dissabte, 12 de desembre del 2009

Les Consultes, com a moviment popular

Avui les Consultes sobre la Independència es reprenen en jornada de votació a Sant Jaume de Frontanyà, després de fer-ho fa 90 dies a Arenys de Munt. I demà continuaran a Arenys de Mar, a Berga, a Sant Cugat del Vallès, a Vilanova i la Geltrú, a Molins de Rei. Una de les constants en descriure aquest procés és la base popular. Si ha estat possible estendre la consulta d’Arenys de Munt a gairebé 170 municipis, és gràcies a la construcció de plataformes municipals i comarcals (com les d’Osona o del Pla de l’Estany), i als més de 15.000 voluntaris que, des de diferents associacions, han col·laborat en els dies de campanya, en les meses del vot anticipat i domiciliari, i en les meses definitives de demà. Les lloances al caràcter “de base” o “popular” del moviment de les Consultes amaguen, però, també, una malfiança generalitzada quant a la “instrumentalització” per part dels “partits polítics parlamentaris”. Aquesta malfiança s’ha manifestat també en no poques tensions, que han afectat la marxa paral·lela entre les mocions de suport als plens de regidors i les consultes als veïns. Legítimament, però, hi ha por que el moviment de les consultes sigui aprofitat pels ‘especuladors’ que guanyen eleccions amb un discurs sobiranista-independentista, i que després el desballestin quan es tracti de “renegociar” les autonomies.

En el comunicat de la COS que hem anat comentant aquests dies, la quarta línia de treball esmentada (a banda de la territorialitat, la denúncia del carrerisme dels polítics oficialistes i les reivindicacions obreres i populars) era precisament l’enfortiment i extensió de “les estructures organitzatives socials i populars, casals, ateneus, assemblees unitàries”, les quals garanteixen “espais alliberats i no depenents de cap institució”. Si hom mira, per exemple, la realitat dels barris i viles de la riba esquerra del Baix Llobregat, és fàcil adonar-se que aquesta manca d’estructures posa ben difícil organitzar una consulta popular (sobre la independència o sobre el que sigui) de caràcter reivindicatiu i que no tingui una mera participació simbòlica. I això una consulta d’un dia, que si hom ja parla d’un procés participatiu més ambiciós, la cosa és encara més fotuda. El que sí és clar és que únicament un moviment de base popular, ampli i creixent, ambiciós, ha pogut fer realitat el 13-D, i el podrà fer-lo continuar el 14-D, el 15-D, etc.