dimarts, 20 d’abril del 2010

La política lingüística invisible: el certificat zootècnic d'origen i d'identificació d'esperma, òvuls i embrions d'èquids

Bernat Gasull recorda que per cada normativa autonòmica que preveu sancions per no emprar la llengua catalana, hi ha cent normatives estatals que preveuen sancions per no emprar la llengua castellana.

El llistat de 500 d'aquestes disposicions (llista no actualitzada a les d'enguany).

L'article 37.4.b) del RD 219/2008, de 26 de desembre, ens informa d'una sèrie de requeriments sobre el "comerç intracomunitari d'esperma, òvuls i embrions" d'èquids. Intracomunitari, vol dir entre estats de la UE. I èquids vol dir cavalls, eugues, ases o rucs.

Doncs bé, l'esperma, òvuls i embrions dels èquids de raça pura que es comercialitzin, hauran d'anar acompanyats d'un certificat zootècnic d'origen i d'identificació, expedit per l'associació oficialment reconeguda que es tracti, i que S'HAURÀ DE REDACTAR, si més no, EN CASTELLÀ I EN LA LLENGUA DEL PAÍS DE DESTÍ, i conforme al model establert per la normativa comunitària.

Algú podria dir que és una cosa ben lògica. I és clar que sí. La normativa, a més, en cap moment no limita que els certificats zootècnics vagin també en català. No obstant, hi ha una diferència poderosa. Amb la normativa a la mà, un inspector que hagués de llegir el certificat zootècnic tindria el dret d'ignorar qualsevol altra llengua que no sigui la castellana i, per tant, en protecció d'aquest dret, cal garantir que el castellà hi sigui present en el certificat zootècnic. És en aquest dret d'ignorància on es troba la desigualtat lingüística en el pla normatiu.