dimarts, 27 d’abril del 2010

L’Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona: cada dimarts, a les 19h a Sant Pere Més Baix, n.70

Enfilem la Setmana del Primer de Maig en un context de ‘recuperació econòmica’. Naturalment, aquesta recuperació econòmica és desigual, en els territoris, en els sectors econòmics i, particularment, en les classes. Perquè es tracta d’una ‘recuperació’ (allà on hi ha recuperació) ‘sense feina’. Una ‘recuperació sense feina’ és indici d’una productivitat molt més elevada, i també és època d’agreujament de les disparitats socials.

La ‘crisi laboral’, doncs, continua. En el Baix Llobregat, per exemple, la taxa de desocupació del mes de març va augmentar en 1.184 persones, de forma que el percentatge d’atur se situa en un 15,6%. I cal recordar sempre que a banda d’aquestes 66.486 persones, cal comptar-hi els treballadors que ja han renunciat a buscar feina o aquells que treballen a temps parcial (ni que sigui unes hores al mes) però voldrien treballar a jornada completa.

Ja fa mesos que funciona l’Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona, que contempla la perspectiva dels aturats en el marc global de la classe treballadora, que inclou també els treballadors inactius i els jubilats. El febrer del 2010, l’Assemblea se sumava al moviment per convocar una Vaga General. De motivacions per convocar-la n’hi ha moltes, però es feia especialment esment a la contrareforma de les pensions que impulsa el govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero.

Des de l’Assemblea d’aturats es raonava que allargar l’edat de jubilació a 67 anys i ampliar el període de càlcul de les pensions de 15 a 20 o 25 anys (com, explícitament o implícitament, anunciava del govern Zapatero) equivalia a una retallada efectiva de les pensions.

Més enllà d’aquesta retallada, l’ampliació a 67 anys va en contra de les polítiques de redistribució del treball. L’Assemblea d’aturats considera que establir l’edat de jubilació als 60 anys contribuïria a pal·liar els alts índexs de desocupació entre els joves.

L’Assemblea també recordava dues dades: 1) que els excedents de la caixa de la seguretat social espanyol són de 68.000 milions d’€; 2) que el sistema de seguretat social genera encara superàvit malgrat la forta contracció econòmica del 2008-2009. Per l’Assemblea, doncs, la intenció del “pensionazo” no és cap altra que servir els interessos de la Patronal en “la rebaixa de les cotitzacions a la seguretat social” i en “donar noves ales al negoci de les pensions privades”. El negoci de les pensions privades, constata l’Assemblea, hauria quedat molt decaigut arran de l’esclat de la crisi financera i la fallida de molts fons de pensions privats. En una altra línia, molt estretament relacionada, hi ha les pressions dels mercats financers per treure més suc del deute públic. En aquest sentit, la reavaluació del deute de l’estat grec és paradigmàtica, però a la cua segueixen els deutes dels estats de la Península Ibèrica. Però mentre la resistència de la classe treballadora grega és prou contundent per formar part de l’equilibri polític, no podem dir, de moment, el mateix de les classes treballadores de les nacions ibèriques.