El passat 20 d’abril, una explosió en la plataforma “Deepwater Horizon” matava 11 treballadors i en feria 17 més. La “Deepwater Horizon” explota un pou petrolier a través d’una perforació practicada a 1.500 metres sota el nivell de mar. De l’explosió ha resultat un vessament descomunal de petroli a les aigües del Golf de Mèxic que, després de dues setmanes, no ha pogut ésser segellat.
L’accident és un accident, però és inescapable que hom recordi els debats sobre la perforació petroliera en aigües fondes, ben presents en les campanyes electorals nord-americanes del 2008. La disponibilitat de fonts energètiques assequibles econòmicament, empeny la necessitat de salvar el ‘pic del petroli’ amb innovacions tecnològiques que permetin explotar reserves que fins fa no gaire quedaven fora de consideració.
La Deepwater Horizon era una plataforma mòbil, construïda el 2001 per Hyundai, adquirida per la Transocean Ltd, i gestionada per BP. En el moment de l’accident, explotava un pou submarí a 66 km de la costa de Louisiana. Hi treballaven unes 126 persones, 79 empleats de la Transocean, 6 de la BP i 41 de subcontractes.
Hom calcula que no es podrà segellar del tot el pou fins d’ací a 90 dies, i que l’abocament podria ser d’uns 300.000 m3. Part de l’abocament es pot resseguir ja, en haver aflorat a la superfície, però la part que queda submergida és impossible de seguir. La principal preocupació és l’impacte de la taca si arriba prop del litoral. I no només per la pesca, que també, sinó pel turisme. A més, un impacte negatiu sobre la vegetació litoral (terrestre i aquàtica) podria esborrar una barrera natural que serveix de protecció contra huracans i tempestes tropicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada