dissabte, 12 de setembre de 2009

Nova actuació de la policia lingüística: aquesta setmana, a Horta (Barcelonès)

Quan, en plena guerra, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat va editar cartells que denunciaven la multa governativa de 100 pesetes cadascú que havien patit el 6 de gener del 1938 uns tals Jubert i Gibert en el Donosti (“San Sebastián”) ja ocupat pels nacionales per parlar “en catalán de mesa a mesa en el comedor de un hotel”, més d’un barceloní s’ho podia prendre com una exageració dels propagandistes. No gaire mesos més tard els barcelonins començarien a tastar el que era l’atitud de la policia lingüística, amb detencions o retencions per parlar en català al tramvia en veu massa alta i tot bescanviant riallades. Alguns dels detinguts o retinguts, ja en aquella època, no tenien l’atenuant de ser catalans monolingües. I ja en aquella època, en les denúncies i els atestats, la policia franquista tenia la prudència de disfressar el que era una agressió lingüística amb altres acusacions de “desacato”, “falta de respeto”, “desórdenes”, etc., etc., etc.

Per això el que li ha passat a Rosario Palomino és la normalitat de la legalitat continuada i ininterrompuda del 18 de julio. La mateixa normalitat que patia l’Iván Cortés el passat 7 d’agost a Son Sant Joan. Ni Cortés ni Palomino no tenen tampoc l’atenuant del monolingüisme (o monogenisme).

Mentrestant, i torna, alguns titulars de diaris diuen “un altre policia que no entén el català”. I fot-li. Ningú no els demana que entenguin el català. Com diu en David Pujol, se’ls demana una altra cosa, que “Bon viatge!”. Tampoc no té gaire sentit centrar-se en els agents, en els caporals que se’ls hi va la mà, o en els policies de cua de DNI, etc. La causa es troba en els altaveus escruixidors del xovinisme espanyol que alimenten diàriament amb vitamines l’odi que necessiten les classes dirigents de l’estat espanyol per tallar indefinidament el bacallà. La causa es troba en els dirigents d’institucions catalanes que, per comptes de combatre el feixisme, ens demanen que siguem educats per no fer enfadar el búnquer o la caverna. La causa es troba en la demagògia feixistoide de certs politiquets dels nassos que sí que són capaços de martellejar-nos sobre els perills de la immigració per a la llengua catalana però no són capaços després de sortir en defensa de l’Iván Cortés o de la Rosario Palomino. I la causa la tenen tots els curts de gambals que no entenen que aquesta és una qüestió democràtica fonamental, i que si toleren les agressions lingüístiques contra gent que parla normalment en català, tard o d’hora els tocarà el rebre amb ells quan se’ls escapi una “l” que no toca. I també la tenen els altres tanoques que no entenen que els ciutadans que van a complir el refotut deure de fer el DNI al fill o de passar pel control inútil en l’embarcament d’un avió no per això han de passar a ser esclaus submisos de “l’autoridaz”.

1 comentari:

Joan Sebastià ha dit...

Totalment d'acord. El teu anàlisi és també el meu.
INDEPENDÈNCIA JA!!!!!!!!!!!!