dijous, 19 d’agost de 2010

Francesc Santacatalina i l’emancipació obrera dels pobles

En l’edició definitiva de 1940 de Sternstunden der Menschheit (Hores estel·lars de la humanitat) de Stefan Zweig són dues les narracions que clouen aquest seguit d’històries sobre moments cabdals. La primera, Der versiegelte Zug (El tren segellat), cobreix el matí del 9 d’abril del 1917, quan Lenin pren a Suïssa el tren que el durà de retorn a Rússia després de 14 anys d’absència. La segona, Wilson versagt (Wilson fracassa), arrenca el 13 de desembre del 1918, quan el president Woodrow Wilson es disposa a creuar l’Atlàntic per assistir a la Conferència de Pau de París: és el primer president dels Estats Units que viatja a Europa.

Deia Zweig que eren aquestes Sternstunden les que marcaven les dècades o els segles posteriors. Com dècades després havien d’establir Stephen Jay Gould i Niles Eldredge per a l’evolució biològica, hi ha un equilibri puntuat: llargs períodes d’estabilitat són interromputs i capgirats per transformacions sobtades. Unes transformacions sobtades, tot s’ha de dir, que s’han covat en la perifèria d’aquella estabilitat.

En la trajectòria política i sindical de Francesc Santacatalina (l’Alcúdia, 14.4.1950 – València, 17.8.2010), “hores estel·lars” de la primera meitat del segle XX han tingut una fonda influència. El triomf de la revolució russa, la creació de l’estat soviètic, l’assumpció del dret d’autodeterminació per la Tercera Internacional, l’aïllament internacional de la Unió Soviètica, l’expulsió de Trotski i la creació de la Quarta Internacional. Santacatalina va nàixer un 14 d’abril. Vint-i-nou anys abans, el naixement de la Segona República espanyola obrí (i tancà després) les portes a la formulació d’un valencianisme republicà i progressista. Però al 14 d’abril li seguí un 18 de juliol, que arribà a València (des de dins i des de fora) un 30 de març. Encara podríem retrocedir més segles: la Primera Germania de començament del segle XVI o la Segona Germania de final del segle XVII. O en la Guerra de Successió espanyola, que al Regne de València fou una autèntica Tercera Germania.

Fos com fos, aquesta memòria era recollida per la Germania Socialista. Si les primeres germanies havien estat (entre d’altres coses) una de les primeres mostres a Europa de la revolució burgesa antifeudal, la Germania Socialista (GS), fundada el 1970, era un “grup de treball polític per a la revolució socialista”. Part de la militància de la GS provenia del Partit Socialista Valencià (PSV), i una bona part eren vinculats a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València.

Francesc Santacatalina s’incorporà a la GS des d’una posició comunista, cada vegada més identificada amb la Quarta Internacional: revolució permanent, caracterització crítica del bloc soviètic, etc. GS incorporava també tendències llibertàries. En les protestes contra la urbanització del Saler, GS incorporava també un front de defensa del territori.

Realitzada la “transició espanyola” i iniciat el procés autonomitzador al País Valencià, Santacatalina formà part del grup de trotskistes que confluiria en el Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI).

Encara més tard, Santacatalina fou actiu en la Unitat del Poble Valencià (UPV), coalició de forces valencianistes, que el 1998 va confluir en el Bloc Nacionalista Valencià. Part de la militància d’UPV, entre ells Santacatalina, discrepà de l’aliança, i fundà Esquerra Valenciana (EV). Es tractava de reemprendre les sigles de la formació històrica del valencianisme republicà d’esquerres dels anys 1930. La nova Esquerra Valenciana defensava el dret d’autodeterminació del poble valencià, i proposava una República Valenciana independent, en el marc d’una Confederació dels Països Catalans.

En els darrers anys, però, Santacatalina havia dedicat la major part dels esforços a l’activitat sindical. Quan era treballador a la Ford d’Almussafes, havia militat en la Federació del Metall de l’UGT i, més tard, passà a la CNT. Finalment s’integrà en la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

Cap comentari: