dijous, 17 de setembre de 2009

17-S: el capitalisme pot viure sense tu

La jornada del 17 de setembre, sota l’empenta d’una xarxa que té com a node coordinador l’Enric Duran (podem.cat), vol convertir-se en un referent sota la consigna de “Podem viure sense capitalisme”. Algú pot dir que per això ja tenim el Primer de Maig. També, llegint el contingut proposat en el més de centenar de “punts de trobada” que al llarg del dia d’avui s’han realitzat sota el 17-S, hom pot arrufar el nas i parlar-hi d’un cert eclecticisme. És veritat que hi ha propostes que es podem qualificar (en un to merament descriptiu) de reformistes o possibilistes. Ara bé, en la mesura que Podem viure sense capitalisme es conjuga en present és lògic que el possibilisme (allò que és possible ara mateix) ocupi un espai destacat. D’altres propostes podrien ser qualificades (en un to igualment descriptiu) d’utòpiques, no pas en el sentit d’irrealitzables, sinó del fet que la idea bàsica és dur-les a terme en el mateix sentit que gast(av)en les comunes exemplars del socialisme utòpic. Però cal no oblidar que el gran problema de l’exemplarisme és quan deixa de ser exemple i es transforma en una mena de claustre modern. També hom podrà dir que la major part del contingut no és tant anticapitalisme com precapitalisme (retorn a les formes econòmiques pre-modernes), paracapitalisme (refugis o corrents a salvaguarda de la lògica de l’ampliació del capital).

De tant en tant, algun cap-pensant del capitalisme ja fa admonicions que s’hi assemblen: “aquest és el sistema, si no t’agrada, ves-te’n a... la muntanya, la casa okupada, la comuna neofourierista, l’exèrcit”. La qual cosa ja és un signe que per aquesta via l’estructura social resta, en gran mesura, incòlume (en el benentès que no sigui la majoria la que se n’hi vagi).

Més enllà, doncs, d’aquesta limitació, però, aquesta jornada pot considerar-se una jornada eminentment pràctica. Perquè si el missatge subliminal de tot l’aparell propagandístic que arriba a la població per la via educativa-publicitària és que el “capitalisme pot viure sense tu: espabila’t”, la jornada del 17-S el gira 180º.

Cap comentari: