divendres, 4 de setembre de 2009

Aeroport de Palma, 7 d’agost: Seminari pràctic de sociaslingüística

L’Administració General de l’Estat i els Cossos de Forces i Seguretat de l’Estat de les Illes Balears recauen sota la responsabilitat del delegat del govern, Ramon Socias. A ell fa directament responsable l’Obra Cultural Balear (OCB) de la impunitat amb la qual algunes autoritats, funcionaris i agents sota Ramon Socias actuen devers els ciutadans de llengua catalana. En ocasions prèvies, Socias havia respost a les denúncies de l’OCB confonent la gimnàsia amb la magnèsia i dient que la seva Delegació ja es preocupava d’augmentar el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, entre el funcionariam estatal. No obstant això, les denúncies de l’OCB no anaven per ací, anaven per l’atitud sortosament no universal però sí certament intolerable que una persona sigui blasmada de paraula o de fet pel simple fet d’expressar-se en català en una comunicació amb un funcionari o agent.

Això és el que li passà a I. C., en l’Aeroport de Son Sant Joan el passat 7 d’agost, quan es disposava a embarcar, junt amb la seva campanya, en un vol cap a Londres. Interpel·lat en castellà per un agent de la Guàrdia Civil en el control de documentació, I. C. hi respongué en català. Hom pot demanar-se quin paper fa la guàrdia civil en controls rutinaris d’aquesta mena. Molta gent creu sincerament que són una prevenció necessària contra tota mena de malvestats elucubrades per Bin Laden, Fumanxú i altres líders de la conspiració internacional anti-occidental. Però no. L’agent en qüestió era un professor de sociolingüística aplicada, un d’aquells que considera que una persona interpel·lada en castellà ha de respondre en castellà. “Háblame en castellano”, li va dir, després d’haver comprovat que el llinatge de l’interpel·lat era d’etimologia castellana, ja que, a banda de sociolingüista, és etnògraf. I. C. li respongué en català. El caporal de la guàrdia civil insistí una segona vegada, fidel a la seva missió d’endoctrinament sociolingüístic a la població. Però I. C. tornà a respondre en “dialecto provincial”. A la tercera insistència, I. C. ja parlava en castellà. Fou llavors que se l’endugueren a un apartat, davant la mirada de la seva companya, que va poder veure com l’espentaven. El caporal de la brigada sociolingüística, ja davant de ningú, clavà un mastegot a I. C., i seguí amb una estomacada, etc. La lliçó de sociolingüística deixava de ser magistral per ser pràctica. “Se le ha ido la mano al cabo”, deia un altre agent. La mà havia anat allà on tocava d’acord amb els “principios fundamentales” de la sociolingüística espanyola. Mai no haurem de menysprear el paper de la violència en inculcar les mateixes nocions sociolingüístiques que fan que, davant de la notícia de l’agressió d’I. C., encara hi hagi connacionals que s’exclamin: “I do, perquè no li responia en castellà d’entrada, i en pau”. La pau del cementiri, d’entrada. I encara hi ha criminals que, amb tot la barra, assenyalen el cognom castellà d’I. C. per justificar l’estomacada.

Cap comentari: