dimecres, 4 d’agost del 2010

8000, 700, 180: les xifres de la campanya agrària del SOC

Mentre el govern Montilla es troba immers en una lluita contra el rellotge per col·locar en diverses canongies blindades les seves hordes de fidels, goril·les, bufons, amics i coneguts, des de la telepantalla tevetresenca es comentava la perfídia manifesta dels sense-feina del nostre estimadíssim Principat. El missatge que calia transmetre era que Ses Senyories Desocupades no volen dedicar-se a les feines del camp. Com s’havia pogut arribar a aquesta conclusió?

Molt senzill. El SOC (sigles del presumpte Servei d’Ocupació de Catalunya) havia tramès unes 8.000 lletres a aturats tot informant-los de la possibilitat d’inscriure’s a les llistes de les campanyes agràries del 2010. D’aquestes 8.000 lletres, només unes 700 havien rebut resposta i tan sols s’han celebrat per aquesta via 180 contractes.

Fa riure. Només a l’Hospitalet de Llobregat hi ha 20.000 aturats. Potser hi ha més de mig milió de ‘sol•licitants de feina’ (desocupats, subocupats i ocupats) en les llistes del SOC. Ja sabem que no cal gastar paper, però 8.000 de 500.000 fan un 1,6%. Quin criteri hi ha hagut per seleccionar els 8.000 aspirants a semblanta anàbasi? Dels 8.000, efectivament, han repost 700. Hom pensaria que aquests 700 valents i valentes tindrien a la seva disposició una bona mà de jornades de treball assegurades. Tot i amb tot, més de 500 han repost la requesta del SOC per no res.

Mentrestant, en la mateixa peça periodística se’ns informava dels milers de jornalers sense feina que dia rere dia consulten les bosses de treball de les associacions agràries. Així doncs, les 8.000 lletres del SOC no tenien cap finalitat de cobrir uns llocs de treball ‘descoberts’ sinó de fer veure que l’atur és culpa exclusiva dels aturats.

Assumim, però, que això és així: desmantellem el SOC, renunciem als dinerons del Fons Social Europeu i implantem la llei del campi-qui-pugui i déu-reconeixerà-els-seus. Però llavors, és clar, desapareixeria un dels nombrosos mòmiums dels quals viuen els soferts clients i servents del govern Montilla.