Demografia: Metanàlisi com la de Xirocostas et al. (2020) mostren com en espècies amb una determinació cromosòmica del sexe, el sexe homogamètic té una longevitat un 18% superior a l’heterogamètic. Quan, a més, el sexe homogamètic és el femení, la diferència encara augmenta en 3 punts percentuals. L’espècie humana, com és sabut, no és excepció, i generalment l’esperança de vida masculina és inferior a la femenina. A més, la mortalitat masculina és habitualment superior a la femenina en totes les edats. No obstant això, Marie-Pier Bergeron-Boucher, Jesús-Adrián Alvarez, Ilya Kashnitsky i Virginia Zarulli, del Centre Interdisciplinari de Dinàmica de Població de la Syddansk Universitet, d’Odense, proposen en un article a BMJ Open una altra mirada a les diferències sexuals en longevitat, basada en la probabilitat que els mascles sobrevisquin les femelles. En aquest article fan una comparació internacional de taules actuarials nacionals i regionals específiques de sexe recollides a la Base de Dades de Mortalitat Humana i a Perspectives de la Població Mundial. En total tracten 199 poblacions de tots els continents, i que abasten el període del 1751 al 2020. Bergeron-Boucher et al. utilitzen l’estatístic de supervivència (ϕ) per mesurar la desigualtat en la durada de la vida de tots dos sexes, interpretant-la com la probabilitat del mascle de sobreviure la femella. Troben com a resultat, en parelles aleatòries d’un mascle i d’una femella d’edat 0, que la probabilitat que el mascle sobrevisqui la femella varia entre un 25% i un 50% en les taules actuarials de gairebé tots els anys i en gairebé totes les poblacions. Hi ha una correlació negativa entre ϕ i les diferències sexuals en esperança de vida; i una correlació positiva entre ϕ i el nivell de variació de la longevitat. En les darreres dècades no tan sols s’ha produït un augment de l’esperança de vida mitjana sinó que també s’ha reduït la desigualtat en la durada de la vida. Com a conseqüència d’això ϕ s’ha reduït, és a dir que actualment és menys probable que un mascle sobrevisqui una femella. Una limitació d’aquest estudi és que no es pot aplicar directament a la predicció sobre parelles, ja que cada parella mostra correlacions positives pel que fa als patrons de mortalitat.
Quatre exemples d’interaccions entre la longevitat de dues poblacions
La disparitat entre homes i dones pel que fa a la mortalitat
Aquest estudi fou concebut i dissenyat per Bergeron-Boucher. Bergeron, Alvarez i Kashnitsky realitzen l’anàlisi i obtingueren els resultats. Bergero, Alvarez, Kashnitsky i Zarulli interpretaren els resultats i redactaren l’article. La recerca es finançà a través del Fons de Recerca d’AXA en Longevitat, i també del programa sobre desigualtat en la longevitat del Consell Europeu de Recerca. Els autors agraeix els comentaris de James W. Vaupel, Jim Oeppen i els dos revisors anònims.
L’avantatge de les dones en la supervivència s’ha observat al llarg del temps en nombroses poblacions humanes. Hi ha una recerca intensa en els factors biològics, ambientals i comportamentuals que ho expliquen: la tendència dels homes a adoptar comportaments de major risc com fumar o consumir begudes alcohòliques en excés; els nivells d’estrògens, etc. En poblacions enclaustrades, l’avantatge femení de supervivència es redueix a 0,2 anys, cosa indicativa de la rellevància dels factors d’estil de vida i socioeconòmics als factors merament biològics. En el 2019, a nivell mundial, la diferència sexual en esperança de vida era de 4,4 anys a favor de les dones. Històricament, les dones presenten una taxa de mortalitat inferior a la dels homes en totes les edats i en la majoria de poblacions, fins i tot en aquelles sotmeses a mortalitats extremes.
L’esperança de vida és un estatístic de la durada mitjana de la vida. És a través d’aquest estatístic que se sol mesurar la diferència sexual en la supervivència, i és per això que hom diu que els homes no viuen tant com les dones. Ara bé, l’esperança de vida és un valor central de la població, que no informa sobre la variabilitat. Si atenem a la distribució de la durada de vida, la d’homes i de dones se superposen en major o menor mesura, de tal manera que no pas totes les dones sobreviuen tots els homes.
En la recerca sobre longevitat la variació en la durada de la vida ha rebut un interès creixent. Aquesta variació expressa desigualtats. Per exemple, és interessant constatar que hi ha menys variació en la durada de la vida de les dones que en la durada de la vida dels homes.
Des d’aquesta perspectiva, hom ha comparat la durada de la vida d’homes i dones amb estatístics de divergència, com el Kullback-Leibler. Alternativament, hom utilitza índexs d’estratificació. Aquest estatístic de supervivència seria de 0 si no hi hagués superposició en la distribució de les dues poblacions, i d’1 si la superposició és perfecta. Bergeron-Boucher et al. proposen l’ús d’un estatístic de supervivència, que quantifica la probabilitat que un individu d’una població amb una esperança de vida inferior sobrevisqui un individu d’una altra població amb una esperança de vida superior. En aquest cas, els valors van de 0,0 (no superposició) a 0,5 (superposició completa).
L’estatístic de supervivència
La variable d’interès és l’edat de la mort. Cada població es pot definir segons la mitjana d’edat de la mort dels seus individus, i segons la desviació estàndard que presenten els individus respecte d’aquesta mitjana.
En comparar dues poblacions a través de les mitjanes, podem constatar que hi ha una (població 1) que té una esperança de vida superior a l’altra (població 2). Ara bé, podem definir la probabilitat ϕ de supervivència d’un individu de la població 1 respecte d’un individu de la població 2.
Bergeron-Boucher apliquen aquesta metodologia a tres bases de dades demogràfiques:
a) taules actuarials per sexe de tots els països i anys disponibles a la Base de Dades de Mortalitat Humana (HMD). L’HMD inclou sèries temporals d’alta qualitat de dades de 41 països. Com que hi ha dades subnacionals per a Alemanya (Alemanya de l’Est i Alemanya de l’Oest) i el Regne Unit (Anglaterra-Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord), en resulten 44 poblacions. L’any més reculat d’aquesta base de dades és el 1751 (corresponent a Suècia) i s’arriba fins el 2020, el primer any de la pandèmia de covid-19.
b) taules actuarials abreujades de la Revisió del 2019 de Perspectives de Població Mundial. Aquesta base de dades forneix dades específiques per sexe de 199 països, amb grups d’edat de 5 anys, i períodes quinquennals que van del 1950-1954 al 2015-2019.
c) dades específiques per sexe dels Estats Units per al període 2015-2019, també estratificades pel nivell educatiu i l’estatus marital, procedents del Multiple Cause of Death Dataset (MCDD) del National Vital Statistics System i de l’American Community Service del US Census Bureau.
Abans de la transició demogràfica la probabilitat de supervivència d’un home respecte d’una dona s’acostava al 50%. Aquesta probabilitat es reduí considerablement (deixant de banda les dues guerres mundials) en la segona meitat del segle XX, però en les darreres dues o tres dècades s’ha recuperat parcialment
En general ϕ es troba en valors del 25% al 50%. Un 50% indica una probabilitat igual de supervivència entre els dos sexes. Només en alguns casos ϕ ha depassat el 50%: Islàndia (1891), Jordània (1950-1954), Iran (1950-1964), Iraq (1960-1969), Bhutan (1995-2010). Val a dir, però, que a Bangladesh, Índia i Maldives ϕ es trobava per damunt del 50%, i que no davallà d’aquests nivells més que des del 1985.
D’acord amb les dades d’HMD, el valor mitjà de ϕ era del 47,3% en el 1850. La tendència era cap a una disminució, però en el 1913 encara era del 46,0%. L’esclat de la Primera Guerra Mundial, amb una sobremortalitat masculina, forçà la davallada dràstica d’aquest indicador. Amb la postguerra els valors es recuperaren, i en el 1930 el valor de ϕ era del 45,4%. La situació es repetí amb la Segona Guerra Mundial, però en la postguerra següent la caiguda de ϕ fou més sostinguda, i en el 1985 es trobava en el 35,3%. A partir dels anys 1980 en alguns països, i ja de manera més general a partir dels anys 2000, el valor de ϕ ha tornat a pujar, però encara es troba en un 37,1% en el 2017.
D’acord amb les dades de WPP, el valor de ϕ ha caigut a tot el món des del 1950: del 46,1% en 1950-1955 a 41,2% en 2015-2019. Val a dir, que en les zones més desenvolupades (Europa, Amèrica del Nord i Oceania), ϕ inicia una recuperació en els anys 1980.
Les dades dels Estats Units per al període 2015-2019, mostren que ϕ és superior entre persones casades (39%) que entre persones solteres (37%). També és superior entre graduats universitaris (43%) que entre persones sense diploma d’escola superior (39%). Això indica que els homes casats i graduats tenen un avantatge de supervivència sobre dones solteres i sense estudis universitaris.
Comptat i debatut, si prenem a l’atzar un home i una dona, l’home tindria en les poblacions estudiades una probabilitat de sobreviure-la entre un 25% i un 50%. Bergeron-Boucher et al. assenyalen com mirar senzillament les dades d’esperança de vida pot distorsionar la imatge. Les dones viuen més que els homes, sí, però no totes les dones sobreviuran homes, encara que una majoria sí ho farà. La minoria que no ho fa, no obstant, no és pas petita. Per exemple, si es combina una diferència d’esperança de vida de 10 anys entre homes i dones, i el valor de ϕ és del 40%, això vol dir que una dona triada a l’atzar serà sobreviscuda pel 40% dels homes (o, dit el mateix, que ella sobreviurà al 60% dels homes de la seva mateixa edat).
En la durada de la vida d’una individu influeix una combinació complexa de factors biològics, ambientals i comportamentuals. El sexe n’és un, però no és pas l’únic: l’estatus marital, el nivell de renda, el nivell educatiu, la raça o l’etnicitat, la residència urbana o rural, etc., influeixen. El valor de ϕ es pot calcular per a cadascuna de la subpoblacions definides per aquestes i altres variables.
Hom podria sentir la temptació d’aplicar ϕ a la supervivència dels membres d’una parella heterosexual, però ϕ es fonamenta en l’assumpció que homes i dones són poblacions independents. La salut i la mortalitat dels membres d’una parella mostren correlacions positives pel fet de compartir factors socials. Alhora, cada membre de la parella influeix en la salut de l’altra: particularment, els homes es beneficien en termes de longevitat pel fet de participar d’una relació estable. De tota manera, la probabilitat dels marits de sobreviure la muller respectiva se situa entre un 30% i un 40%, amb un valor no gaire diferent de ϕ.
Històricament, en cohorts nascudes a partir dels anys 1880 s’observa un augment de les diferències sexuals de la mortalitat en favor de les dones. Aquesta tendència tingué una durada d’un segle, i a partir dels 1970 s’ha reduït parcialment aquesta diferència. Entre les causes adduïdes per entendre aquest procés històric hi ha el tabaquisme i altres hàbits associats tradicionalment al sexe masculí.
Paradoxalment, una reducció en les disparitats de durada de la vida degudes a factors socioeconòmics posaria de manifest les disparitats vinculades als factors biològics. En aquest sentit, els factors biològics poden fer que ϕ no pugui tornar a acostar-se a valors del 50%.
Lligams:
- Probability of males to outlive females: an international comparison from 1751 to 2020. Marie-Pier Bergeron-Boucher, Jesús-Adrian Alvarez, Ilya Kashnitsky, Virginia Zarulli. BMJ Open (2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada