Continuem el post d'ahir, on vam veure com la substitució de les províncies per vegueries no alteraria substancialment la composició del Parlament de Catalunya d'acord amb els resultats del 2006. En un cas i en l'altre el PSOE i els seus dos partits satèl·lits haurien pogut reeditar coalició. Tampoc no hi hauria canvis tant si hom reservés a cada vegueria un mínim d'1 diputat (com defensen els Ciutadans pel Canvi) o de 2 diputats (com defensa l'equip del conseller Ausàs). La clau d'això es troba probablement en el fet que dues de les noves circumscripcions electorals (la "Catalunya Central" i les Terres de l'Ebre) mostrarien un empat en el nombre de diputats assignats al PSOE i ERC (de forma que els guanys que fa el PSOE amb l'augment de representació de la Regió de Barcelona els perd en aquestes dues noves regions).
Però, suposem que fem una llei electoral on la circumscripció és la comarca. En aquest cas podríem assignar un mínim d'un diputat per comarca (41 diputats), bo i deixant la resta (94 diputats) a un repartiment proporcional. En aquest cas, per exemple, el Barcelonès triaria 30 diputats (54.000 censats per cada diputat) i l'Alta Ribagorça 1 diputat (3.100 censats per diputat). La disparitat seria, doncs, molt més elevada que si es fessin circumscripcions veguerials (40.000 censats per diputat a la Regió de Barcelona contra 27.000 censats per diputat a l'Alt Pirineu-Aran, en el cas de l'opció contemplada per CpC, i 42.000 contra 18.000 en la proposta Ausàs). Paga retenir aquestes xifres i comparar-les amb la situació actual (47.000 censats per diputat a la província de Barcelona i 21.000 censats per diputat a la de Lleida).
Però no és la disparitat l'únic criteri per jutjar la defensa de la comarca com a circumscripció. També hi ha el factor de proximitat i de lligam amb el territori. Un debat centrat exclusivament en la relació "una persona - un vot" pot amagar la idea que el diputat és simplement diputat del partit. Així, passar de circumscripcions provincials a veguerials que, en principi, no altera la composició partidista del Parlament sí altera (en sentit d'apropar) la composició territorial. No cal dir que una representació comarcal augmentaria aquest apropament territorial. I si la qüestió és la disparitat, hom podria combinar diferents comarques i en uns casos emprar circumscripcions regionals (el cas de l'Alt Pirineu) i en d'altres emprar circumscripcions comarcals (el cas del Barcelonès, del Baix Llobregat o del Vallès Occidental).
Però tornem al model de 41 diputats + 94 diputats, i passem-hi les dades del 2006. Els resultats serien els següents:
- CiU: 71 diputats.
- PSC-PSOE: 37 diputats.
- ERC: 13 diputats.
- PP: 7 diputats.
- ICV: 6 diputats.
- Ciutadans: 1 diputat.
Com veiem, CiU seria la gran beneficiada d'una circumscripció comarcal, i qui rebria de valents són els partits minoritaris (ERC, PP, ICV i Ciutadans). Això es deu al fet que, com més petita és la circumscripció i menys diputats elegeix, menys proporcional és en relació a les candidatures. Hi ha sistemes de correcció i de transferència de vot, però si l'Alta Ribagorça només tindria 1 diputat, no hi ha més guanyador que el que obté més vots. En l'altre extrem trobem la circumscripció única: 135 candidats en cada llista. El problema és que llavors no hi ha garanties que una llista contempli gent de tot el territori, i comarques i regions senceres poden quedar-se sense diputats.
El debat de la llei electoral del Principat és obert. Sembla clar que la circumscripció serà la vegueria. Però, quines vegueries? Les de l'informe Roca? O les propugnades des del Penedès, des d'Igualada, des de Vic o des de Ripoll?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada