Amb una taxa de mortalitat per covid-19 de 146 defuncions registrades per cada milió d'habitants, Espanya és, després de San Marino i d'Itàlia, el país més colpit per la pandèmia de SARS-CoV-2. Amb més de 4.000 persones en estat greu o crític, el sistema sanitari es troba a punt de desbordament. El nombre de casos actius registrats és de gairebé 59.000, un nombre que augmenta a un ritme de 3.000 casos diaris (substraient nous casos identificats i altes). Les dues properes setmanes es preveuen especialment dures, coincidint amb un probable pic de casos greus vers el 8 d'abril.
És en aquest context que s'ha publicat el Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19. El RD 463/2020, de 14 de març, ja havia restringit la mobilitat, reduint-la als desplaçaments associats a l'adquisició de productes de primera necessitat, l'assistència a llocs de treball presencials, a centres sanitaris, a entitats financeres, i a alguns altres limitats supòsits. Renovat l'estat d'alarma que entrà en vigor llavors, ara es restringeix encara més aquesta mobilitat, reduint les prestacions laborals per compte aliè a les que són considerades activitats essencials. Per a la resta de personal laboral s'estableix ara un permís retribuït recuperable en el curs del que resta de l'any una vegada acabi el confinament. Moltes empreses ja afectades per les limitacions del RD de 14 de març han procedit d'altra banda a sol·licitat expedients temporals de regulació de l'ocupació.
L'annex de la norma de 30 de març enumera els treballadors de serveis essencials:
- el personal d'establiments comercials minoristes d'alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, mèdics, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, premsa i papereria, combustible per l'automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència i bugaderies.
- el personal d'activitats de restauració de lliurament a domicili.
- el personal de transport de mercaderies.
- el personal de trànsit duaner.
- el personal que presta serveis en el sector de subministrament d'energia elèctrica, productes derivats del petroli i del gas natural.
- el personal d'operadors crítics de serveis essencials d'infrastructures crítiques.
- el personal d'activitats que participen en la cadena d'abastiment del mercat i en el funcionament de serveis en els centres de producció de béns i serveis de primera necessitat.
- el personal de serveis en la cadena de producció i distribució de béns, serveis, tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari i de materials necessaris per a la prestació de serveis sanitaris.
- el personal d'activitats imprescindibles per al manteniment de les activitats productives de la indústria manufacturera que ofereixen els subministraments, equips i materials necessaris per al correcte desenvolupament d'activitats essencials.
- el personal de serveis en institucions penitenciàries, de protecció civil, de salvament marítim, de salvament i prevenció i extinció d'incendis, de seguretat de les mines, de trànsit i de seguretat vial.
- el personal d'empreses de serguretat privada que presten serveis de transport de seguretat, de resposta davant d'alarmes, de ronda o de vigilància discontínua, i de garantia dels serveis essencials i d'abastiment de la població.
- el personal indispensable de suport de material i equipaments de les forces armades.
- el personal de centres, serveis i establiments sanitaris, així com les persones que atenen majors, menors, persones dependents o persones amb discapacitat.
- el personal de centre d'I+D+I i biotecnològics vinculats al COVID-19, i d'animalaris i instal·lacions associades, i el de les empreses subministradores de productes necessaris per a aquesta investigació.
- el personal de serveis funeraris i activitats connexes.
- el personal de centres, serveis i establiments d'atenció sanitària a animals.
- el personal de punts de venda de premsa i en mitjans de comunicació o agències de notícies de titularitat públic i privada, i en la impressió o distribució.
- el personal de serveis financers (banca, assegurances, investiment).
- el personal d'empreses de telecomunicacions i audiovisuals i de serveis informàtics essencials.
- el personal de serveis relacionats amb la protecció i atenció de víctimes de violència de gènere.
- advocats, procuradors, graduats socials, traductors, intèrprets i psicòlegs que assisteixin a actuacions processals no suspeses.
- el personal que presta serveis en despatxos i assessories legals, gestories administratives i de graduats socials, i serveis aliens i propis de prevenció de riscs laborals, en qüestions urgents.
- el personal de serveis en les notaries i registres per al compliment dels serveis essencials.
- el personal de serveis de neteja, manteniment, reparació d'avaries urgents i vigilància, i de recollida, gestió i tractament de residus perillosos, així com de sòlids urbans, recollida i tractament d'aigues residuals, activitats de descontaminació.
- el personal de centres d'acollida a refugiats i en els centres d'estància temporal d'immigrants.
- el personal d'activitats d'abastiment, depuració, conducció, potabilització i sanejament d'aigua.
- el personal indispensable per a la provisió de serveis meteorològics de predicció i observació.
- el personal designat per al servei postal universal.
- el personal de sectors d'importació i subministrament de material sanitari.
- el personal de distribució i lliurament de productes adquirits en comerç per internet, telefònic o correspondència.
dilluns, 30 de març del 2020
dijous, 26 de març del 2020
La prórroga de l'estat d'alarma pel COVID-19 fins el 12 d'abril
A hores d'ara hi ha 45.084 casos actius registrats de COVID-19 a Espanya, dels quals 3.166 són severs o crítics Hi ha hagut més de 4.000 defuncions (gairebé 700 morts diàries). Unes 7.000 s'han recuperat de la infecció, però hom sospita que potser les infeccions detectades són tan sols el 5% del total.
La declaració d'estat d'alarma el 17 de març encara no ha pogut manifestar-se en les estatístiques de casos, per bé que hom interpreta que hom podria arribar a un màxim de defuncions diàries en els propers dies. En tot cas, l'estat d'alarma decretat el 17 de març té una durada límit de 15 dies naturals si no autoritza el Congrés una pròrroga. És per això que ahir el Congrés dels Diputats celebrà un Ple especial (amb tan sols un grapat de diputats assistents i la majoria assistint-hi telemàticament) per debatre la sol·licitud de pròrroga per a uns altres 15 dies que li ha fet el Govern de Pedro Sánchez.
La so·licitud de pròrroga fou aprovada amb 321 vots favorables, 0 en contra i 28 abstencions. Les abstencions, de fet, consideren que les mesures previstes en l'estat d'alarma són insuficients i que caldria aturar tota activitat econòmica no essencial.
En el curs del debat es presentaren set propostes de resolució de l'oposició, però l'única aprovada fou la del PNV per tal que el Govern remeti al Congrés informació setmanal de l'execució de les mesures de contenció del COVID-19 i de mitigació del seu impacte sanitari, econòmic i social.
Les mesures de la pròrroga són en essències les mateixes que les de les dues setmanes prèvies:
- limitació de la lliure circulació de persones al desplaçaments individuals per a activitats essencials d'adquisició d'aliments o productes farmacèutics, d'assistència a centres sanitaris, a llocs de treball, a assitir majors, menors o dependents, o per altres raons de força major degudament justificades.
- suspensió de l'activitat lectiva presencial de tots els centres educatius i de l'obertura al públic de locals i establiments minoristes no essencials.
- obligació dels empleadors a facilitar la prestació laboral per mitjans no presencials.
dimecres, 18 de març del 2020
El Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, sobre l'impacte econòmic i social del COVID-19
A data de 17 de març, hi ha 108.324 casos registrats actius d'infecció per SARS-CoV-2 (HCoV-19), dels quals 6.417 són casos greus o crítics de COVID-19. Des de l'esclat de la pandèmia, el desembre del 2019 a Wuhan, s'han mort de COVID-19 7.992 persones. Espanya és el segon país en nombre de casos actius registrats (més de 10 mil), dels quals 563 són casos greus o crítics (el nombre acumulat de defuncions és de 533). En termes de casos acumulats registrats, Espanya té una taxa de 253 casos per cada milió d'habitants només superada per microestats i microterritoris, i països com Noruega, Suïssa o Itàlia. Encara que es tracta d'una pandèmia, en aquest moments el gros dels casos té lloc a Europa, i és des d'Europa on s'importa aquesta infecció als altres continents, inclòs l'Àsia que va viure la primera fase pre-europea de l'epidèmia durant el mes de febrer. El temps de duplicació de la infecció a Espanya és de 2. És lògic que el 10 de març, el Govern d'Espanya hagués d'aprovar un Decret-Llei per amparar les persones forçades a romandre en el seu domicili per raons sanitàries, i que el 14 de març es declarés un estat d'alarma per disposar el confinament domiciliari i altres mesures de distanciament social de caràcter general. És en aquestes condicions que el 17 de març, el Govern aprovés un nou decret-llei sobre mesures econòmiques i socials davant del COVID-19.
El creixement geomètric de l'epidèmia ha aclaparat les autoritats. Membres del Govern, de fet, han donat positiu per a COVID-19 o bé són contactes de casos confirmats. Han mancat les proves de detecció primerenca i les mesures de contenció focalitzada. Caldrà veure si les mesures de contenció reforçada de caràcter general són efectives.
El primer capítol del Decret Llei del 17 de març estableix mesures de suport a treballadors, famílies i col·lectius vulnerables.
El segon capítol del Decret Llei estableix mesures de flexibilització dels mecanismes d'ajustament temporal d'activitat per evitar acomiadaments.
El tercer capítol estableix mesures de garantia de liquidesa per sostindre l'activitat econòmica.
El quart capítol estableix mesures de suport a la recerca sobre el COVID-19, tant pel que fa a medicaments eficaços com a vaccins. Es constata que el control efectiu de la pandèmia és el primer element determinat per a minimitzar l'impacte econòmic.
L'últim capítol fa referència a mesures addicionals de resposta.
A tres dies de l'establiment de l'estat d'alarma han quedat ben clares les poques reserves socials i econòmiques per suportar una eventualitat de gran envergadura.
diumenge, 15 de març del 2020
L'estat d'alarma del RD 463/2020, de 14 de març
El BOE publica el decret de declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.
El decret arriba força tard, després de dies de dilacions i d'hores d'irresponsabilitat. Diuen fixar-se en el fet que l'11 de març del 2020 l'OMS definí el COVID-19 com a pandèmia internacional. No obstant, des del 25 de febrer, el creixement de casos a Espanya de COVID-19 és exponencial, basat en transmissió local.
La mesura principal del decret és la restricció de la circulació per l'espai públic, que queda restringida: a) Adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris; c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar prestació laboral, professional o empresarial; d) Retorn al lloc de residència habitual; e) Assistència i cura de gent gran, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables; f) Desplaçament a entitats finaceres i d'assegurances; g) Per causa de força major o situació de necessitat; h) Qualsevol altra activitat de natura anàloga, que caldrà fer individualment, tret que s'acompanyi a persones amb discapacitat o per una altra causa justificada.
El decret preveu la necessitat de garantir que els ciutadans puguin accedir al seus llocs de treball i centres de serveis bàsics a través del transport públic.
La durada de l'estat d'alarma és de 15 dies naturals. En aquest període es pretén aconseguir que la progressió geomètrica de la malaltia davalli, de manera que en finalitzar aquest termini el nombre de casos sigui inferior a 600.000 en el conjunt d'Espanya.
dimarts, 3 de març del 2020
L'Arquebisbe Omella de Barcelona presidirà la Conferència Episcopal Espanyola
Aquesta primera setmana de quaresma té lloc l'Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola. El protagonisme de l'Assemblea el té l'aplicació dels nous estatuts de la Conferència, que foren aprovats per l'Assemblea Plenària de novembre passat. És d'acord amb aquests nous estatuts que s'ha fet l'elecció del President de la Conferència per als propers quatre anys (2020-2024).
En la primera votació, ningú no ha rebut els suports exigits. Ha estat en la segona, amb 87 vots emesos, que ha estat elegit president el cardenal Joan Josep Omella (*Queretes, 21.4.1946), arquebisbe de Barcelona. Omella ha rebut 55 vots.
Format al Seminari de Saragossa, i als Centres de Formació dels Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem, fou ordenat sacerdot el 1970. Entre 1990 i 1996 fou Vicari Episcopal a Saragossa. El 1996 fou nomenat bisbe auxiliar de Saragossa, i el 1999 bisbe de Barbastre-Montsó. El 2004 passà a la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño. Des del 2015 és arquebisbe de Barcelona, i des del 2017 cardenal.
dijous, 27 de febrer del 2020
La Taula Bilateral de Diàleg i Acord per a la Resolució del Conflicte Polític
Ahir 26 de febrer tingué lloc al Palau de la Moncloa la constitució de la taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític. Aquesta taula és liderada pel President del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i pel President de la Generalitat, Quim Torra. Els membres del Govern d'Espanya que hi participen són els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias, i els ministres María Jesús Montero, José Luis Ábalos, Salvador Illa i Manuel Castells. Com a representants del Govern de Catalunya hi ha el vicepresident Pere Aragonès, els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró, la dirigent de JxCat Elsa Artadi, la dirigent d'ERC Marta Vilalta, i dos persones properes a Puigdemont i Junqueres com són Josep Maria Jové i Josep Rius.
La reunió d'ahir considera que el conflicte és de natura política i que requereix una solució política. La taula de governs es contempla com a instrument per trobar aquesta solució a través del diàleg, la negociació i l'acord.
Els acords de la reunió d'ahir són de natura metodològica:
- la taula de governs es reunirà mensualment.
- les reunions se celebraran alternativament a Madrid i Barcelona, en les seus oficials dels governs que s'acordin.
- els presidents i vicepresidents habiliten la creació d'un grup de treball integrat per una delegació de cada part. Presidents i vicepresidents s'incorporaran a la taula quan sigui necessari ratificar acords polítics, o quan una de les parts decideixi una altra composició.
- qualsevol acord adoptat al si de la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica.
divendres, 14 de febrer del 2020
Els drets civils i polítics a Catalunya en el 2019
L'Oficina de Drets Civils i Polítics presentava aquesta setmana la memòria corresponent a l'exercici del 2019. L'Oficina és dirigida per Adam Majó Garriga, i això sol ja la situa en plena trinxera civil i polític. Majó és sovint vilipendiat pel "constitucionalisme", però també una part nodrida de l'"esquerra independentista" no li perdona la defecció, com alhora l'"independentisme hiperventilat" el té per un tebi equidistanoide. Que l'Oficina depengui del Vicepresident Pere Aragonès encara atia més aquestes fòbies.
L'Oficina mateixa fou creada el 7 de juny del 2018, i entrà en funcionament l'1 d'octubre (primer aniversari de l'1-O). Si el nom de Majó no deixa indiferent, tampoc no ho fan els noms de vocals com Sonia Andolz, Andrés García Berrio o Magda Oranich. El 5 de febrer del 2019 es creà el Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics. Els membres del Consell Assesor són experts independents.
Durant el 2019, l'Oficina ha gestionat 283 actuacions, la majoria de les quals (190) ho són per "vulneració del dret de participació política". Hi segueixen casos de vulneració de la llibertat d'expressió (31), de la lliure circulació (18), d'infraccions de cossos i forces de seguretat (14), de vulneracions del dret a l'honor (2), de la tutela judicial efectiva (2), de la llibertat religiosa (2) o de la pluralitat lingüística (1). El mes amb més actuacions fou l'abril (94) seguit de l'octubre (38, segon aniversari).
L'Oficina va fer una "cartografia de la repressió de l'1-O" que comptabilitzava 1221 diagnòstics (2 conjuntivitis per gas pebre, 76 trastorns d'impacte emocional i 1.143 traumatismes).
L'Oficina també ha elaborat una llista dels servidors públics afectats per causes judicials vinculades amb l'1-O. Són un total de 97, dels quals 29 ho són pel Jutjat 13 de Barcelona, 19 pel Tribunal Suprem, 8 pel TSJC i 8 per l'Audiència Nacional.
En el marc d'aquesta cartografia es comptabilitzen més de 2.000 persones represaliades arran de l'1-O: 12 persones condemnades, 9 persones exiliades, 1 president pendent d'inhabilitació ferma, 1 persona confinada fins el 28 de maig del 2019, 1491 persones ferides, 308 persones detingudes, 144 pàgines web tancades i més de 817 persones investigades.
L'Oficina elaborà una cartografia de la intolerància política, a partir de denúncies rebudes directament, recerques fetes per l'Oficina, el recull fet pel col·lectiu ComuniCATs, l'anuari MediaCat, l'informe d'Impulso Ciudadano i dades referides pels partits polítics. Dels 655 punts d'intolerància política, 286 consisteixen en atacs vandàlics contra entitats, 158 atacs contra la integritat física, 105 actes vandàlics contra particulars, 98 intimidacions (+insults i amenaces), 8 actes de vandalisme polític. Des de març del 2017 hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics. En el 2019 els atacs s'han multiplicat en el darrer quatrimestre (28 al setembre, 32 a l'octubre, 23 al novembre i 35 al desembre). En la majoria de casos es tracta de pintades. De llarg, el partit més afectat ha estat el PSC (amb 125 atacs) seguit d'ERC (amb 47 atacs).
dimecres, 12 de febrer del 2020
Quod barbari non fecerunt SARS-CoV-2 fecit
Si la situació actual del brot de malaltia coronavírica 2019 sembla indicar que s'ha aconseguit restringir el brot a la Xina i que fins i tot en aquell país comença a davallar el ritme de noves infeccions, el cert és que es fa difícil fer un pronòstic sobre el que passarà. Un vaccí específic contra aquest virus podria trigar any i mig, i llavors és possible que el virus hagi esdevingut pandèmic, com els altres quatre coronavirus humans que circulen, però aquest cinquè amb una notable virulència. No seria la fi del món. Però tothom pateix per veure's associat al virus i a la seva dispersió. És en aquest context que s'entenen les baixes d'expositors del Mobile World Congress. Un macroesdeveniment amb gent vinguda de tot el món pot constituir un focus de contagi, i qualsevol sospita seria un daltabaix per organitzadors i expositors. A més, si hi ha baixes significatives d'expositors, la fira perd gràcia.
Així doncs, el MWC, que es feia a Barcelona des del 2006, i que des del 2012 havia patit accions de boicot en forma de vagues del transport, de protestes populistes o fins i tot de reivindicacions nacionalistes, cau ara sota l'amenaça incerta del SARS-CoV-2. Cert és que la setmana passada mateixa el virus es passejà per l'Aeroport de Barcelona. Però fins i tot sense aquest precent, ni sense els dos casos registrats a Espanya, el que ha acabat de fer tancar MWC-2020 ha estat la retirada d'expositors ben emblemàtics.
GSMA ha emès un comunicat significatiu el dia de Santa Eulàlia. Ha recordat la participació del GSMA en l'ecosistema format per indústria, governs, ministeris, polítics, operadors i líders econòmics. La cancel·lació de l'edició del 2020 s'ha fet bo i reconeixement "l'ambient segur i sa de Barcelona i d'Espanya", i s'ha fet per "la preocupació global en relació al brot de coronavirus, la preocupació sobre els viatges i d'altres circumstàncies". El comunicat té paraules de record pels afectats a la Xina i a tot el món. També hi ha un compromís per treballar per la MWC Barcelona 2021.
dissabte, 8 de febrer del 2020
Quaranta-quatre punts per al reencontre
El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, ha aprofitat l'estada a Barcelona per reunir-se amb els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació provincial i d'associacions empresarials i sindicals. El diari El País publica els punts de l'anomenada Agenda para el Reencuentro. Són un total de 44 i s'estructuren en diversos blocs.
Bloc A) Diàleg polític i regeneració institucional:
- 1. Obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya.
- 2. Evitar la judicialització de la política.
- 3. Impuls a la regeneració democràtica.
- 4. Compromís amb la memòria democràtica.
Bloc B) Finançament autonòmic.
- 5. Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic.
- 6. Millora dels objectius de dèficit.
- 7. Acompliment dels compromisos d'investiment.
- 8. Autonomia financera i tributària de Catalunya.
Bloc C) Millora de la cooperació.
- 9. Reducció de la conflictivitat institucional.
- 10. Impuls a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i demandes de traspassos i desenvolupaments estatutaris.
- 11. Acompliment dels acords sobre compensacions assolits en matèria econòmica.
- 12. Coordinació en matèria d'acció exterior.
- 13. Descentralització d'ajuts i subvencions.
- 14. Unitat de mercat.
- 15. Reforma del sector elèctric i suport a la indústria.
- 16. Política comercial.
- 17. Facilitar el vot dels residents en l'exterior.
- 18. Suport a les administracions locals.
- 19. Col·laboració en matèria cultural.
- 20. Llei de l'Esport.
- 21. IVA deduïble de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 22. Multiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 23. Suport als Jocs Olímpics d'Hivern 2030.
- 24. Suport al Mobile World Congress.
Bloc D) Política social i suport als serveis públics:
- 25. Llei d'Educació.
- 26. Gestió autonòmica del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials.
- 27. Lleis del tercer sector i del voluntariat.
- 28. Fons d'Ajut Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD).
- 29. Taxes judicials i assistència jurídica gratuïta.
- 30. Finançament dels Mossos d'Esquadra.
- 31. Finançament del Sistema Nacional de Salut.
- 32. Finançament del Sistema Nacional de Dependència.
- 33. Millora de les polítiques actives d'ocupació.
- 34. Suport als Centres Especials de Treball.
- 35. Atenció a les persones refugiades.
- 36. Fons d'Asil, Migració i Integració.
- 37. Programa de Desenvolupament Rural.
- 38. Assistència sanitària universal bàsica.
- 39. Lluita contra la pobresa energètica.
Bloc E) Impuls a les infrastructures:
- 40. Millora de l'investiment en matèria ferroviària.
- 41. Impuls a les infrastructures portuàries.
- 42. Suport a l'activitat aeroportuària.
- 43. Polítiques d'habitatge.
Bloc F) Suport davant de les catàstrofes naturals:
- 44. Ajuts per a les províncies afectades pels incendis a la Ribera d'Ebre, la Dana i la borrasca Gloria.
Bloc A) Diàleg polític i regeneració institucional:
- 1. Obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya.
- 2. Evitar la judicialització de la política.
- 3. Impuls a la regeneració democràtica.
- 4. Compromís amb la memòria democràtica.
Bloc B) Finançament autonòmic.
- 5. Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic.
- 6. Millora dels objectius de dèficit.
- 7. Acompliment dels compromisos d'investiment.
- 8. Autonomia financera i tributària de Catalunya.
Bloc C) Millora de la cooperació.
- 9. Reducció de la conflictivitat institucional.
- 10. Impuls a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i demandes de traspassos i desenvolupaments estatutaris.
- 11. Acompliment dels acords sobre compensacions assolits en matèria econòmica.
- 12. Coordinació en matèria d'acció exterior.
- 13. Descentralització d'ajuts i subvencions.
- 14. Unitat de mercat.
- 15. Reforma del sector elèctric i suport a la indústria.
- 16. Política comercial.
- 17. Facilitar el vot dels residents en l'exterior.
- 18. Suport a les administracions locals.
- 19. Col·laboració en matèria cultural.
- 20. Llei de l'Esport.
- 21. IVA deduïble de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 22. Multiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 23. Suport als Jocs Olímpics d'Hivern 2030.
- 24. Suport al Mobile World Congress.
Bloc D) Política social i suport als serveis públics:
- 25. Llei d'Educació.
- 26. Gestió autonòmica del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials.
- 27. Lleis del tercer sector i del voluntariat.
- 28. Fons d'Ajut Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD).
- 29. Taxes judicials i assistència jurídica gratuïta.
- 30. Finançament dels Mossos d'Esquadra.
- 31. Finançament del Sistema Nacional de Salut.
- 32. Finançament del Sistema Nacional de Dependència.
- 33. Millora de les polítiques actives d'ocupació.
- 34. Suport als Centres Especials de Treball.
- 35. Atenció a les persones refugiades.
- 36. Fons d'Asil, Migració i Integració.
- 37. Programa de Desenvolupament Rural.
- 38. Assistència sanitària universal bàsica.
- 39. Lluita contra la pobresa energètica.
Bloc E) Impuls a les infrastructures:
- 40. Millora de l'investiment en matèria ferroviària.
- 41. Impuls a les infrastructures portuàries.
- 42. Suport a l'activitat aeroportuària.
- 43. Polítiques d'habitatge.
Bloc F) Suport davant de les catàstrofes naturals:
- 44. Ajuts per a les províncies afectades pels incendis a la Ribera d'Ebre, la Dana i la borrasca Gloria.
dilluns, 27 de gener del 2020
L'acta del diputat Quim Torra
Avui hi havia convocat Ple al Parlament de Catalunya i ha acabat d'esclatar la crisi motivada per la condemna del President de la Generalitat Quim Torra a una pena d'inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És cert que aquella sentència encara no és ferma, però Cs i PP recorregueren a la Junta Electoral per fer-la efectiva. Després d'un circuit d'escrits entre la Junta Electoral Provincial i Central, i diverses sales del Tribunal Suprem, la Junta Electoral Provincial de Barcelona disposà la retirada de l'acta de diputat a Quim Torra.
La Secretaria General del Parlament, avui mateix, ha disposat la substitució de Quim Torra per Maria Senserrich. La Mesa del Parlament ha acceptat aquest criteri, bo i mantenint que Torra continua com a President de la Generalitat malgrat no sigui diputat. La decisió de la Mesa compta amb el suport d'ERC, PSC i Comuns. Cs i PP defensen que Torra tampoc ja no seria President de la Generalitat, i que caldria procedir a convocar una ronda de consultes per triar nou candidat a la Presidència. JxCat defensa l'acta de diputat de Torra, com també ho fa la CUP.
Les rodes de premsa de Sergi Sabrià (ERC) i d'Albert Batet (JxCat) mostren el cisma existent en l'independentisme central. No es tractaria d'una mera confrontació entre ERC i JxCat. Seria també una confrontació entre el President del Parlament, Torrent, i el President de la Generalitat, Torra, a més d'una confrontació entre el President Torrent i el Vicepresident del Parlament Josep Costa (JxCat). La topada no es manifesta únicament en el Govern de la Generalitat, en la Mesa del Parlament o en el mateix Ple del Parlament, sinó també al Parc de la Ciutadella. L'ANC ha convocat una concentració davant del Parlament, i els Mossos s'hi han desplegat.
Ara mateix, l'atenció l'hauríem de posar al carrer: concentrament, al Parc de la Ciutadella i a Plaça Urquinaona. Però més enllà caldrà veure quin és el comportament físic de l'independentisme més exaltat davant d'ERC i els seus militants. I també el capteniment d'aquests militants amb aquests sectors.
Què farà ara Quim Torra? El President Torrent li ha denegat el dret de vot en aquest Ple (on es voten, entre d'altres coses, els Pressupostos del Parlament). La líder de l'oposició, Lorena Roldán, i el grup de Cs han escridassat Torra com a "delinqüent". Torra podria optar per dissoldre el Parlament, i potser aquesta seria la mesura més lògica, que alhora serviria per dirimir en les urnes les querelles internes d'independentistes i constitucionalistes. Però també hi ha una línia de resistència, que es podria manifestar en una major connexió de Torra amb l'ANC i amb les estructures de la República que presideix Carles Puigdemont. Aquesta resistència també es podria manifestar en accions legals contra les decisions del President del Parlament i dels òrgans tècnics de la Cambra, tal com deixava anar l'advocat Torra, Gonzalo Boye.
PP i Cs confien que aquesta crisi esberli l'independentisme, però l'objectiu central és desgastar el Govern Sánchez i les majories de progrés a les administracions autonòmiques i locals. Paradoxalment, un posició presidencial de Sánchez podria enfortir la posició del PSOE al conjunt d'Espanya i la del PSC a Catalunya.
diumenge, 19 de gener del 2020
La cimera de Berlin: Líbia entre Trípoli i Tobruc
Avui ha arrencat a Berlín una "Libyen-Konference", presentada com una cimera internacional sobre la "qüestió líbia". També és una cimera nacional, és clar. Així doncs, el protagonisme, en principi, el tenen els dirigents dels dos principals bàndols confrontats: el cap del Govern d'Acord Nacional, el primer ministre Fayez Sarraj, i el comandant de l'Exèrcit Nacional Libi, Khalika Haftar. Formalment, el Govern d'Acord Nacional és reconegut internacionalment, mentre que l'Exèrcit Nacional Libi és considerat un "bàndol rebel". Però l'Exèrcit Nacional Libi controla la major part del territori de Líbia, es considera el braç armat de la Cambra de Representants i del govern que aquesta reconeix amb seu provisional a Tobruc.
Abans de l'inici de la Conferència, la cancellera alemanya Angela Merkel i el seu ministre d'Exteriors, Heiko Maas, han tingut trobades separades amb Sarraj i amb Haftar.
La Conferència de Berlín cerca aprovar un comunicat en el que es demana la no-interferència en el conflicte de països tercers, la represa de converses per a un armistici efectiu i concret i el rellançament d'un procés polític per assolir-hi la pau. Així doncs, es faria una crida a totes les parts implicades a fer esforços per suspendre sostingudament les hostilitats i encaminar-se a una desescalada i a un eventual alto al foc permanent.
Les negociacions de la Cimera s'estructuren al voltant de 55 punts. La convocatòria de la Cimera fou precipitada per l'anunci de Turquia d'implicar-se directament en el suport al govern de Sarraj. En les darreres setmanes, els avenços de l'Exèrcit Nacional Libi en el control dels ports de la Tripolitània des d'on s'exporta petroli, han allunyat efectivament l'espectre d'una intervenció turca. El petroli és el recurs estratègic de Líbia, el motor per als diversos bàndols, i per les adhesions i desafeccions de governs i moviments estrangers.
La Cimera de Berlín arriba tan sols uns dies després de la Cimera de Moscou, que conclogué precipitadament dimarts passat en retirar-s'hi Haftar, que no volgué signar l'acord d'alto al foc que li proposaven Rússia i Turquia.
En la conferència auspiciada pel Govern Federal Alemany hi són convidats delegats dels Estats Units, de Rússia, de Xina, del Regne Unit, de França, d'Itàlia, de la Unió Europea, de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga Àrab, de la República del Congo, d'Algèria, d'Egipte, dels Emirats Àrabs Units i de Turquia. Turquia és representada pel President Recep Tayyip Erdoğan. Rússia ho és pel President Vladimir Putin. Els Estats Units hi han enviat al Secretari d'Estat Mike Pompeo. El Regne Unit al seu Primer Ministre Boris Johnson. França al President Emmanuel Macron. La Unió Europea a la Presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen.
diumenge, 12 de gener del 2020
El segon govern Sánchez arrencarà el 13 de gener del 2020
Demà dilluns prendrà possessió el segon govern de Pedro Sánchez, investit president del Govern pel Congrés de Diputats de la XIV Legislatura del règim del 1978. Es tracta del primer govern de coalició (PSOE - Unides Podem) del règim del 1978, i el primer que incorpora ministres comunistes des del govern Negrín de fa 81 anys.
Aquesta és la seva composició:
- President del Govern: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972; PSOE).
- Vicepresidenta primera del Govern i Ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica: María del Carmen Calvo Poyato (*Cabra, 7.6.1957; PSOE).
- Vicepresident segon del Govern i Ministre de Drets Socials i Agenda 2030: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978; Podemos).
- Vicepresidenta tercera del Govern i Ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital: Nadia María Calviño Santamaría (*A Coruña, 3.10.1968; Independent).
- Vicepresidenta quarta del Govern i Ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic: Teresa Ribera Rodríguez (*Madrid, 19.5.1969; PSOE).
- Ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: María Aránzazu González Laya (*Donosti, 22.5.1969; Independent).
- Ministre de Justícia: Juan Carlos Campo Moreno (*Osuna, 17.10.1961; PSOE).
- Ministra de Defensa: María Margarita Robles Fernández (*León, 10.11.1956; Independent).
- Ministra d'Hisenda i Portaveu del Govern: María Jesús Montero Cuadrado (*Sevilla, 4.2.1968; PSOE).
- Ministre d'Interior: Fernando Grande-Marlaska Gómez (*Bilbo, 26.7.1962; Independent).
- Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: José Luis Ábalos Meco (*Torrent, 9.12.1959; PSOE).
- Ministra d'Educació i Formació Professional: María Isabel Celaá Diéguez (*Bilbo, 23.5.1949; PSE-EE).
- Ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions: José Luis Escrivá Belmonte (*Albacete, 1960; Independiente).
- Ministre d'Universitats: Manuel Castells Oliván (*Hellín, 9.2.1942).
- Ministre de Treball i Economia Social: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971; PCG).
- Ministra d'Indústria, Comerç i Turisme: María Reyes Maroto Illera (*Medina del Campo, 19.12.1973; PSOE).
- Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Luis Planas Puchades (*València, 20.11.1952; PSOE).
- Ministra de Política Territorial i Funció Pública: Carolina Darias San Sebastián (*Las Palmas de Gran Canaria, 25.11.1965; PSOE).
- Ministre de Cultura i Esport: José Manuel Rodríguez Uribes (*València, 9.10.1968; PSOE).
- Ministre de Sanitat: Salvador Illa Roca (*La Roca del Vallès, 5.5.1966; PSC).
- Ministre de Ciència i Innovació: Pedro Francisco Duque Duque (*Madrid, 14.3.1963; Independent).
- Ministra d'Igualtat: Irene María Montero Gil (*Madrid, 13.2.1988; Podemos).
- Ministre de Consum: Alberto Carlos Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985; PCE).
Aquesta és la seva composició:
- President del Govern: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972; PSOE).
- Vicepresidenta primera del Govern i Ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica: María del Carmen Calvo Poyato (*Cabra, 7.6.1957; PSOE).
- Vicepresident segon del Govern i Ministre de Drets Socials i Agenda 2030: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978; Podemos).
- Vicepresidenta tercera del Govern i Ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital: Nadia María Calviño Santamaría (*A Coruña, 3.10.1968; Independent).
- Vicepresidenta quarta del Govern i Ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic: Teresa Ribera Rodríguez (*Madrid, 19.5.1969; PSOE).
- Ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: María Aránzazu González Laya (*Donosti, 22.5.1969; Independent).
- Ministre de Justícia: Juan Carlos Campo Moreno (*Osuna, 17.10.1961; PSOE).
- Ministra de Defensa: María Margarita Robles Fernández (*León, 10.11.1956; Independent).
- Ministra d'Hisenda i Portaveu del Govern: María Jesús Montero Cuadrado (*Sevilla, 4.2.1968; PSOE).
- Ministre d'Interior: Fernando Grande-Marlaska Gómez (*Bilbo, 26.7.1962; Independent).
- Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: José Luis Ábalos Meco (*Torrent, 9.12.1959; PSOE).
- Ministra d'Educació i Formació Professional: María Isabel Celaá Diéguez (*Bilbo, 23.5.1949; PSE-EE).
- Ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions: José Luis Escrivá Belmonte (*Albacete, 1960; Independiente).
- Ministre d'Universitats: Manuel Castells Oliván (*Hellín, 9.2.1942).
- Ministre de Treball i Economia Social: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971; PCG).
- Ministra d'Indústria, Comerç i Turisme: María Reyes Maroto Illera (*Medina del Campo, 19.12.1973; PSOE).
- Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Luis Planas Puchades (*València, 20.11.1952; PSOE).
- Ministra de Política Territorial i Funció Pública: Carolina Darias San Sebastián (*Las Palmas de Gran Canaria, 25.11.1965; PSOE).
- Ministre de Cultura i Esport: José Manuel Rodríguez Uribes (*València, 9.10.1968; PSOE).
- Ministre de Sanitat: Salvador Illa Roca (*La Roca del Vallès, 5.5.1966; PSC).
- Ministre de Ciència i Innovació: Pedro Francisco Duque Duque (*Madrid, 14.3.1963; Independent).
- Ministra d'Igualtat: Irene María Montero Gil (*Madrid, 13.2.1988; Podemos).
- Ministre de Consum: Alberto Carlos Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985; PCE).
dimarts, 7 de gener del 2020
El Congrés investeix Pedro Sánchez president amb 167 vots
Pedro Sánchez perdé dues eleccions generals, les del 20 de desembre del 2015 i les del 26 de juny del 2016. En la primera ocasió, fou ell qui desblocà la XI Legislatura, en presentar-se a la investidura, en la qual tan sols assolí els suports del PSOE, Cs, CC i NC. En la segona ocasió, el fet d'oposar-se a la investidura de Mariano Rajoy, li valgué la destitució com a líder del PSOE. En aquesta mateixa legislatura, Sánchez aconseguí recuperar el lideratge del PSOE i feu triomfar una moció de censura contra Rajoy el juny del 2018, aconseguint el suport de 180 diputats (PSOE, UP, ECP, ERC, PDeCat, En Marea, EAJ-PNV, Compromís, EH-Bildu i NC). Però, sense una majoria suficient per aprovar pressupostos, el febrer del 2019 donà per acabada aquella XII Legislatura.
Pedro Sánchez, després, ha guanyat dues eleccions generals en el 2019. En la primera ocasió, la investidura fracassà en no aconseguir més suports que el del PSOE i el del PRC. En la segona ocasió, la investidura ha reeixit.
En la votació d'avui, 7 de gener, Pedro Sánchez tenia prou amb la majoria simple, és a dir amb la mateixa majoria que assolí en la votació del 5 de gener. Les posicions s'han repetit, amb l'únic afegit que avui sí ha acudit al Ple la diputada Aïna Vidal. Així doncs, Pedro Sánchez ha aconseguit el suport de 167 diputats (els 120 del PSOE, els 26 d'UP, els 7 d'ECP, els 6 d'EAJ-PNV, els 2 de MP-Equo, els 2 d'ECP, l'1 de NC, l'1 de Compromís, l'1 de BNG i l'1 de TE). Aquests 167 diputats superen als 165 que hi han votat en contra (PP, VOX, Cs, JxCat, CUP, CC, UPN, PRC). L'oposició, però, es fixa particularment en les 18 abstencions (13 d'ERC i 5 de Bildu) per considerar que Sánchez ha esdevingut president gràcies als independentistes.
Pedro Sánchez, després, ha guanyat dues eleccions generals en el 2019. En la primera ocasió, la investidura fracassà en no aconseguir més suports que el del PSOE i el del PRC. En la segona ocasió, la investidura ha reeixit.
En la votació d'avui, 7 de gener, Pedro Sánchez tenia prou amb la majoria simple, és a dir amb la mateixa majoria que assolí en la votació del 5 de gener. Les posicions s'han repetit, amb l'únic afegit que avui sí ha acudit al Ple la diputada Aïna Vidal. Així doncs, Pedro Sánchez ha aconseguit el suport de 167 diputats (els 120 del PSOE, els 26 d'UP, els 7 d'ECP, els 6 d'EAJ-PNV, els 2 de MP-Equo, els 2 d'ECP, l'1 de NC, l'1 de Compromís, l'1 de BNG i l'1 de TE). Aquests 167 diputats superen als 165 que hi han votat en contra (PP, VOX, Cs, JxCat, CUP, CC, UPN, PRC). L'oposició, però, es fixa particularment en les 18 abstencions (13 d'ERC i 5 de Bildu) per considerar que Sánchez ha esdevingut president gràcies als independentistes.
diumenge, 5 de gener del 2020
El primer debat d'investidura de Pedro Sánchez: 166 vots a favors, 165 en contra i 18 abstencions
La primera votació d'investidura de la XIV legislatura d'Espanya ha conclòs amb l'obtenció d'una majoria simple per part del candidat Pedro Sánchez. La xifra és insuficient, ja que s'exigia una majoria absoluta. Sánchez ha obtingut 166 vots favorables, però la suma de vots en contra (165) i d'abstencions (18) és de 183.
Pedro Sánchez ha aconseguit el suport del PSOE (120 escons), d'Unidas Podemos (26), de Catalunya En Comú (7), d'EAJ-PNV (6), de Maís País-Equo (2), de En Común-Podemos-IU (2), de Compromís (1), de BNG (1), de Nueva Canarias (1) i de Teruel Existe (1).
Els vots contraris a la investidura de Sánchez han estat del PP (88), VOX (52), Cs (10), JxCat (8), CUP (2), UPN (2), Coalición Canaria (1) i PRC (1).
S'han abstingut ERC (13) i EH Bildu (5).
En aquesta primera votació, una abstenció equivalia a un vot negatiu.
Durant bona part del debat d'investidura s'han repetit fal·làcies d'associació de banda a banda. Paga la pena, doncs, desglossar aquests tres blocs de votació. Els vots favorables a Pedro Sánchez integren formacions que participaran en el govern (PSOE, UP-ECP-EC), formacions que s'hi senten representades (Más País-Equo, Compromís, Nueva Canarias) i d'altres que el consideren l'opció necessària per superar la situació actual de blocatge (EAJ-PNV, BNG i Teruel Existe).
De les formacions que hi han votat en contra cal distingir les de les forces constitucionalistes (PP, VOX, Cs, UPN, CC i PRC) d'aquelles forces que voten en contra de Sánchez precisament perquè el veuen com un candidat constitucionalista (JxCat i CUP).
Pel que fa a les abstencions, la voluntat d'ERC i d'EH-Bildu és expressar una voluntat de diàleg amb el govern Sánchez, bo i assenyalant que no és pas ni el seu govern ni la seva millor opció.
Dimarts es farà una nova votació després d'un segon debat d'investidura abreujat. Si es repeteixen els vots d'avui, Sánchez seria investit president.
Pedro Sánchez ha aconseguit el suport del PSOE (120 escons), d'Unidas Podemos (26), de Catalunya En Comú (7), d'EAJ-PNV (6), de Maís País-Equo (2), de En Común-Podemos-IU (2), de Compromís (1), de BNG (1), de Nueva Canarias (1) i de Teruel Existe (1).
Els vots contraris a la investidura de Sánchez han estat del PP (88), VOX (52), Cs (10), JxCat (8), CUP (2), UPN (2), Coalición Canaria (1) i PRC (1).
S'han abstingut ERC (13) i EH Bildu (5).
En aquesta primera votació, una abstenció equivalia a un vot negatiu.
Durant bona part del debat d'investidura s'han repetit fal·làcies d'associació de banda a banda. Paga la pena, doncs, desglossar aquests tres blocs de votació. Els vots favorables a Pedro Sánchez integren formacions que participaran en el govern (PSOE, UP-ECP-EC), formacions que s'hi senten representades (Más País-Equo, Compromís, Nueva Canarias) i d'altres que el consideren l'opció necessària per superar la situació actual de blocatge (EAJ-PNV, BNG i Teruel Existe).
De les formacions que hi han votat en contra cal distingir les de les forces constitucionalistes (PP, VOX, Cs, UPN, CC i PRC) d'aquelles forces que voten en contra de Sánchez precisament perquè el veuen com un candidat constitucionalista (JxCat i CUP).
Pel que fa a les abstencions, la voluntat d'ERC i d'EH-Bildu és expressar una voluntat de diàleg amb el govern Sánchez, bo i assenyalant que no és pas ni el seu govern ni la seva millor opció.
Dimarts es farà una nova votació després d'un segon debat d'investidura abreujat. Si es repeteixen els vots d'avui, Sánchez seria investit president.
dissabte, 4 de gener del 2020
Expedient 251/628 - la Junta Electoral Central i debats d'investidura
El 19 de desembre del 2019, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dictà la sentència del procediment abreujat contra el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla, per la qüestió de la retirada d'una pancarta de suport als presos del Procés del balcó del Palau de la Generalitat. Torra era declarat culpable d'un delicte de desobediència contra l'Administració Pública per no haver-la retirat amb prou celeritat, i se li imposava una pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius.
La sentència del TSJC no és ferma, i Torra havia anunciat la intenció d'interposar-hi un recurs davant del Tribunal Suprem. El PP, Cs i VOX feren sol·licituds davant de la Junta Electoral Provincial de Barcelona per tal que es procedís al cessament de Torra com a diputat electe del Parlament de Catalunya. Interpretaven també que aquest cessament comportava la destitució com a President de la Generalitat. La Junta Electoral de Barcelona desestimà aquestes sol·licituds.
Llavors, PP, Cs i VOX continuaren el procediment davant de la Junta Electoral Central. De la reunió d'ahir de la JEC s'ha avançat un acord sobre el cas Torra (expedient 251/628) però també sobre el cas Junqueras. En el cas d'Oriol Junqueras, la JEC el considera inhabilitat per a prendre possessió de l'acta d'eurodiputat i, en conseqüència, li denega la immunitat associada a aquest càrrec representatiu.
Pel que fa a l'expedient 251/628, la JEC declara que la sentència del TSJC implica automàticament la inelegibilitat sobrevinguda de Torra. Així doncs, la JEC acordaria deixar sense efecte la credencial de diputat electe a Torra. Correspondria, doncs, a la Junta Electoral Provincial de Barcelona de declarar la vacant corresponent i d'expedir la credencial al següent candidat de la llista de Junts per Catalunya.
Dels 13 membres de la JEC, n'hi ha 6 que presentaran un vot particular. Aquests 6 membres de la JEC consideren que les juntes electorals no poden adoptar les resolucions que exigien PP, Cs i VOX.
L'acord de la JEC no és aplicable fins que sigui publicat. Tot i amb tot, Lorena Roldán, de Cs, ja es refereix a Torra com a "ex-president de la Generalitat". El cas és que Torra ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta decisió davant del Tribunal Suprem. Queda per veure quina serà l'actuació de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, però també de la Mesa del Parlament. La Mesa del Parlament s'ha reunit avui a les 13h. A les 13h30 ho ha fet la Junta de Portaveus. Hi ha convocat un Ple del Parlament a les 17h, amb un únic punt de l'ordre del dia:
- la compareixença del president de la Generalitat davant el Ple "amb motiu de l'agressió a l'Estatut d'Autonomia i les institucions catalanes.
PP, Cs i VOX han considerat aquesta compareixença com un desafiament en ell mateix. També han aixecat polseguera les declaracions d'Adriana Lastra, del PSOE, qüestionant la competència de la JEC en la matèria. Comentaristes d'esquerres han assenyalat que han estat els membres conservadors de la JEC els qui han imposat aquest acord, i que fins i tot els primers en anunciar-ho fossin dirigents del PP. Per a alguns, es tractaria d'una maniobra per impedir la investidura de Pedro Sánchez i per sabotejar possibles acords pressupostaris en perjudici dels interessos de les classes adinerades.
La polarització entre progressistes i conservadors es manifesta intensament en el debat d'investidura que ha començat aquest matí en el Congrés. Això paradoxalment podria facilitar la investidura de Sánchez.
divendres, 3 de gener del 2020
La investidura del cap de setmana de Reis
La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ha convocat el debat d'investidura de la XIV Legislatura per als dies 4-7 de gener, és a dir en el cap de setmana de Reis. Si bé és cert que ja feia dies que el Rei, a través de Batet, havia proposat com a candidat a la Presidència del Govern a l'actual president en funcions i secretari general del partit més votat, Pedro Sánchez, aquest havia indicat que no es presentaria a un debat d'investidura sense assegurar-se prèviament la majoria simple. Les converses dels darrers dies i, particularment, la decisió del Consell Nacional d'ERC d'ahir mateix, sembla indicar l'existència d'aquesta majoria simple, a través de la suma de vots afirmatius i abstencions. Però garanties més sòlides han caigut en altres ocasions.
Sigui com sigui, demà dissabte 4, a les 9.00h, el Congrés dels Diputats començarà un debat d'investidura. Un dels secretaris de la Mesa llegirà la proposta de candidat signada pel Rei i contrasignada per Batet. Seguidament, intervindrà el candidat Pedro Sánchez que, sense limitació de temps, exposarà el programa polític del Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos.
El debat continuarà amb les intervencions, de 30 minuts cadascuna, dels portaveus dels diferents grups parlamentaris:
- Grupo Parlamentario Popular.
- Grupo Parlamentario VOX.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común.
- Grupo Parlamentario Plural, en nom del qual parlaran representants de Junts per Catalunya, Más País, Coalición Canaria, Nueva Canarias, Més Compromís, Bloque Nacionalista Galego, Partido Regionalista de Cantabria i Teruel Existe.
- Grupo Parlamentario Republicano.
- Grupo Parlamentario Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV).
- Grupo Parlamentario Euskal Herria-Bildu.
- Grupo Parlamentario Mixto, en nom del qual parlaran representants de la CUP, Navarra Suma i Foro de Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Socialista.
Pedro Sánchez podrà respondre a aquestes intervencions en el moment que ho sol·liciti. Els portaveus disposaran d'una possibilitat de rèplica de 10 minuts a les intervencions del Candidat.
És materialment impossible que dissabte quedi conclòs el debat, de manera que el diumenge 5, a les 9.00 h, es reprendria la sessió amb els grups que no hagin intervingut dissabte. En finalitzar les intervencions, es produirà la votació, que serà a viva veu. Com que diumenge Sánchez necessita una majoria absoluta dels vots (que el "sí" superi a "no"+abstencions), és pràcticament segur que caldrà un segon debat d'investidura.
El segon debat d'investidura tindria lloc el dimarts dia 7. En aquest segon debat, Sánchez podrà fer un intervenció de 10 minuts, i cadascun dels portaveus una de 5 minuts. La votació de dimarts, previsiblement, farà que Sánchez sigui investit president del Govern.
Sigui com sigui, demà dissabte 4, a les 9.00h, el Congrés dels Diputats començarà un debat d'investidura. Un dels secretaris de la Mesa llegirà la proposta de candidat signada pel Rei i contrasignada per Batet. Seguidament, intervindrà el candidat Pedro Sánchez que, sense limitació de temps, exposarà el programa polític del Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos.
El debat continuarà amb les intervencions, de 30 minuts cadascuna, dels portaveus dels diferents grups parlamentaris:
- Grupo Parlamentario Popular.
- Grupo Parlamentario VOX.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común.
- Grupo Parlamentario Plural, en nom del qual parlaran representants de Junts per Catalunya, Más País, Coalición Canaria, Nueva Canarias, Més Compromís, Bloque Nacionalista Galego, Partido Regionalista de Cantabria i Teruel Existe.
- Grupo Parlamentario Republicano.
- Grupo Parlamentario Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV).
- Grupo Parlamentario Euskal Herria-Bildu.
- Grupo Parlamentario Mixto, en nom del qual parlaran representants de la CUP, Navarra Suma i Foro de Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Socialista.
Pedro Sánchez podrà respondre a aquestes intervencions en el moment que ho sol·liciti. Els portaveus disposaran d'una possibilitat de rèplica de 10 minuts a les intervencions del Candidat.
És materialment impossible que dissabte quedi conclòs el debat, de manera que el diumenge 5, a les 9.00 h, es reprendria la sessió amb els grups que no hagin intervingut dissabte. En finalitzar les intervencions, es produirà la votació, que serà a viva veu. Com que diumenge Sánchez necessita una majoria absoluta dels vots (que el "sí" superi a "no"+abstencions), és pràcticament segur que caldrà un segon debat d'investidura.
El segon debat d'investidura tindria lloc el dimarts dia 7. En aquest segon debat, Sánchez podrà fer un intervenció de 10 minuts, i cadascun dels portaveus una de 5 minuts. La votació de dimarts, previsiblement, farà que Sánchez sigui investit president del Govern.
dimecres, 1 de gener del 2020
Bon any 2020!! Feliços anys vint!!
Bon any 2020! Sí, és cert que a dreta llei enguany tanca la segona dècada del segle XXI o, si es vol, tanca la dècada CCII de l’era comuna. Però, cap i cua, avui comencem “els anys vint” o, si volem ser més precisos, “els anys vint del segle XXI”. Els comencem amb el record dels darrers anys vint, els anys vint del segle XX, que ha deixat una imatge d’anys bojos o d’anys feliços, contrastant amb l’experiència de la Gran Guerra del 1914 al 1918 i amb l’experiència de la Gran Depressió que arrencà en el 1929: una dècada el conformisme de la qual així com del desencís davant d’aquest conformisme queda retratada en “The Great Gatsby”, obra publicada el 1925, al bell mig de la dècada. Com que ara som ben bé al començament dels nostres anys vint, ben poc podem atribuir-los cap simplificació del broc gros. Alguns parlen de l’espectre d’una nova recessió econòmica, però tal fet, després d’haver parlat i viscut la Gran Recessió del 2008, manca d’espectacularitat. D’altres indiquen l’emergència climàtica, però no ens enganyem en això que les alertes ja havien estat posades damunt de la taula mediàtica per James Hansen en el 1988. I dir que els anys vint seran una dècada de guerres i de revolucions, és constatar la mera prolongació de processos presents en la dècada que tanquem. En les dues darreres dècades, la manca d’un nom assumit i generalitzat (ni “anys zero” ni “anys deu” no han tingut pas èxit) hi ha donat un cert aire de provisionalitat. Ara no, els anys vint esperen adjectius. Fins i tot ja els reben. Anys de canvi, diuen, però no sabem en quin sentit. Fins i tot podria ser que en el brogit de transformacions tecnològiques, socials i ambientals els “anys vint” suposessin un canvi cap a la calma, cap al seny, com si haguessin d’inaugurar una nova era restauradora a la Biedermeier. O tot al contrari, ja que al capdavall de la fira dels anys vint cadascú en parlarà segons com li vagi en ella.
El retrat més conegut de Rafael de Riego. Avui, dia de cap d’any, commemorem el Bicentenari del pronunciament del coronel Rafael de Riego a Las Cabezas de San Juan (Baix Guadalquivir). El coronel Riego tenia al seu càrrec el Segon Batalló d’Astúries, que s’ha d’integrar a l’exèrcit expedicionari comandat pel comte de Calderón i que s’havia d’embarcar properament per restaurar l’ordre a l’Amèrica Espanyola. El moviment iniciat per Riego preconitzava la restauració de la Constitució del 1812, i ho aconseguí. Val a dir, que aviat apareixerien dissensions entre els “doceañistas” partidaris de la literalitat moderada de la Constitució i els “veinteañistas” més exaltats.
2020: Any Internacional de la Sanitat Vegetal
Fou en la 10a Sessió de Comissió sobre Mesures Fitosanitàries (CPM-10), en el 2015, que Finlàndia proposà l’establiment d’un Any Internacional de la Sanitat Vegetal per a l’any 2020. La CPM treballa en el marc de la Convenció Internacional de Protecció Vegetal (IPPC) i de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (la FAO). La proposta de Finlàndia rebé un fort suport en aquella mateixa sessió i s’acordà la proclamació de l’Any Internacional que fou confiat al lideratge finlandès.
En l’11a Sessió de la CPM, en el 2016, s’acordà entendre per “sanitat vegetal”, “la disciplina que utilitza un ventall de mesures per controlar i previndre que organismes causants de plagues i malalties es difonguin a noves àrees, especialment a través de la interacció humana en aspectes com el comerç internacional”. Així doncs, l’objectiu general de l’Any Internacional havia d’ésser “conscienciar de la importància i dels impactes de la sanitat vegetal en confrontar qüestions d’importància global com la fam, la pobresa i les amenaces a l’ambient i al desenvolupament econòmic. En aquesta sessió és creà un Comitè (IPPC IYPH StC) encarregat de tirar endavant l’Any Internacional.
En la 12a Sessió del CPM, el 2017, es va fer una crida als participants a fer contribucions fora de pressupost per a les activitats de promoció de l’Any Internacional.
En la 40a Sessió de la Conferència de la FAO, celebrada el juliol del 2017, s’adoptà la proposta finlandesa de l’Any Internacional. El director general de la FAO presentà al secretari general de Nacions Unides una resolució en aquest sentit.
En la 13a Sessió del CMP, el 2018, s’acordaren els termes bàsics del programa de l’Any Internacional i el pressupost de despeses.
El desembre del 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà una resolució que declarava el 2020 com a Any Internacional de la Sanitat Vegetal.
Savary et al. (2019) ens ofereixen un retrat de l’impacte present de plagues i malalties vegetals sobre les principals collites alimentàries, responsables de pèrdues que van del 17% en el cas del cultiu de la patata fins al 30% en el cas de l’arròs.
Lesió en una fulla de patatera indicadora de míldiu, malaltia produïda pel fong Phytophtora infestans. Per previndre el míldiu de la patata hom fa ús de fungicides com el metalaxil, però l’efectivitat d’aquests fitosanitaris s’ha reduït com a conseqüència de la major difusió de variants de P. infestans que hi són resistents. La sanitat vegetal no tan sols s’ocupa del tractament i prevenció de malalties i plagues de cultius agrícoles i d’ecosistemes naturals, sinó també de l’impacte mateix que els fitosanitaris poden tindre sobre la salut humana així com a l’aparició de resistències que els facin inefectius
A Catalunya, la sanitat vegetal és un dels àmbits d’actuació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El Servei de Sanitat Vegetal treballa en prevenció i lluita fitopatològica, i coordina també programes de vigilància i control de la comercialització, utilització i experimentació de productes fitosanitaris.
L’any 2020 gregorià i els altres
L’any 2020 AD és un any de traspàs (de 366 dies), amb lletra dominical ED (en el sentit que comença en dimecres, lletra E, però a partir de l’1 de març segueix l’esquema dels anys que comencen en dijous, lletra D). Arrenca en la data juliana de 2.458.849,5 i en el segon Unix de 1.577.836.800. En el compte llarg maia l’any 2019 comença en 13.0.7.2.7. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2020 s’inicia el dilluns 30 de desembre del 2019, i la darrera setmana, la que farà 53, conclourà el diumenge 3 de gener del 2021. La Lluna comença l’any 2020 amb una edat de 4 dies, és a dir en el primer quart creixent. El Diumenge de Pasqua del 2020 serà el 12 d’abril. Per discrepàncies en el comptatge de l’edat lunar, la Pasqua Juliana s’escau en el diumenge següent, el 19 d’abril. La Pasqua Jueva (15 de Nisan) començarà el capvespre del 8 d’abril.
L’any 2020 és l’any 2058 de l’era, l’any 2773 de la fundació de Roma i l’any 3186 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el dissabte 25 de gener, quan entrarem en el signe de la rata de metall (庚子). L’equinocci vernal del 2020 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 177 de l’era bahá’í.
L’equinocci autumnal del 2020 (22 de setembre) suposarà l’inici de l’any 7529 del món segons el còmput bizantí, l’any 2013 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1737 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 229 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 20) indicarà l’inici de l’any 1442 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 19) assenyalarà l’inici de l’any 5781 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2020 es correspon a l’any 6770 de la fundació d’Assur, el 5121 de kali yuga, el 4353 de l’era coreana, el 2970 de l’era amazic, el 2564 de l’era budista, el 2077 de l’era vikrami, el 1954 de l’era javanesa, el 1942 de l’era saka, el 1469 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆԿԹ), el 1427 de l’era bengalí, el 1382 de l’era birmana, el 1021 de l’era igbo, el 552 de l’era sikh, el 109 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. En començar el mes de maig, el Japó farà el pas del primer any de l’era Reiwa (令和) al segon. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 69 Eliz. 2.
L’any 2020 astronòmic
El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 5 de gener a les 07:48UTC (0,98324UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 4 de juliol a les 11:35UTC (1,017UA).
Els equinoccis seran el 20 de març a les 03:50UTC i el 22 de setembre a les 13:31UTC. Els solsticis es produiran el 20 de juny a les 21:44UTC i el 21 de desembre a les 10:02UTC.
Tindrem lluna nova el 24 de gener, el 23 de febrer, el 24 de març, el 23 d’abril, el 22 de maig, el 21 de juny, el 20 de juliol, el 19 d’agost, el 17 de setembre, el 16 d’octubre, el 15 de novembre i el 14 de desembre. És a dir que el 2020 és un any de 12 novilunis.
El 2020 serà un any de dos eclipsis solars, cap d’ells visible des de Barcelona:
- el 21 de juny del 2020, amb màxim a les 06:40:04UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja que anirà des del nord del Congo fins a les illes Carolines. S’observarà com a eclipsi parcial a bona part d’Àfrica, al sud-est d’Europa, a bona part d’Àsia, al nord d’Austràlia i al Pacífic més occidental. És l’eclipsi 36 dels 70 que integren el saros 137.
- el 14 de desembre del 2020, amb el màxim a 16:13:28UTC. Serà un eclipsi total en una franja que anirà des del Pacífic Central fins a gairebé Namíbia, creuant Xile (Temuco i Villarica) i Argentina. Es podrà veure com a eclipsi parcial a bona part de Sud-amèrica, a l’Àfrica sud-occidental i a part de l’Antàrtida. És l’eclipsi 23 dels 72 que integren el saros 142.
En el 2020 tindrem quatre eclipsis lunars, tots ells penumbrals i els tres primers visibles des de Barcelona:
- el vespre del divendres 10 de gener hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 16è del saros 144). A Barcelona, la lluna entrarà en la penombra a les 18:07CET, arribant a un màxim penumbral a les 20:10CET. La sortida de la penombra serà completa a les 22:12CET.
- el vespre del divendres 5 de juny hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 67è del saros 111). A Barcelona, la lluna sortirà per l’est a les 21:12CET, ja sota la penombra. El màxim penumbral serà a les 21:24CET, amb una caiguda de la magnitud de -0,41. La Lluna sortirà de la penombra a les 23:04CET.
- la matinada del 5 de juliol hi haurà un tercer eclipsi lunar penumbral (el 3r del saros 149). A Barcelona, la lluna entrarà a la penombra a les 5:07CET. El màxim penumbral local serà a les 6:18CET, amb una caiguda de magnitud de -0,65. Però la Lluna es posarà a les 6:22CET, encara sota penombra.
- el 30 de novembre hi haurà un quart eclipsi lunar penumbral (el 58è del saros 116). El màxim tindrà lloc a les 09:42CET. No serà, doncs, visible a Barcelona.
Entre les principals conjuncions del 2020 podem citar:
- el 23 de gener, a les 02:42UTC, Júpiter s’acostarà a 0,4°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de febrer, a les 13:18UTC, Mart s’acostarà a 0,8°S de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 19 de febrer, a les 19:36UTC, Júpiter s’acostarà a 0,9°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de març, a les 08:19UTC, Mart s’acostarà a 0,7°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 3 d’abril, a les 14:36UTC, Venus s’acostarà a 0,3°S de les Plèiades.
- el 22 de maig, a les 10UTC, Mercuri s’acostarà a 0,9°S de Venus.
- el 19 de juny, a les 08:52UTC, Venus s’acostarà a 0,7°S de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 9 d’agost, a les 13:51UTC, Mart s’acostarà a 0,8°N de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 6 de setembre, a les 04:42UTC, Mart coincidirà en posició amb la Lluna quedant-hi ocultat de manera perfecta.
- el 22 de setembre, a les 06:06UTC, Mercuri s’acostarà a 0,3°N de Spica.
- el 2 d’octubre, a les 17:09UTC, Venus s’acostarà a 0,1°S de Règulus.
- el 3 d’octubre, a les 03:21UTC, Mart s’acostarà a la Lluna a 0,7°N arribant a l’ocultació.
- el 12 de desembre, a les 20:40UTC, Venus s’acostarà a la Lluna a 0,8°N arribant a l’ocultació.
Les màximes elongacions de Mercuri seran el 10 de febrer (vespertina, 18°), el 24 de març (matutina, 27°), el 4 de juny (vespertina, 23°), el 22 de juliol (matutina, 20°), l’1 d’octubre (vespertina, 25°) i el 10 de novembre (matutina, 19°).
Venus comença l’any com a estel vespertí, i assolirà la màxima elongació el 24 de març amb 46°. Farà la conjunció inferior el 3 de juny, passant al cel matutí, assolint-hi la màxima elongació el 13 de d’agost (45°). I com a estel matutí conclourà l’any.
Mart comença l’any com a estel matutí a la constel·lació de les Balances. Després de passar per l’Escorpí, Sagitari i l’Aiguader, farà oposició al Sol a la constel·lació dels Peixos el 23 d’octubre (el màxim acostament a la Terra es produirà el 6 d’octubre, a 0,415 UA, i assolirà una magnitud aparent des de la Terra de -2,6). Així doncs tancarà l’any com a estel vespertí en aquesta mateixa constel·lació.
L’equinocci marcià del 8 d’abril marcarà l’inici de l’autumni a l’hemisferi nord i de la primavera a l’hemisferi sud. Mart assolirà el seu periheli el 3 d’agost (1,3814UA). El 2 de setembre serà el solstici que marca l’inici de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu a l’hemisferi sud.
Júpiter comença l’any com a estel matutí, tot just després d’haver fet conjunció amb el Sol a la constel·lació de Sagitari. L’oposició es produirà el 14 de juliol, encara a la mateixa constel·lació de Sagitari, assolint una magnitud aparent de -2,8 (la distància a la Terra serà de 4,139UA i el diàmetre aparent de 47,56 segons d’arc). D’aquesta manera, tancarà l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn.
Saturn començarà l’any fent conjunció amb el Sol el 13 de gener. Guanyarà elongació després com a estel matutí fins assolir l’oposició al Sol el 21 de juliol (amb una magnitud aparent de +0,1, un diàmetre de 18,4 segons d’arc; a una distància de la Terra de 8,995UA). Serà estel vespertí a partir de llavors, perdent elongació, instal·lat com Júpiter en la constel·lació de Capricorn.
Urà, en la constel·lació del Carner, fa la conjunció amb el Sol el 26 d’abril. L’oposició al Sol tindrà lloc el 31 d’octubre, quan la distància a la Terra serà de 18,788 UA i assolirà una magnitud aparent de +5,7 (amb un diàmetre de 3,73 segons d’arc).
Neptú, en la constel·lació de l’Aiguader, fa la conjunció amb el Sol el 8 de març. L’oposició al Sol tindrà lloc l’11 de setembre, quan la distància a la Terra serà de 28,922 UA i assolirà una magnitud aparent de +7,8 (diàmetre aparent de 2,32 segons d’arc).
De les pluges d’estels del 2020 indicarem:
- les quadràntides (3 de gener, 04:45UTC).
- les lírides (22 d’abril, 06UTC).
- les eta-aquàrides (4 de maig, 19UTC).
- les delta-aquàrides (27 de juliol, 21UTC).
- les perseides (12 d’agost, 13UTC).
- les oriònides (21 d’octubre, 05UTC)
- les S tàurides (5 de novembre, 06UTC).
- les N tàurides (12 de novembre, 05UTC)
- les leònides (17 de novembre, 11UTC).
- les gemínides (14 de desembre, 01UTC).
- les úrsides (22 de desembre, 09UTC).
Pel que fa a la cosmonàutica destacarem:
- el 17 de juliol hi ha previst el llançament de la missió Mars 2020 de la NASA. Aquesta missió aterraria al cràter Jezero de Mart el 18 de febrer del 2021, i disposaria d’un rover amb equipament d’anàlisi geològica i biològica.
- en el marc del programa ExoMars de l’ESA, el juliol del 2020 hi ha previst el llançament de l’estació Kazachok i del rover Rosalind Franklin. Bona part de la missió s’adreça a trobar indicis d’un passat biològic de Mart.
- el novembre del 2020 seria la data més propera al llançament d’Artemis 1, una missió no-tripulada que hauria de servir per provar la nau Orion en un viatge d’anada i tornada cap a l’òrbita lunar.
- el 2020 era una de les dates projectades per a l’apagada definitiva de les Voyager 1 i 2. A hores d’ara, però, encara hi ha alguns aparells en marxa en aquestes naus.
- en el decurs del 2020 es completarà el llançament dels 35 satèl·lits del Sistema de Navegació BeiDou-3 (北斗卫星导航系统), iniciat el març del 2015.
El nostre 2020 i els altres
El calendari electoral del 2020 queda marcat per les eleccions presidencials nord-americanes del 3 de novembre. Hi ha la incògnita de si el procediment d’impeachment contra el president Donald Trump arribarà abans d’aquesta data.
Pel que fa al calendari del Brexit, la data ara damunt la taula és el 31 de gener del 2020. Però com que ja s’han viscut diversos ajornaments, caldrà veure si es confirma.
Però també hi haurà altres conteses electorals: eleccions generals a Taiwan (11 de gener), a Guyana (2 de març); eleccions presidencials a la República Dominicana (17 de maig), a Polònia, etc.
Entre els grans esdeveniments globals podem citar:
- el Concurs d’Eurovisió, que se celebrarà a Rotterdam entre el 12 i el 16 de maig.
- l’EXPO 2020 de Dubai, entre el 20 d’octubre del 2020 i el 10 d’abril del 2021.
- la inauguració del Gran Museu Egipci, de Giza. Sense moure’ns de la conurbació cairota, també hi ha prevista la inauguració de la Nova Capital Administrativa d’Egipte.
Pel que fa a les cites esportives, destaquen sobretot els Jocs Olímpics d’Estiu que se celebraran a Tòkio entre el 24 de juliol i el 9 d’agost.
Altres esdeveniments esportius notables són:
- l’Eurocopa 2020 i la Copa Amèrica (Argentina-Colòmbia 2020) com a grans campionats futbolístics entre el 12 de juny i el 12 de juliol.
- la Copa del Món de Críquet T20, que se celebrarà a Austràlia entre el 18 d’octubre i el 15 de novembre.
D’altres fites previstes per al 2020 ens ofereixen un retrat de la nostra època:
- els grans investiments en defensa, com el sistema de míssils d’Aegis Ashore a Polònia, que serà operatiu en el decurs del 2020.
- els grans plans de mitigació del canvi climàtic, com la prohibició de tota tala d’arbres a Libèria, que serà sufragada amb un programa noruec d’ajut al desenvolupament de 150 milions de dòlars.
- els grans plans de lluita contra la malalties, com la campanya de tractament de l’hepatitis C a Egipte, que persegueix l’erradicació de l’HCV en un dels països que abans del desenvolupament dels antivirals tenia una de les més elevades incidències de la malaltia.
Si algú té queixa del nostre 2020 que es passegi una mica per la literatura futurista de temps passats:
- Sealab 2020 és una sèrie d’animació de Hanna-Barbera del 1972, que ens mostra una base situada en una muntanya submarina.
- l’Iron Man 2020 (creat el 1984) era un personatge de còmic que havia de veure-se-les amb un entorn distòpic d’alta tecnologia.
- A Droid (film del 1988), ens mostren Los Angeles en el 2020 com una ciutat marcada del crim, amb la lluita entre els policies Eliminators i els Droid Warriors of Azteca.
- 2020 Visions és una col·lecció de còmics del 1997-1998 ambientada en el 2020.
- Sekirei (2004-2015) és un manga ambientat al Tòkio del 2020, on la manipulació genètica d’humans és ja moneda corrent.
Droid (1988) ens mostra un 2020 marcat per la robotització, el crim i la pornografia
El retrat més conegut de Rafael de Riego. Avui, dia de cap d’any, commemorem el Bicentenari del pronunciament del coronel Rafael de Riego a Las Cabezas de San Juan (Baix Guadalquivir). El coronel Riego tenia al seu càrrec el Segon Batalló d’Astúries, que s’ha d’integrar a l’exèrcit expedicionari comandat pel comte de Calderón i que s’havia d’embarcar properament per restaurar l’ordre a l’Amèrica Espanyola. El moviment iniciat per Riego preconitzava la restauració de la Constitució del 1812, i ho aconseguí. Val a dir, que aviat apareixerien dissensions entre els “doceañistas” partidaris de la literalitat moderada de la Constitució i els “veinteañistas” més exaltats.
2020: Any Internacional de la Sanitat Vegetal
Fou en la 10a Sessió de Comissió sobre Mesures Fitosanitàries (CPM-10), en el 2015, que Finlàndia proposà l’establiment d’un Any Internacional de la Sanitat Vegetal per a l’any 2020. La CPM treballa en el marc de la Convenció Internacional de Protecció Vegetal (IPPC) i de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (la FAO). La proposta de Finlàndia rebé un fort suport en aquella mateixa sessió i s’acordà la proclamació de l’Any Internacional que fou confiat al lideratge finlandès.
En l’11a Sessió de la CPM, en el 2016, s’acordà entendre per “sanitat vegetal”, “la disciplina que utilitza un ventall de mesures per controlar i previndre que organismes causants de plagues i malalties es difonguin a noves àrees, especialment a través de la interacció humana en aspectes com el comerç internacional”. Així doncs, l’objectiu general de l’Any Internacional havia d’ésser “conscienciar de la importància i dels impactes de la sanitat vegetal en confrontar qüestions d’importància global com la fam, la pobresa i les amenaces a l’ambient i al desenvolupament econòmic. En aquesta sessió és creà un Comitè (IPPC IYPH StC) encarregat de tirar endavant l’Any Internacional.
En la 12a Sessió del CPM, el 2017, es va fer una crida als participants a fer contribucions fora de pressupost per a les activitats de promoció de l’Any Internacional.
En la 40a Sessió de la Conferència de la FAO, celebrada el juliol del 2017, s’adoptà la proposta finlandesa de l’Any Internacional. El director general de la FAO presentà al secretari general de Nacions Unides una resolució en aquest sentit.
En la 13a Sessió del CMP, el 2018, s’acordaren els termes bàsics del programa de l’Any Internacional i el pressupost de despeses.
El desembre del 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà una resolució que declarava el 2020 com a Any Internacional de la Sanitat Vegetal.
Savary et al. (2019) ens ofereixen un retrat de l’impacte present de plagues i malalties vegetals sobre les principals collites alimentàries, responsables de pèrdues que van del 17% en el cas del cultiu de la patata fins al 30% en el cas de l’arròs.
Lesió en una fulla de patatera indicadora de míldiu, malaltia produïda pel fong Phytophtora infestans. Per previndre el míldiu de la patata hom fa ús de fungicides com el metalaxil, però l’efectivitat d’aquests fitosanitaris s’ha reduït com a conseqüència de la major difusió de variants de P. infestans que hi són resistents. La sanitat vegetal no tan sols s’ocupa del tractament i prevenció de malalties i plagues de cultius agrícoles i d’ecosistemes naturals, sinó també de l’impacte mateix que els fitosanitaris poden tindre sobre la salut humana així com a l’aparició de resistències que els facin inefectius
A Catalunya, la sanitat vegetal és un dels àmbits d’actuació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El Servei de Sanitat Vegetal treballa en prevenció i lluita fitopatològica, i coordina també programes de vigilància i control de la comercialització, utilització i experimentació de productes fitosanitaris.
L’any 2020 gregorià i els altres
L’any 2020 AD és un any de traspàs (de 366 dies), amb lletra dominical ED (en el sentit que comença en dimecres, lletra E, però a partir de l’1 de març segueix l’esquema dels anys que comencen en dijous, lletra D). Arrenca en la data juliana de 2.458.849,5 i en el segon Unix de 1.577.836.800. En el compte llarg maia l’any 2019 comença en 13.0.7.2.7. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2020 s’inicia el dilluns 30 de desembre del 2019, i la darrera setmana, la que farà 53, conclourà el diumenge 3 de gener del 2021. La Lluna comença l’any 2020 amb una edat de 4 dies, és a dir en el primer quart creixent. El Diumenge de Pasqua del 2020 serà el 12 d’abril. Per discrepàncies en el comptatge de l’edat lunar, la Pasqua Juliana s’escau en el diumenge següent, el 19 d’abril. La Pasqua Jueva (15 de Nisan) començarà el capvespre del 8 d’abril.
L’any 2020 és l’any 2058 de l’era, l’any 2773 de la fundació de Roma i l’any 3186 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el dissabte 25 de gener, quan entrarem en el signe de la rata de metall (庚子). L’equinocci vernal del 2020 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 177 de l’era bahá’í.
L’equinocci autumnal del 2020 (22 de setembre) suposarà l’inici de l’any 7529 del món segons el còmput bizantí, l’any 2013 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1737 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 229 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 20) indicarà l’inici de l’any 1442 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 19) assenyalarà l’inici de l’any 5781 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2020 es correspon a l’any 6770 de la fundació d’Assur, el 5121 de kali yuga, el 4353 de l’era coreana, el 2970 de l’era amazic, el 2564 de l’era budista, el 2077 de l’era vikrami, el 1954 de l’era javanesa, el 1942 de l’era saka, el 1469 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆԿԹ), el 1427 de l’era bengalí, el 1382 de l’era birmana, el 1021 de l’era igbo, el 552 de l’era sikh, el 109 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. En començar el mes de maig, el Japó farà el pas del primer any de l’era Reiwa (令和) al segon. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 69 Eliz. 2.
L’any 2020 astronòmic
El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 5 de gener a les 07:48UTC (0,98324UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 4 de juliol a les 11:35UTC (1,017UA).
Els equinoccis seran el 20 de març a les 03:50UTC i el 22 de setembre a les 13:31UTC. Els solsticis es produiran el 20 de juny a les 21:44UTC i el 21 de desembre a les 10:02UTC.
Tindrem lluna nova el 24 de gener, el 23 de febrer, el 24 de març, el 23 d’abril, el 22 de maig, el 21 de juny, el 20 de juliol, el 19 d’agost, el 17 de setembre, el 16 d’octubre, el 15 de novembre i el 14 de desembre. És a dir que el 2020 és un any de 12 novilunis.
El 2020 serà un any de dos eclipsis solars, cap d’ells visible des de Barcelona:
- el 21 de juny del 2020, amb màxim a les 06:40:04UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja que anirà des del nord del Congo fins a les illes Carolines. S’observarà com a eclipsi parcial a bona part d’Àfrica, al sud-est d’Europa, a bona part d’Àsia, al nord d’Austràlia i al Pacífic més occidental. És l’eclipsi 36 dels 70 que integren el saros 137.
- el 14 de desembre del 2020, amb el màxim a 16:13:28UTC. Serà un eclipsi total en una franja que anirà des del Pacífic Central fins a gairebé Namíbia, creuant Xile (Temuco i Villarica) i Argentina. Es podrà veure com a eclipsi parcial a bona part de Sud-amèrica, a l’Àfrica sud-occidental i a part de l’Antàrtida. És l’eclipsi 23 dels 72 que integren el saros 142.
En el 2020 tindrem quatre eclipsis lunars, tots ells penumbrals i els tres primers visibles des de Barcelona:
- el vespre del divendres 10 de gener hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 16è del saros 144). A Barcelona, la lluna entrarà en la penombra a les 18:07CET, arribant a un màxim penumbral a les 20:10CET. La sortida de la penombra serà completa a les 22:12CET.
- el vespre del divendres 5 de juny hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 67è del saros 111). A Barcelona, la lluna sortirà per l’est a les 21:12CET, ja sota la penombra. El màxim penumbral serà a les 21:24CET, amb una caiguda de la magnitud de -0,41. La Lluna sortirà de la penombra a les 23:04CET.
- la matinada del 5 de juliol hi haurà un tercer eclipsi lunar penumbral (el 3r del saros 149). A Barcelona, la lluna entrarà a la penombra a les 5:07CET. El màxim penumbral local serà a les 6:18CET, amb una caiguda de magnitud de -0,65. Però la Lluna es posarà a les 6:22CET, encara sota penombra.
- el 30 de novembre hi haurà un quart eclipsi lunar penumbral (el 58è del saros 116). El màxim tindrà lloc a les 09:42CET. No serà, doncs, visible a Barcelona.
Entre les principals conjuncions del 2020 podem citar:
- el 23 de gener, a les 02:42UTC, Júpiter s’acostarà a 0,4°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de febrer, a les 13:18UTC, Mart s’acostarà a 0,8°S de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 19 de febrer, a les 19:36UTC, Júpiter s’acostarà a 0,9°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de març, a les 08:19UTC, Mart s’acostarà a 0,7°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 3 d’abril, a les 14:36UTC, Venus s’acostarà a 0,3°S de les Plèiades.
- el 22 de maig, a les 10UTC, Mercuri s’acostarà a 0,9°S de Venus.
- el 19 de juny, a les 08:52UTC, Venus s’acostarà a 0,7°S de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 9 d’agost, a les 13:51UTC, Mart s’acostarà a 0,8°N de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 6 de setembre, a les 04:42UTC, Mart coincidirà en posició amb la Lluna quedant-hi ocultat de manera perfecta.
- el 22 de setembre, a les 06:06UTC, Mercuri s’acostarà a 0,3°N de Spica.
- el 2 d’octubre, a les 17:09UTC, Venus s’acostarà a 0,1°S de Règulus.
- el 3 d’octubre, a les 03:21UTC, Mart s’acostarà a la Lluna a 0,7°N arribant a l’ocultació.
- el 12 de desembre, a les 20:40UTC, Venus s’acostarà a la Lluna a 0,8°N arribant a l’ocultació.
Les màximes elongacions de Mercuri seran el 10 de febrer (vespertina, 18°), el 24 de març (matutina, 27°), el 4 de juny (vespertina, 23°), el 22 de juliol (matutina, 20°), l’1 d’octubre (vespertina, 25°) i el 10 de novembre (matutina, 19°).
Venus comença l’any com a estel vespertí, i assolirà la màxima elongació el 24 de març amb 46°. Farà la conjunció inferior el 3 de juny, passant al cel matutí, assolint-hi la màxima elongació el 13 de d’agost (45°). I com a estel matutí conclourà l’any.
Mart comença l’any com a estel matutí a la constel·lació de les Balances. Després de passar per l’Escorpí, Sagitari i l’Aiguader, farà oposició al Sol a la constel·lació dels Peixos el 23 d’octubre (el màxim acostament a la Terra es produirà el 6 d’octubre, a 0,415 UA, i assolirà una magnitud aparent des de la Terra de -2,6). Així doncs tancarà l’any com a estel vespertí en aquesta mateixa constel·lació.
L’equinocci marcià del 8 d’abril marcarà l’inici de l’autumni a l’hemisferi nord i de la primavera a l’hemisferi sud. Mart assolirà el seu periheli el 3 d’agost (1,3814UA). El 2 de setembre serà el solstici que marca l’inici de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu a l’hemisferi sud.
Júpiter comença l’any com a estel matutí, tot just després d’haver fet conjunció amb el Sol a la constel·lació de Sagitari. L’oposició es produirà el 14 de juliol, encara a la mateixa constel·lació de Sagitari, assolint una magnitud aparent de -2,8 (la distància a la Terra serà de 4,139UA i el diàmetre aparent de 47,56 segons d’arc). D’aquesta manera, tancarà l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn.
Saturn començarà l’any fent conjunció amb el Sol el 13 de gener. Guanyarà elongació després com a estel matutí fins assolir l’oposició al Sol el 21 de juliol (amb una magnitud aparent de +0,1, un diàmetre de 18,4 segons d’arc; a una distància de la Terra de 8,995UA). Serà estel vespertí a partir de llavors, perdent elongació, instal·lat com Júpiter en la constel·lació de Capricorn.
Urà, en la constel·lació del Carner, fa la conjunció amb el Sol el 26 d’abril. L’oposició al Sol tindrà lloc el 31 d’octubre, quan la distància a la Terra serà de 18,788 UA i assolirà una magnitud aparent de +5,7 (amb un diàmetre de 3,73 segons d’arc).
Neptú, en la constel·lació de l’Aiguader, fa la conjunció amb el Sol el 8 de març. L’oposició al Sol tindrà lloc l’11 de setembre, quan la distància a la Terra serà de 28,922 UA i assolirà una magnitud aparent de +7,8 (diàmetre aparent de 2,32 segons d’arc).
De les pluges d’estels del 2020 indicarem:
- les quadràntides (3 de gener, 04:45UTC).
- les lírides (22 d’abril, 06UTC).
- les eta-aquàrides (4 de maig, 19UTC).
- les delta-aquàrides (27 de juliol, 21UTC).
- les perseides (12 d’agost, 13UTC).
- les oriònides (21 d’octubre, 05UTC)
- les S tàurides (5 de novembre, 06UTC).
- les N tàurides (12 de novembre, 05UTC)
- les leònides (17 de novembre, 11UTC).
- les gemínides (14 de desembre, 01UTC).
- les úrsides (22 de desembre, 09UTC).
Pel que fa a la cosmonàutica destacarem:
- el 17 de juliol hi ha previst el llançament de la missió Mars 2020 de la NASA. Aquesta missió aterraria al cràter Jezero de Mart el 18 de febrer del 2021, i disposaria d’un rover amb equipament d’anàlisi geològica i biològica.
- en el marc del programa ExoMars de l’ESA, el juliol del 2020 hi ha previst el llançament de l’estació Kazachok i del rover Rosalind Franklin. Bona part de la missió s’adreça a trobar indicis d’un passat biològic de Mart.
- el novembre del 2020 seria la data més propera al llançament d’Artemis 1, una missió no-tripulada que hauria de servir per provar la nau Orion en un viatge d’anada i tornada cap a l’òrbita lunar.
- el 2020 era una de les dates projectades per a l’apagada definitiva de les Voyager 1 i 2. A hores d’ara, però, encara hi ha alguns aparells en marxa en aquestes naus.
- en el decurs del 2020 es completarà el llançament dels 35 satèl·lits del Sistema de Navegació BeiDou-3 (北斗卫星导航系统), iniciat el març del 2015.
El nostre 2020 i els altres
El calendari electoral del 2020 queda marcat per les eleccions presidencials nord-americanes del 3 de novembre. Hi ha la incògnita de si el procediment d’impeachment contra el president Donald Trump arribarà abans d’aquesta data.
Pel que fa al calendari del Brexit, la data ara damunt la taula és el 31 de gener del 2020. Però com que ja s’han viscut diversos ajornaments, caldrà veure si es confirma.
Però també hi haurà altres conteses electorals: eleccions generals a Taiwan (11 de gener), a Guyana (2 de març); eleccions presidencials a la República Dominicana (17 de maig), a Polònia, etc.
Entre els grans esdeveniments globals podem citar:
- el Concurs d’Eurovisió, que se celebrarà a Rotterdam entre el 12 i el 16 de maig.
- l’EXPO 2020 de Dubai, entre el 20 d’octubre del 2020 i el 10 d’abril del 2021.
- la inauguració del Gran Museu Egipci, de Giza. Sense moure’ns de la conurbació cairota, també hi ha prevista la inauguració de la Nova Capital Administrativa d’Egipte.
Pel que fa a les cites esportives, destaquen sobretot els Jocs Olímpics d’Estiu que se celebraran a Tòkio entre el 24 de juliol i el 9 d’agost.
Altres esdeveniments esportius notables són:
- l’Eurocopa 2020 i la Copa Amèrica (Argentina-Colòmbia 2020) com a grans campionats futbolístics entre el 12 de juny i el 12 de juliol.
- la Copa del Món de Críquet T20, que se celebrarà a Austràlia entre el 18 d’octubre i el 15 de novembre.
D’altres fites previstes per al 2020 ens ofereixen un retrat de la nostra època:
- els grans investiments en defensa, com el sistema de míssils d’Aegis Ashore a Polònia, que serà operatiu en el decurs del 2020.
- els grans plans de mitigació del canvi climàtic, com la prohibició de tota tala d’arbres a Libèria, que serà sufragada amb un programa noruec d’ajut al desenvolupament de 150 milions de dòlars.
- els grans plans de lluita contra la malalties, com la campanya de tractament de l’hepatitis C a Egipte, que persegueix l’erradicació de l’HCV en un dels països que abans del desenvolupament dels antivirals tenia una de les més elevades incidències de la malaltia.
Si algú té queixa del nostre 2020 que es passegi una mica per la literatura futurista de temps passats:
- Sealab 2020 és una sèrie d’animació de Hanna-Barbera del 1972, que ens mostra una base situada en una muntanya submarina.
- l’Iron Man 2020 (creat el 1984) era un personatge de còmic que havia de veure-se-les amb un entorn distòpic d’alta tecnologia.
- A Droid (film del 1988), ens mostren Los Angeles en el 2020 com una ciutat marcada del crim, amb la lluita entre els policies Eliminators i els Droid Warriors of Azteca.
- 2020 Visions és una col·lecció de còmics del 1997-1998 ambientada en el 2020.
- Sekirei (2004-2015) és un manga ambientat al Tòkio del 2020, on la manipulació genètica d’humans és ja moneda corrent.
Droid (1988) ens mostra un 2020 marcat per la robotització, el crim i la pornografia
dilluns, 23 de desembre del 2019
Els 10 grups parlamentaris del Congrés de la XIV Legislatura d'Espanya
Fou el mateix Tribunal Suprem d'Espanya el que requerí al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre els efectes de l'elecció d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. El TJUE respongué dijous 19 assenyalant que la immunitat d'eurodiputat s'adquireix en el mateix moment de l'elecció. El mateix BOE havia publicat la llista d'eurodiputats espanyols on constaven Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Poc marge tenia el TJUE. El Parlament Europeu s'afanyà, doncs, a complir el pronunciament del TJUE, i Puigdemont i Comín reberen les credencials d'eurodiputats després de mesos d'espera.
El Tribunal Suprem, doncs, reclamà a les parts del "cas Junqueras" que es pronunciessin. La Fiscalia i l'acusació popular de VOX demanen que s'apliqui la sentència dictada el mes d'octubre per tal que Junqueras no sigui eurodiputat i continuït complint la condemna a presó. L'Advocacia de l'Estat, però, reiterant el criteri expressat en el seu moment, demana ara que Junqueras sigui posat en llibertat en virtut de la immunitat que té com a eurodiputat. Les defenses, d'altra banda, entenen que la situació de Junqueras és motiu suficient per suspendre tot el judici als líders del Procés.
Paral·lelament, el Tribunal Suprem ha demanat posicionaments sobre el cas de Puigdemont i Comín. La Fiscalia, de manera semblant, demana que el TS sol·liciti al Parlament Europeu un suplicatori per poder continuar el procediment judicial contra Puigdemont i Comín. El pronunciament del Parlament Europeu, sota la presidència de David Sassoli, sembla que serà diferent del que s'hauria produït sota la presidència d'Antonio Tajani.
Aquesta intersecció entre poders, també afecta al Congrés dels Diputats. Encara no hi ha data per al primer debat d'investidura del candidat de Pedro Sánchez. Els moviments de l'Advocacia de l'Estat produïts avui s'interpreten a la llum de les negociacions entre PSOE i ERC. El distanciament del PSOE respecte de PP i Ciutadans es fa més gran.
En aquest context arriba la configuració, aparentment final, dels Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats. Els grups parlamentaris serien els següents:
- Grupo Parlamentario Socialista: 120 diputats.
- Grupo Parlamentario Popular en el Congreso: 88 diputats.
- Grupo Parlamentario VOX: 52 diputats.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia En Común: 35 diputats.
- Grupo Parlamentario Plural: 15 diputats (JxCat, Más País, CC-PNC, NC, Compromís, BNG, PRC, TE).
- Grupo Parlamentario Republicano: 13 diputats (ERC).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos: 10 diputats.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV): 6 diputats.
- Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu: 5 diputats.
- Grupo Parlamentario Mixto: 5 diputats (CUP, UPN, Foro Asturias).
És probable que el primer debat d'investidura tingui lloc en els escassos dies hàbils de la primera setmana de l'any. Sembla que Pedro Sánchez no té intenció de fer un debat d'investidura sense tindre garantida, si més no, la majoria simple. L'estratègia de desescalar la situació de Catalunya podria funcionar per esberlar la relació de govern entre JxCat i ERC, i obrir l'escenari d'un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Però si no funciona en aquest sentit, el govern Sánchez i la XIV Legislatura tindrien seriosos problemes per continuar.
El Tribunal Suprem, doncs, reclamà a les parts del "cas Junqueras" que es pronunciessin. La Fiscalia i l'acusació popular de VOX demanen que s'apliqui la sentència dictada el mes d'octubre per tal que Junqueras no sigui eurodiputat i continuït complint la condemna a presó. L'Advocacia de l'Estat, però, reiterant el criteri expressat en el seu moment, demana ara que Junqueras sigui posat en llibertat en virtut de la immunitat que té com a eurodiputat. Les defenses, d'altra banda, entenen que la situació de Junqueras és motiu suficient per suspendre tot el judici als líders del Procés.
Paral·lelament, el Tribunal Suprem ha demanat posicionaments sobre el cas de Puigdemont i Comín. La Fiscalia, de manera semblant, demana que el TS sol·liciti al Parlament Europeu un suplicatori per poder continuar el procediment judicial contra Puigdemont i Comín. El pronunciament del Parlament Europeu, sota la presidència de David Sassoli, sembla que serà diferent del que s'hauria produït sota la presidència d'Antonio Tajani.
Aquesta intersecció entre poders, també afecta al Congrés dels Diputats. Encara no hi ha data per al primer debat d'investidura del candidat de Pedro Sánchez. Els moviments de l'Advocacia de l'Estat produïts avui s'interpreten a la llum de les negociacions entre PSOE i ERC. El distanciament del PSOE respecte de PP i Ciutadans es fa més gran.
En aquest context arriba la configuració, aparentment final, dels Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats. Els grups parlamentaris serien els següents:
- Grupo Parlamentario Socialista: 120 diputats.
- Grupo Parlamentario Popular en el Congreso: 88 diputats.
- Grupo Parlamentario VOX: 52 diputats.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia En Común: 35 diputats.
- Grupo Parlamentario Plural: 15 diputats (JxCat, Más País, CC-PNC, NC, Compromís, BNG, PRC, TE).
- Grupo Parlamentario Republicano: 13 diputats (ERC).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos: 10 diputats.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV): 6 diputats.
- Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu: 5 diputats.
- Grupo Parlamentario Mixto: 5 diputats (CUP, UPN, Foro Asturias).
És probable que el primer debat d'investidura tingui lloc en els escassos dies hàbils de la primera setmana de l'any. Sembla que Pedro Sánchez no té intenció de fer un debat d'investidura sense tindre garantida, si més no, la majoria simple. L'estratègia de desescalar la situació de Catalunya podria funcionar per esberlar la relació de govern entre JxCat i ERC, i obrir l'escenari d'un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Però si no funciona en aquest sentit, el govern Sánchez i la XIV Legislatura tindrien seriosos problemes per continuar.
divendres, 13 de desembre del 2019
L'elecció general anticipada del Regne Unit atorga majoria absoluta a Boris Johnson
Ahir dijous 12 se celebrà al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord eleccions a la Cambra dels Comuns. Cadascuna de les 650 circumscripcions elegí per majoria simple i una sola volta el seu diputat. Aquests han estat els resultats:
- Conservative: els seus 635 candidats han rebut 13.966.451 vots, i 365 han estat elegits.
- Labour: els seus 631 candidats han rebut 10.295.907 vots, i 203 han estat elegits.
- Liberal Democrats: els seus 611 candidats han rebut 3.696.423 vots, i 11 han estat elegits.
- Scottish National Party (SNP): els seus 59 candidats han rebut 1.242.380 vots, i 48 han estat elegits.
- Green: els seus 472 candidats han rebut 865.697 vots, i 1 ha estat elegida.
- Brexit Party: els seus 275 candidats han rebut 642.323 vots, i cap no ha estat elegit.
- Democratic Unionist Party (DUP): els seus 17 candidats han rebut 244.127 vots, i 8 han estat elegits.
- Sinn Féin: els seus 15 candidats han rebut 181.853 vots, i 7 han estat elegits.
- Plaid Cymru: els seus 36 candidats han rebut 153.265 vots, i 4 han estat elegits.
- Alliance: els seus 18 candidats han rebut 134.115 vots, i 1 ha estat elegit.
- Social Democratic and Labour Party (SDLP): els seus 14 candidats han rebut 118.737 vots, i 2 han estat elegits.
- Ulster Unionist Party (UUP): els seus 16 candidats han rebut 93.123 vots, i cap no ha estat elegit.
- Yorkshire Party: els seus 28 candidats han rebut 29.201 vots, i cap no ha estat elegit.
- UK Independence Party (UKIP): els seus 44 candidats han rebut 22.817 vots, i cap no ha estat elegit.
- Liberal: els seus 19 candidats han rebut 10.876 vots, i cap no ha estat elegit.
- The Independent Group for Change: els seus 3 candidats han rebut 10.006 vots, i cap no ha estat elegit.
- Aontú: els seus 7 candidats han rebut 9.814 vots, i cap no ha estat elegit.
- Monster Raving Loony: els seus 24 candidats han rebut 9.739 vots, i cap no ha estat elegit.
- Christian Peoples: els seus 27 candidats han rebut 6.486 vots, i cap no ha estat elegit.
- Social Democratic Party (SDP): els seus 20 candidats han rebut 3.295 vots, i cap no ha estat elegit.
- Animal Welfare: els seus 6 candidats han rebut 3.086 vots, i cap no ha estat elegit.
- English Democrat: els seus 4 candidats han rebut 1.987 vots, i cap no ha estat elegit.
- Libertarian: els seus 5 candidats han rebut 1.780 vots, i cap no ha estat elegit.
- Workers Revolutionary: els seus 4 candidats han rebut 524 vots, i cap no ha estat elegit.
- Advance: els seus 5 candidats han rebut 351 vots.
- Scottish Green: cap dels seus 22 candidats no ha estat elegit.
- Renew: cap dels seus 4 candidats no ha estat elegit.
- Green (NI): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Women's Equality: cap de les seves 3 candidates no ha estat elegida.
- Gwlad Gwlad: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- The Justice & Anti-Corruption Party (JAC): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Young People's: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Alliance for Green Socialism: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Socialist Equality: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Scottish Family Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Communities United: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- North East Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- People Before Profit: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Christian: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Socialist (GB): cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Veterans and People's: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Peace: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Yeshua: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- British National Party (BNP): el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Church of the Militant Elvis: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Mebyon Kernow: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Putting Cumbria First: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Scottish Libertarian Party: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- l'Speaker de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, s'ha presentat com a candidat independent a la circumscripció de Chorley, obtenint 26.831 vots i essent reelegit com a Membre del Parlament.
- Conservative: els seus 635 candidats han rebut 13.966.451 vots, i 365 han estat elegits.
- Labour: els seus 631 candidats han rebut 10.295.907 vots, i 203 han estat elegits.
- Liberal Democrats: els seus 611 candidats han rebut 3.696.423 vots, i 11 han estat elegits.
- Scottish National Party (SNP): els seus 59 candidats han rebut 1.242.380 vots, i 48 han estat elegits.
- Green: els seus 472 candidats han rebut 865.697 vots, i 1 ha estat elegida.
- Brexit Party: els seus 275 candidats han rebut 642.323 vots, i cap no ha estat elegit.
- Democratic Unionist Party (DUP): els seus 17 candidats han rebut 244.127 vots, i 8 han estat elegits.
- Sinn Féin: els seus 15 candidats han rebut 181.853 vots, i 7 han estat elegits.
- Plaid Cymru: els seus 36 candidats han rebut 153.265 vots, i 4 han estat elegits.
- Alliance: els seus 18 candidats han rebut 134.115 vots, i 1 ha estat elegit.
- Social Democratic and Labour Party (SDLP): els seus 14 candidats han rebut 118.737 vots, i 2 han estat elegits.
- Ulster Unionist Party (UUP): els seus 16 candidats han rebut 93.123 vots, i cap no ha estat elegit.
- Yorkshire Party: els seus 28 candidats han rebut 29.201 vots, i cap no ha estat elegit.
- UK Independence Party (UKIP): els seus 44 candidats han rebut 22.817 vots, i cap no ha estat elegit.
- Liberal: els seus 19 candidats han rebut 10.876 vots, i cap no ha estat elegit.
- The Independent Group for Change: els seus 3 candidats han rebut 10.006 vots, i cap no ha estat elegit.
- Aontú: els seus 7 candidats han rebut 9.814 vots, i cap no ha estat elegit.
- Monster Raving Loony: els seus 24 candidats han rebut 9.739 vots, i cap no ha estat elegit.
- Christian Peoples: els seus 27 candidats han rebut 6.486 vots, i cap no ha estat elegit.
- Social Democratic Party (SDP): els seus 20 candidats han rebut 3.295 vots, i cap no ha estat elegit.
- Animal Welfare: els seus 6 candidats han rebut 3.086 vots, i cap no ha estat elegit.
- English Democrat: els seus 4 candidats han rebut 1.987 vots, i cap no ha estat elegit.
- Libertarian: els seus 5 candidats han rebut 1.780 vots, i cap no ha estat elegit.
- Workers Revolutionary: els seus 4 candidats han rebut 524 vots, i cap no ha estat elegit.
- Advance: els seus 5 candidats han rebut 351 vots.
- Scottish Green: cap dels seus 22 candidats no ha estat elegit.
- Renew: cap dels seus 4 candidats no ha estat elegit.
- Green (NI): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Women's Equality: cap de les seves 3 candidates no ha estat elegida.
- Gwlad Gwlad: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- The Justice & Anti-Corruption Party (JAC): cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Young People's: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Alliance for Green Socialism: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Socialist Equality: cap dels seus 3 candidats no ha estat elegit.
- Scottish Family Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Communities United: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- North East Party: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- People Before Profit: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Christian: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Socialist (GB): cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Veterans and People's: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Peace: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- Yeshua: cap dels seus 2 candidats no ha estat elegit.
- British National Party (BNP): el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Church of the Militant Elvis: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Mebyon Kernow: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Putting Cumbria First: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- Scottish Libertarian Party: el seu únic candidat no ha estat elegit.
- l'Speaker de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, s'ha presentat com a candidat independent a la circumscripció de Chorley, obtenint 26.831 vots i essent reelegit com a Membre del Parlament.
dijous, 12 de desembre del 2019
Pedro Sánchez, com a candidat a la Presidència del Govern
Ahir dimecres a les 21.30, la Presidenta del Congrés, Meritxell Batet, anunciava que el Rei proposava com a candidat a la Presidència del Govern, a Pedro Sánchez, líder del PSOE, el partit més votat a les passades eleccions del 10 de novembre. Correspon ara a la Presidència del Congrés fixar la data de la sessió d'investidura.
Aquesta investidura dependrà del posicionament dels grups parlamentaris del Congrés. A data del 12 de desembre, s'han conformat els grups següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb 120 diputats, i que dóna suport a la candidatura de Sánchez com a president del Govern.
- el Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, amb 88 diputats, i que ja ha anunciat que votarà contra la investidura de Sánchez.
- el Grupo Parlamentario VOX, amb 52 diputats, i que també ha anunciat que hi votarà en contra.
- el Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común, amb 35 diputats, que acordà de votar-hi a favor.
- el Grupo Parlamentario Republicano, amb 13 diputats, que encara no ha aclarit la seva posició, que d'entrada és negativa.
- el Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb 10 diputats, i que condiciona el seu vot favorable a un acord entre constitucionalista.
- el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), amb 6 diputats, i que es mostra en principi favorable a la investidura.
- el Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu, amb 5 diputats, i que encara no s'ha pronunciat.
Pel que fa al Senat, el grups parlamentaris que s'ha configurat són els següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb senadors del PSOE (100, 82 d'electes i 18 designats), del PSE-EE (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSC (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSG-PSOE (3 d'electes).
- Grupo Parlamentario Popular en el Senador, amb senadors de Populares (96, 83 electes i 13 designats).
- Grupo Parlamentario Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, amb senadors d'ERC (10, 8 electes i 2 designats) i EH Bildu (1 electe).
- Grupo Parlamentario Vasco en el Senado, amb senadors d'EAJ-PNV (10, 9 electes i 1 designat).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb senadors de Ciudadanos (9, 1 electe i 8 designats) i de Populares (1 electe).
- Grupo Parlamentario Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més Per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Catalunya En Comú Podem) amb senadors del PSOE (4 electes), de Coalició Compromís (1 designat), de Geroa Bai (1 designat), de Catalunya En Comú Podem (1 designat), de Más Madrid (1 designat), de Més per Mallorca (1 designat) i de Adelante Andalucía (1 designat)
- Grupo Parlamentario Nacionalista en el Senado Junts per Catalunya-Coalición Canaria/Partido Nacionalista Canario, amb senadors de Junts per Catalunya (5, 3 electes i 2 designats), d'ERC (3 d'electes), d'EH Bildu (1 designat), de Coalición Canaria-PNC (1 designat).
Aquesta investidura dependrà del posicionament dels grups parlamentaris del Congrés. A data del 12 de desembre, s'han conformat els grups següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb 120 diputats, i que dóna suport a la candidatura de Sánchez com a president del Govern.
- el Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, amb 88 diputats, i que ja ha anunciat que votarà contra la investidura de Sánchez.
- el Grupo Parlamentario VOX, amb 52 diputats, i que també ha anunciat que hi votarà en contra.
- el Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común, amb 35 diputats, que acordà de votar-hi a favor.
- el Grupo Parlamentario Republicano, amb 13 diputats, que encara no ha aclarit la seva posició, que d'entrada és negativa.
- el Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb 10 diputats, i que condiciona el seu vot favorable a un acord entre constitucionalista.
- el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), amb 6 diputats, i que es mostra en principi favorable a la investidura.
- el Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu, amb 5 diputats, i que encara no s'ha pronunciat.
Pel que fa al Senat, el grups parlamentaris que s'ha configurat són els següents:
- el Grupo Parlamentario Socialista, amb senadors del PSOE (100, 82 d'electes i 18 designats), del PSE-EE (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSC (3, 2 d'electes i 1 designat), del PSG-PSOE (3 d'electes).
- Grupo Parlamentario Popular en el Senador, amb senadors de Populares (96, 83 electes i 13 designats).
- Grupo Parlamentario Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, amb senadors d'ERC (10, 8 electes i 2 designats) i EH Bildu (1 electe).
- Grupo Parlamentario Vasco en el Senado, amb senadors d'EAJ-PNV (10, 9 electes i 1 designat).
- Grupo Parlamentario Ciudadanos, amb senadors de Ciudadanos (9, 1 electe i 8 designats) i de Populares (1 electe).
- Grupo Parlamentario Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més Per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Catalunya En Comú Podem) amb senadors del PSOE (4 electes), de Coalició Compromís (1 designat), de Geroa Bai (1 designat), de Catalunya En Comú Podem (1 designat), de Más Madrid (1 designat), de Més per Mallorca (1 designat) i de Adelante Andalucía (1 designat)
- Grupo Parlamentario Nacionalista en el Senado Junts per Catalunya-Coalición Canaria/Partido Nacionalista Canario, amb senadors de Junts per Catalunya (5, 3 electes i 2 designats), d'ERC (3 d'electes), d'EH Bildu (1 designat), de Coalición Canaria-PNC (1 designat).
dimecres, 11 de desembre del 2019
Els resultats del referèndum de Bougainville
Avui 11 de desembre, nou dies abans del previst, la Bougainville Referendum Commission ha fet públics els resultats del referèndum sobre el futur polític de Bougainville:
- 176.928 vots per l'opció de "Independència".
- 3.043 vots per l'opció de "Major Autonomia".
- 1.096 vots nuls o informals.
La participació de 181.067 persones és més que notable. El referèndum obre, doncs, la porta a la constitució de Bougainville com a Estat Independent respecte de Papua Nova Guinea. També seria independent respecte de l'Estat de les Illes Salomó. Tot sembla indicar que Bougainville es constituiria com a República de Bougainville, en contrast amb aquests dos estats que són reialmes de la Commonwealth.
Lligams:
dilluns, 9 de desembre del 2019
El Rei consulta amb els grups polítics del Congrés per designar candidat a la Presidència del Govern
El 4 de desembre del 2019, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, comunicà a Sa Majestat el Rei Felip VI la constitució del Congrés de la XIV Legislatura, i li presentà la llista de grups polítics parlamentaris disposats a prendre part en la ronda de consultes que ha de concloure amb el nomenament d'un candidat a la Presidència del Govern d'Espanya.
Les consultes tindran lloc al Palau de La Sarsuela en els horaris següents:
- 2019-12-10 09:30: Isidro Manuel Martínez Oblanca (*Gijón, 12.11.1965), elegit per la circumscripció d'Astúries, com a representant de Foro de Ciudadanos.
- 2019-12-10 10:15: Tomás José Guitarte Gimeno (*Cutanda, 1961), elegit per la circumscripció de Terol, com a representant de la Agrupación de Electores "Teruel Existe".
- 2019-12-10 11:00: José María Mazón Ramos (*Oviedo, 23.7.1951), elegit per la circumscripció de Cantàbria, com a representant del Partido Regionalista de Cantabria.
- 2019-12-10 11:45: Néstor Rego Candamil (*Vicedo, 2.4.1962), elegit per la circumscripció de La Corunya, com a representant del Bloque Nacionalista Galego.
- 2019-12-10 12:30: Joan Baldoví Roda (*Sueca, 7.8.1958), elegit per la circumscripció de València, com a representant de Més Compromís.
- 2019-12-10 16:00: Javier Esparza Abaurrea (*Pamplona, 20.7.1970) com a representant de Unión del Pueblo Navarro.
- 2019-12-10 16:45: Pedro Quevedo Iturbe (*Caracas, 11.3.1956), elegit per la circumscripció de Las Palmas, com a representant de Nueva Canarias-Coalición Canaria.
- 2019-12-10 17:30: Ana María Oramas González-Moro (*Santa Cruz de Tenerife, 17.7.1959), elegida per la circumscripció de Tenerife, com a representant de Coalición Canaria-Nueva Canarias.
- 2019-12-10 18:15: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971), elegida per la circumscripció de Pontevedra, com a representant de En Común-Unidas Podemos.
- 2019-12-10 19:00: Íñigo Errejón Galván (*Madrid, 14.12.1983), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Más País-Equo.
- 2019-12-11 09:30: Alberto Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985), elegit per la circumscripció de Màlaga, com a representant de Izquierda Unida (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 10:15: Aitor Esteban Bravo (*Bilbao, 21.6.1962), elegit per la circumscripció de Biscaia, com a representant de Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco.
- 2019-12-11 11:00: Jaume Asens Llodrà (*Barcelona, 29.3.1971), elegit per la circumscripció de Barcelona, com a representant de En Comú Podem-Guanyem el Canvi.
- 2019-12-11 11:45: Laura Borràs Castanyer (*Barcelona, 5.10.1970), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Junts per Catalunya-Junts.
- 2019-12-11 12:30: Inés Arrimadas García (*Jerez, 3.7.1981), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.
- 2019-12-11 16:00: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Podemos (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 16:45: Santiago Abascal Conde (*Bilbao, 14.4.1976), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de VOX.
- 2019-12-11 17:30: Pablo Casado Blanco (*Palencia, 1.2.1981), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Popular.
- 2019-12-11 18:15: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Socialista Obrero Español.
L'últim dels convocats, Pedro Sánchez, és qui té més suports al Congrés. Però aquests suports no li garanteixen ni una majoria simple, i no sembla que les negociacions per atreure més vots afirmatius o, ni que sigui, abstencions, hagin avançat prou. Sánchez ha declarat que no acudirà a un debat d'investidura sense garanties de guanyar-la, si més no en segona votació. Això genera un conflicte entre la necessitat de designar un candidat aquesta mateixa setmana.
Les consultes tindran lloc al Palau de La Sarsuela en els horaris següents:
- 2019-12-10 09:30: Isidro Manuel Martínez Oblanca (*Gijón, 12.11.1965), elegit per la circumscripció d'Astúries, com a representant de Foro de Ciudadanos.
- 2019-12-10 10:15: Tomás José Guitarte Gimeno (*Cutanda, 1961), elegit per la circumscripció de Terol, com a representant de la Agrupación de Electores "Teruel Existe".
- 2019-12-10 11:00: José María Mazón Ramos (*Oviedo, 23.7.1951), elegit per la circumscripció de Cantàbria, com a representant del Partido Regionalista de Cantabria.
- 2019-12-10 11:45: Néstor Rego Candamil (*Vicedo, 2.4.1962), elegit per la circumscripció de La Corunya, com a representant del Bloque Nacionalista Galego.
- 2019-12-10 12:30: Joan Baldoví Roda (*Sueca, 7.8.1958), elegit per la circumscripció de València, com a representant de Més Compromís.
- 2019-12-10 16:00: Javier Esparza Abaurrea (*Pamplona, 20.7.1970) com a representant de Unión del Pueblo Navarro.
- 2019-12-10 16:45: Pedro Quevedo Iturbe (*Caracas, 11.3.1956), elegit per la circumscripció de Las Palmas, com a representant de Nueva Canarias-Coalición Canaria.
- 2019-12-10 17:30: Ana María Oramas González-Moro (*Santa Cruz de Tenerife, 17.7.1959), elegida per la circumscripció de Tenerife, com a representant de Coalición Canaria-Nueva Canarias.
- 2019-12-10 18:15: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971), elegida per la circumscripció de Pontevedra, com a representant de En Común-Unidas Podemos.
- 2019-12-10 19:00: Íñigo Errejón Galván (*Madrid, 14.12.1983), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Más País-Equo.
- 2019-12-11 09:30: Alberto Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985), elegit per la circumscripció de Màlaga, com a representant de Izquierda Unida (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 10:15: Aitor Esteban Bravo (*Bilbao, 21.6.1962), elegit per la circumscripció de Biscaia, com a representant de Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco.
- 2019-12-11 11:00: Jaume Asens Llodrà (*Barcelona, 29.3.1971), elegit per la circumscripció de Barcelona, com a representant de En Comú Podem-Guanyem el Canvi.
- 2019-12-11 11:45: Laura Borràs Castanyer (*Barcelona, 5.10.1970), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Junts per Catalunya-Junts.
- 2019-12-11 12:30: Inés Arrimadas García (*Jerez, 3.7.1981), elegida per la circumscripció de Barcelona, com a representant de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.
- 2019-12-11 16:00: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de Podemos (Unidas Podemos).
- 2019-12-11 16:45: Santiago Abascal Conde (*Bilbao, 14.4.1976), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant de VOX.
- 2019-12-11 17:30: Pablo Casado Blanco (*Palencia, 1.2.1981), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Popular.
- 2019-12-11 18:15: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972), elegit per la circumscripció de Madrid, com a representant del Partido Socialista Obrero Español.
L'últim dels convocats, Pedro Sánchez, és qui té més suports al Congrés. Però aquests suports no li garanteixen ni una majoria simple, i no sembla que les negociacions per atreure més vots afirmatius o, ni que sigui, abstencions, hagin avançat prou. Sánchez ha declarat que no acudirà a un debat d'investidura sense garanties de guanyar-la, si més no en segona votació. Això genera un conflicte entre la necessitat de designar un candidat aquesta mateixa setmana.
divendres, 6 de desembre del 2019
Referèndum d’autodeterminació de Bougainville
Demà conclou el referèndum sobre la independència de Bougainville que, des del 23 de novembre se celebra sota la supervisió de la Bougainville Referendum Commission (BRC). Els resultats no es faran públics fins el 20 de desembre.
La qüestió referendada, nítida i perfectament binària: ‘Do you agree for Bougainville to have: (1) Greater Autonomy (2) Independence?’
Per Bougainville s’entén la Regió Autònoma de Bougainville, integrada per l’illa de Bougainville, l’illa de Buka i un seguit d’illes annexes com les Carterets. És un territori de 9384 km2 i amb una població de 250.000 persones. És l’única regió autònoma de l’Estat Independent de Papua Noa Guinea. Abans del 2002, aquest territori era la Província de les Salomó del Nord i, efectivament, constitueix la quarta part més nord-oriental de l’arxipèlag de les Illes Salomó.
Les Illes Salomó reberen aquest nom arran de l’expedició liderada per Álvaro de Mendaña de Neira (1542-1595), que en el 1568, en observar la riquesa aurífera d’alguna de les illes, postulà que l’arxipèlag podia haver acollit les cèlebres mines del Rei Salomó amb l’or de les quals es decorà el Temple de Jerusalem. Aquest contacte amb els espanyols no alterà gaire la situació de les illes, segmentades en una plèiade de pobles sovint enfrontats en guerres acompanyades de canibalisme i de recol·lecció de caps. L’arxipèlag és habitat des de fa uns 30.000 anys, a partir d’una migració procedent de l’oest, i que ja no pogué avançar més enllà. D’aquests primers habitants ens han arribat algunes de les llengües que es parlen a l’illa de Bougainville (rotoka, eivo, terei, keriaka, nasioi, nagovisi, siwai, baitsi, uisai, etc.). Fa uns 6.000 anys arribà una nova onada migratòria també de l’oest, amb canoes de vela, que sí pogueren anar més enllà de l’arxipèlag cap a illes encara més llunyanes. D’aquesta onada migratòria en queden les llengües austronèsiques, que a l’illa de Bougainville es troben al nord i en diferents punts del litoral, així com a l’illa de Buka. Fa uns 3.000 anys arribà la migració lapita, com ho testimonien restes ceràmiques. Tot i la presència lapita, les Illes Salomó servaren les característiques que les integren en la Melanèsia.
Mendaña no va visitar la part del nord de l’arxipèlag. Sí ho va fer, en el 1616, l’expedició de Willem Schouten i Jacob Le Maire. En el 1643, Abel Tasman desembarcà en l’illa de Bougainville. En el 1767, Philip Carteret visità les illes que avui porten el seu nom. En el 1768, hi arribà l’expedició de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811). Fou en el seu honor que l’illa principal rebé aquest nom. Entre el 1766 i 1769, l’expedició de Bougainville feu una circumnavegació, que avui es recorda precisament en el nom de l’illa de Bougainville i en el gènere de plantes sud-americanes de la família de les nictangiàcies, Bougainvillea.
A mitjan segle XIX creix la presència europea a les Illes Salomó, en forma de missions cristianes però també d’incursions per captar, de grat o per la força, mà d’obra per a les plantacions de canya de sucre de Queensland i Fiji. En el 1885, Alemanya declarà el protectorat sobre l’illa de Bougainville i adjacents, amb el nom de Protectorat Alemany de les Illes Salomó. En el 1893, el Regne Unit declarà el protectorat en les tres quartes parts restants de l’arxipèlag, amb el nom de Protectorat Britànic de les Illes Salomó. El Tractat de Berlín, del 1900, fixà els límits entre els dos protectorats en una frontera que s’ha mantingut fins els nostres dies. Durant la Primera Guerra Mundial, foren els australians els qui conqueriren les illes del protectorat alemany. De fet, la Societat de Nacions assignà a Austràlia un mandat sobre tots els territoris vinculats a la Deutsch-Neuguinea. Austràlia administrà el mandat com a Territori de Nova Guinea.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bougainville, com bona part de la Melanèsia, fou ocupat pels japonesos en el 1942. Les forces aliades, australianes, nova zelandeses i nord-americanes, lluitaren entre l’1 de novembre del 1943 i el 21 d’agost del 1945 per fer fora els japonesos. En el 1949, Austràlia va combinar les terres del mandat de Nova Guinea amb les del Territori de Papua (vinculat a Austràlia des del 1902), creant-hi el Territori de Papua i Nova Guinea.
En el 1975, el Territori de Papua i Nova Guinea esdevenia un Estat Independent com a reialme de la Commonwealth. En aquest estat hi anava inclosa la Província de les Illes Salomó del Nord. Pel que fa a la resta de les Illes Salomó, sota sobirania britànica, accediren a l’autogovern en el 1976 i a la independència en el 1978, convertint-se llavors en un altre reialme de la Commonwealth.
A començament dels 1970, l’explotació de les mines de coure i d’or augmentà de nivell. La multinacional Rio Tinto creà la Bougainville Copper Limited per explotar la mina de coure de Panguna. L’impacte ambiental d’aquestes explotacions no compensava a les poblacions locals en termes de beneficis laborals, financers o socials, i això animà un moviment per la independència de les Illes Salomó del Nord. En el 1975, quan es proclamà la independència de Papua Nova Guinea, aquest moviment procedí a proclamar la Republic of North Solomons. Però la república no prosperà per la intervenció governamental, i les Salomó del Nord quedaren integrades com a província a l’Estat Independent de Papua Nova Guinea.
En el 1988 revifà el conflicte de la mà del Bougainville Revolutionary Army (BRA). Intervingué de nou la Papua New Guinea Defence Force (PNGDF), i esclatà una guerra civil. En el 1990 es proclamà de nou la Republic of North Solomons, i el PNGDF es veure obligar a replegar-se. El BRA també rebé l’hostilitat de grups de bougainvilleans contraris a la secessió. La guerra s’enquistà. En el 1996, el govern de Papua Nova Guinea contractà la Sandline International per reprimir els independentistes, i aquesta companyia utilitzà mercenaris procedents de Sierra Leone. Aquest extrem mostrava la insostenibilitat d’un conflicte que havia produït la mort de 20.000 persones.
El 1997 s’arribà a un alto al foc i a l’inici de negociacions de pau, amb la mediació del govern de Nova Zelanda. El 30 d’agost del 2001 se signava a Arawa l’acord de pau entre el Govern de Papua Nova Guinea i els líders de Bougainville. Com a conseqüència d’aquest acord, el 25 de juny del 2002 s’establí la Regió Autònoma de Bougainville, amb capital a Buka.
L’acord de pau establia la garantia de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Bougainville entre 10 i 15 anys després de l’establiment del govern autonòmic. En el 2005, s’establí el Govern Autònom de Bougainville. El 24 de juny del 2017, el Govern de Papua Nova Guinea i el Govern Autònom de Bougainville acordaren la creació de la Comissió del Referèndum de Bougainville com a entitat independent i parcial.
El referèndum s’ha dut a terme tant al territori autònom de Bougainville com a llocs de Papua Nova Guinea, d’Austràlia (Cairns, etc.) i de les Illes Salomó (Gizo, etc.) on hi ha una alta concentració de desplaçats, refugiats o emigrants procedents de la regió. El 29 de novembre ja s’havien desplegat el 99% de centres de votació, i a partir del 3 de desembre ja es tancaven els 829 centres electorals. A 6 de desembre, la majoria d’urnes ja han estat lliurades a la Comissió.
La qüestió referendada, nítida i perfectament binària: ‘Do you agree for Bougainville to have: (1) Greater Autonomy (2) Independence?’
Per Bougainville s’entén la Regió Autònoma de Bougainville, integrada per l’illa de Bougainville, l’illa de Buka i un seguit d’illes annexes com les Carterets. És un territori de 9384 km2 i amb una població de 250.000 persones. És l’única regió autònoma de l’Estat Independent de Papua Noa Guinea. Abans del 2002, aquest territori era la Província de les Salomó del Nord i, efectivament, constitueix la quarta part més nord-oriental de l’arxipèlag de les Illes Salomó.
Les Illes Salomó reberen aquest nom arran de l’expedició liderada per Álvaro de Mendaña de Neira (1542-1595), que en el 1568, en observar la riquesa aurífera d’alguna de les illes, postulà que l’arxipèlag podia haver acollit les cèlebres mines del Rei Salomó amb l’or de les quals es decorà el Temple de Jerusalem. Aquest contacte amb els espanyols no alterà gaire la situació de les illes, segmentades en una plèiade de pobles sovint enfrontats en guerres acompanyades de canibalisme i de recol·lecció de caps. L’arxipèlag és habitat des de fa uns 30.000 anys, a partir d’una migració procedent de l’oest, i que ja no pogué avançar més enllà. D’aquests primers habitants ens han arribat algunes de les llengües que es parlen a l’illa de Bougainville (rotoka, eivo, terei, keriaka, nasioi, nagovisi, siwai, baitsi, uisai, etc.). Fa uns 6.000 anys arribà una nova onada migratòria també de l’oest, amb canoes de vela, que sí pogueren anar més enllà de l’arxipèlag cap a illes encara més llunyanes. D’aquesta onada migratòria en queden les llengües austronèsiques, que a l’illa de Bougainville es troben al nord i en diferents punts del litoral, així com a l’illa de Buka. Fa uns 3.000 anys arribà la migració lapita, com ho testimonien restes ceràmiques. Tot i la presència lapita, les Illes Salomó servaren les característiques que les integren en la Melanèsia.
Mendaña no va visitar la part del nord de l’arxipèlag. Sí ho va fer, en el 1616, l’expedició de Willem Schouten i Jacob Le Maire. En el 1643, Abel Tasman desembarcà en l’illa de Bougainville. En el 1767, Philip Carteret visità les illes que avui porten el seu nom. En el 1768, hi arribà l’expedició de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811). Fou en el seu honor que l’illa principal rebé aquest nom. Entre el 1766 i 1769, l’expedició de Bougainville feu una circumnavegació, que avui es recorda precisament en el nom de l’illa de Bougainville i en el gènere de plantes sud-americanes de la família de les nictangiàcies, Bougainvillea.
A mitjan segle XIX creix la presència europea a les Illes Salomó, en forma de missions cristianes però també d’incursions per captar, de grat o per la força, mà d’obra per a les plantacions de canya de sucre de Queensland i Fiji. En el 1885, Alemanya declarà el protectorat sobre l’illa de Bougainville i adjacents, amb el nom de Protectorat Alemany de les Illes Salomó. En el 1893, el Regne Unit declarà el protectorat en les tres quartes parts restants de l’arxipèlag, amb el nom de Protectorat Britànic de les Illes Salomó. El Tractat de Berlín, del 1900, fixà els límits entre els dos protectorats en una frontera que s’ha mantingut fins els nostres dies. Durant la Primera Guerra Mundial, foren els australians els qui conqueriren les illes del protectorat alemany. De fet, la Societat de Nacions assignà a Austràlia un mandat sobre tots els territoris vinculats a la Deutsch-Neuguinea. Austràlia administrà el mandat com a Territori de Nova Guinea.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bougainville, com bona part de la Melanèsia, fou ocupat pels japonesos en el 1942. Les forces aliades, australianes, nova zelandeses i nord-americanes, lluitaren entre l’1 de novembre del 1943 i el 21 d’agost del 1945 per fer fora els japonesos. En el 1949, Austràlia va combinar les terres del mandat de Nova Guinea amb les del Territori de Papua (vinculat a Austràlia des del 1902), creant-hi el Territori de Papua i Nova Guinea.
En el 1975, el Territori de Papua i Nova Guinea esdevenia un Estat Independent com a reialme de la Commonwealth. En aquest estat hi anava inclosa la Província de les Illes Salomó del Nord. Pel que fa a la resta de les Illes Salomó, sota sobirania britànica, accediren a l’autogovern en el 1976 i a la independència en el 1978, convertint-se llavors en un altre reialme de la Commonwealth.
A començament dels 1970, l’explotació de les mines de coure i d’or augmentà de nivell. La multinacional Rio Tinto creà la Bougainville Copper Limited per explotar la mina de coure de Panguna. L’impacte ambiental d’aquestes explotacions no compensava a les poblacions locals en termes de beneficis laborals, financers o socials, i això animà un moviment per la independència de les Illes Salomó del Nord. En el 1975, quan es proclamà la independència de Papua Nova Guinea, aquest moviment procedí a proclamar la Republic of North Solomons. Però la república no prosperà per la intervenció governamental, i les Salomó del Nord quedaren integrades com a província a l’Estat Independent de Papua Nova Guinea.
En el 1988 revifà el conflicte de la mà del Bougainville Revolutionary Army (BRA). Intervingué de nou la Papua New Guinea Defence Force (PNGDF), i esclatà una guerra civil. En el 1990 es proclamà de nou la Republic of North Solomons, i el PNGDF es veure obligar a replegar-se. El BRA també rebé l’hostilitat de grups de bougainvilleans contraris a la secessió. La guerra s’enquistà. En el 1996, el govern de Papua Nova Guinea contractà la Sandline International per reprimir els independentistes, i aquesta companyia utilitzà mercenaris procedents de Sierra Leone. Aquest extrem mostrava la insostenibilitat d’un conflicte que havia produït la mort de 20.000 persones.
El 1997 s’arribà a un alto al foc i a l’inici de negociacions de pau, amb la mediació del govern de Nova Zelanda. El 30 d’agost del 2001 se signava a Arawa l’acord de pau entre el Govern de Papua Nova Guinea i els líders de Bougainville. Com a conseqüència d’aquest acord, el 25 de juny del 2002 s’establí la Regió Autònoma de Bougainville, amb capital a Buka.
L’acord de pau establia la garantia de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Bougainville entre 10 i 15 anys després de l’establiment del govern autonòmic. En el 2005, s’establí el Govern Autònom de Bougainville. El 24 de juny del 2017, el Govern de Papua Nova Guinea i el Govern Autònom de Bougainville acordaren la creació de la Comissió del Referèndum de Bougainville com a entitat independent i parcial.
El referèndum s’ha dut a terme tant al territori autònom de Bougainville com a llocs de Papua Nova Guinea, d’Austràlia (Cairns, etc.) i de les Illes Salomó (Gizo, etc.) on hi ha una alta concentració de desplaçats, refugiats o emigrants procedents de la regió. El 29 de novembre ja s’havien desplegat el 99% de centres de votació, i a partir del 3 de desembre ja es tancaven els 829 centres electorals. A 6 de desembre, la majoria d’urnes ja han estat lliurades a la Comissió.
dijous, 5 de desembre del 2019
ERC, Bildu i CUP no participen en la ronda de trobades amb el Rei per designar candidat a la Presidència del Govern
Ahi el Rei rebia en audiència Meritxell Batet, que tot just ha estat reelegida Presidenta del Congrés dels Diputats. Amb la Mesa del Congrés ja constituïda, el proper pas de la XIV Legislatura serà la conformació dels grups parlamentaris. Paral·lelament, el Rei iniciarà una ronda de contactes amb els representants polítics del Congrés.
La composició del Congrés que deriva dels resultats electorals és la següent:
- PSOE: 120 diputats.
- PP: 89.
- Vox: 52.
- Unidas Podemos (UP): 26.
- ERC-S: 13.
- Cs: 10.
- JxCAT: 8.
- En Comú Podem (ECP): 7.
- EAJ-PNV: 6.
- EH Bildu: 5.
- Más País: 2.
- CUP-PR: 2.
- En Común (EC): 2.
- Coalición Canaria (CC-NC): 2.
- Navarra Suma (NA+): 2.
- Més Compromís: 1.
- BNG: 1.
- Partido Regionalista de Cantabria (PRC): 1.
- Teruel Existe (TE): 1.
D'acord amb aquesta composició hi hauria 22 formacions polítiques en el Congrés. Algunes d'aquestes formacions, no obstant, formaran grup parlamentari comú, i la majoria aniran a parar al grup mixt. En tot cas, com que la ronda de consultes amb el Rei començarà abans que la formació dels grups parlamentaris, són aquestes 22 formacions les que hi haurien de participar-hi. N'hi ha tres que s'han desmarcat, de manera que Batet ha ofert al rei Felip VI la llista següent de dinou contactes:
- PSOE: Pedro Sánchez Pérez-Castejón.
- PP: Pablo Casado Blanco.
- VOX: Santiago Abascal Conde.
- Podemos: Pablo Iglesias Turrión.
- Cs: Inés Arrimadas García.
- Junts: Laura Borràs Castanyer.
- ECP: Jaume Asens Llodrà.
- EAJ-PNV: Aitor Esteban Bravo.
- IU: Alberto Garzón Espinosa.
- Más País-Equo: Íñigo Errejón Galván.
- EC: Yolanda Díaz Pérez.
- CC: Ana Oramas González-Moro.
- Nueva Canarias: Pedro Quevedo Iturbe.
- Unión del Pueblo Navarro: Javier Esparza Abaurrea.
- Més Compromís: Joan Baldoví Roda.
- BNG: Néstor Rego Candamil.
- PRC: José María Mazón Ramos.
- TE: Tomás José Guitarte Gimeno.
- Foro de Ciudadanos: Isidro Manuel Martínez Oblanca.
La composició del Congrés que deriva dels resultats electorals és la següent:
- PSOE: 120 diputats.
- PP: 89.
- Vox: 52.
- Unidas Podemos (UP): 26.
- ERC-S: 13.
- Cs: 10.
- JxCAT: 8.
- En Comú Podem (ECP): 7.
- EAJ-PNV: 6.
- EH Bildu: 5.
- Más País: 2.
- CUP-PR: 2.
- En Común (EC): 2.
- Coalición Canaria (CC-NC): 2.
- Navarra Suma (NA+): 2.
- Més Compromís: 1.
- BNG: 1.
- Partido Regionalista de Cantabria (PRC): 1.
- Teruel Existe (TE): 1.
D'acord amb aquesta composició hi hauria 22 formacions polítiques en el Congrés. Algunes d'aquestes formacions, no obstant, formaran grup parlamentari comú, i la majoria aniran a parar al grup mixt. En tot cas, com que la ronda de consultes amb el Rei començarà abans que la formació dels grups parlamentaris, són aquestes 22 formacions les que hi haurien de participar-hi. N'hi ha tres que s'han desmarcat, de manera que Batet ha ofert al rei Felip VI la llista següent de dinou contactes:
- PSOE: Pedro Sánchez Pérez-Castejón.
- PP: Pablo Casado Blanco.
- VOX: Santiago Abascal Conde.
- Podemos: Pablo Iglesias Turrión.
- Cs: Inés Arrimadas García.
- Junts: Laura Borràs Castanyer.
- ECP: Jaume Asens Llodrà.
- EAJ-PNV: Aitor Esteban Bravo.
- IU: Alberto Garzón Espinosa.
- Más País-Equo: Íñigo Errejón Galván.
- EC: Yolanda Díaz Pérez.
- CC: Ana Oramas González-Moro.
- Nueva Canarias: Pedro Quevedo Iturbe.
- Unión del Pueblo Navarro: Javier Esparza Abaurrea.
- Més Compromís: Joan Baldoví Roda.
- BNG: Néstor Rego Candamil.
- PRC: José María Mazón Ramos.
- TE: Tomás José Guitarte Gimeno.
- Foro de Ciudadanos: Isidro Manuel Martínez Oblanca.
dimecres, 4 de desembre del 2019
T-casual i T-usual: els nous títols de transport metropolità
L'Autoritat del Transport Metropolità ha comunicat les tarifes del 2020. Després d'alguns exercicis de manteniment dels preus, l'ATM (integrada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona) ha optat per augmentar la recaptació a través de vehicular més passatgers cap als títols integrats i de titularitat personal (associats al DNI o al NIE).
El bitllet senzill passa ara a costar 2,40 € (1 zona); 3,40 € (2 zones); 4,50 € (3 zones); 5,75 € (4 zones); 7,35 € (5 zones) i 8,55 € (6 zones). El bitllet senzill aeroport L9 Sud costarà 5,15 €.
La T-casual és un títol unipersonal amb 10 viatges durant 1 any. Substitueix la T-10, però ara és un títol intransferible vinculat a un DNI/NIE. El preu serà de 11,35 € (1 zona), 22,40 € (2 zones), 30,50 € (3 zones); 39,20 € (4 zones); 45,05 € (5 zones) i 47,90 € (6 zones). Respecte de la T-10 experimenta un augment. Per als treballadors de l'aeroport, una T-casual específica de 11,35 € els permetrà d'accedir a les estacions aeroportuàries de la L9 Sud.
La T-usual és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 30 dies. Substitueix la T-mes, que era il·limitada, i la T-50/30 (de 50 viatges en un mes). El preu serà de 40,00 € (1 zona), 53,85 € (2 zones), 75,60 € (3 zones), 92,55 € (4 zones), 106,20 € (5 zones) i 113,75 € (6 zones). Respecte de la T-mes i de la T50/30 experimenta una davallada, que pot arribar fins a un 25%. Si una persona gasta més de 4 T-casuals al més, hauria de passar-se a la T-usual. El problema és que no tothom pot fer una previsió exacta de les necessitats de transport que tindrà. El preu de la T-usual per a persones en situació d'atur es manté a 9,95 € (1 zona).
La T-jove és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 90 dies. La poden adquirir únicament els menors de 25 anys. El preu serà de 80,00 € (1 zona), 105,20 € (2 zones); 147,55 € (3 zones); 180,75 € (4 zones); 207,40 € (5 zones) i 222,25 € (6 zones). Les noves tarifes suposen una reducció del preu en un 25%.
La T-dia és un títol unipersonal de viatges il·limitats durant 24 hores. El preu serà de 10,50 € (1 zona), 16,00 € (2 zones); 20,10 € (3 zones); 22,45 € (4 zones); 25,15 € (5 zones) i 28,15 € (6 zones). Experimenta un augment.
La T-grup és un títol multipersonal amb 70 viatges durant 30 dies. El preu serà de 79,45 € (1 zona); 156,80 € (2 zones); 213,50 € (3 zones); 274,40 € (4 zones); 315,35 € (5 zones) i 335,30 € (6 zones). Aquest títol s'adreça a grups que fan un ús ocasional del transport públic (grups escolars, esportius, etc.).
Altres targetes són:
- la T-16, gratuïta, destinada als menors de 16 anys.
- la FM/FN, destinada a famílies monoparentals i nombroses, que experimenta una reducció del 25%, bo i eliminant l'abonament trimestral.
- la T-aire, de dos viatges integrats en dies d'episodis declarats de contaminació ambiental amb restricció de trànsit. Tinrà un preu de 2,05 € (1 zona).
- la T-verda, gratuïta i amb viatges il·limitats durant tres anys per a persones que hagin desballestat el seu vehicle privat contaminant i hagin renunciat a comprar-ne cap altre en tres anys.
El trànsit al nou sistema ja començarà l'1 de gener. Llavors la T-10 passarà a ser unipersonal, mantenint validesa fins al 29 de febrer del 2020, que és quan també deixaran de valdre els títols del 2019. Més enllà d'aquella data, els títols es podran retornar recuperant l'import dels viatges no realitzats.
dimarts, 3 de desembre del 2019
Arrenca la XIV Legislatura de les Corts Generals
Les Corts Espanyoles celebren avui la sessió constitutiva del Congrés i del Senat de la XIV Legislatura del present període constitucional (la CIII des de les Corts de Cadis).
El Congrés del Diputats ha arrencat amb una Mesa d'Edat presidida per Agustín Javier Zamarrón (PSOE), com el més gran, i amb Marta Rosique (ERC) i Lucía Muñoz (UP) de secretàries, com les més joves.
Les rondes de votació per a elegir la Mesa han estat les següents:
- en la primera ronda per elegir el President: Meritxell Batet (167), Ana Pastor (91), Macarena Olona (52), en blanc (11), vots nuls (28), absència (1).
- en la segona ronda per elegir President, ha estat escollida Meritxell Batet (PSOE), amb 166 vots; Ana Pastor ha rebut 140, i hi ha hagut 11 vots en blanc i 19 vots nuls.
- en la ronda per escollir els quatre vicepresidents, han estat elegits Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (108 vots; PSOE), Ana Pastor (101; PP), Gloria Elizo (77; UP) i Ignacio Gil Lázaro (52; VOX).
- en la ronda per escollir els quatre secretaris, han estat elegits Gerardo Pisarello (91, ECP), Sofía Hernanz (87; PSOE), Javier Sánchez Serna (67, UP) i Adolfo Suárez Illana (67, PP)
- en una ronda suplementària per dirimir la tercera secretaria arran de l'empat entre Sánchez Serna i Suárez Illana: Sánchez Serna (60 vots) i Suárez Illana (58).
El Senat s'ha constituït de la mateixa manera. Les rondes de votacions per elegir la Mesa han estat les següents:
- primera votació per a la Presidència del Senat: Pilar Llop (132), Pío García-Escudero (107), vots en blanc (8) i vots nuls (15).
- segona votació per a la Presidència del Senat: Pilar Llop (130) ha ressultat elegida. García-Escudero ha obtingut 109 vots i hi ha hagut 8 vots en blanc i 16 vots nuls.
- han estat elegits Vicepresidents: Cristina Narbona (PSOE) i Pío García-Escudero (PP).
- han estat elegits Secretaris: Francisco Fajardo (PSOE), Rafael Hernando (PP), Imanol Landa (EAJ-PNV) i Cristina Ayala (PP).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)