dijous, 12 d’agost de 2010

L’evolució global de la joventut treballadora: el report de l’OIT del 2010

Aquests dies es presenta el report biennal de l’Organització Internacional del Treball sobre la situació mundial del jovent (15-24 anys) treballador. El report, redactat per Sara Elder, és el primer que contempla l’impacte de la crisi econòmica mundial i el compara amb la situació prèvia.

L’impacte de la crisi és clar. Globalment, entre el 2007 i 2009, la desocupació juvenil (% de joves ocupats respecte del total de joves actius) va crèixer en 7,8 milions. La major part d’aquest augment (6,7 milions) va tindre lloc entre el 2008 i el 2009, tot passant del 12% al 13% (l’augment més sobtat dels darrers 20 anys). De totes formes, és rellevant indicar que en la dècada anterior a l’esclat de la crisi, la tendència global era l’augment de la desocupació juvenil (a una taxa de 200.000/any).

Si ens centrem en l’any 2008-2009, el ritme d’augment de la desocupació juvenil (9%), però, és inferior al ritme d’augment de la desocupació adulta (14,6%), per bé que en termes de taxa d’atur global, la taxa d’atur dels majors de 24 anys només va augmentar mig punt percentual. Globalment, el 18,1% dels desocupats són menors de 24 anys.

Quant a la distribució per gèneres, la crisi no ha modificat el fet que l’atur entre les treballadores menors de 24 anys és més elevat (13,2%) que entre els treballadors de sexe masculí de la mateixa franja d’edats (12,9%).

Quant a les projeccions que fa l’OIT, es desprèn una superació de la crisi laboral. Es considera que la taxa global de desocupació entre els majors de 24 anys va arribar a un pic en el 2009 (4,9%), i que farà un descens migradíssim en els anys següents (2010: 4,8%; 2011: 4,7%). En canvi, entre els menors de 24 anys, l’atur continuarà a créixer el 2010 (fins a un 13,1%) i no hauria de baixar fins el 2011 (fins a un 12,7%). Aquestes xifres, naturalment, tenen el problema de la disparitat de criteris en definir la “població activa” i la “població ocupada”. Dins de la “població ocupada”, Elder fa especial referència a la “població ocupada pobra”, és a dir la població que tot i tenir feina (sovint, en condicions subocupació) es troba per sota del llindar de la pobresa (calculat d’acord amb la renda disponible de cada país). El 24% de la “població ocupada pobra” té menys de 24 anys.

La disparitat del desenvolupament econòmic i del “mercat de treball” entre diferents territoris, fa que les xifres globals acabin per no reflectir cap realitat concreta. Com més desenvolupada és una economia o un sector econòmic, més es deixen notar els impactes dels cicles econòmics. Així doncs, l’augment de les taxes de desocupació juvenil entre 2008 i 2009 que, globalment, ha estat de l’1%, s’eleva a un 4,6% en les economies desenvolupades (inclosa tota la UE) i a un 3,5% en les economies de l’Europa Central i Oriental no integrades en la UE. Des de 1991, mai la taxa de desocupació juvenil havia estat tan alta en les “economies desenvolupades” (17,7%). I això que en aquestes economies, hi ha un percentatge notable de la població juvenil inactiva per raons formatives. En tot cas, en aquestes “economies desenvolupades”, l’atur juvenil femení no ha augmentant pas tant (3,9%) com el masculí (6,8%), degut sobretot al fet que els llocs de treball destinats a la dona són més resistents als cicles econòmics (i es troben en una més constant precarietat).

Però la taxa de desocupació juvenil no ho diu tot. Cal comptar també la taxa d’inactivitat juvenil. L’augment de la desocupació juvenil als Països Catalans hauria estat notablement més elevada si no s’hagués acompanyat d’un augment de la taxa d’inactivitat juvenil. Aquest augment no és merament el resultat d’una tria de part del jovent, que opta per dedicar temps complert a una formació professional i/o superior. També és el resultat d’un jovent ‘desencoratjat’. El temps de ‘primer atur’ (entre la sol·licitud d’alta en les agències d’ocupació i el primer contracte laboral) ja supera, de mitjana, els 12 mesos. Part de la població juvenil ex-ocupada també ha desistit oficialment de cercar feina (les xifres efectives poden ésser superiors). No cal dir que el pànic moral mostrat contra el jovent que “ni treballa ni estudia” pels “nostres” mitjans de comunicació no cerca més que un inútil intent de desviació de responsabilitats. Però també cal constatar que el ‘desencoratjament’ laboral també es manifesta en un ‘desencoratjament’ formatiu i en un ‘desencoratjament’ genèric de participació en la vida social. Elder parla de ‘risc de generació perduda’.