ‰. Són els propis d’una dieta basada en recursos d’ecosistemes terrestres C3, amb un nivell tròfic superior al dels animals. En analitzar les diferències per edat hom obté un quadre similar, corresponent a una dieta homogènia pel que fa a la proteïna. Pel que fa a les diferències per sexe, els homes tindrien una dieta amb més proteïna animal que les dones.
L’anàlisi de les restes de nounats i d’infants permet resseguir les edats de lactància. En efecte, els infants menors de 2 anys tenen uns valors de δ15N superior al de les dones adultes. Se’n dedueix que la lactància era habitual fins els 2 anys, i que a partir dels 3 els infants ja seguien una dieta regular.
Pel que fa a les ofrenes les dades isotòpiques no indiquen una diferència particular. Les tombes amb més ofrenes (la 7, la 12, la 22 i la 26) mostren valors isotòpics semblants a les de les altres tombes. No hi troben relació entre el tipus d’ofrena i el sexe del difunt, encara que els homes difunts rebien un nombre lleugerament superior d’ofrenes a les dones, i d’un valor δ15N més alt.
És de destacar que en cap dels enterraments de nou-nats s’han trobat ofrenes de carn. No obstant les tombes d’infants (que són el grup més nombrós d’individus analitzats en aquest estudi) sí reben ofrenes de carn, però amb un menor nombre que les tombes d’adults.
Vida quotidiana i vida d’ultratomba
De les 59 tombes analitzades en aquesta estructura funerària col·lectiva de la Plaça de la Vila de Madrid, tan sols s’han recuperat restes d’ofrenes de carn en 16 tombes. Això és indicatiu que en l’època no tots els difunts rebien ofrenes de carn, ni tampoc s’hi realitzaven banquets, malgrat que aquestes pràctiques eren estipulades per llei com a obligacions religioses. En els rituals i banquets funeraris que s’hi practicaren en el complex es consumien principalment animals domèstics terrestres (porc i bovins, seguits de caprins i pollastres) i, més rarament, animals salvatges o aquàtics. Aquest patró de consum s’ha registrat també a la necròpolis de Can Bel (Pineda de Mar), a Rodés o a Sanhas (Pont a Riom).
Les porcions preferides en el consum funerari eren els elements proximals de les extremitats (escàpula, húmer, radi, cúbit, pelvis, fèmur, tíbia). És de pensar que se seleccionaven les porcions més riques en carn, principalment d’animals adults. Aquests animals, que havien passat el pic de valor reproductiu o comercial, devien tenir un menor cost.
D’acord amb les dades isotòpiques de la col·làgena òssia, els humans soterrat a la necròpolis basaven la seva dieta en recursos d’ecosistemes C3, amb aliments d’origen vegetal com a producte bàsic. Damunt d’aquesta base, el consum de carn d’herbívors i d’omnívors (sobretot porc), devia ésser regular per al conjunt de la població.
En les ofrenes i banquets funerari de la necròpoli de la Vila de Madrid és habitual la presència de pollastre. En canvi, el pollastre no devia forma part de la dieta quotidiana de la població. Salazar-García et al. pensen que se la tractava més aviat com un aliment de luxe, amb consonàncies religioses.
Encara que minoritària, Salazar-Garcia et al. remarquen la presència d’animals salvatges en els àpats funeraris i les ofrenes de carn de la necròpolis. Hi han trobat un cúbit i un húmer d’una guineu, el fragment d’un metacarp de cérvol comú i d’un metatars de cabirol. Dubten de si es tracta d’ofrenes simbòlics o d’una opció substitutòria al sacrifici d’animals domèstics.
Pel que fa a les diferències de δ15N entre sexes, Salazar-García et al. dubten de si els homes menjaven carn amb més freqüència, o si bé és que menjaven més peix. Les recomanacions mèdiques de l’època recomanaven als homes aliments freds i humits per contrarestar els seus humors, i a les dones consumir aliments càlids i secs.
L’enterrament 38 s’associa amb l’individu de més edat, un home mort a més de 45 anys. Els seus valors isotòpics indiquen una dieta basada en recursos C4 i en peix. L’enterrament 22, corresponent a un home jove adult, té un valor isotòpic semblant. Aquestes dues tombes contenien les despulles mortals en una capsa de tegulae, i Salazar-García et al. pensen que podrien ésser de personatges nascuts i criats de fora de Barcino.
Lligams:
- Food for the soul and food for the body. Studying dietary patterns and funerary meals in the Western Roman Empire: An anthropological and archaeozoological approach. Domingo C. Salazar-García, Lídia Colominas, Xabier Jordana. PLoS ONE 17: e0271296 (2022).
- Estudis de l’ICAC-CERCA al Repositori de Dades de Recerca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada