Les màscares quirúrgiques poden reduir la transmissió de virus respiratoris en individus simptomàtics

Virologia mèdica: D’acord amb les dades oficials des de l’inici de la pandèmia, han mort de covid-19 més de 58.000 persones. Si l’1 d’abril es registraren gairebé 5.000 defuncions, l’endemà es fregà la xifra de 6.000. En gairebé tots els països del món s’han adoptat mesures de contenció. L’opinió pública acull amb interès tota la recerca al voltant d’aquesta infecció respiratòria. Un punt de debat és sobre la indicació de les mascaretes quirúrgiques. El dia 3 d’abril, la revista Nature Medicine publica un article especialment rellevant, encapçalat per Nancy H. L. Leung, de la Universitat de Hong Kong. Leung et al. han estudiat la presència de virus respiratoris comuns (els coronavirus estacionals endèmics, els virus de la grip i els rinovirus) en alè i la tos d’infants i d’adults amb símptomes respiratoris aguts. Han quantificat fins a quin punt les màscares quirúrgiques són capaces de reduir l’emissió de virus. Així troben que les màscares redueixin significativament la detecció d’ARN del virus de la grip en gotes respiratòries. En el cas dels coronavirus humans, hi ha una reducció significativa en els aerosols emesos (nuclis respiratoris) i una tendència a la reducció en les gotetes respiratòries. Així doncs, les màscares quirúrgiques podrien evitar o disminuir la transmissió de coronavirus i d’altres virus respiratoris des d’individus simptomàtics.



El refredat contagiós

El protocol d’aquest estudi fou redactat per Nancy H. L. Leung i Benjamin J. Cowling. Els dos són membres del WHO Collaborating Centre for Infectious Disease Epidemiology and Control i de la School of Public Health de la Li Ka Shing Faculty of Medicine, de la University of Hong Kong (HKU). Les dades foren recollides per Leung, Eunice Y. C. Shiu i Benien J. P. Hau (també de la HKU). Les proves de laboratori foren realitzades per Daniel K. W. Chu (HKU) i Chan Kwok-Hung (del Departament de Microbiologia de la HKU). Leung realitzà les anàlisi estatístiques. Leung i Cowling redactaren l’esborrany de l’article.

En la interpretació de les dades participaren els altres autors de l’article. La supervisió fou compartida per Cowling i Donald K. Milton (del Maryland Institute for Applie Environmental Health de la University of Maryland).

Allò que anomenem ‘refredat comú’ o ‘encostipat’ es correspon en bona mesura a les malalties víriques respiratòries agudes (ARIs en l’acrònim anglès). Són el resultat d’infeccions amb virus respiratoris. Són malalties habitualment lleus, però que poden complicar-se de manera severa i àdhuc fatal, com testimonia de manera paradigmàtica el covid-19 produït pel SARS-CoV-2 (= HCoV-19). Són malalties transmissibles perquè els virus circulen entre la població humana a través del contacte directe o indirecte, vehiculats per gotetes respiratòries (> 5 µm; que tendeixen a precipitar ràpidament) o per aerosols respiratoris (< 5 μm; nuclis respiratoris que poden romandre en suspensió més temps). El cas de l’ortomixovirus de la grip és sabut que la combinació d’higiene de mans, de l’ús de mascaretes, etc., són útils per reduir la transmissió directa per les gotetes respiratòries i indirecta per contacte amb superfícies contaminades. No queda tan clar però l’eficiència d’aquestes mesures en altres virus respiratoris, incloent-hi el SARS-CoV-2. D’ací les discrepàncies de consells viscudes en les darreres setmanes. Algunes autoritats sanitàries recomanen la mascareta com a control de font, és a dir seria indicada per a les persones malaltes. La mascareta quirúrgica, com a tal, fou introduïda per als cirurgians que tractaven ferits, sobretot durant les operacions. Més endavant, el personal mèdica la duia també per protegir-se del contagi quan tractava amb malalts infecciosos.

El coneixement sobre la capacitat de filtratge dels diferents tipus de mascaretes i respiradors provés d’experiments in vitro amb partícules no-biològiques. Menys comuns són els experiments realitzats sobre el filtratge de virus respiratoris com el de la grip o sobre l’eficàcia de contenir l’alliberament de virus en persones infectades. És per això que Leung et al. iniciaren aquesta recerca sobre coronavirus, virus de la grip i rinovirus per quantificar l’exhalació de virus per persones amb ARIs, i com aquesta es podia modular amb l’ús de mascaretes quirúrgiques.

Experiments a l’Hospital Baptista de Hong Kong

Els investigadors agraeixen el suport de l’Outpatient Center i de l’Infection Control Team del Hong Kong Baptist Hospital. El treball es realitzà amb pacient recrutats d’aquest centre entre el març del 2013 i el maig del 2016. En aquest període, totes les visites a l’hospital amb simptomatologia eren cribades. Les que presentaven un símptoma d’ARI (febre de més de 37,8 °C, tos, irritació de gola, mucositat nasal, mal de cap, miàlgia o mucositat bronquial) eren conduïdes al personal de l’estudi. En cas que el pacient reportés 2 o més dels símptomes descrits, que aquests haguessin aparegut en els darrers tres dies, i que fossin de més d’11 anys d’edat, se’ls oferia de participar en l’estudi, explicant-li-los la finalitat. Si el pacient prestava el seu consentiment se’ls feia un test ràpid de la grip (el Sofia Influenza A+B de Quidel, un immunoassaig de fluorescència que detecta antigen viral). Per fer aquest test, se’ls prenia un hisop nasal. Un segon hisop nasal i un hisop faringi eren obtinguts per a una prova virològica ulterior de laboratori. Els participants seguidament omplien un qüestionari amb informació bàsica (edat, sexe, severitat dels símptomes, medicació, condicions mèdiques i historial de consum de tabac).

La primera fase de l’estudi (‘Influenza Study’), realitzada entre el març del 2013 i el febrer del 2014, el resultat positiu del test ràpid determinava l’elegibilitat per a una participació ulterior en la recol·lecció d’exhalat respiratori.

La segona fase l’estudi (‘Respiratory Virus Study’) fou conduïda entre el març del 2014 i el maig del 2016. En aquest cas el resultat negatiu del test ràpid no era un element d’exclusió, i a tots els participants se’ls prenia una mostra d’aire exhalat durant 30 minuts en la mateixa visita.

Abans de prendre aquesta mostra d’aire exhalat, els participants eren distribuïts aleatòriament en una proporció 1:1 entre dos grups experimentals, un que duia una màscara quirúrgica (la cat. N. 62536 de Kimberly-Clark) d’entrada, i l’altre que no. El grup de la mascareta se la col·locava ell mateix, i se’ls instruïa si ho feien incorrectament. Durant el període de recol·lecció, es deia als participants de respirar amb normalitat, i s’anotava el nombre d’estossegaments. Conclosa aquesta recol·lecció, es feia una segona amb el mètode invers (el primer ara sense mascareta i el segon ara amb mascareta). No tots els participants accedien a aquesta segona mitja hora, de manera que se’ls oferia un cupó de supermercat per valor de 30 US$. A tots els participants se’ls gratificava amb un termòmetre timpànic de 20 US$.

El protocol fou aprovat pel Comitè Ètic de la Universitat i de l’Hospital Baptista. El consentiment informat era signat pels propis pacients majors d’edat, i pels seus pares o tutors en cas que fossin menors.

Els hisops recollits entre conduïts al laboratori en un medi de transport refrigerat, i després ultracongelats a -70 °C.

Les mostres d’exhalat respiratori eren recollides en dues fraccions partícules, la de les “gotetes respiratòries” i la d’“aerosols”. La validació d’aquest mètode mostrava que tenia la capacitat de recollir el 85% de les gotetes respiratòries i que era eficient en la captura de virus de la grip.
Les mostres nasals eren passades pel xTAG Respiratory Viral Panel d’Abbot Molecular, que detecta qualitativament 12 virus respiratoris comuns diferents: HCoV NL63, HCoV OC43, HCoV 229E, HCoV HKU1, grip A genèric, grip A H1, grip A H3, grip B, virus sincitial respiratori, parainfluenza 1, parainfluenza 2, parainfluenza 3, parainfluenza 4, adenovirus, metapneumovirus humà i enterovirus/rinovirus. En cas que la mostra nasal d’un participant donés positiu, es feien RT-PCR específiques pel virus present en totes les mostres d’aquell pacient per quantificar-hi la càrrega viral. En els participants amb grip, el virus era identificat en cultiu en cèl·lules MDCK.

El resultat primari de l’estudi era la taxa d’emissió viral en la respiració normal dels participants, i com era modulada per l’ús de mascareta, considerant per separat les gotetes dels aerosols. En segon terme, es tractava de correlacionar l’emissió viral en les diferents mostres.

Els virus més freqüents en les mostres eren els coronavirus endèmics (NL63, OC43, HKU1 i 229E), el virus de la grip i el rinovirus. L’emissió viral era expressada en logaritme decimal de les còpies virals per mostra, i analitzada amb un model de regressió Tobit i amb el coeficient de correlació de rang de Spearman.

Un total de 246 participants: 111 infeccions respiratòries

S’oferí la participació a un total de 3.363 pacients en les dues fases de l’estudi. Forniren mostres d’aire exhalat 246 individus, dels quals 122 feren primer l’exhalació sense mascareta i 124 feren primer l’exhalació amb mascareta. Foren 49 els individus que feren una segona exhalació de 30 minuts en la condició alternativa.

Dels 236 participants, n’hi hagué 123 dels quals es confirmà una infecció viral respiratòria per RT-PCR. D’aquests 111 eren infectats bé per un coronavirus estacional humà (17 participants), per un virus de la grip (43 participants) i per un rinovirus (54 participants). Un participant tenia una coinfecció de coronavirus i virus de la grip. Dos participants tenien coinfeccions amb rinovirus i virus de la grip.

Dels 111 participants amb infeccions virals confirmades, el 24% presentaven febre. Els pacients amb grip tenien una probabilitat del doble de presentar febre en comparació amb els qui tenien refredats per rinovirus o coronavirus. Els pacients infectats de coronavirus eren els que més tossien (17 vegades de mitjana durant els 30 minuts de recol·lecció d’aire exhalat).

Pel que fa a l’excreció de virus, el nombre de còpies de coronavirus era superior en les mostres nasals (10^8,1 còpies de mitjana) que en les mostres de gola (10^3,9). Aquesta relació era comparable a la que s’obtenia en el virus de la grip (10^6,7 còpies nasals i 10^4,0 còpies faríngies) o en els rinovirus (10^6,8 còpies nasals i 10^3,3 còpies faríngies). L’ARN viral era detectable tant en les gotetes respiratòries com els aerosols. En el cas dels coronavirus, en l’exhalació sense mascareta l’ARN viral era present en el 30% de les gotetes respiratòries i en el 40% dels aerosols. Ara bé, mentre els coronavirus OC43 i HKU1 són presents tant en gotetes com en aerosols, en el cas del coronavirus NL63 se’l trobava únicament en els aerosols.

En l’aire exhalat dels participants amb mascareta no es trobaven pas coronavirus ni en aerosols ni en gotetes. En el cas del virus de la grip, la mascareta reduïa la detecció en les gotetes respiratòries a un 4%, però no hi havia reducció en els aerosols. Pel que fa als rinovirus, la mascareta no afectava la detecció ni en els aerosols ni en les gotetes.

La transmissió dels coronavirus endèmics

Leung et al. troben que els aerosols respiratoris constitueixen un mode de transmissió per a coronavirus, com també ho són per al virus de la grip i per als rinovirus. Així doncs, a més del contacte directe i indirecte amb persones infectades a través de gotetes respiratòries, hi hauria la possibilitat de contagi per compartir-hi espais.

Les mascaretes quirúrgiques, en aquest sentit, són efectives per limitar la transmissió de virus respiratoris a través de les gotetes, però no sempre dels aerosols. De tota manera, pel que fa als coronavirus, la mascareta redueix força la transmissió del virus també a través dels aerosols. Leung et al. conclouen que la mascareta quirúrgica podria ser utilitzada per les persones malaltes per evitar que contagiïn altres persones.

Les dades quantitatives de Leung et al. ajuden a entendre perquè la transmissió de virus respiratoris requereix en termes generals un contacte perllongat entre persones. No obstant, també mostren com hi ha notables diferències individuals en la quantitat viral excretada, la qual cosa lliga amb el concepte de “persones supercontagiadores”.

Lligams:

- Respiratory virus shedding in exhaled breath and efficacy of face masks. Nancy H. L. Leung, Daniel K. W. Chu, Eunice Y. C. Shiu, Kwok-Hung Chan, James J. McDevitt, Benien J. P. Hau, Hui-Ling Yen, Yuguo Li, Dennis K. M. Ip, J. S. Malik Peiris, Wing-Hong Seto, Gabriel M. Leung, Donald K. Milton & Benjamin J. Cowling. Nature Medicine (2020).

Organoids de ronyó i vasos sanguinis humans com a model experimental de la infecció per SARS-CoV-2 i hrsACE2 com a tractament contra el covid-19

Des de l’inici de la pandèmia del covid-19 en el mes de gener del 2020 molts grups de recerca han reorientat la seva activitat per contribuir a l’obtenció de tractaments terapèutics i profilàctics. Un d’aquests grups és el de Núria Montserrat Pulido que, després de treballar en el camp de l’endocrinologia comparada, s’interessà pels processos de regeneració d’òrgans a través de les cèl·lules totipotencials. El Grup de Pluripotència per a la Regeneració d’Òrgans de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) es dedicà a aplicar els seus organoids de ronyó en la recerca sobre la infecció del SARS-CoV-2 que té la seva porta d’entrada en l’enzim convertidor de l’angiotensina (ACE2). En aquests esforços entrà en col·laboració amb el grup d’Ali Mirazimi, del Karolinska Institutet, dedicat a la patogènesi molecular d’infeccions víriques, i amb el grup de Josef Penninger, de l’Institut de Biotecnologia Molecular de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, dedicat al desenvolupament de teràpies contra malalties infeccioses. Aquesta triple col·laboració es manifesta en un article que publicarà la revista Cell en el qual es mostra que una forma soluble recombinant d’ACE2 humana és capaç d’interferir la infecció d’una monocapa de cèl·lules Vero per SARS-CoV-2. Aquest efecte és específic de l’ACE2 humana (hrsACE2) i no s’observa amb l’ACE2 murina (mrsACE2). La inhibició per hrsACE2 també s’observa en organoids humans de vasos sanguinis i en organoids humans de ronyons. La forma de hrsACE2 podria ésser subjecte d’assaigs clínics com a teràpia contra el covid-19


Electroscopia òptica confocal d’un organoid renal humà. La tinció de fluorescència evidencia les cèl·lules epitelials tubulars (verd), la laminina (vermell) i els nuclis cel·lulars (blau)

El rol d’ACE2 en la infecció per SARS-CoV-2

En aquesta recerca han intervingut membres del grup de Mirazimi de la Unitat de Microbiologia Clínica de l’Hospital Universitari Karolinska d’Estocolm (Vanessa Monteil) i de l’Institut Nacional de Veterinària d’Uppsala (Hyeso Kwon). Del grup de Montserrat de l’IBEC de Barcelona han participat Patricia Prado, Carmen Hurtado del Pozo i Elena Garreta. Del grup de Penninger de l’IMB de Viena han participat Astrid Hagelkrüys, Reiner A. Wimmer i Alexandra Leopoldi. A través de Montserrat, també han col·laborat membres del Programa de Terapia Celular de la Universidad de Navarra (Felipe Prosper i J. P. Romero). A través de Penninger, també han contribuït des de Vancouver Martin Stahl i Ryan Conder (de STEMCELL Technologies), així com Haibo Zhang i Arthur S. Slutsky (del Keenan Research Centre for Biomedical Science); i des de la mateixa Viena ho ha fet Gerald Wirnsberger (Apeiron Biologics).

Tots els experiments amb SARS-CoV-2 foren realitzats per Monteil, començant per l’aïllament. El projecte fou dissenyat per Penninger, Montserrat i Mirazimi. Kwon realitzà totes les qRT-PCR de SARS-CoV-2. Els organoids de vasos sanguinis foren desenvolupats per Hagelkrüys i Wimmer. Els organoids renals foren generats per Garreta, Prado i Hurtado, que també forniren les cèl·lules tubulars, i realitzaren anàlisis com qPCR, immunofluorescència, seqüenciació d’ARN. Prosper i Romero realitzaren l’anàlisi monocel·lular d’ARN. Wirnsberger aportà la hrsACE2 que ha desenvolupat a Apeiron Biologics. Penninger és fundador i accionista d’Apeiron Biologics, companyia que ha sol·licitat una patent per a l’ús d’hrsACE2 en la COVID-19 i per a l’ús d’organoids com a model preclínic d’assaigs contra la COVID-19.

El grup de Penninger forní ara fa 15 anys les proves genètiques que l’enzim 2 de la conversió de l’angiotensina (ACE2) és el receptor crític del coronavirus del SARS (SARS-CoV). La interacció del virus amb l’ACE2, a més, té un efecte patològic directe, ja que l’ACE2 contribueix en condicions fisiològics a la protecció del pulmó.

El virus responsable del brot pneumònic de Wuhan ha estat classificat en la mateixa espècie que el SARS-CoV, i així va rebre la denominació de SARS-CoV-2 (encara que alguns utilitzen preferentment la designació HCoV-19). En la infecció per SARS-CoV-2 el receptor clau és també ACE2, i per això una de les estratègies terapèutiques proposades contra el covid-19 és inhibir aquesta interacció.
En aquesta recerca Monteil et al. mostren que una forma recombinant humana de qualitat clínica d’ACE2 (hrsACE2) té la capacitat de reduir la proliferació del SARS-CoV-2 en un factor de 1000-5000 en un cultiu de cèl·lules Vero. Aquest és un efecte específic de l’ACE2 humana, ja que una forma recombinant murina (mrsACE2) no hi té cap efecte.

Valorar els resultats d’infeccions en cultius en monocapa és fa difícil ja que en aquestes condicions el comportament del virus no és del tot anàleg a la situació clínica. És aquí on entra l’experimentació preclínica en organoids. Monteil et al. han assajat la infecció per SARS-CoV-2 en organoids de vasos sanguinis humans, i troben que hrsACE2 la inhibeix. També es produeix una inhibició en organoids de ronyons humans.

Lligams:

- Inhibition of SARS-CoV-2 infections in engineered human tissues using clinical-grade soluble human ACE2. Vanessa Monteil, Hyesoo Kwon, Patricia Prado, Astrid Hagelkrüys, Reiner A. Wimmer, Martin Stahl, Alexandra Leopoldi, Elena Garreta, Carmen Hurtado del Pozo, Felipe Prosper, J.P. Romero, Gerald Wirnsberger, Haibo Zhang, Arthur S. Slutsky, Ryan Conder, Nuria Montserrat, Ali Mirazimi, Josef M. Penninger. Cell (2020).

- APEIRON Biologics, la companyia que ha desenvolupat l’hrsACE2

Les mesures de distanciació social en 11 països europeus haurien evitat 59.000 morts

El 21 de gener, quan les xifres oficials reportaven 317 infectades amb el HCoV-19, el Centre Col·laborador de l’OMS de Modelat de Malalties Infeccioses calculava que el nombre real d’infectats seria d’uns 1700. A final de març, quan el nombre acumulat de casos confirmats de covid-19 és de 775.782, aquest grup de recerca parla de desenes de milions de persones infectades. El centre més important de la pandèmia de covid-19 és Europa, on al llarg d’aquest mes de març s’han realitzat intervencions sense precedents en forma de tancament d’escoles i d’universitat, prohibició d’aplecs massius i d’esdeveniments públics, i fins i tot confinaments domiciliaris generalitzats. En el seu report, encapçalat per Seth Flaxman, Swapnil Mishra i Axel Gandy, apliquen un model jeràrquic bayesià semi-mecanístic en un total d’11 països europeus (Itàlia, Espanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Noruega, Suècia, Suïssa i Regne Unit). Assumeixen que les intervencions introduïdes són les responsables en els canvis del nombre reproductiu (R_t) de la transmissió viral. Així doncs, a partir de les morts registrades fan estimacions del nombre reproductiu de les setmanes anteriors. Per exemple, a Itàlia s’hauria arribat a una R_t d’1 l’11 de març. Altres països hi han arribat després, de manera que en els 11 països en el seu conjunt s’haurien estalviat fins el 31 de març 59.000 vides (amb un interval de confiança del 95% de 21.000-120.000). Encara moltes més vides s’estalviaran si les mesures continuen fins a fer caure encara més la R_t. En els 11 països estudiats, a 28 de març, la incidència acumulada d’infeccions seria de l’1,88% (Alemanya) a l’11,43% (Espanya), és a dir entre 7 i 43 milions de persones en total. El fet que els casos mortals s’esdevinguin 2-3 setmanes després del contagi fa que encara no s’hagi observat una caiguda en la mortalitat a final de març. El grup de Ferguson i Bhatt remarca que cal mantindre les intervencions actuals i monitoritzar estretament l’evolució de casos confirmats i de morts en les properes setmanes.


Morts registrades per covid-19 per cada milió d’habitants

El grup de Ferguson i Bhatt davant del covid-19

Neil M. Ferguson i Samir Bhatt són els autors corresponsals d’aquesta recerca realitzada en el Department of Infectious Disease Epidemiology i el Department of Mathematics de l’Imperial College London, amb participació del WHO Collaborating Centre for Infectious Disease Modelling, de l’MRC Centre for Global Infectious Disease Analysis, de l’Abdul Latif Jameel Institute for Disease and Emergency Analytics i del Department of Statistics de la University of Oxford. El treball és encapçalat per Seth Flaxman, Swapnil Mishra i Axel Gandy.

D’ençà que l’OMS declarà que el brot epidèmic del nou virus SARS-CoV-2 havia esdevingut una pandèmia, l’11 de març del 2020, s’han introduït arreu del món intervencions de distanciació social, tancament de fronteres, quarantenes, confinaments generalitzacions i restriccions de la mobilitat. L’impacte social i econòmic d’aquestes mesures és tan elevat que és lògic que l’opinió pública demani conèixer quin és l’abast i quins són els riscos de la pandèmia. Les mesures aplicades, al capdavall, cerquen reduir el nombre reproductiu efectiu (R_t) de la infecció, és a dir el nombre mitjà d’infeccions en cada moment t. Quan R_t té un valor inferior a 1, el nombre de noves infeccions decreix, i l’epidèmia pot considerar-se en vies de control. Si el valor és superior, llavors el nombre de casos nous creixerà fins arribar al pic epidèmic, el qual depèn de l’adquisició de la immunitat grupal com a resultat de la infecció massiva de la població.

Segons les xifres oficials, el 23 de gener la Xina introduí mesures d’aquesta mena, centrades a Wuhan i a la província de Hubei. Durant el mes de febrer, el nombre de casos nous de covid-19 a la Xina començà a davallar, i el 19 de març fou el primer dia amb un nombre nul de casos nous a Wuhan. Durant aquest període, la R_t passà de valors de 2-4 a valors per sota d’1, mentre que el nombre de contactes diaris per persona es reduïa en un factor de 7-9.

Durant el mes de febrer, països com Singapur o Corea del Sud aconseguiren evitar un gran brot epidèmic amb mesures de distanciació social, proves massives de RT-PCR i rastreig de contactes. De tota manera, les autoritats d’aquests països temen que una vegada que s’han relaxat aquestes mesures pugui haver-hi un rebrot de casos.

En la fase pandèmica del brot es fa difícil interpretar les dades de casos confirmats, ja que moltes infeccions deuen passar desapercebudes. A més, cada país té una política diferent de realització de proves de RT-PCR.

Russell et al. (2020) han provat d’estimar el nombre d’infeccions reals a partir de les dades de mortalitat. Flaxman et al. fan quelcom semblant, ja que assumeixen que les morts reportades serien un indicador més fiable. No obstant, tampoc tots els països segueixen el mateix procediment de registre de morts atribuïdes al covid-19. En tot cas, cal comptar que entre el moment del contagi i el moment mitjà de la defunció s’escola un període de 2-3 setmanes. Així les mesures d’intervenció públiques no poden esperar tindre un efecte sobre la mortalitat més que passat aquest període.
Flaxman et al. han desenvolupat un nou model mecanístic bayesià del cicle infectiu. A partir de les morts observades infereixen límits superiors i inferiors (intervals de crèdit bayesià) del total de població infectada, la probabilitat de detecció de casos i el nombre de reproducció en el temps.

Les estimacions

La majoria d’intervencions a Europa front el covid-19 començaren entre el 12 i el 14 de març. Flaxman et al. analitzen la mortalitat registrada per covid-19 fins el 28 de març.
A data del 28 de març, Flaxman et al. estimen que a Itàlia el nombre acumulat de persones infectades seria de 5,9 milions (amb un interval de credibilitat bayesiana entre 1,9 i 15,2), és a dir el 9,8% de la població (3,2-25%). A Espanya aquest valor arribaria als 7 milions (1,8-19), és a dir un 15,0% de la població. A Alemanya la infecció hauria arribat a 600.000 persones (240.000-1.500.000), és a dir a un 0,7% de la població. A França tindríem una situació intermèdia, amb un 3,0% (1,1%-7,4%) de la població que hauria estat infectada.

La R_t inicial dels 11 països hauria estat de 3,87 (3,01-4,66). En el primers moments, la principal font de noves infeccions era la importació de casos procedents de l’Àsia Oriental. A final de març, aquest valor havia davallat en un 64% fins a 1,43, amb valors que van del 2,64 (1,40-4,18) de Suècia (on no s’han introduït gaires d’aquestes mesures) al 0,97 (0,14-2,14) de Noruega.

Flaxman et al. que és difícil encara valorar l’impacte de les mesures introduïdes en els diferents països, particularment les més recents i les aplicades a països en els estadis inicials de l’epidèmia (Alemanya, Regne Unit, Noruega). Tanmateix, en els 11 països, les mesures introduïdes haurien estalviat, segons aquest model, 59.000 morts (21.000-120.000) al llarg del mes de març. A Itàlia el nombre seria de 38.000 (13.000-84.000) i a Espanya de 16.000 (5.400-35.000). Per dir-ho d’una altra manera, sense les mesures introduïdes, el nombre defuncions a Itàlia hauria estat 3,7 vegades. Al Regne Unit la xifra seria de 370 (73-1.000).

És important remarcar que fins i tot a Espanya i a Itàlia, la immensa majoria de la població encara és susceptible d’infecció. L’anomenada “immunitat grupal” requeriria una taxa de població amb historial d’infecció del 50-75% si la R₀ es de 2-4. Aixecar prematurament les mesures introduïdes conduiria a una nova escalada d’infeccions.

Flaxman et al. consideren que és necessari fer estudis serològics per comprovar aquestes estimacions de població que ha passat per la infecció.

Lligams:

- Estimating the number of infections and the impact of nonpharmaceutical interventions on COVID-19 in 11 European countries. Seth Flaxman, Swapnil Mishra, Axel Gandy, H Juliette T Unwin, Helen Coupland, Thomas A Mellan, Harrison Zhu, Tresnia Berah, Jeffrey W Eaton, Pablo N P Guzman, Nora Schmit, Lucia Callizo, Kylie E C Ainslie, Marc Baguelin, Isobel Blake, Adhiratha Boonyasiri, Olivia Boyd, Lorenzo Cattarino, Constanze Ciavarella, Laura Cooper, Zulma Cucunubá, Gina Cuomo-Dannenburg, Amy Dighe, Bimandra Djaafara, Ilaria Dorigatti, Sabine van Elsland, Rich FitzJohn, Han Fu, Katy Gaythorpe, Lily Geidelberg, Nicholas Grassly, Will Green, Timothy Hallett, Arran Hamlet, Wes Hinsley, Ben Jeffrey, David Jorgensen, Edward Knock, Daniel Laydon, Gemma Nedjati-Gilani, Pierre Nouvellet, Kris Parag, Igor Siveroni, Hayley Thompson, Robert Verity, Erik Volz, Patrick GT Walker, Caroline Walters, Haowei Wang, Yuanrong Wang, Oliver Watson, Charles Whittaker, Peter Winskill, Xiaoyue Xi, Azra Ghani, Christl A. Donnelly, Steven Riley, Lucy C Okell, Michaela A C Vollmer, Neil M. Ferguson, Samir Bhatt. (2020)

Els modes de transmissió del SARS-CoV-2

Virologia mèdica: Han passat tres mesos d’ençà que es descrigué un brot de pneumònia de Wuhan, que fou atribuït a un virus nou (SARS-CoV-2 o HCoV-19) i descrit com a “malaltia coronavírica 19”. El brot de Wuhan s’estengué per tota la província de Hubei, assolint un pic de casos el mes de febrer. Aquest brot s’estengué per tota la Xina i països limítrofs, però ha estat la transmissió a Europa i a Amèrica del Nord la que transformà la situació en una pandèmia. A hores d’ara, els casos confirmats acumulats de covid-19 en tot el món són 735.029, dels quals 544.092 són casos actius. Cada dia més de 12.000 nous infectats registrats, i el nombre podria ser molt més elevat si atenem al fet que moltes infeccions són asimptomàtiques o de símptomes lleus. Hi ha desenes de milers de persones en estat greu o crític, i la xifra acumulada de morts per covid-19 s’avalua en 34.806. Aquesta mortalitat assoleix la xifra de més de 150 morts per cada milió d’habitants a Itàlia i a Espanya, els països més afectats a hores d’ara. Molts països han declarat mesures de distanciació social. En dictar aquestes mesures resulta vital disposar d’informació sobre els modes de transmissió del HCoV-19. El 27 de març, l’OMS publicava en aquest sentit una lletra científica, actualitzada ahir dia 29,

Els esternuts o la tos són processos que impliquen un abocament substancial de gotetes respiratòries. Com els virus respiratoris augmenten aquestes respostes, això contribueix a la transmissibilitat d’aquests virus. No obstant, també amb l’exhalació normal o, especialment, amb la parla, s’emeten gotetes

Els modes de transmissió
Les infeccions respiratòries es poden transmetre a través de gotetes de diferents mides. Hom anomena “gotetes respiratòries” a la que tenen mides superiors al 5-10 µm, mentre que les de mida inferior es consideren “nuclis respiratoris”. Segons Liu et al. (2020) i altres recerques, el coronavirus-19 es transmet primordialment entre persones a través de gotetes respiratòries i per rutes de contacte. Per això la higiene respiratòria és important, però també ho és rentar-se sovint les mans, i fer-ho especialment després d’haver tocat superfícies compartides, abans de menjar, i sempre que les trobem brutes. En una anàlisi exhaustiva de 75.465 casos de covid-19 no s’ha registrat una transmissió aèria indirecta.

La transmissió per gotetes respiratòries es produeix quan una persona es troba en contacte estret (inferior a 1 m) amb algú que té símptomes respiratoris com tos o esternut. Les gotes poden arribar a contactar amb la mucosa oral o nasal, o amb la conjuntiva. Ong et al. (2020) han reportat un cas de transmissió a través fomites (les gotes dipositades en superfícies) en l’ambient immediat de la persona infectada.

Així doncs, caldria distingir entre una transmissió per contacte directe amb persones infectades i una transmissió per contacte indirecte a través de superfícies o objectes que han estat en contacte amb persones infectades.

En el cas de la transmissió aèria, els virus no es transmeten per les gotetes respiratòries pròpiament dites sinó pels nuclis respiratoris, és a dir per partícules d’una mida inferior a 5 µm. Aquestes microgotes o aerosols poden romandre en suspensió durant temps prolongat, i així transmetre’s a distàncies superiors al metre. Aquesta via de transmissió tindria en el cas del covid-19 un entorn favorable en hospitals, quan pacients infectats són sotmesos a tractaments de suport que generen aerosols (intubació endotraquial, broncoscòpia, succionament obert, administració de nebulitzadors, ventilació manual, tranqueostomia, resuscitació cardiopulmonar, etc.). Doremalen et al. (2020) han estudiat experimentalment la persistència del virus en aerosols i superfícies, trobant que el virus pot romandre en l’aire durant 3 hores. Altres estudis han detectat ARN viral en mostres d’aire d’estances per on han passat pacients amb covid-19.

Pel que fa a la transmissió fecal-oral, tot i haver-se reportat la presència de virions infectius en la femta d’un pacient, no hi ha indicis que sigui una ruta infectiva per al SARS-CoV-2.

Les conclusions de l’Organització Mundial de la Salut sobre la transmissió del SARS-CoV-2

L’OMS considera que les úniques vies de transmissió demostrades del SARS-CoV-2 seria el contacte directe a través de gotetes respiratòries i el contacte indirecte amb superfícies i objectes contaminats amb aquestes gotetes. Per al personal que té cura de pacients de COVID-19 aquestes serien les vies de les quals hom s’ha de protegir. Addicionalment, en circumstàncies o tractaments que provoquin la generació d’aerosols procedents de les vies respiratòries del pacient, caldria protegir-s’hi també d’aquesta via de transmissió.

Les recomanacions de l’OMS insisteixen en la necessitat d’un ús racional i apropiat de tots els equipaments de protecció personal, incloses les màscares, de les que hi ha una carestia global. Això implica la combinació de l’ús d’aquests equips de protecció amb una pràctica d’higiene de mans, i una bona formació del personal sobre com col·locar-se i treure aquests equipaments. En tot cas, això no hauria d’ésser excusa per fornir tot el personal que ho requereix d’aquests equips. Per a la població general, l’OMS insisteix en una higiene freqüent de les mans, una etiqueta respiratòria adequada, la neteja i desinfecció d’ambients, el manteniment de la distància física i evitat tot contacte desprotegit amb persones amb febre o símptomes respiratoris.

Lligams:

- Modes of transmission of virus causing COVID-19:implications for IPC precaution recommendations. WHO. 29-03-2020

- Community transmission of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2, Shenzhen, China, 2020. Jiaye Liu, Xuejiao Liao, Shen Qian, Jing Yuan, Fuxiang Wang, Yingxia Liu, Zhaoqin Wang, Fu-Sheng Wang, Lei Liu, Zheng Zhang. Emerg Infect Dis 2020.

- Air, Surface Environmental, and Personal Protective Equipment Contamination by Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2) From a Symptomatic Patient. Sean Wei Xiang Ong, Yian Kim Tan, Po Ying Chia, Tau Hong Lee, Oon Tek Ng, Michelle Su Yen Wong, Kalisvar Marimuthu. JAMA (2020).

- Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1. Neeltje van Doremalen, Trenton Bushmaker, Dylan H. Morris, Myndi G. Holbrook, Amandine Gamble, Brandi N. Williamson, Azaibi Tamin, Jennifer L. Harcourt, Natalie J. Thornburg, Susan I. Gerber, James O. Lloyd-Smith, Emmie de Wit, Vincent J. Munster. NEJM. (2020).

La definició de serveis essencials per RDL 10/2020, de 29 de març

Amb una taxa de mortalitat per covid-19 de 146 defuncions registrades per cada milió d'habitants, Espanya és, després de San Marino i d'Itàlia, el país més colpit per la pandèmia de SARS-CoV-2. Amb més de 4.000 persones en estat greu o crític, el sistema sanitari es troba a punt de desbordament. El nombre de casos actius registrats és de gairebé 59.000, un nombre que augmenta a un ritme de 3.000 casos diaris (substraient nous casos identificats i altes). Les dues properes setmanes es preveuen especialment dures, coincidint amb un probable pic de casos greus vers el 8 d'abril.
És en aquest context que s'ha publicat el Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19. El RD 463/2020, de 14 de març, ja havia restringit la mobilitat, reduint-la als desplaçaments associats a l'adquisició de productes de primera necessitat, l'assistència a llocs de treball presencials, a centres sanitaris, a entitats financeres, i a alguns altres limitats supòsits. Renovat l'estat d'alarma que entrà en vigor llavors, ara es restringeix encara més aquesta mobilitat, reduint les prestacions laborals per compte aliè a les que són considerades activitats essencials. Per a la resta de personal laboral s'estableix ara un permís retribuït recuperable en el curs del que resta de l'any una vegada acabi el confinament. Moltes empreses ja afectades per les limitacions del RD de 14 de març han procedit d'altra banda a sol·licitat expedients temporals de regulació de l'ocupació.

L'annex de la norma de 30 de març enumera els treballadors de serveis essencials:
- el personal d'establiments comercials minoristes d'alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, mèdics, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, premsa i papereria, combustible per l'automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència i bugaderies.
- el personal d'activitats de restauració de lliurament a domicili.
- el personal de transport de mercaderies.
- el personal de trànsit duaner.
- el personal que presta serveis en el sector de subministrament d'energia elèctrica, productes derivats del petroli i del gas natural.
- el personal d'operadors crítics de serveis essencials d'infrastructures crítiques.
- el personal d'activitats que participen en la cadena d'abastiment del mercat i en el funcionament de serveis en els centres de producció de béns i serveis de primera necessitat.
- el personal de serveis en la cadena de producció i distribució de béns, serveis, tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari i de materials necessaris per a la prestació de serveis sanitaris.
- el personal d'activitats imprescindibles per al manteniment de les activitats productives de la indústria manufacturera que ofereixen els subministraments, equips i materials necessaris per al correcte desenvolupament d'activitats essencials.
- el personal de serveis en institucions penitenciàries, de protecció civil, de salvament marítim, de salvament i prevenció i extinció d'incendis, de seguretat de les mines, de trànsit i de seguretat vial.
- el personal d'empreses de serguretat privada que presten serveis de transport de seguretat, de resposta davant d'alarmes, de ronda o de vigilància discontínua, i de garantia dels serveis essencials i d'abastiment de la població.
- el personal indispensable de suport de material i equipaments de les forces armades.
- el personal de centres, serveis i establiments sanitaris, així com les persones que atenen majors, menors, persones dependents o persones amb discapacitat.
- el personal de centre d'I+D+I i biotecnològics vinculats al COVID-19, i d'animalaris i instal·lacions associades, i el de les empreses subministradores de productes necessaris per a aquesta investigació.
- el personal de serveis funeraris i activitats connexes.
- el personal de centres, serveis i establiments d'atenció sanitària a animals.
- el personal de punts de venda de premsa i en mitjans de comunicació o agències de notícies de titularitat públic i privada, i en la impressió o distribució.
- el personal de serveis financers (banca, assegurances, investiment).
- el personal d'empreses de telecomunicacions i audiovisuals i de serveis informàtics essencials.
- el personal de serveis relacionats amb la protecció i atenció de víctimes de violència de gènere.
- advocats, procuradors, graduats socials, traductors, intèrprets i psicòlegs que assisteixin a actuacions processals no suspeses.
- el personal que presta serveis en despatxos i assessories legals, gestories administratives i de graduats socials, i serveis aliens i propis de prevenció de riscs laborals, en qüestions urgents.
- el personal de serveis en les notaries i registres per al compliment dels serveis essencials.
- el personal de serveis de neteja, manteniment, reparació d'avaries urgents i vigilància, i de recollida, gestió i tractament de residus perillosos, així com de sòlids urbans, recollida i tractament d'aigues residuals, activitats de descontaminació.
- el personal de centres d'acollida a refugiats i en els centres d'estància temporal d'immigrants.
- el personal d'activitats d'abastiment, depuració, conducció, potabilització i sanejament d'aigua.
- el personal indispensable per a la provisió de serveis meteorològics de predicció i observació.
- el personal designat per al servei postal universal.
- el personal de sectors d'importació i subministrament de material sanitari.
- el personal de distribució i lliurament de productes adquirits en comerç per internet, telefònic o correspondència.

La prórroga de l'estat d'alarma pel COVID-19 fins el 12 d'abril

A hores d'ara hi ha 45.084 casos actius registrats de COVID-19 a Espanya, dels quals 3.166 són severs o crítics Hi ha hagut més de 4.000 defuncions (gairebé 700 morts diàries). Unes 7.000 s'han recuperat de la infecció, però hom sospita que potser les infeccions detectades són tan sols el 5% del total.

La declaració d'estat d'alarma el 17 de març encara no ha pogut manifestar-se en les estatístiques de casos, per bé que hom interpreta que hom podria arribar a un màxim de defuncions diàries en els propers dies. En tot cas, l'estat d'alarma decretat el 17 de març té una durada límit de 15 dies naturals si no autoritza el Congrés una pròrroga. És per això que ahir el Congrés dels Diputats celebrà un Ple especial (amb tan sols un grapat de diputats assistents i la majoria assistint-hi telemàticament) per debatre la sol·licitud de pròrroga per a uns altres 15 dies que li ha fet el Govern de Pedro Sánchez.

La so·licitud de pròrroga fou aprovada amb 321 vots favorables, 0 en contra i 28 abstencions. Les abstencions, de fet, consideren que les mesures previstes en l'estat d'alarma són insuficients i que caldria aturar tota activitat econòmica no essencial.

En el curs del debat es presentaren set propostes de resolució de l'oposició, però l'única aprovada fou la del PNV per tal que el Govern remeti al Congrés informació setmanal de l'execució de les mesures de contenció del COVID-19 i de mitigació del seu impacte sanitari, econòmic i social.

Les mesures de la pròrroga són en essències les mateixes que les de les dues setmanes prèvies:
- limitació de la lliure circulació de persones al desplaçaments individuals per a activitats essencials d'adquisició d'aliments o productes farmacèutics, d'assistència a centres sanitaris, a llocs de treball, a assitir majors, menors o dependents, o per altres raons de força major degudament justificades.
- suspensió de l'activitat lectiva presencial de tots els centres educatius i de l'obertura al públic de locals i establiments minoristes no essencials.
- obligació dels empleadors a facilitar la prestació laboral per mitjans no presencials.

El Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, sobre l'impacte econòmic i social del COVID-19

A data de 17 de març, hi ha 108.324 casos registrats actius d'infecció per SARS-CoV-2 (HCoV-19), dels quals 6.417 són casos greus o crítics de COVID-19. Des de l'esclat de la pandèmia, el desembre del 2019 a Wuhan, s'han mort de COVID-19 7.992 persones. Espanya és el segon país en nombre de casos actius registrats (més de 10 mil), dels quals 563 són casos greus o crítics (el nombre acumulat de defuncions és de 533). En termes de casos acumulats registrats, Espanya té una taxa de 253 casos per cada milió d'habitants només superada per microestats i microterritoris, i països com Noruega, Suïssa o Itàlia. Encara que es tracta d'una pandèmia, en aquest moments el gros dels casos té lloc a Europa, i és des d'Europa on s'importa aquesta infecció als altres continents, inclòs l'Àsia que va viure la primera fase pre-europea de l'epidèmia durant el mes de febrer. El temps de duplicació de la infecció a Espanya és de 2. És lògic que el 10 de març, el Govern d'Espanya hagués d'aprovar un Decret-Llei per amparar les persones forçades a romandre en el seu domicili per raons sanitàries, i que el 14 de març es declarés un estat d'alarma per disposar el confinament domiciliari i altres mesures de distanciament social de caràcter general. És en aquestes condicions que el 17 de març, el Govern aprovés un nou decret-llei sobre mesures econòmiques i socials davant del COVID-19.

El creixement geomètric de l'epidèmia ha aclaparat les autoritats. Membres del Govern, de fet, han donat positiu per a COVID-19 o bé són contactes de casos confirmats. Han mancat les proves de detecció primerenca i les mesures de contenció focalitzada. Caldrà veure si les mesures de contenció reforçada de caràcter general són efectives.

El primer capítol del Decret Llei del 17 de març estableix mesures de suport a treballadors, famílies i col·lectius vulnerables.

El segon capítol del Decret Llei estableix mesures de flexibilització dels mecanismes d'ajustament temporal d'activitat per evitar acomiadaments.

El tercer capítol estableix mesures de garantia de liquidesa per sostindre l'activitat econòmica.

El quart capítol estableix mesures de suport a la recerca sobre el COVID-19, tant pel que fa a medicaments eficaços com a vaccins. Es constata que el control efectiu de la pandèmia és el primer element determinat per a minimitzar l'impacte econòmic.

L'últim capítol fa referència a mesures addicionals de resposta.

A tres dies de l'establiment de l'estat d'alarma han quedat ben clares les poques reserves socials i econòmiques per suportar una eventualitat de gran envergadura.

L'estat d'alarma del RD 463/2020, de 14 de març

El BOE publica el decret de declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

El decret arriba força tard, després de dies de dilacions i d'hores d'irresponsabilitat. Diuen fixar-se en el fet que l'11 de març del 2020 l'OMS definí el COVID-19 com a pandèmia internacional. No obstant, des del 25 de febrer, el creixement de casos a Espanya de COVID-19 és exponencial, basat en transmissió local.

La mesura principal del decret és la restricció de la circulació per l'espai públic, que queda restringida: a) Adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris; c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar prestació laboral, professional o empresarial; d) Retorn al lloc de residència habitual; e) Assistència i cura de gent gran, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables; f) Desplaçament a entitats finaceres i d'assegurances; g) Per causa de força major o situació de necessitat; h) Qualsevol altra activitat de natura anàloga, que caldrà fer individualment, tret que s'acompanyi a persones amb discapacitat o per una altra causa justificada.

El decret preveu la necessitat de garantir que els ciutadans puguin accedir al seus llocs de treball i centres de serveis bàsics a través del transport públic.

La durada de l'estat d'alarma és de 15 dies naturals. En aquest període es pretén aconseguir que la progressió geomètrica de la malaltia davalli, de manera que en finalitzar aquest termini el nombre de casos sigui inferior a 600.000 en el conjunt d'Espanya.

L'Arquebisbe Omella de Barcelona presidirà la Conferència Episcopal Espanyola

Aquesta primera setmana de quaresma té lloc l'Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola. El protagonisme de l'Assemblea el té l'aplicació dels nous estatuts de la Conferència, que foren aprovats per l'Assemblea Plenària de novembre passat. És d'acord amb aquests nous estatuts que s'ha fet l'elecció del President de la Conferència per als propers quatre anys (2020-2024).

En la primera votació, ningú no ha rebut els suports exigits. Ha estat en la segona, amb 87 vots emesos, que ha estat elegit president el cardenal Joan Josep Omella (*Queretes, 21.4.1946), arquebisbe de Barcelona. Omella ha rebut 55 vots.

Format al Seminari de Saragossa, i als Centres de Formació dels Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem, fou ordenat sacerdot el 1970. Entre 1990 i 1996 fou Vicari Episcopal a Saragossa. El 1996 fou nomenat bisbe auxiliar de Saragossa, i el 1999 bisbe de Barbastre-Montsó. El 2004 passà a la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño. Des del 2015 és arquebisbe de Barcelona, i des del 2017 cardenal.

La Taula Bilateral de Diàleg i Acord per a la Resolució del Conflicte Polític

Ahir 26 de febrer tingué lloc al Palau de la Moncloa la constitució de la taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític. Aquesta taula és liderada pel President del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i pel President de la Generalitat, Quim Torra. Els membres del Govern d'Espanya que hi participen són els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias, i els ministres María Jesús Montero, José Luis Ábalos, Salvador Illa i Manuel Castells. Com a representants del Govern de Catalunya hi ha el vicepresident Pere Aragonès, els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró, la dirigent de JxCat Elsa Artadi, la dirigent d'ERC Marta Vilalta, i dos persones properes a Puigdemont i Junqueres com són Josep Maria Jové i Josep Rius.

La reunió d'ahir considera que el conflicte és de natura política i que requereix una solució política. La taula de governs es contempla com a instrument per trobar aquesta solució a través del diàleg, la negociació i l'acord.

Els acords de la reunió d'ahir són de natura metodològica:
- la taula de governs es reunirà mensualment.
- les reunions se celebraran alternativament a Madrid i Barcelona, en les seus oficials dels governs que s'acordin.
- els presidents i vicepresidents habiliten la creació d'un grup de treball integrat per una delegació de cada part. Presidents i vicepresidents s'incorporaran a la taula quan sigui necessari ratificar acords polítics, o quan una de les parts decideixi una altra composició.
- qualsevol acord adoptat al si de la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica.

Els drets civils i polítics a Catalunya en el 2019

L'Oficina de Drets Civils i Polítics presentava aquesta setmana la memòria corresponent a l'exercici del 2019. L'Oficina és dirigida per Adam Majó Garriga, i això sol ja la situa en plena trinxera civil i polític. Majó és sovint vilipendiat pel "constitucionalisme", però també una part nodrida de l'"esquerra independentista" no li perdona la defecció, com alhora l'"independentisme hiperventilat" el té per un tebi equidistanoide. Que l'Oficina depengui del Vicepresident Pere Aragonès encara atia més aquestes fòbies.

L'Oficina mateixa fou creada el 7 de juny del 2018, i entrà en funcionament l'1 d'octubre (primer aniversari de l'1-O). Si el nom de Majó no deixa indiferent, tampoc no ho fan els noms de vocals com Sonia Andolz, Andrés García Berrio o Magda Oranich. El 5 de febrer del 2019 es creà el Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics. Els membres del Consell Assesor són experts independents.

Durant el 2019, l'Oficina ha gestionat 283 actuacions, la majoria de les quals (190) ho són per "vulneració del dret de participació política". Hi segueixen casos de vulneració de la llibertat d'expressió (31), de la lliure circulació (18), d'infraccions de cossos i forces de seguretat (14), de vulneracions del dret a l'honor (2), de la tutela judicial efectiva (2), de la llibertat religiosa (2) o de la pluralitat lingüística (1). El mes amb més actuacions fou l'abril (94) seguit de l'octubre (38, segon aniversari).

L'Oficina va fer una "cartografia de la repressió de l'1-O" que comptabilitzava 1221 diagnòstics (2 conjuntivitis per gas pebre, 76 trastorns d'impacte emocional i 1.143 traumatismes).

L'Oficina també ha elaborat una llista dels servidors públics afectats per causes judicials vinculades amb l'1-O. Són un total de 97, dels quals 29 ho són pel Jutjat 13 de Barcelona, 19 pel Tribunal Suprem, 8 pel TSJC i 8 per l'Audiència Nacional.

En el marc d'aquesta cartografia es comptabilitzen més de 2.000 persones represaliades arran de l'1-O: 12 persones condemnades, 9 persones exiliades, 1 president pendent d'inhabilitació ferma, 1 persona confinada fins el 28 de maig del 2019, 1491 persones ferides, 308 persones detingudes, 144 pàgines web tancades i més de 817 persones investigades.

L'Oficina elaborà una cartografia de la intolerància política, a partir de denúncies rebudes directament, recerques fetes per l'Oficina, el recull fet pel col·lectiu ComuniCATs, l'anuari MediaCat, l'informe d'Impulso Ciudadano i dades referides pels partits polítics. Dels 655 punts d'intolerància política, 286 consisteixen en atacs vandàlics contra entitats, 158 atacs contra la integritat física, 105 actes vandàlics contra particulars, 98 intimidacions (+insults i amenaces), 8 actes de vandalisme polític. Des de març del 2017 hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics. En el 2019 els atacs s'han multiplicat en el darrer quatrimestre (28 al setembre, 32 a l'octubre, 23 al novembre i 35 al desembre). En la majoria de casos es tracta de pintades. De llarg, el partit més afectat ha estat el PSC (amb 125 atacs) seguit d'ERC (amb 47 atacs).

Quod barbari non fecerunt SARS-CoV-2 fecit

Si la situació actual del brot de malaltia coronavírica 2019 sembla indicar que s'ha aconseguit restringir el brot a la Xina i que fins i tot en aquell país comença a davallar el ritme de noves infeccions, el cert és que es fa difícil fer un pronòstic sobre el que passarà. Un vaccí específic contra aquest virus podria trigar any i mig, i llavors és possible que el virus hagi esdevingut pandèmic, com els altres quatre coronavirus humans que circulen, però aquest cinquè amb una notable virulència. No seria la fi del món. Però tothom pateix per veure's associat al virus i a la seva dispersió. És en aquest context que s'entenen les baixes d'expositors del Mobile World Congress. Un macroesdeveniment amb gent vinguda de tot el món pot constituir un focus de contagi, i qualsevol sospita seria un daltabaix per organitzadors i expositors. A més, si hi ha baixes significatives d'expositors, la fira perd gràcia.

Així doncs, el MWC, que es feia a Barcelona des del 2006, i que des del 2012 havia patit accions de boicot en forma de vagues del transport, de protestes populistes o fins i tot de reivindicacions nacionalistes, cau ara sota l'amenaça incerta del SARS-CoV-2. Cert és que la setmana passada mateixa el virus es passejà per l'Aeroport de Barcelona. Però fins i tot sense aquest precent, ni sense els dos casos registrats a Espanya, el que ha acabat de fer tancar MWC-2020 ha estat la retirada d'expositors ben emblemàtics.

GSMA ha emès un comunicat significatiu el dia de Santa Eulàlia. Ha recordat la participació del GSMA en l'ecosistema format per indústria, governs, ministeris, polítics, operadors i líders econòmics. La cancel·lació de l'edició del 2020 s'ha fet bo i reconeixement "l'ambient segur i sa de Barcelona i d'Espanya", i s'ha fet per "la preocupació global en relació al brot de coronavirus, la preocupació sobre els viatges i d'altres circumstàncies". El comunicat té paraules de record pels afectats a la Xina i a tot el món. També hi ha un compromís per treballar per la MWC Barcelona 2021.

Quaranta-quatre punts per al reencontre

El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, ha aprofitat l'estada a Barcelona per reunir-se amb els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació provincial i d'associacions empresarials i sindicals. El diari El País publica els punts de l'anomenada Agenda para el Reencuentro. Són un total de 44 i s'estructuren en diversos blocs.

Bloc A) Diàleg polític i regeneració institucional:
- 1. Obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya.
- 2. Evitar la judicialització de la política.
- 3. Impuls a la regeneració democràtica.
- 4. Compromís amb la memòria democràtica.

Bloc B) Finançament autonòmic.
- 5. Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic.
- 6. Millora dels objectius de dèficit.
- 7. Acompliment dels compromisos d'investiment.
- 8. Autonomia financera i tributària de Catalunya.

Bloc C) Millora de la cooperació.
- 9. Reducció de la conflictivitat institucional.
- 10. Impuls a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i demandes de traspassos i desenvolupaments estatutaris.
- 11. Acompliment dels acords sobre compensacions assolits en matèria econòmica.
- 12. Coordinació en matèria d'acció exterior.
- 13. Descentralització d'ajuts i subvencions.
- 14. Unitat de mercat.
- 15. Reforma del sector elèctric i suport a la indústria.
- 16. Política comercial.
- 17. Facilitar el vot dels residents en l'exterior.
- 18. Suport a les administracions locals.
- 19. Col·laboració en matèria cultural.
- 20. Llei de l'Esport.
- 21. IVA deduïble de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 22. Multiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- 23. Suport als Jocs Olímpics d'Hivern 2030.
- 24. Suport al Mobile World Congress.

Bloc D) Política social i suport als serveis públics:
- 25. Llei d'Educació.
- 26. Gestió autonòmica del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials.
- 27. Lleis del tercer sector i del voluntariat.
- 28. Fons d'Ajut Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD).
- 29. Taxes judicials i assistència jurídica gratuïta.
- 30. Finançament dels Mossos d'Esquadra.
- 31. Finançament del Sistema Nacional de Salut.
- 32. Finançament del Sistema Nacional de Dependència.
- 33. Millora de les polítiques actives d'ocupació.
- 34. Suport als Centres Especials de Treball.
- 35. Atenció a les persones refugiades.
- 36. Fons d'Asil, Migració i Integració.
- 37. Programa de Desenvolupament Rural.
- 38. Assistència sanitària universal bàsica.
- 39. Lluita contra la pobresa energètica.

Bloc E) Impuls a les infrastructures:
- 40. Millora de l'investiment en matèria ferroviària.
- 41. Impuls a les infrastructures portuàries.
- 42. Suport a l'activitat aeroportuària.
- 43. Polítiques d'habitatge.

Bloc F) Suport davant de les catàstrofes naturals:
- 44. Ajuts per a les províncies afectades pels incendis a la Ribera d'Ebre, la Dana i la borrasca Gloria.

L'acta del diputat Quim Torra

Avui hi havia convocat Ple al Parlament de Catalunya i ha acabat d'esclatar la crisi motivada per la condemna del President de la Generalitat Quim Torra a una pena d'inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És cert que aquella sentència encara no és ferma, però Cs i PP recorregueren a la Junta Electoral per fer-la efectiva. Després d'un circuit d'escrits entre la Junta Electoral Provincial i Central, i diverses sales del Tribunal Suprem, la Junta Electoral Provincial de Barcelona disposà la retirada de l'acta de diputat a Quim Torra.

La Secretaria General del Parlament, avui mateix, ha disposat la substitució de Quim Torra per Maria Senserrich. La Mesa del Parlament ha acceptat aquest criteri, bo i mantenint que Torra continua com a President de la Generalitat malgrat no sigui diputat. La decisió de la Mesa compta amb el suport d'ERC, PSC i Comuns. Cs i PP defensen que Torra tampoc ja no seria President de la Generalitat, i que caldria procedir a convocar una ronda de consultes per triar nou candidat a la Presidència. JxCat defensa l'acta de diputat de Torra, com també ho fa la CUP.

Les rodes de premsa de Sergi Sabrià (ERC) i d'Albert Batet (JxCat) mostren el cisma existent en l'independentisme central. No es tractaria d'una mera confrontació entre ERC i JxCat. Seria també una confrontació entre el President del Parlament, Torrent, i el President de la Generalitat, Torra, a més d'una confrontació entre el President Torrent i el Vicepresident del Parlament Josep Costa (JxCat). La topada no es manifesta únicament en el Govern de la Generalitat, en la Mesa del Parlament o en el mateix Ple del Parlament, sinó també al Parc de la Ciutadella. L'ANC ha convocat una concentració davant del Parlament, i els Mossos s'hi han desplegat.

Ara mateix, l'atenció l'hauríem de posar al carrer: concentrament, al Parc de la Ciutadella i a Plaça Urquinaona. Però més enllà caldrà veure quin és el comportament físic de l'independentisme més exaltat davant d'ERC i els seus militants. I també el capteniment d'aquests militants amb aquests sectors.

Què farà ara Quim Torra? El President Torrent li ha denegat el dret de vot en aquest Ple (on es voten, entre d'altres coses, els Pressupostos del Parlament). La líder de l'oposició, Lorena Roldán, i el grup de Cs han escridassat Torra com a "delinqüent". Torra podria optar per dissoldre el Parlament, i potser aquesta seria la mesura més lògica, que alhora serviria per dirimir en les urnes les querelles internes d'independentistes i constitucionalistes. Però també hi ha una línia de resistència, que es podria manifestar en una major connexió de Torra amb l'ANC i amb les estructures de la República que presideix Carles Puigdemont. Aquesta resistència també es podria manifestar en accions legals contra les decisions del President del Parlament i dels òrgans tècnics de la Cambra, tal com deixava anar l'advocat Torra, Gonzalo Boye.

PP i Cs confien que aquesta crisi esberli l'independentisme, però l'objectiu central és desgastar el Govern Sánchez i les majories de progrés a les administracions autonòmiques i locals. Paradoxalment, un posició presidencial de Sánchez podria enfortir la posició del PSOE al conjunt d'Espanya i la del PSC a Catalunya.

La cimera de Berlin: Líbia entre Trípoli i Tobruc

Avui ha arrencat a Berlín una "Libyen-Konference", presentada com una cimera internacional sobre la "qüestió líbia". També és una cimera nacional, és clar. Així doncs, el protagonisme, en principi, el tenen els dirigents dels dos principals bàndols confrontats: el cap del Govern d'Acord Nacional, el primer ministre Fayez Sarraj, i el comandant de l'Exèrcit Nacional Libi, Khalika Haftar. Formalment, el Govern d'Acord Nacional és reconegut internacionalment, mentre que l'Exèrcit Nacional Libi és considerat un "bàndol rebel". Però l'Exèrcit Nacional Libi controla la major part del territori de Líbia, es considera el braç armat de la Cambra de Representants i del govern que aquesta reconeix amb seu provisional a Tobruc.

Abans de l'inici de la Conferència, la cancellera alemanya Angela Merkel i el seu ministre d'Exteriors, Heiko Maas, han tingut trobades separades amb Sarraj i amb Haftar.

La Conferència de Berlín cerca aprovar un comunicat en el que es demana la no-interferència en el conflicte de països tercers, la represa de converses per a un armistici efectiu i concret i el rellançament d'un procés polític per assolir-hi la pau. Així doncs, es faria una crida a totes les parts implicades a fer esforços per suspendre sostingudament les hostilitats i encaminar-se a una desescalada i a un eventual alto al foc permanent.

Les negociacions de la Cimera s'estructuren al voltant de 55 punts. La convocatòria de la Cimera fou precipitada per l'anunci de Turquia d'implicar-se directament en el suport al govern de Sarraj. En les darreres setmanes, els avenços de l'Exèrcit Nacional Libi en el control dels ports de la Tripolitània des d'on s'exporta petroli, han allunyat efectivament l'espectre d'una intervenció turca. El petroli és el recurs estratègic de Líbia, el motor per als diversos bàndols, i per les adhesions i desafeccions de governs i moviments estrangers.

La Cimera de Berlín arriba tan sols uns dies després de la Cimera de Moscou, que conclogué precipitadament dimarts passat en retirar-s'hi Haftar, que no volgué signar l'acord d'alto al foc que li proposaven Rússia i Turquia.

En la conferència auspiciada pel Govern Federal Alemany hi són convidats delegats dels Estats Units, de Rússia, de Xina, del Regne Unit, de França, d'Itàlia, de la Unió Europea, de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga Àrab, de la República del Congo, d'Algèria, d'Egipte, dels Emirats Àrabs Units i de Turquia. Turquia és representada pel President Recep Tayyip Erdoğan. Rússia ho és pel President Vladimir Putin. Els Estats Units hi han enviat al Secretari d'Estat Mike Pompeo. El Regne Unit al seu Primer Ministre Boris Johnson. França al President Emmanuel Macron. La Unió Europea a la Presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen.

El segon govern Sánchez arrencarà el 13 de gener del 2020

Demà dilluns prendrà possessió el segon govern de Pedro Sánchez, investit president del Govern pel Congrés de Diputats de la XIV Legislatura del règim del 1978. Es tracta del primer govern de coalició (PSOE - Unides Podem) del règim del 1978, i el primer que incorpora ministres comunistes des del govern Negrín de fa 81 anys.

Aquesta és la seva composició:
- President del Govern: Pedro Sánchez Pérez-Castejón (*Madrid, 29.2.1972; PSOE).
- Vicepresidenta primera del Govern i Ministra de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica: María del Carmen Calvo Poyato (*Cabra, 7.6.1957; PSOE).
- Vicepresident segon del Govern i Ministre de Drets Socials i Agenda 2030: Pablo Iglesias Turrión (*Madrid, 17.10.1978; Podemos).
- Vicepresidenta tercera del Govern i Ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital: Nadia María Calviño Santamaría (*A Coruña, 3.10.1968; Independent).
- Vicepresidenta quarta del Govern i Ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic: Teresa Ribera Rodríguez (*Madrid, 19.5.1969; PSOE).
- Ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: María Aránzazu González Laya (*Donosti, 22.5.1969; Independent).
- Ministre de Justícia: Juan Carlos Campo Moreno (*Osuna, 17.10.1961; PSOE).
- Ministra de Defensa: María Margarita Robles Fernández (*León, 10.11.1956; Independent).
- Ministra d'Hisenda i Portaveu del Govern: María Jesús Montero Cuadrado (*Sevilla, 4.2.1968; PSOE).
- Ministre d'Interior: Fernando Grande-Marlaska Gómez (*Bilbo, 26.7.1962; Independent).
- Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: José Luis Ábalos Meco (*Torrent, 9.12.1959; PSOE).
- Ministra d'Educació i Formació Professional: María Isabel Celaá Diéguez (*Bilbo, 23.5.1949; PSE-EE).
- Ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions: José Luis Escrivá Belmonte (*Albacete, 1960; Independiente).
- Ministre d'Universitats: Manuel Castells Oliván (*Hellín, 9.2.1942).
- Ministre de Treball i Economia Social: Yolanda Díaz Pérez (*Fene, 6.5.1971; PCG).
- Ministra d'Indústria, Comerç i Turisme: María Reyes Maroto Illera (*Medina del Campo, 19.12.1973; PSOE).
- Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Luis Planas Puchades (*València, 20.11.1952; PSOE).
- Ministra de Política Territorial i Funció Pública: Carolina Darias San Sebastián (*Las Palmas de Gran Canaria, 25.11.1965; PSOE).
- Ministre de Cultura i Esport: José Manuel Rodríguez Uribes (*València, 9.10.1968; PSOE).
- Ministre de Sanitat: Salvador Illa Roca (*La Roca del Vallès, 5.5.1966; PSC).
- Ministre de Ciència i Innovació: Pedro Francisco Duque Duque (*Madrid, 14.3.1963; Independent).
- Ministra d'Igualtat: Irene María Montero Gil (*Madrid, 13.2.1988; Podemos).
- Ministre de Consum: Alberto Carlos Garzón Espinosa (*Logroño, 9.10.1985; PCE).

El Congrés investeix Pedro Sánchez president amb 167 vots

Pedro Sánchez perdé dues eleccions generals, les del 20 de desembre del 2015 i les del 26 de juny del 2016. En la primera ocasió, fou ell qui desblocà la XI Legislatura, en presentar-se a la investidura, en la qual tan sols assolí els suports del PSOE, Cs, CC i NC. En la segona ocasió, el fet d'oposar-se a la investidura de Mariano Rajoy, li valgué la destitució com a líder del PSOE. En aquesta mateixa legislatura, Sánchez aconseguí recuperar el lideratge del PSOE i feu triomfar una moció de censura contra Rajoy el juny del 2018, aconseguint el suport de 180 diputats (PSOE, UP, ECP, ERC, PDeCat, En Marea, EAJ-PNV, Compromís, EH-Bildu i NC). Però, sense una majoria suficient per aprovar pressupostos, el febrer del 2019 donà per acabada aquella XII Legislatura.

Pedro Sánchez, després, ha guanyat dues eleccions generals en el 2019. En la primera ocasió, la investidura fracassà en no aconseguir més suports que el del PSOE i el del PRC. En la segona ocasió, la investidura ha reeixit.

En la votació d'avui, 7 de gener, Pedro Sánchez tenia prou amb la majoria simple, és a dir amb la mateixa majoria que assolí en la votació del 5 de gener. Les posicions s'han repetit, amb l'únic afegit que avui sí ha acudit al Ple la diputada Aïna Vidal. Així doncs, Pedro Sánchez ha aconseguit el suport de 167 diputats (els 120 del PSOE, els 26 d'UP, els 7 d'ECP, els 6 d'EAJ-PNV, els 2 de MP-Equo, els 2 d'ECP, l'1 de NC, l'1 de Compromís, l'1 de BNG i l'1 de TE). Aquests 167 diputats superen als 165 que hi han votat en contra (PP, VOX, Cs, JxCat, CUP, CC, UPN, PRC). L'oposició, però, es fixa particularment en les 18 abstencions (13 d'ERC i 5 de Bildu) per considerar que Sánchez ha esdevingut president gràcies als independentistes.

El primer debat d'investidura de Pedro Sánchez: 166 vots a favors, 165 en contra i 18 abstencions

La primera votació d'investidura de la XIV legislatura d'Espanya ha conclòs amb l'obtenció d'una majoria simple per part del candidat Pedro Sánchez. La xifra és insuficient, ja que s'exigia una majoria absoluta. Sánchez ha obtingut 166 vots favorables, però la suma de vots en contra (165) i d'abstencions (18) és de 183.

Pedro Sánchez ha aconseguit el suport del PSOE (120 escons), d'Unidas Podemos (26), de Catalunya En Comú (7), d'EAJ-PNV (6), de Maís País-Equo (2), de En Común-Podemos-IU (2), de Compromís (1), de BNG (1), de Nueva Canarias (1) i de Teruel Existe (1).

Els vots contraris a la investidura de Sánchez han estat del PP (88), VOX (52), Cs (10), JxCat (8), CUP (2), UPN (2), Coalición Canaria (1) i PRC (1).

S'han abstingut ERC (13) i EH Bildu (5).

En aquesta primera votació, una abstenció equivalia a un vot negatiu.

Durant bona part del debat d'investidura s'han repetit fal·làcies d'associació de banda a banda. Paga la pena, doncs, desglossar aquests tres blocs de votació. Els vots favorables a Pedro Sánchez integren formacions que participaran en el govern (PSOE, UP-ECP-EC), formacions que s'hi senten representades (Más País-Equo, Compromís, Nueva Canarias) i d'altres que el consideren l'opció necessària per superar la situació actual de blocatge (EAJ-PNV, BNG i Teruel Existe).

De les formacions que hi han votat en contra cal distingir les de les forces constitucionalistes (PP, VOX, Cs, UPN, CC i PRC) d'aquelles forces que voten en contra de Sánchez precisament perquè el veuen com un candidat constitucionalista (JxCat i CUP).

Pel que fa a les abstencions, la voluntat d'ERC i d'EH-Bildu és expressar una voluntat de diàleg amb el govern Sánchez, bo i assenyalant que no és pas ni el seu govern ni la seva millor opció.

Dimarts es farà una nova votació després d'un segon debat d'investidura abreujat. Si es repeteixen els vots d'avui, Sánchez seria investit president.

Expedient 251/628 - la Junta Electoral Central i debats d'investidura

El 19 de desembre del 2019, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dictà la sentència del procediment abreujat contra el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla, per la qüestió de la retirada d'una pancarta de suport als presos del Procés del balcó del Palau de la Generalitat. Torra era declarat culpable d'un delicte de desobediència contra l'Administració Pública per no haver-la retirat amb prou celeritat, i se li imposava una pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius.

La sentència del TSJC no és ferma, i Torra havia anunciat la intenció d'interposar-hi un recurs davant del Tribunal Suprem. El PP, Cs i VOX feren sol·licituds davant de la Junta Electoral Provincial de Barcelona per tal que es procedís al cessament de Torra com a diputat electe del Parlament de Catalunya. Interpretaven també que aquest cessament comportava la destitució com a President de la Generalitat. La Junta Electoral de Barcelona desestimà aquestes sol·licituds.

Llavors, PP, Cs i VOX continuaren el procediment davant de la Junta Electoral Central. De la reunió d'ahir de la JEC s'ha avançat un acord sobre el cas Torra (expedient 251/628) però també sobre el cas Junqueras. En el cas d'Oriol Junqueras, la JEC el considera inhabilitat per a prendre possessió de l'acta d'eurodiputat i, en conseqüència, li denega la immunitat associada a aquest càrrec representatiu.

Pel que fa a l'expedient 251/628, la JEC declara que la sentència del TSJC implica automàticament la inelegibilitat sobrevinguda de Torra. Així doncs, la JEC acordaria deixar sense efecte la credencial de diputat electe a Torra. Correspondria, doncs, a la Junta Electoral Provincial de Barcelona de declarar la vacant corresponent i d'expedir la credencial al següent candidat de la llista de Junts per Catalunya.

Dels 13 membres de la JEC, n'hi ha 6 que presentaran un vot particular. Aquests 6 membres de la JEC consideren que les juntes electorals no poden adoptar les resolucions que exigien PP, Cs i VOX.

L'acord de la JEC no és aplicable fins que sigui publicat. Tot i amb tot, Lorena Roldán, de Cs, ja es refereix a Torra com a "ex-president de la Generalitat". El cas és que Torra ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta decisió davant del Tribunal Suprem. Queda per veure quina serà l'actuació de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, però també de la Mesa del Parlament. La Mesa del Parlament s'ha reunit avui a les 13h. A les 13h30 ho ha fet la Junta de Portaveus. Hi ha convocat un Ple del Parlament a les 17h, amb un únic punt de l'ordre del dia:
- la compareixença del president de la Generalitat davant el Ple "amb motiu de l'agressió a l'Estatut d'Autonomia i les institucions catalanes.

PP, Cs i VOX han considerat aquesta compareixença com un desafiament en ell mateix. També han aixecat polseguera les declaracions d'Adriana Lastra, del PSOE, qüestionant la competència de la JEC en la matèria. Comentaristes d'esquerres han assenyalat que han estat els membres conservadors de la JEC els qui han imposat aquest acord, i que fins i tot els primers en anunciar-ho fossin dirigents del PP. Per a alguns, es tractaria d'una maniobra per impedir la investidura de Pedro Sánchez i per sabotejar possibles acords pressupostaris en perjudici dels interessos de les classes adinerades.

La polarització entre progressistes i conservadors es manifesta intensament en el debat d'investidura que ha començat aquest matí en el Congrés. Això paradoxalment podria facilitar la investidura de Sánchez.

La investidura del cap de setmana de Reis

La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ha convocat el debat d'investidura de la XIV Legislatura per als dies 4-7 de gener, és a dir en el cap de setmana de Reis. Si bé és cert que ja feia dies que el Rei, a través de Batet, havia proposat com a candidat a la Presidència del Govern a l'actual president en funcions i secretari general del partit més votat, Pedro Sánchez, aquest havia indicat que no es presentaria a un debat d'investidura sense assegurar-se prèviament la majoria simple. Les converses dels darrers dies i, particularment, la decisió del Consell Nacional d'ERC d'ahir mateix, sembla indicar l'existència d'aquesta majoria simple, a través de la suma de vots afirmatius i abstencions. Però garanties més sòlides han caigut en altres ocasions.

Sigui com sigui, demà dissabte 4, a les 9.00h, el Congrés dels Diputats començarà un debat d'investidura. Un dels secretaris de la Mesa llegirà la proposta de candidat signada pel Rei i contrasignada per Batet. Seguidament, intervindrà el candidat Pedro Sánchez que, sense limitació de temps, exposarà el programa polític del Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos.

El debat continuarà amb les intervencions, de 30 minuts cadascuna, dels portaveus dels diferents grups parlamentaris:
- Grupo Parlamentario Popular.
- Grupo Parlamentario VOX.
- Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común.
- Grupo Parlamentario Plural, en nom del qual parlaran representants de Junts per Catalunya, Más País, Coalición Canaria, Nueva Canarias, Més Compromís, Bloque Nacionalista Galego, Partido Regionalista de Cantabria i Teruel Existe.
- Grupo Parlamentario Republicano.
- Grupo Parlamentario Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV).
- Grupo Parlamentario Euskal Herria-Bildu.
- Grupo Parlamentario Mixto, en nom del qual parlaran representants de la CUP, Navarra Suma i Foro de Ciudadanos.
- Grupo Parlamentario Socialista.

Pedro Sánchez podrà respondre a aquestes intervencions en el moment que ho sol·liciti. Els portaveus disposaran d'una possibilitat de rèplica de 10 minuts a les intervencions del Candidat.
És materialment impossible que dissabte quedi conclòs el debat, de manera que el diumenge 5, a les 9.00 h, es reprendria la sessió amb els grups que no hagin intervingut dissabte. En finalitzar les intervencions, es produirà la votació, que serà a viva veu. Com que diumenge Sánchez necessita una majoria absoluta dels vots (que el "sí" superi a "no"+abstencions), és pràcticament segur que caldrà un segon debat d'investidura.

El segon debat d'investidura tindria lloc el dimarts dia 7. En aquest segon debat, Sánchez podrà fer un intervenció de 10 minuts, i cadascun dels portaveus una de 5 minuts. La votació de dimarts, previsiblement, farà que Sánchez sigui investit president del Govern.

Bon any 2020!! Feliços anys vint!!

Bon any 2020! Sí, és cert que a dreta llei enguany tanca la segona dècada del segle XXI o, si es vol, tanca la dècada CCII de l’era comuna. Però, cap i cua, avui comencem “els anys vint” o, si volem ser més precisos, “els anys vint del segle XXI”. Els comencem amb el record dels darrers anys vint, els anys vint del segle XX, que ha deixat una imatge d’anys bojos o d’anys feliços, contrastant amb l’experiència de la Gran Guerra del 1914 al 1918 i amb l’experiència de la Gran Depressió que arrencà en el 1929: una dècada el conformisme de la qual així com del desencís davant d’aquest conformisme queda retratada en “The Great Gatsby”, obra publicada el 1925, al bell mig de la dècada. Com que ara som ben bé al començament dels nostres anys vint, ben poc podem atribuir-los cap simplificació del broc gros. Alguns parlen de l’espectre d’una nova recessió econòmica, però tal fet, després d’haver parlat i viscut la Gran Recessió del 2008, manca d’espectacularitat. D’altres indiquen l’emergència climàtica, però no ens enganyem en això que les alertes ja havien estat posades damunt de la taula mediàtica per James Hansen en el 1988. I dir que els anys vint seran una dècada de guerres i de revolucions, és constatar la mera prolongació de processos presents en la dècada que tanquem. En les dues darreres dècades, la manca d’un nom assumit i generalitzat (ni “anys zero” ni “anys deu” no han tingut pas èxit) hi ha donat un cert aire de provisionalitat. Ara no, els anys vint esperen adjectius. Fins i tot ja els reben. Anys de canvi, diuen, però no sabem en quin sentit. Fins i tot podria ser que en el brogit de transformacions tecnològiques, socials i ambientals els “anys vint” suposessin un canvi cap a la calma, cap al seny, com si haguessin d’inaugurar una nova era restauradora a la Biedermeier. O tot al contrari, ja que al capdavall de la fira dels anys vint cadascú en parlarà segons com li vagi en ella.


El retrat més conegut de Rafael de Riego. Avui, dia de cap d’any, commemorem el Bicentenari del pronunciament del coronel Rafael de Riego a Las Cabezas de San Juan (Baix Guadalquivir). El coronel Riego tenia al seu càrrec el Segon Batalló d’Astúries, que s’ha d’integrar a l’exèrcit expedicionari comandat pel comte de Calderón i que s’havia d’embarcar properament per restaurar l’ordre a l’Amèrica Espanyola. El moviment iniciat per Riego preconitzava la restauració de la Constitució del 1812, i ho aconseguí. Val a dir, que aviat apareixerien dissensions entre els “doceañistas” partidaris de la literalitat moderada de la Constitució i els “veinteañistas” més exaltats.

2020: Any Internacional de la Sanitat Vegetal

Fou en la 10a Sessió de Comissió sobre Mesures Fitosanitàries (CPM-10), en el 2015, que Finlàndia proposà l’establiment d’un Any Internacional de la Sanitat Vegetal per a l’any 2020. La CPM treballa en el marc de la Convenció Internacional de Protecció Vegetal (IPPC) i de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (la FAO). La proposta de Finlàndia rebé un fort suport en aquella mateixa sessió i s’acordà la proclamació de l’Any Internacional que fou confiat al lideratge finlandès.

En l’11a Sessió de la CPM, en el 2016, s’acordà entendre per “sanitat vegetal”, “la disciplina que utilitza un ventall de mesures per controlar i previndre que organismes causants de plagues i malalties es difonguin a noves àrees, especialment a través de la interacció humana en aspectes com el comerç internacional”. Així doncs, l’objectiu general de l’Any Internacional havia d’ésser “conscienciar de la importància i dels impactes de la sanitat vegetal en confrontar qüestions d’importància global com la fam, la pobresa i les amenaces a l’ambient i al desenvolupament econòmic. En aquesta sessió és creà un Comitè (IPPC IYPH StC) encarregat de tirar endavant l’Any Internacional.

En la 12a Sessió del CPM, el 2017, es va fer una crida als participants a fer contribucions fora de pressupost per a les activitats de promoció de l’Any Internacional.

En la 40a Sessió de la Conferència de la FAO, celebrada el juliol del 2017, s’adoptà la proposta finlandesa de l’Any Internacional. El director general de la FAO presentà al secretari general de Nacions Unides una resolució en aquest sentit.

En la 13a Sessió del CMP, el 2018, s’acordaren els termes bàsics del programa de l’Any Internacional i el pressupost de despeses.

El desembre del 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides adoptà una resolució que declarava el 2020 com a Any Internacional de la Sanitat Vegetal.

Savary et al. (2019) ens ofereixen un retrat de l’impacte present de plagues i malalties vegetals sobre les principals collites alimentàries, responsables de pèrdues que van del 17% en el cas del cultiu de la patata fins al 30% en el cas de l’arròs.


Lesió en una fulla de patatera indicadora de míldiu, malaltia produïda pel fong Phytophtora infestans. Per previndre el míldiu de la patata hom fa ús de fungicides com el metalaxil, però l’efectivitat d’aquests fitosanitaris s’ha reduït com a conseqüència de la major difusió de variants de P. infestans que hi són resistents. La sanitat vegetal no tan sols s’ocupa del tractament i prevenció de malalties i plagues de cultius agrícoles i d’ecosistemes naturals, sinó també de l’impacte mateix que els fitosanitaris poden tindre sobre la salut humana així com a l’aparició de resistències que els facin inefectius

A Catalunya, la sanitat vegetal és un dels àmbits d’actuació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El Servei de Sanitat Vegetal treballa en prevenció i lluita fitopatològica, i coordina també programes de vigilància i control de la comercialització, utilització i experimentació de productes fitosanitaris.

L’any 2020 gregorià i els altres

L’any 2020 AD és un any de traspàs (de 366 dies), amb lletra dominical ED (en el sentit que comença en dimecres, lletra E, però a partir de l’1 de març segueix l’esquema dels anys que comencen en dijous, lletra D). Arrenca en la data juliana de 2.458.849,5 i en el segon Unix de 1.577.836.800. En el compte llarg maia l’any 2019 comença en 13.0.7.2.7. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2020 s’inicia el dilluns 30 de desembre del 2019, i la darrera setmana, la que farà 53, conclourà el diumenge 3 de gener del 2021. La Lluna comença l’any 2020 amb una edat de 4 dies, és a dir en el primer quart creixent. El Diumenge de Pasqua del 2020 serà el 12 d’abril. Per discrepàncies en el comptatge de l’edat lunar, la Pasqua Juliana s’escau en el diumenge següent, el 19 d’abril. La Pasqua Jueva (15 de Nisan) començarà el capvespre del 8 d’abril.

L’any 2020 és l’any 2058 de l’era, l’any 2773 de la fundació de Roma i l’any 3186 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el dissabte 25 de gener, quan entrarem en el signe de la rata de metall (庚子). L’equinocci vernal del 2020 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 177 de l’era bahá’í.

L’equinocci autumnal del 2020 (22 de setembre) suposarà l’inici de l’any 7529 del món segons el còmput bizantí, l’any 2013 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1737 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 229 de la república francesa. La lluna nova d’agost (dia 20) indicarà l’inici de l’any 1442 de l’hègira. La lluna nova de setembre (dia 19) assenyalarà l’inici de l’any 5781 del món segons el còmput hebreu. En termes generals, l’any 2020 es correspon a l’any 6770 de la fundació d’Assur, el 5121 de kali yuga, el 4353 de l’era coreana, el 2970 de l’era amazic, el 2564 de l’era budista, el 2077 de l’era vikrami, el 1954 de l’era javanesa, el 1942 de l’era saka, el 1469 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆԿԹ), el 1427 de l’era bengalí, el 1382 de l’era birmana, el 1021 de l’era igbo, el 552 de l’era sikh, el 109 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. En començar el mes de maig, el Japó farà el pas del primer any de l’era Reiwa (令和) al segon. El 6 de febrer, els britànics entrarien en l’any 69 Eliz. 2.

L’any 2020 astronòmic

El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 5 de gener a les 07:48UTC (0,98324UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 4 de juliol a les 11:35UTC (1,017UA).
Els equinoccis seran el 20 de març a les 03:50UTC i el 22 de setembre a les 13:31UTC. Els solsticis es produiran el 20 de juny a les 21:44UTC i el 21 de desembre a les 10:02UTC.

Tindrem lluna nova el 24 de gener, el 23 de febrer, el 24 de març, el 23 d’abril, el 22 de maig, el 21 de juny, el 20 de juliol, el 19 d’agost, el 17 de setembre, el 16 d’octubre, el 15 de novembre i el 14 de desembre. És a dir que el 2020 és un any de 12 novilunis.

El 2020 serà un any de dos eclipsis solars, cap d’ells visible des de Barcelona:
- el 21 de juny del 2020, amb màxim a les 06:40:04UTC. Serà un eclipsi anul·lar per a una franja que anirà des del nord del Congo fins a les illes Carolines. S’observarà com a eclipsi parcial a bona part d’Àfrica, al sud-est d’Europa, a bona part d’Àsia, al nord d’Austràlia i al Pacífic més occidental. És l’eclipsi 36 dels 70 que integren el saros 137.
- el 14 de desembre del 2020, amb el màxim a 16:13:28UTC. Serà un eclipsi total en una franja que anirà des del Pacífic Central fins a gairebé Namíbia, creuant Xile (Temuco i Villarica) i Argentina. Es podrà veure com a eclipsi parcial a bona part de Sud-amèrica, a l’Àfrica sud-occidental i a part de l’Antàrtida. És l’eclipsi 23 dels 72 que integren el saros 142.
En el 2020 tindrem quatre eclipsis lunars, tots ells penumbrals i els tres primers visibles des de Barcelona:
- el vespre del divendres 10 de gener hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 16è del saros 144). A Barcelona, la lluna entrarà en la penombra a les 18:07CET, arribant a un màxim penumbral a les 20:10CET. La sortida de la penombra serà completa a les 22:12CET.
- el vespre del divendres 5 de juny hi haurà un eclipsi lunar penumbral (el 67è del saros 111). A Barcelona, la lluna sortirà per l’est a les 21:12CET, ja sota la penombra. El màxim penumbral serà a les 21:24CET, amb una caiguda de la magnitud de -0,41. La Lluna sortirà de la penombra a les 23:04CET.
- la matinada del 5 de juliol hi haurà un tercer eclipsi lunar penumbral (el 3r del saros 149). A Barcelona, la lluna entrarà a la penombra a les 5:07CET. El màxim penumbral local serà a les 6:18CET, amb una caiguda de magnitud de -0,65. Però la Lluna es posarà a les 6:22CET, encara sota penombra.
- el 30 de novembre hi haurà un quart eclipsi lunar penumbral (el 58è del saros 116). El màxim tindrà lloc a les 09:42CET. No serà, doncs, visible a Barcelona.

Entre les principals conjuncions del 2020 podem citar:
- el 23 de gener, a les 02:42UTC, Júpiter s’acostarà a 0,4°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de febrer, a les 13:18UTC, Mart s’acostarà a 0,8°S de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 19 de febrer, a les 19:36UTC, Júpiter s’acostarà a 0,9°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 18 de març, a les 08:19UTC, Mart s’acostarà a 0,7°N de la Lluna, arribant a l’ocultació.
- el 3 d’abril, a les 14:36UTC, Venus s’acostarà a 0,3°S de les Plèiades.
- el 22 de maig, a les 10UTC, Mercuri s’acostarà a 0,9°S de Venus.
- el 19 de juny, a les 08:52UTC, Venus s’acostarà a 0,7°S de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 9 d’agost, a les 13:51UTC, Mart s’acostarà a 0,8°N de la Lluna arribant a l’ocultació.
- el 6 de setembre, a les 04:42UTC, Mart coincidirà en posició amb la Lluna quedant-hi ocultat de manera perfecta.
- el 22 de setembre, a les 06:06UTC, Mercuri s’acostarà a 0,3°N de Spica.
- el 2 d’octubre, a les 17:09UTC, Venus s’acostarà a 0,1°S de Règulus.
- el 3 d’octubre, a les 03:21UTC, Mart s’acostarà a la Lluna a 0,7°N arribant a l’ocultació.
- el 12 de desembre, a les 20:40UTC, Venus s’acostarà a la Lluna a 0,8°N arribant a l’ocultació.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 10 de febrer (vespertina, 18°), el 24 de març (matutina, 27°), el 4 de juny (vespertina, 23°), el 22 de juliol (matutina, 20°), l’1 d’octubre (vespertina, 25°) i el 10 de novembre (matutina, 19°).

Venus comença l’any com a estel vespertí, i assolirà la màxima elongació el 24 de març amb 46°. Farà la conjunció inferior el 3 de juny, passant al cel matutí, assolint-hi la màxima elongació el 13 de d’agost (45°). I com a estel matutí conclourà l’any.

Mart comença l’any com a estel matutí a la constel·lació de les Balances. Després de passar per l’Escorpí, Sagitari i l’Aiguader, farà oposició al Sol a la constel·lació dels Peixos el 23 d’octubre (el màxim acostament a la Terra es produirà el 6 d’octubre, a 0,415 UA, i assolirà una magnitud aparent des de la Terra de -2,6). Així doncs tancarà l’any com a estel vespertí en aquesta mateixa constel·lació.

L’equinocci marcià del 8 d’abril marcarà l’inici de l’autumni a l’hemisferi nord i de la primavera a l’hemisferi sud. Mart assolirà el seu periheli el 3 d’agost (1,3814UA). El 2 de setembre serà el solstici que marca l’inici de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu a l’hemisferi sud.

Júpiter comença l’any com a estel matutí, tot just després d’haver fet conjunció amb el Sol a la constel·lació de Sagitari. L’oposició es produirà el 14 de juliol, encara a la mateixa constel·lació de Sagitari, assolint una magnitud aparent de -2,8 (la distància a la Terra serà de 4,139UA i el diàmetre aparent de 47,56 segons d’arc). D’aquesta manera, tancarà l’any com a estel vespertí a la constel·lació de Capricorn.

Saturn començarà l’any fent conjunció amb el Sol el 13 de gener. Guanyarà elongació després com a estel matutí fins assolir l’oposició al Sol el 21 de juliol (amb una magnitud aparent de +0,1, un diàmetre de 18,4 segons d’arc; a una distància de la Terra de 8,995UA). Serà estel vespertí a partir de llavors, perdent elongació, instal·lat com Júpiter en la constel·lació de Capricorn.

Urà, en la constel·lació del Carner, fa la conjunció amb el Sol el 26 d’abril. L’oposició al Sol tindrà lloc el 31 d’octubre, quan la distància a la Terra serà de 18,788 UA i assolirà una magnitud aparent de +5,7 (amb un diàmetre de 3,73 segons d’arc).

Neptú, en la constel·lació de l’Aiguader, fa la conjunció amb el Sol el 8 de març. L’oposició al Sol tindrà lloc l’11 de setembre, quan la distància a la Terra serà de 28,922 UA i assolirà una magnitud aparent de +7,8 (diàmetre aparent de 2,32 segons d’arc).

De les pluges d’estels del 2020 indicarem:
- les quadràntides (3 de gener, 04:45UTC).
- les lírides (22 d’abril, 06UTC).
- les eta-aquàrides (4 de maig, 19UTC).
- les delta-aquàrides (27 de juliol, 21UTC).
- les perseides (12 d’agost, 13UTC).
- les oriònides (21 d’octubre, 05UTC)
- les S tàurides (5 de novembre, 06UTC).
- les N tàurides (12 de novembre, 05UTC)
- les leònides (17 de novembre, 11UTC).
- les gemínides (14 de desembre, 01UTC).
- les úrsides (22 de desembre, 09UTC).

Pel que fa a la cosmonàutica destacarem:
- el 17 de juliol hi ha previst el llançament de la missió Mars 2020 de la NASA. Aquesta missió aterraria al cràter Jezero de Mart el 18 de febrer del 2021, i disposaria d’un rover amb equipament d’anàlisi geològica i biològica.
- en el marc del programa ExoMars de l’ESA, el juliol del 2020 hi ha previst el llançament de l’estació Kazachok i del rover Rosalind Franklin. Bona part de la missió s’adreça a trobar indicis d’un passat biològic de Mart.
- el novembre del 2020 seria la data més propera al llançament d’Artemis 1, una missió no-tripulada que hauria de servir per provar la nau Orion en un viatge d’anada i tornada cap a l’òrbita lunar.
- el 2020 era una de les dates projectades per a l’apagada definitiva de les Voyager 1 i 2. A hores d’ara, però, encara hi ha alguns aparells en marxa en aquestes naus.
- en el decurs del 2020 es completarà el llançament dels 35 satèl·lits del Sistema de Navegació BeiDou-3 (北斗卫星导航系统), iniciat el març del 2015.

El nostre 2020 i els altres

El calendari electoral del 2020 queda marcat per les eleccions presidencials nord-americanes del 3 de novembre. Hi ha la incògnita de si el procediment d’impeachment contra el president Donald Trump arribarà abans d’aquesta data.

Pel que fa al calendari del Brexit, la data ara damunt la taula és el 31 de gener del 2020. Però com que ja s’han viscut diversos ajornaments, caldrà veure si es confirma.

Però també hi haurà altres conteses electorals: eleccions generals a Taiwan (11 de gener), a Guyana (2 de març); eleccions presidencials a la República Dominicana (17 de maig), a Polònia, etc.

Entre els grans esdeveniments globals podem citar:
- el Concurs d’Eurovisió, que se celebrarà a Rotterdam entre el 12 i el 16 de maig.
- l’EXPO 2020 de Dubai, entre el 20 d’octubre del 2020 i el 10 d’abril del 2021.
- la inauguració del Gran Museu Egipci, de Giza. Sense moure’ns de la conurbació cairota, també hi ha prevista la inauguració de la Nova Capital Administrativa d’Egipte.
Pel que fa a les cites esportives, destaquen sobretot els Jocs Olímpics d’Estiu que se celebraran a Tòkio entre el 24 de juliol i el 9 d’agost.
Altres esdeveniments esportius notables són:
- l’Eurocopa 2020 i la Copa Amèrica (Argentina-Colòmbia 2020) com a grans campionats futbolístics entre el 12 de juny i el 12 de juliol.
- la Copa del Món de Críquet T20, que se celebrarà a Austràlia entre el 18 d’octubre i el 15 de novembre.

D’altres fites previstes per al 2020 ens ofereixen un retrat de la nostra època:
- els grans investiments en defensa, com el sistema de míssils d’Aegis Ashore a Polònia, que serà operatiu en el decurs del 2020.
- els grans plans de mitigació del canvi climàtic, com la prohibició de tota tala d’arbres a Libèria, que serà sufragada amb un programa noruec d’ajut al desenvolupament de 150 milions de dòlars.
- els grans plans de lluita contra la malalties, com la campanya de tractament de l’hepatitis C a Egipte, que persegueix l’erradicació de l’HCV en un dels països que abans del desenvolupament dels antivirals tenia una de les més elevades incidències de la malaltia.

Si algú té queixa del nostre 2020 que es passegi una mica per la literatura futurista de temps passats:
- Sealab 2020 és una sèrie d’animació de Hanna-Barbera del 1972, que ens mostra una base situada en una muntanya submarina.
- l’Iron Man 2020 (creat el 1984) era un personatge de còmic que havia de veure-se-les amb un entorn distòpic d’alta tecnologia.
- A Droid (film del 1988), ens mostren Los Angeles en el 2020 com una ciutat marcada del crim, amb la lluita entre els policies Eliminators i els Droid Warriors of Azteca.
- 2020 Visions és una col·lecció de còmics del 1997-1998 ambientada en el 2020.
- Sekirei (2004-2015) és un manga ambientat al Tòkio del 2020, on la manipulació genètica d’humans és ja moneda corrent.


Droid (1988) ens mostra un 2020 marcat per la robotització, el crim i la pornografia