Hematologia: Etheresia Pretorius i Douglas B. Kell són els autors corresponsals d’un article a la revista Cardiovascular Research que examina la hipòtesi que microcoàguls i desordres plaquetaris expliquen algunes de les seqüeles post-agudes de la infecció per SARS-CoV-2 que es denominen “covid persistent”. Aquests investigadors sud-africans han reportat microcoàguls amiloides de fibrina i hiperactivació plaquetària en pacients de covid persistent, i pensen que podria ésser una diana terapèutica per tractar aquesta condició. Per això establiren un registre de pacients a través d’una plataforma en-línia. En aquest article utilitzen dades de 845 pacients de covid persistent de Sud-Àfrica. En 80 pacients també han obtingut mostres de sang. Entre els pacients del registres les comorbiditats més rellevants són la hipertensió, la dislipidèmia (sobretot hipercolesterolèmia), malaltia cardiovascular i diabetis mellitus de tipus 2. El 70% són dones. Entre els símptomes més habituals hi ha la fatiga, l’emboirament, la pèrdua de concentració i oblits, dificultats per respirar i dolors articulars i musculars. Les anàlisis de sang indiquen l’associació de microcoàguls i desordres plaquetaris amb els símptomes de la covid persistent. Pretorius et al. pensen que els microcoàguls amiloides de fibrina bloquen capil·lars inhibint el transport d’oxigen als teixits, alhora que s’acompanyen d’hiperactivació plaquetària. El tractament d’aquestes endoteliopaties podria ser útil, i fan una crida a realitzar assaigs clínics en aquest sentit. El mètode d’anàlisi de sang que han utilitzat en aquest estudi ajudaria a classificar els pacients que més se’n podrien beneficiar.
Microfotografries representatives (A) de microcoàguls en el plasma d’un pacient diagnosticat de covid persistent 11 mesos després de la fase aguda de la infecció, amb mostra tenyida amb tioflavina. Imatge de la hiperactivació plaquetària (B) emprant PAC-1 i CD62PE com a marcadors. Imatge de restes cel·lulars en la fracció d’hematòcrit de la mostra de sang (C). Presència de microcoàguls i plaquetes en un altre pacient automedicat amb aspirina (D i E).
Microcoàguls i covid persistent
Etheresia Pretorius és investigadora del Department of Physiological Sciences de la Stellenbosch University. Ha realitzat l’anàlisi de mostres, té cura del registre de covid persistent, i ha liderat l’estudi. Chantelle Venter, del mateix Departament, realitzà l’anàlisi plaquetària. Gert Jacobus Laubscher, de la Mediclinic Stellenbosch realitzà la recollida de mostres i diagnosticà i tractà els pacients. Maritha J. Kotze, de la Division of Chemical Pathology del Tygerberg Hospital, a Ciutat del Cap, contribuí a fer la contextualització científica i a editar l’article. Liam R. Watson, Khansu Rajaratnam, Bruce W. Watson i Sunday O. Oladejo, de la School for Data Science de la Stellenbosch University, analitzaren el registre. Douglas B. Kell edità i redactà l’article.
El Comitè Ètic de Recerca en la Salut de la Stellenbosch University va aprovar el protocol d’extracció i anàlisi de sang. Kotzer declara que és directora i accionista de Gknowmix Ltd. Pretorius declara que és directora de BioCODE Technologies. Kell agraeix el finançament de la Novo Nordisk Foundation. Kotze reconeix el suport del South African Medical Research Council en el desenvolupament d’infrastructura. Els autors tenen paraules d’agraïment pels pacients que participaren en aquest estudi.
L’article fou tramès a la revista el 9 de maig, acceptat el 16 de juliol i publicat el 6 d’agost.
Hom estima en un 30% els pacients de covid-19 que pateixen símptomes debilitants al llarg de setmanes o mesos després de la fase aguda d’infecció per SARS-CoV-2. Entre els símptomes més habituals d’aquesta covid persistent hi ha fatiga recurrent, debilitat muscular, dificultat respiratòria, insomni, ansietat o depressió. Hi ha patrons comuns als que trobem en l’encefalomielitis miàlgica o síndrome de fatiga crònica, la síndrome taquicàrdica ortostàtica postular o la síndrome d’activació de mastòcits.
Pretorius et al. assenyalen que un component important de la covid-19 severa és l’endotelialitis induïda pel virus. Això comportà una disrupció de la funció endotelial normal, amb alteració subsegüent de la fisiologia de la coagulació. L’augment dels nivells de VWF condueix a una hiperactivació plaquetària i de la via enzimàtica de coagulació. Es formen microcoàguls amiloides de fibrina que són resistent a la fibrinòlisi. Amb una anàlisi proteòmica, Pretorius et al. trobaren en estudis previs desregulacions de SAA i α2AP. La microscòpia de fluorescència els permet de detectar la formació d’aquests coàguls. El grup de Kell ha pogut elaborar un sistema de classificació d’aquesta patologia de plaquetes i microcoàguls.
Per tal d’escatir la rellevància d’aquest mecanisme en cada pacient de covid persistent és important conèixer les comorbiditats presents.
Més de 800 pacients estudiats i més de 80 mostres de sang analitzades
El South African Long COVID/PASC registry és una plataforma en-línia en la que els pacients poden reportar símptomes i comorbiditats prèvies. Totes les dades són anonimitzades.
En aquest estudi entra una cohort de 845 participants.
Les mostren de sang procedeixen de 80 pacients (35 dones i 45 homes) visitats pel doctor Laubscher. La sang era extreta en presència de citrat per venopuntura. La sang sencera era centrifugada. Les anàlisi de l’hematòcrit es feien el mateix dia. El sobrenedant de plasma pobre en plaquetes eren conservat en ultracongelació per a ulterior anàlisi.
Les mostres d’hematòcrit eren exposades als marcadors fluorescents CD62P i PAC-1. Aquests marcadors identifiquen les plaquetes.
En les mostres de plasma s’identificava la formació de microcoàguls amb la tioflavina T.
Dels 845 pacients estudiats, uns 87 (10%) no havien estat diagnosticats de covid-19 amb un test de PCR. D’aquests 845 pacients, 593 eren dones i 252 homes. El 76% dels pacients tenia entre 31 i 60 anys. La majoria dels pacients presentaven comorbiditats com la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la diabetes de tipus II, malalties autoimmunitàries o trastorns de coagulació.
Fatiga, emboirament, pèrdua de concentració, dificultat de respiració i dolors articulars i musculars eren els símptomes més reportats. Menys freqüents eren els problemes renals o digestius, o baixos nivells de saturació d’oxigen.
En totes les mostres de sang analitzades hi havia presència de microcoàguls i patologies plaquetàries. S’aplicaren a 30 pacients l’escala de classificació: la puntuació mitjana era de 7 ± 1,3, indicativa d’una activació plaquetària moderada.
Perspectives per al tractament de la covid persistent
Pretorius et al. pensen que la hipertensió, la hipercolesterolèmia o la diabetes mellitus de tipus 2 poden jugar un paper important en el desenvolupament de la covid persistent. La hipercolesterolèmia i la hipertensió ja s’associen amb una alteració de la funció endotelial a través de processos vasculars d’estrès oxidatiu i inflamació. En pacients amb covid persistents és molt prevalent la presència de microcoàguls amiloides i de patologies plaquetàries. Els microcoàguls amiloides es diferencien dels microcoàguls que sí es poden degradar per fibrinòlisi. Els amiloides es caracteritzen per estructures de fulla beta, i són al darrera d’un ample ventall de proteïnopaties. Els microcoàguls amiloides, pel seu caràcter insoluble i inert, no afecten la viscositat del plasma, però poden contribuir a dany endotelial. A aquest efecte s’uneix el que directament produeixen les plaquetes hiperactivades.
Pretorius et al. pensen que el seu sistema de gradació de plaquetes i coàguls es podria emprar com a mètode diagnòstic per a la identificació primerenca d’una possible covid persistent en pacients convalescents de la fase aguda d’infecció per SARS-CoV-2. Però, a més, seran necessaris assaigs clínics per aconseguir tractaments efectius contra aquesta condició.
Lligams:
- Prevalence of symptoms, comorbidities, fibrin amyloid microclots and platelet pathology in individuals with Long COVID/Post-Acute Sequelae of COVID-19 (PASC). Etheresia Pretorius, Chantelle Venter, Gert Jacobus Laubscher, Maritha J Kotze, Sunday O. Oladejo, Liam R. Watson, Kanshu Rajaratnam, Bruce W. Watson & Douglas B. Kell. Cardiovascular Diabetology 21: 148 (2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada